Leopold Kozeluch (1747-1818) compositor bohemi nascut a Velvary. Retrobem-nos de nou amb un vell amic i conegut nostre i fem una introspecció a la fantàstica geografia bohèmia de la mà d'una de les ànimes musicals per excel·lència, més admirades i respectades, tot i les controvèrsies d'alguns dels seus contemporanis, de la Viena Imperial del segle XVIII. El senyor Kozeluch, en ebullició i en esplendorosa essència, és un dels actors primordials per entendre la música clàssica i en clara i evident equivalència artística i metodològica amb el Mozart tant estimat i amb el Beethoven més clàssic. Personatges, aquests, que en el seu moment, i per tal de preservar el seu merescut estatus, no van tenir pudor en menystenir públicament al seu col·lega de professió i d'apassionants aventures. El txec, un dels principals mestres que van viure i van desenvolupar el seu art a la capital austríaca, és indispensable per entendre el per què, el com, el quan, i la forma amb què el classicisme es va donar a conèixer al món. Avui, per tal de fer justícia, com ho hem fet en els precedents anteriors al d'avui recuperarem, en primícia, una de les novetats que se'ns presenten a la columna de la dreta d'aquest espai. Supraphon, segell txec i en la línia ideològica i filosòfica del seu company de viatge hongarès Hungaroton, és l'encarregat, amb tots els honors, de recuperar, en primera gravació mundial, les sonates per a piano, violoncel i flauta que un bon dia Kozeluch va regalar al món.
Per aquest motiu, avui escoltarem dues d'aquestes partitures eminentment clàssiques, delicades, brillants de la manera il·lustrada en què ho feia l'art al segle de les llums, són un clar i explícit exemple de com aquest era, amb veu pròpia, un dels actors més refinats de la cuina clàssica. Arquitectura, fonaments i materials clars en la metodologia i en l'estil. De tres moviments, ràpid, lent, rondó, són una inesperada troballa en l'univers màgic de la música, de les notes i dels pentagrames. Dues de les sonates, la primera d'elles la sonata en Do major de l'any 1791 i la sonata en Fa major de l'any 1792. Com sempre o majoritàriament quan parlem d'un espai, Bohèmia, i d'un temps, el segle XVIII, normalment és fer-ho amb la més rotunda de les curiositats ja que al nostre petit i acollidor univers català, el de Bohèmia és un dels territoris més desconeguts i, alhora, més carregats d'encantadores sorpreses com les d'avui. I com bé podrem observar, el nostre apreciat Kozeluch ja forma part de lectura i d'obligada audició d'aquest espai ja que, si la salut, el bon temps i la indeterminació quàntica ens ho permeten, no serà ni la primera ni la última de les vegades que el nostre tren, en permanent i dinàmic moviment, farà escala en aquest interessant planeta!
Ens les interpreten Monika Knoblochová al fortepiano, Jana Semerádová a la flauta i Hana Fleková al violoncel.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
RECICLASSICAT: KOZELUCH, Leopold (1747-1818)
IMSLP: Leopold Kozeluch (1747-1818)
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina