STAMITZ, Carl (1745-1801) - Piano Concerto in F

Capvespre, obra de Théodore Géricault (1791-1824), pintor francès.

---

Carl Stamitz (1745-1801) compositor i violinista alemany nascut a Mannheim. Recuperem una de les figures amb les qual em vaig introduir a la música clàssica pròpiament dita. Stamitz, a qui aprecio i admiro per la puresa, la simplicitat i la transparència del seu estil eminentment clàssic i característic de l'escola de Mannheim, va ser un prolífic compositor del segle XVIII en simfonies, concerts de tot tipus, especialment per a instruments de vent, obres de cambra i fins i tot amb dues òperes que, lamentablement, romanen perdudes. En aquest espai ja n'havia fet una fugaç visita farà quasi un any en relació al seu concert de violoncel número 4. Ara bé, Stamitz, virtuós intèrpret i brillant interlocutor de la internacionalitzada orquestra de Mannheim, va rebre les primeres lliçons del seu pare, compositor de fama mundial, Johann Stamitz de qui sens dubte un bon dia obligadament n'hauré de parlar i amb gust i alegria ho faré. En un ambient privilegiat com aquell i amb actors dels quals n'he parlat, com Cannabich, Holzbauer o Richter, és evident que en sortiria un bon i referenciat alumne. Així va ser. La fama de Stamitz és evident observant el seu catàleg on en destaquen els concerts de clarinet els quals compten amb desenes de bones edicions. A un esglaó per sota les simfonies i simfonies concertants, més avall les obres de cambra i finalment, per sorpresa dels aquí presents, el seu únic concert de piano del qual se'n té constància. Doncs sí, inesperadament per tots nosaltres i per mi mateix i davant de l'estupefacció de trobar-me amb un regal diví en la forma pianística i concertant, avui una autèntic tresor. Tant avesat estic a escoltar els seus esplèndids concerts de clarinet, de flauta o de violoncel que un concert de piano, en el seu cas, em resulta emotivament excitant.

I sens dubte, l'excitació és màxima a l'escoltar i al gaudir del mateix en una brillant i sòbria interpretació com la d'avui. Una raresa concertant tant absoluta com desconcertant i que molt sovint no apareix ni en les pròpies biografies de Stamitz. Efectivament, estic parlant del seu concert de piano en Fa major, escrit en data desconeguda, i representatiu de l'art de Mannheim aplicat al piano. De fet, pocs compositors de Mannheim van fer ús pròpiament del piano. Desconeixem si en el cas de Stamitz va ser realment el piano, pianoforte o previsiblement el clavecí. En el cas que ens ocupa, i en la única gravació i edició d'aquesta primícia, el piano n'és el protagonista en un paisatge de tres moviments, ràpid-lent-ràpid, coherents amb els principis clars, lumínics i ben definits del classicisme Mannheinià. Una partitura excel·lent que si ens la venen amb el cognom Mozart associat, no dubto, que tots plegats ens ho creuríem. La introduiré amb una de les desconegudes obres de cambra, un preciós, breu i elegant trio de trompa, violí i baix continuo en Mi bemoll major. Una preciosa forma de commemorar, el proper dia 9 de novembre, el 211è aniversari del seu decés. Un dels compositors que amb la seva valentia, amb el seu art i amb la seva qualitat em van ajudar a conèixer per primera vegada el classicisme i allò que significava ideològicament. Paradoxalment i de forma absolutament contradictòria amb el que acabo de dir en aquest espai no n'he parlat, encara, gaire dels Stamitz. Espero, si la memòria m'ajuda a ser coherent amb mi mateix i amb el que dic, parlar-ne properament perquè, tot i les aparences, en l'univers Stamitzià encara romanen autèntiques meravelles a l'espera del seu despertar!

El trio ens l'interpreta, gentilesa del segell CPO, la Camerata Köln.

El concert de piano ens l'interpreta la pianista Felicja Blumental (1908-1991), amb la Prague New Chamber Orchestra i amb Alberto Zedda (1928-2017) a la batuta.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carl Stamitz (Mannheim 1745 - Jena 1801)

RECICLASSICAT: STAMITZ, Carl (1745-1801)
AMAZON: Various Artists – Variations: Czerny, Stamitz, Vogler
IMSLP: Carl Stamitz (1745-1801)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Various Artists – Variations: Czerny, Stamitz, Vogler

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MONZA, Carlo Ignazio (1735-1801) - Sinfonia detta "La tempesta di mare"

Mars tempestuosos, obra de Marcus Larson (1825-1864), pintor suec.

---

Carlo Ignazio Monza (1735-1801) compositor i organista italià nascut a Milà. Recuperem-nos de la sotragada del canvi d'hora i viatgem a Italià per a conèixer a dos dels tantíssims organistes que van viure en aquella preciosa geografia del segle XVIII. El primer d'ells, un alumne privilegiat d'un dels grans cognoms de l'època, el de Giovanni Battista Sammartini, amb qui aprendria l'art organístic tot sent amb aquest instrument amb el qual es promocionaria com a segon mestre de capella de la Cort de Milà. El primer n'era el propi Sammartini al qual substituiria en el moment de la seva mort l'any 1775. En aquell ambient plenament aristocràtic i eclesiàstic, Monza va compondre una considerable producció orientada, tot i que ens pugui semblar inversemblant, a la òpera. I reitero la inversemblança en el fet que, per ara, no tenim cap de les seves òperes editades, ni per casualitat. Alhora, enfront un repertori molt extens, particularment d'obres religioses (13 misses, centenars de motets, salms, etc...) de les quals encara n'espero, com a mínim, la recuperació d'alguna d'elles, és en la música instrumental que trobarem "alguna" cosa en el nostre espai-temps. I reconec que la simfonia que porta per títol l'entrada d'avui és una vulgar, simple i rastrera excusa per tal d'endossar les dues suites de clavecí que em semblen esplèndides i brillants i a un nivell artístic situat a milers d'anys llum del de la pròpia simfonia la qual, sense desmerèixer-la, em sembla un senzill i molt breu entreteniment tant sintètic que, si us despisteu, us haurà escarmentat tempestuosament sense adonar-vos-en. I resulta tot plegat sorprenent la poca o quasi nul·la presència d'aquests actors italians els quals van rebre, en boca dels seus contemporanis, molt bones crítiques, tant per la seves obres líriques com per les religioses i instrumentals.

Ara bé, el joc d'avui té més de trampa que de veracitat ja que les sonates de clavecí van ser escrites pel seu pare (extrem per confirmar), Carlo Ignazio Monza (1696-1739). Les dues Suites per a clavecí, i dic Suites, terme que ens pot confondre en boca d'un italià de capa i espasa com Monza, ja que les Suites per a clavecí eren un concepte exclusivament francès. Això es deu a la més que probable influència que la música francesa tindria en la vida i obra del Monza pare. La primera d'elles, la Suite en Re major ens remet, sens dubte, a la figura i a la música del seu contemporani francès Louis Couperin, pels seus escalats ascendents i descendents amb el teclat. Seguidament, he situat la brevíssima Simfonia detta "La tempesta di mare" emmarcada clarament en el classicisme estèticament italià. Vista i no vista perquè de nou ens retrobem amb la Suite en Do major, virtuosa per l'espectacularitat d'alguns dels seus ràpids moviments. Dos Monza en un país, Itàlia, generós en la oferta de compositors esplèndids i erudits musicalment parlant. Un dilluns matinalment gèlid que ja invita a complementar-lo amb les entranyables i delicioses castanyes de temporada. En el nostre univers, el clavecí o clavicèmbal, sempre tindrà un espai reservat i privilegiat. Instrument pel que sento una adoració especial... la seva delicada sonoritat, el seu so barroc, l'herència de Bach, qui sap, el que puc afirmar que sense ell, la música mai hagués estat el mateix, per tant, tots els honors pel clavecí i els clavecinistes!

La simfonia ens la interpreta l'Europa Galante amb Fabio Biondi a la direcció.

Les suites de clavecí interpretades per Terence Charlston.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carlo Ignazio Monza (Milán, 1735 – Milán, 19 de diciembre de 1801)

AMAZON: Fabio Biondi – Improvisata

PRESTOCLASSICAL: Terence Charlston – Charlston: Harpsichord Music

IMSLP: Carlo Ignazio Monza (1735-1801)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Fabio Biondi – Improvisata

SPOTIFY: Terence Charlston – Charlston: Harpsichord Music

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALTNICKOL, Johann Christoph (1720-1759) - Missa in d

La Immaculada Concepció, obra de Juan de Valdes Leal (1622-1690), pintor espanyol.

---

Johann Christoph Altnickol (1720-1759) compositor, organista i baix alemany nascut a Berna bei Seidenberg. Per finalitzar aquesta setmana de cromatismes geogràfics variats ho farem de la mà d'un personatge realment particular. Aquesta bé donada per la condició político-familiar del mateix. Ni més ni menys que el gendre del gran Johann Sebastian Bach. No em resulta gens fàcil imaginar-me al gran Bach com a sogre el que si puc entendre el per què la música, tenint la referència del cognom Bach tant propera, va formar part d'aquest inesperat actor germànic de cognom Altnickol. De fet, en un temps en què la música era un dels "esports" preferits de moltes ànimes, és comprensible entendre la dedicació que, amb independència del gran sogre, la música tindria en la vida d'Altnickol. De formació luterana, es va llicenciar en Teologia per la Universitat de Leipzig. El seu contacte amb la família Bach vindria pel fet d'actuar com a baix en els cors de veus del gran mestre Bach. Allà és on, en aquest contacte permanent amb l'univers Bach, coneixeria la filla d'aquest, Elisabeth Juliana Friderica, la predilecta del seu pare. S'hi casaria l'any 1749, un any abans del definitiu descans de Bach. Les llegendes, reals o imaginàries, diuen que Bach va dictar l'últim dels seus preludis corals a Altnickol poques hores abans del seu decés. Altnickol, tot i la condició que tenia dins de la família Bach, no va ser un compositor excessivament prolífic. De fet, se'n coneixen poques obres. Alhora, si tenim en compte que la majoria d'elles s'han perdut per sempre, les possibilitats d'apreciar-ne el seu art són, malauradament, molt limitades. A tot això i observant les poques partitures existents, entendrem fàcilment perquè ha estat un autèntic oblidat de la història de la música.

Així seguiria sent-ho si no fos per l'admirable i la impagable labor dels de sempre, els amics de Carus Verlag. Convençuts que més enllà d'un afortunat gendre vinculat per sempre a la dimensió Bach hi havia d'haver una realitat musical més potent i elegant van decidir regalar al món l'edició, en primera gravació mundial, de la majoria d'obres que se'n conserven. Avui una d'elles, la missa en Re menor. Una obra en la línia tradicional alemanya on la brevetat n'és la característica principal. Dos moviments, el Kyrie i el Gloria en forma de fugues, cors i parts solistes segueixen la tradició luterana de l'Alemanya del XVIII. La introduirem amb el motet Nun danket alle Gott, de 1748, és una breu i encantadora partitura coral. Així mateix, tancarem la missa amb dos sanctus de 1748, escrits de forma independent per Altnickol, que conjuguen perfectament amb el sentit i amb la línia melòdica i tonal de la missa d'avui. En aquest diumenge fred i radiant, la bellesa d'aquesta música ens il·luminarà l'esperit sense més pretensions ni audàcies profundes. Simplicitat, sobrietat i mètode fidel al seu immens sogre del qual, no dubto, en devia sentir un enorme respecte perquè, si per nosaltres, en un espai i en un temps considerablement allunyat del segle en què aquell "monstre" de la música va viure, ja ens resulta difícil parlar-ne, no puc imaginar el que devia significar el viure, el veure i el gaudir en directe i en família del més gran mestre de la música que mai hagi existit en aquest planeta!

A la interpretació, eficaç i excel·lent, els instruments de la Musica Alta Ripa, amb el cor i solistes de la Norddeutscher Figuralchor i la direcció de Jörg Straube.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Christoph Altnickol (Berna, 1718 - Naumburgo, 1759)

CARUS: Altnickol, J.: Missa in D Minor / Befiehl Du Deine Wege

IMSLP: Johann Christoph Altnickol (1720-1759)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Mass Text – Altnickol, J.: Missa in D Minor / Befiehl Du Deine Wege

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FIBICH, Václav Antonín Zdenek (1850-1900) - Piano Quintet, Op.42

Obra de Yury Pavlovich Annenkov (1889-1974), pintor rus.

---

Václav Antonín Zdenek Fibich (1850-1900) compositor i pianista txec nascut a Vseborice. Continuem una setmana heterogènia tot gaudint i revisitant la Bohèmia que tant estimem. Ho farem per obra i gràcia d'un intèrpret i compositor conegut per nosaltres ja que, en el seu dia, en parlava en relació amb la seva simfonia  número 1 en Fa major. Com bé comentava en aquella data de maig, Fibich va viure l'èxit, musicalment parlant, i la cara amarga de la vida i de la misèria ja que fou menystingut, en bona forma, en el territori i paisatge que l'havia vist néixer. Per sort, tot i que les pàtries, banderes, fronteres i tota mena de despropòsits incomprensibles segueixen ben presents, la música i el talent de Fibich ens han permès descobrir i, el més important, conèixer un autèntic mestre en aquest art. Alhora, si un fa una cerca per l'oceà d'Internet se n'adonarà de la gran disponibilitat i quantitat de discografia disponible, en perfectes condicions, d'aquest bohemi poc estimat a Bohèmia. I potser, pel greuge d'haver estat així, són les pròpies editorials musicals locals del seu territori les que estan, en general, recuperant quasi la totalitat del seu exquisit llegat. Un repertori d'abundants obres pianístiques, vocals, instrumentals i fins i tot religioses amb una missa ben amagada la qual m'he encarregat, insistentment, de trobar i que un bon dia recuperaré... què tindran les misses que alteren el meu ser d'una forma irracional. En fi, avui una explosió de color en la forma de quintet per a piano, violí, violoncel, trompa i clarinet opus 42. Una partitura de 1893, és una de les obres de maduresa del seu creador i a on apareixen reminiscències i pinzellades dels grans actors romàntics alemanys, encarnats en aquest cas en l'esperit de Schumann, però a on també hi trobarem tonalitats més pròpies del seu coetani Dvorak. 

La peculiaritat i diversitat dels instruments que hi participen doten a la composició d'un melòdic i caòtic ordre en un clar oxímoron en sí mateix però aquesta és la sensació, molt agradable per cert, del cóm et queden els sentits una vegada digerida aquesta brillant obra. Fantàstica partitura que he descobert molt recentment (aquesta mateixa setmana) i que no he pogut resistir la temptació de compartir-la tant ràpidament com fos possible. En certa forma, podria fer una analogia amb la peculiar pintura d'aquest artista rus nascut en una ciutat, Petropavlovsk-Kamchatsky, envoltada per la fúria volcànica de la Rússia més oriental. Aparentment, és una pintura moderna o postmoderna on el traç es difumina en formes indeterminades però a on, inesperadament, ens apareix en primer pla una figura central de línies i contorns molt ben definits, talment com si l'autor volgués dir-nos: "Ep, que tot i l'aparença caòtica tot plegat té un cert ordre". Genuïnament,  la música de Fibich presenta un discurs i uns arguments semblants on aparentment vol jugar a despistar l'oient alhora que deixa clar que tot té un sentit, un gènere, un caràcter i una forma ben detallada i estructurada i a on nosaltres, simples i encantats oients abduïts per la màgia d'aquest art, hem de fer l'esforç per a descobrir-ne la subtil essència. I com no podrà ser d'altra forma inimaginablement possible, dedico aquesta i totes les partitures d'aquest espai a la meva mare, que avui fa anys, per si la veieu, feliciteu-la!

Ens l'interpreta, amb la denominació d'origen a què ens té acostumats el segell Supraphon, els membres del quartet Panocha. 

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Zdeněk Fibich (21 December 1850 – 15 October 1900)

RECICLASSICAT: FIBICH, Václav Antonín Zdenek (1850-1900)

SUPRAPHON: Fibich: Piano Quartet, Op. 11 & Qiuntet, Op. 42

IMSLP: Václav Antonín Zdenek Fibich (1850-1900)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Zdeněk Fibich – Fibich: Piano Quartet, Op. 11 & Qiuntet, Op. 42

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GILLES, Jean (1668-1705) - Laudate nomen Domini

El somni de Sant Josep, obra de Philippe de Champaigne (1602-1674), pintor francès.

---

Jean Gilles (1668-1705) compositor francès nascut a Tarascon. Setmana totalment heterogènia pel que fa a les nacionalitats dels compositors que hi participen. Viatgem en el temps i submergim-nos de ple en el barroc francès per conèixer un dels principals referents, tot i la malaguanyada vida que va tenir, de l'art del nostre país veí. El seu camí el començaria en relació amb el cor de veus blanques de la Catedral de Saint Sauveur a Aix-en-Provence on no només aprendria l'art vocal sinó que acabaria sent-ne el mestre musical. Talment com la majoria dels seus contemporanis francesos que dedicaven el seu talent a la música, el referent de Gilles va ser André Campra. Comprensible entendre que el gruix de la seva producció sigui quasi exclusivament religiosa. I dins de l'univers litúrgic, el seu rèquiem és el treball més àmpliament representat i reproduït del repertori del francès. Un rèquiem que paradoxalment fou estrenat en la mor del seu autor. L'estil i el mètode de Gilles és clarament francès, en el sentit que representa fidelment l'escola iniciada per Lully a mitjans del segle XVII. Allunyada dels postulats alemanys o italians, el francès és contraposa en certa forma als estils dels seus veïns tant coneguts per tots nosaltres. Avui, i tenint en compte que no trobarem obres instrumentals editades de Gilles, ens resultarà fàcil endevinar la música que podrem escoltar en aquest divendres de tardor. D'entrada, el grand motet Laudate nomen Domini. El terme grand motet fa referència a un mètode de composició endèmic i autòcton de la França barroca. Predomini del doble cor, parts dramàtiques en contraposició a seccions de jubileu i joia i a on la orquestra, en nombre i en intensitat, té certament la obligació de ser-ne, també, la protagonista. Contraposat amb la segona obra del dia, el petit motet Afferte Domino. Una obra de caràcter religiós més íntima, per a soprano i acompanyat per l'eclesiàstica sonoritat de l'orgue, instrument molt popular en aquell temps. La tercera partitura tornarà en la forma de grand motet Laeatus Sum. Una obra de caràcter entusiasta, metodològicament idèntica al grand motet inicial i a on els cors i el refinament solista en són els absoluts protagonistes. Jean Gilles és certament desconegut si bé resulta encantadorament encisador escoltar-ne les obres que se n'han editat. Ell va formar part d'una genuïna generació d'autèntics mestres de l'art barroc com el mateix Campra, Dumont, Charpentier, Rameau o Couperin... entre molts altres. Sense desmerèixer cap d'ells i amb clara voluntat d'anar-los recuperant de forma progressiva, gaudim del paisatge artístic d'un francès que, tot i els pocs anys de vida, ens va regalar autèntiques meravelles pels sentits!

L'ensemble instrumental, el cor i solistes de les Festes d'Orphée ens interpreten excel·lentment les obres del dia sota la direcció de Guy Laurent.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

INTÈRPRETS: Jean Gilles (8 January 1668 – 5 February 1705)
AMAZON: Jean Gilles: Grands & Petits Motets
IMSLP: Jean Gilles (1668-1705)

CPDL: Jean Gilles (1668-1705)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BENNET, William Sterndale (1816-1875) - Symphony in g (1835)

Paisatge de tardor, obra d'Isaak Levitán (1861-1900), pintor rus.

---

William Sterndale Bennett (1816-1875) compositor i pianista anglès nascut a Sheffield. Aviat farà un any que presentava en aquest espai un compositor romàntic anglès conegut per la seva obra pianística. Aquell dia en parlava en relació al seu tercer concert de piano de reminiscències germàniques d'un autor que, si bé la seva primera llum la va visualitzar a l'Anglaterra romàntica, la seva vida va estar íntimament relacionada amb Alemanya i no de forma física, ja que la residència la tindria entre Londres i Cambridge, però si de forma virtual i en un temps en què els països exportaven i importaven talent, fos d'on fos. La formació, no obstant, aniria a càrrec de la prestigiosa Acadèmia Reial de Música. I a on no només sorprenia a l'audiència amb el piano sinó que també ho feia cantant. Mendelssohn, assistent en els primers concerts en quedaria tant encantat que el jove anglès, conscient de la presència de l'alemany, l'hi preguntaria avergonyit si "acceptaria que fos el seu mestre". Mendelssohn, sorprès l'hi diria: "No, No. Has de ser el meu amic". Un diàleg curt però significatiu del cóm esdevindria el futur d'un jove Bennett relacionat, profundament, amb els contemporanis alemanys del seu temps. Mendelssohn bàsicament però també Schumann. Doncs bé, del seu no molt extens catàleg on hi predomina el teclat, seleccionaré dues partitures, una d'elles sorprenent ja que és una de les simfonies que va escriure i que romanen, certament, en la foscor. Abans, tanmateix i a mode d'introducció, incorporaré una extensa composició per a piano, la Fantasia en La opus 16, escrita durant la seva estada a Leipzig l'any 1837 i amb dedicatòria inclosa al seu bon amic Robert Schumann. Una obra pianística anestesiant per la irresistible bellesa melòdica que presenta. Obertura de la simfonia en Sol menor, la última de les seves quatre o cinc simfonies que va escriure de jove. Aquesta és de 1835, estrenada aquell mateix any amb un personatge, de cognom Mendelssohn, d'oient. Entusiasmat per aquesta obra d'inspiració clàssica, és una breu simfonia, de quatre moviments i que agradarà tant als enamorats del classicisme com del romanticisme. Bennett probablement va ser el romàntic anglès més important de bona part del segle XIX. Així ens ho demostren contínuament les seves virtuoses composicions que si bé no van ser, en conjunt, molt abundants, desprenen una atmosfera única i atemporal en el fet que aparentment Mendelssohn fou el seu mirall, tot i que Mozart va ser, també, la referència obligada. En aquest dia plenament tardorenc, ben il·lustrat per la preciosa pintura del rus Isaak Levitan i per la meteorologia plujosa i canviant d'aquest dijous de finals d'octubre, gaudim amb la inesperada troballa simfònica que oníricament ens traslladarà als paisatges verds i bucòlics de l'Anglaterra romàntica!

A la interpretació la Milton Keynes Chamber Orchestra amb Hilary Davan Wetton a la direcció.

La Fantasia ens la interpreta Malcolm Binns al piano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: William Sterndale Bennett (Sheffield, 13 d'abril de 1816 – St. John's Wood, Londres, 1 de febrer de 1875)
RECICLASSICAT: BENNET, William Sterndale (1816-1875)

AMAZON: Sterndale Bennett: Piano Concerto No. 4 in F minor

IMSLP: William Sterndale Bennett (1816-1875)
CPDL: William Sterndale Bennett (1816-1875)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SARTI, Giuseppe (1729-1802) - Gloria in excelsis Deo (1791)

Guerra russoturca, obra de January Suchodolski (1797-1875), pintor polonès.

---

Giuseppe Sarti (1729-1802) compositor i organista italià nascut a Faenza. Setmana que comença variada pel que fa a les geografies dels actors que hi participen. Dilluns un català, ahir un rus i avui un italià. La música no entén de política ni de fronteres simbòliques per la qual cosa el Món és el seu ecosistema. Sarti, talment com els seus contemporanis italians més coneguts, Galuppi o Jommelli, fou un dels principals representants de l'escena lírica italiana del segle XVIII. I per molt que aquest actor sigui un secundari, actualment a la penombra i reduït a l'oblit, el cert és que a la seva època va causar una admirable sensació en compositors com el mateix Mozart que no va dubtar en fer-ne algunes referències musicals en alguna de les seves conegudes òperes. Biogràficament i com ja és la costum en aquest espai, haurem de fer una obligada referència al "Pare" Martini ja que fou ell l'encarregat de la formació teòrica i interpretativa amb l'orgue de Sarti. Tant és així que la seva primera feina fou en el lloc d'organista de la Catedral de la seva ciutat natal. Tanmateix, allò que el motivava era el teatre. Un cop la vida el va dotar d'allò en què realment gaudia, la vida de Sarti fou un anar i venir per les més variades geografies europees. Copenhaguen, Londres, Viena, Milà o Sant Petersburg van tenir l'oportunitat de fruir de l'art escènic i teatral d'aquest italià. Nosaltres també en gaudirem però de la forma que tant ens agrada, si més no a mi, fent referència a la seva producció sacre. Com he dit i repetit en tantes ocasions, al segle XVIII l'església era mecenes al mateix nivell que l'aristocràcia, per tant, corresponia satisfer les necessitats d'aquesta de forma pertinent. El procediment era fàcil, escrivint música. És per aquest motiu que d'aquella època el volum musical escrit en relació a aquest gènere és inclassificable per voluminós i monumental. Sarti, com a mestre de capella d'algunes de les ciutats en què va viure, així ho va entendre i així ho va fer. I si bé a les biografies que trobarem fugaçment per internet no en fan referència, és una obvietat imaginar la quantitat de partitures en aquest sentit. Avui un bon exemple. El Gloria in excelsis Deo per a cor, solistes i orquestra, escrit l'any 1791, en la seva estada a Sant Petersburg i estrenat l'any 1792 en commemoració del final de la Guerra russoturca 1787-1792 (veure pintura). Una partitura monumental, operística, llarga i clarament festiva en sintonia amb els cànons i models clàssics en què s'emmiralla. Parts solistes de veu contundent, molta emotivitat i grandiloqüents cors amb sobrietat instrumental defineixen aquesta obra on l'únic però, important pel melòman, és la qualitat de l'àudio, sensiblement millorable. Una inesperada troballa d'un planeta amagat i d'un ciutadà interessant del qual, a banda del seu caràcter de secundari, en podrem trobar bones edicions, tant d'algunes de les seves òperes com de la seva música religiosa i instrumental. Descobrir un nou compositor és com obrir un llibre on mai saps quines sorpreses hi trobaràs. La música religiosa és un dels millors regals dels quals amb vehemència intento rebuscar arreu. Avui, una nova mostra. La qualitat sonora podria ser millor, tanmateix, donem la benvinguda a Giuseppe Sarti i a la seva música a aquest espai!

A la interpretació, en viu i en directe, el cor, solistes i orquestra Mariisnky amb el director Mattia Rondelli.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Giuseppe Sarti (Faenza, 1 de desembre (baptisme) de 1729 - Berlín, 28 de juliol de 1802)

AMAZON: Giuseppe Sarti: Magnificat - Gloria

IMSLP: Giuseppe Sarti (1729-1802)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Barbara Frittoli – Giuseppe Sarti: Magnificat - Gloria

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DAVYDOV, Karl (1838-1889) - Drei Salonstucke, Op.30

El nou conte de fades, obra de Nikolay Bogdanov-Belsky (1868-1945), pintor rus.

---

Karl Davidov (1838-1889) compositor i violoncel·lista rus nascut a Goldingen. Recuperem la personalitat romàntica de Davidov i tornem-ne a visitar el seu particular i excepcional univers dimensionat, especialment, a l'entorn del seu preuat instrument, el violoncel. Fa uns bons mesos vaig fer referència, per primera vegada, a la música d'aquest desconegut actor secundari tot i que considerat, en paraules d'admirables contemporanis, com a un dels més importants intèrprets virtuosos d'aquest difícil i exigent instrument. Possiblement, el fet que dediqués tota la seva imaginació a compondre partitures en exclusiva pel seu estimat i inseparable cello, el van fer caure en l'ostracisme tant bon punt ell va, literalment, desaparèixer. Així ha estat tot i que en els darrers temps s'ha iniciat una remarcable i impecable recuperació d'algunes de les seves obres més importants. La integral dels seus concerts de violoncel, edició i gentilesa del segell CPO, n'és un bon exemple. Davidov, tot i això, es va iniciar en la música a Moscú amb l'ajuda del seu pare violinista i de la mà d'un piano. No seria fins els dotze anys que afrontaria, amb el degut respecte, el repte del violoncel. Si bé, tot i néixer en territori rus, el cert és que la major part de la seva vida la va realitzar, amb èxit, a Alemania on la seva música es veuria notablement influenciada per la d'un alemany ben conegut que ja es trobava en els seus últims anys de vida, Robert Schumann. 

Coherent amb la idea musical del seu referent i gràcies a la dualitat interpretativa amb el piano i el violoncel, Davidov va compondre una bona mostra de música de cambra on ambdós instruments en són els protagonistes. En aquest context, emmarquem especialment les tres peces de saló o "Drei Salonstucke" opus 30, escrites en una data desconeguda i que desprenen una aroma schumanniana important. Violoncel i piano, dos instruments en conjunció harmònica i suggerent que enlluernaran a tots els amants del romanticisme i especialment d'aquests dos instruments. Preludi del segon concert de violoncel en La menor opus 14, escrit l'any 1863 i més proper teòricament de l'escola russa que no de l'alemanya. Aquesta diferència radica en què aquesta obra fou pensada i escrita en la seva estada a Sant Petesburg i sent, en conjunt, més fidel a la tradicional escola russa tot i que mantenint l'essència del "classicisme romàntic" alemany caracteritzat en la figura de Mendelssohn. L'escola russa, de moment, està relativament poc representada i documentada en aquest espai. Certament, el meu coneixement a l'entorn de tan llunyana música és tant limitat que no m'és possible fer-ne referències amb la solvència i amb la periodicitat que m'agradaria. En qualsevol cas, donem la benvinguda de nou al violoncel rus de Davidov que realment s'ho mereix i del qual farem extensives les paraules del violoncel·lista alemany, de nom Julius Klengel, quan deia: "Jo només vaig aconseguir entendre el que significa tocar el violoncel després d'escoltar a Davidov a Sant Petersburg"!

A la interpretació la Davidov Symphony Orchestra, amb Marina Tarasova al violoncel, Alexander Polezhaev al piano i la batuta de Konstantin Krimetz (1939-2008).

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Karl Davídov (Goldingen, 15 de març de 1838 - Moscou, 26 de febrer de 1889) 
RECICLASSICAT: DAVYDOV, Karl (1838-1889)

AMAZON: Davidov: Cello Concertos

IMSLP: Karl Davidov (1838-1889)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Marina Tarasova – Davidov: Cello Concertos

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TEIXIDOR, Joseph (1752-1811) - Quartet de corda No.1

Els Camps Elysees, obra de Jean François Raffaelli (1850-1924), pintor francès.

---

Joseph Teixidor (1752-1811) compositor i organista català nascut a Seròs. Continuem "fent país" i presentem un dels noms més oblidats de la Catalunya del segle XVIII. El cognom Teixidor, associat a la Vegueria de Lleida, és un dels principals actors relacionats amb la música instrumental clàssica al nostre petit país. Com bé sabem, Catalunya va tenir un il·lustre representat de la música instrumental, més enllà del pare Antoni Soler i de les seves sonates de clavecí, en la figura de Carles Baguer i del seu fidel exemple Haydnià a Catalunya aplicat a les seves simfonies. Teixidor, en relació als quartets de corda, també representa un dels hereus d'aquest estil tant consagrat en aquella època. Si bé la vida d'aquest enigmàtic artista català és poc o molt poc coneguda, i a l'espera de rebre una visita i una atenció pertinent i en profunditat dels historiadors, sabem que es va formar a Lleida i concretament de la mà del majestuós orgue de la seva Catedral. D'allà viatjaria a Madrid on l'any 1778 arribarà a optar, amb èxit, al càrrec d'organista de la Real Capilla, càrrec que es veuria obligat a abandonar l'any 1810 degut a la inoportuna visita de José Bonaparte. Tot i això, amb el temps que havia transcorregut i a pocs anys vista del seu definitiu adéu, el cert és que Teixidor va ser un autor suficientment prolífic en quantitat i en qualitat tal com podrem comprovar. Avui alguns exemples de les seves dues vessants artístiques, la compositiva i la interpretativa ja que recuperarem una de les tantes peces per orgue que ell mateix, imaginem, devia interpretar amb regularitat a Madrid. Alhora, la labor compositiva, en sintonia amb els Haydn, Pleyel o Baguer, de qui imaginem en devia tenir alguna referència, és ben explícita en la obra de cambra que porta per títol l'entrada d'avui. Dit i fet, una partitura d'orgue amb el nom de Glosses sobre l'himne sacris solemnis, és un clar exemple de classicisme associat a l'orgue en la forma i en el nou estil més tonal i menys contrapuntístic ponderant de finals del XVIII. Obertura pel seu quartet de corda número 1 en Si bemoll major, escrit probablement a principis del XIX, clarament clàssic en les formes i de quatre moviments. Un primer allegro inicial en la forma sonata, un largo de transició, suau i melòdic que anticipa un minuet molt ben desenvolupat i ben estructurat. Tanca el conjunt un allegro di molto d'esperit i de caràcter dansaire. Sens dubte, una troballa de les tantes que viuen submergides en el baül dels tresors i a més a més de parla i essència catalana. Una divertida, emotiva i sense pretensions forma de començar aquesta setmana. La música clàssica, tot i que peca d'excés de formalisme i de certa linealitat en molts moments, és sempre gratificant per a tot aficionat, o no, al gènere ja que és precisament aquesta filosofia transparent, senzilla i melòdicament alegre la que la converteix en única i, per tant, en una part imprescindible per a poder entendre la història de la música. Teixidor així ens ho diu i així ens ho fa saber!

A la interpretació el Cambini Quartet de Munich.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Joseph Teixidor (1752-1811)

TRITO: Música D'orgue a Catalunya, Vol. II

LAMADEGUIDO: Teixidor: Quartets de Corda

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Josep Teixidor – Música D'orgue a Catalunya, Vol. II

SPOTIFY: Joseph Teixidor – Teixidor: Quartets de Corda

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Missa Purificationis Beatae Virginis Mariae

La Verge i Jesucrist, obra de Bernardino Luini (1481-1532), pintor italià.

---

Jan Dismas Zelenka (1679-1745) compositor i organista txec nascut a Lunovice. Avui, en nom de la preciosa partitura eclesiàstica que presentem, és un dia de celebració, especialment i curiosament, per a Zelenka, el magnífic compositor txec a la òrbita dels grans noms d'entre els segles XVII i XVIII. I ho és per a diversos motius. El primer d'ells i per tancar aquesta setmana d'octubre amb un motiu netament representatiu de la producció d'aquest inigualable autor, la commemoració del 333è aniversari del seu naixement, efemèride que es complia aquesta setmana. Segon motiu i relacionat amb els alemanys Bach i Graupner, dos dels noms dels quals feia referència aquests dies, ja que Zelenka va formar part, de manera transcendental, de la història musical d'aquell país i, específicament, de la Cort musical de Dresden. Dresden, va ser una de les escoles musicals més potents i decisives per entendre bona part de la música de la primera meitat del segle XVIII, de la mà d'autors com el mateix Zelenka, el seu mestre i amic Heinichen o el contemporani d'ambdós i més jove Johann Adolph Hasse. Tots ells pesos pesants de la música dels quals és quasi obligat parlar-ne en relació a la descomunal i brillant producció sacre. I una circumstància cabdal, que diferencia els seus autors de la resta dels actors de l'Alemanya luterana va estar relacionat, curiosament, amb un fet polític que res a veure tenia amb la música... tanmateix, donades les evidències posteriors, hi va acabar tenint un pes determinant. Dresden i la seva cort, a diferència del seu entorn protestant, es va convertir al catolicisme per la qual cosa els seus músics havien de ser coherents amb aquest principi. Tercer motiu de celebració ja que aquest fet va ajudar, tal com feia referència en l'anterior post relacionat amb Zelenka, a preservar una bona part de les partitures del nostre estimat amic.

Entre elles, la d'avui. Una Missa Purificationis Beatae Virginis Mariae en Re major per a cor, solistes i orquestra, de l'any 1733 i escrita en honor, tot i tenir l'etiqueta de Verge Maria, a la reina Maria Josepa d'Àustria de la Cort per la qual treballava. Què millor pels seus interessos que atorgar a la princesa del poble el rang de divinitat, suposem que aquest detall devia ser del gust de la benaurada reina. On fins i tot a la corresponent partitura hi podrem trobar un escrit, amb la lletra del mateix Zelenka, en què "per la gràcia de Déu, fa entrega feliçment de la obra a la princesa". Plaer, submissió, obligació, deure... no ho sabem, el que sí podem dir en relació a la composició que aquesta fou escrita amb diligència per Zelenka ja que amb deu dies la va tenir enllestida. Àries, grans cors, contrapunt instrumental i fugues vocals són els recursos amb què Zelenka, conjuntament amb el reforç indicat de les trompetes i les timbales, compon aquesta missa clarament solemne que el mateix autor va estrenar en presència de la reina el mateix 23 d'agost de 1733. Bach admirava tant al seu coetani que "obligava" als seus fills a copiar-ne algunes de les seves partitures. Comprensible tenint en compte la impecable qualitat dels treballs escrits per aquest admirable autor txec del qual parlar-ne forma part de la normalitat, no així encara a les sales de concerts del nostre país. Sigui com sigui, celebrem una setmana en què tres ciutadans que mútuament s'admiraven i s'escoltaven han estat protagonistes. El triangle, format pels Bach-Graupner-Zelenka, té, a grans trets, moltes agradables coincidències. El temps, l'espai i la música en són algunes d'elles. Per nosaltres, amb Bach a la capdavantera, evidentment, són i representen l'art en estat pur perquè tots ells, i avui especialment, van entendre que a la vida l'art, en tota la seva dimensió i de forma genuïna, és l'essència incomprensible de l'ésser humà!

A l'excel·lent interpretació els cors, solistes i orquestra del conjunt txec Ensemble Inégal amb Adam Viktora a la direcció.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Jan Dismas Zelenka (Louňovice, 16 d'octubre de 1679 - Dresden, 22 de desembre de 1745)

RECICLASSICAT: ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745)

AMAZON: Missa purificationis Beatae Virginis Mariae

IMSLP: Jan Dismas Zelenka (1679-1745)

CPDL: Jan Dismas Zelenka (1679-1745)

SPOTIFY: Missa purificationis Beatae Virginis Mariae

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!