Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crusell B.H.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crusell B.H.. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’octubre del 2022

CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838) - Concertante f. Clar. Horn, & Fag

Henry Monnier (1799-1877) - A British army officer (the Duke of Wellington) playing the pipe and tabor with an umbrella tucked under his arm


Bernhard Henrik Crusell (1775-1838) - Concertante (B-Dur) f. Clar. Horn, & Fag, Op.3 (1808)
Performers: Stаffаn Mårtеnssοn (clarinet); Erik Rаpp (horn); Andrеаs Frοm (bassoon);
Ostgаtа Blаsаrsymfoniker; Olаf Bomаn (conductor)

---


Swedish-Finnish clarinettist, composer and translator. The son of a poor bookbinder, he received his earliest musical education from a clarinettist of the Nyland regimental band. In 1788 he became a volunteer musician in the military band at Sveaborg, outside Helsinki, and in 1791 he was transferred to Stockholm. From 1793 to 1833 he was a clarinettist in the court orchestra. In 1798 he studied the clarinet with Franz Tausch in Berlin and gave concerts there and in Hamburg. In Sweden he became a distinguished soloist, performing concertos and chamber music by Peter Winter, L.A. Lebrun, L.-E. Jadin, Krommer, Beethoven, Mozart and others, as well as his own works. Reviews emphasize his tone and in particular his pianissimo. About 1800 Crusell played with the reed turned upwards, and later with the reed turned downwards, which favours cantabile playing. After c.1810 he used an 11-keyed Grenser clarinet. In Stockholm Crusell studied music theory and composition with Daniel Böritz and Abbe Vogler, intermittently active in Stockholm from 1786 to 1799. In 1803 he studied composition with Berton and Gossec during a six-month stay in Paris. As well as writing instrumental music for his own use, he also composed works for his wind-instrument colleagues in the court orchestra. In 1811 he made a trip to Leipzig to search for a publisher; this marked his first contact with the Bureau de Musique (A. Kühnel), taken over by C.F. Peters in 1814. Crusell conducted the military bands in Linköping every summer from 1818 to 1837 and arranged marches and opera overtures by Weber, Spohr and Rossini for their use; he also composed pieces for male choir. In the 1820s he composed solo songs, among others to texts from Frithiof’s Saga by the well-known Swedish poet Esaias Tegnér. His opera Lilla slavinnan, first performed in 1824, was given 34 times over the next 14 years. Crusell was also a brilliant linguist who translated the foremost French, German and Italian operas for the Swedish stage. His début in 1821 with Le nozze di Figaro contributed to his election to the Geatish League, the leading literary circle in Sweden at this time. He was awarded the Swedish Academy’s Gold Medal in 1837, and was inducted into the Wasa Order. His two manuscript autobiographies are in the Royal Library, Stockholm. 

dimarts, 15 d’octubre del 2013

CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838) - Fantasy on Swedish National Melodies & Bassoon Concertino

Jacques Joseph Tissot - Portrait of the Marquise de Miramon, née, Thérèse Feuillant (c.1866)
Obra de James Tissot (1836-1902), pintor francès (1)


- Recordatori de Bernhard Henrik Crusell -
En el dia de la celebració del seu 238è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

James Jacques-Joseph Tissot (15 d'octubre de 1836 - 8 agost 1902) va ser un pintor i gravador francès del segle XIX. Tissot va néixer a Nantes, va estudiar a l'École des Beaux-Arts de París, sota mestres de la talla d'Ingres, Flandrin i Lamothe i va exposar per primera vegada al Saló de París a l'edat de vint anys. El 1861 va mostrar la seva Reunió de Faust i Margarida, que va ser adquirit per l'Estat per a la galeria de Luxemburg. El seu primer període va estar caracteritzat per la pintura de dones encantadores. Semi-mundà seria més precís com una descripció de la sèrie d'estudis que ell va anomenar La Femme a Paris. Va lluitar en la guerra franc-prusiana i, sospitós de ser un comuner, va sortir de París i es va instal·lar a Londres. Allà hi va estudiar gravat amb Sir Seymour Haden, va dibuixar caricatures per a la revista Vanity Fair i va pintar tant retrats com temes de gènere. Durant la dècada de 1870, Tissot va conèixer a una irlandesa divorciada, Kathleen Newton, qui es convertiria en la seva companya i model de molts dels seus quadres. Newton es va mudar el 1876 a casa de Tissot i va viure amb ell fins al suïcidi d'aquesta en la última etapa de la tuberculosi, el 1882 a l'edat de 28 anys. Van passar molts anys abans que ell tornés a reprendre la seva carrera amb la producció d'una sèrie de 700 aquarel·les-dibuixos il·lustrant la vida de Crist i de l'Antic Testament. En el seu retorn a París va decidir, després de la mort de Kathleen Newton, traslladar-se a Palestina. Els mèrits de les il·lustracions bíbliques de Tissot es centren més en la cura amb què estudia els detalls dels paisatges que en qualsevol altra qualitat d'emoció religiosa. El seu objectiu sobretot era la precisió, i a les seves figures hi viu un realisme que estava molt lluny del tractament convencional dels temes sagrats. Va morir a l'agost de 1902.

Font: En català: No disponible En castellano: James Tissot (1836-1902) In english: James Tissot (1836-1902) - Altres: James Tissot (1836-1902)



Parlem de Música...

Bernhard Henrik Crusell (Uusikaupunki, 15 d'octubre de 1775 – 28 de juliol de 1838) va ser un clarinetista suec-finès, compositor i traductor, "el més significant i internacionalment conegut compositor clàssic nascut a Finlàndia i, de fet, el Compositor abans de Sibelius." Crusell va néixer a Uusikaupunki, Finlàndia, en una família pobre de enquadernadors. Va fer els seus primers estudis de clarinet amb un músic de la banda del regiment de Nyland. El 1788 es va oferir com a voluntari com a membre de la banda militar de Sveaborg, però el 1791 va ser traslladat a Estocolm. També va estudiar clarinet amb Franz Tausch (1762-1817) a Berlín el 1798 i va realitzar concerts a Berlín i Hamburg. Des del 1793 al 1833, va ser un clarinetista amb la Hovkapellet Estocolm (Royal Court Orchestra). Durant aquest període, també es va fer molt conegut com a solista, especialment a Suècia. Va fer la seva última visita a Finlàndia l'estiu de 1801. El 1803 va passar sis mesos a París, on va estudiar clarinet amb Lefèvre. Durant la seva carrera com a solista, va tocar composicions de Beethoven, Jadin, Krommer, Lebrun, Mozart i Peter von Winter, entre d'altres. És especialment conegut per la qualitat del seu to i el seu pianissimo. "És un indici de la seva reputació que va ser per molts anys el millor pagat músic de l'orquestra de la cort."

Erik Dahlbergh - View of Linköping (c.1700)
 Vista de Linköping (c.1700), obra d'Erik Dahlbergh (1625-1703), enginyer i gravador suec (2)

Entre els anys 1786 i 1799, Crusell va estudiar teoria musical i composició amb l'abat Vogler i Daniel Böritz durant les seves visites ocasionals a Estocolm. El 1803, mentre era a París, va estudiar composició amb Gossec i Berton. Les peces compostes, com concerts i obres de cambra, no només van ser per al seu propi ús, sinó també per als músics de vent de l'orquestra de la cort. El 1811 va viatjar a Leipzig, on va establir una relació amb l'editor de música de l'Oficina de Música, que es va convertir en part de la CF Peters el 1814. Des de 1818 al 1837 i durant els estius, va dirigir les bandes militars a Linköping, dotant-les dels acords de les marxes i obertures de Rossini, Spohr, Weber i peces de composició per a cor masculí. Una òpera, Slavinnan Lilla (La petita esclava), va ser estrenada a Estocolm el 1824 i es va repetir 34 vegades en els següents 14 anys. Va ser condecorat en múltiples ocasions tant per la seva labor interpretativa, compositiva i, fins i tot, lingüística ja que va traduir al suec les òperes més importants del repertori internacional de l'època.




Parlem amb veu pròpia...

Crusell ja forma part de la història de vida d'aquest espai per mèrits propis. El seu clarivident talent amb el clarinet i, en general, amb els instruments de vent l'han convertit en un imprescindible discogràfic per a totes les ànimes que admiren aquell fascinant període artístic d'entre segles amb un classicisme en la seva versió 2.0 i amb un romanticisme evolucionant i consolidant-se ràpidament. La conjunció d'ambdós tendències, lluny de col·lisionar, va dotar a la música d'una bellesa sobradament contrastada. Crusell l'hem d'emmarcar de ple en aquest context i, en conseqüència, analitzar-lo musicalment en aquest sentit. Dues seran les obres que intentaran il·lustrar l'art i, en part, el sinuós i apassionat camí de la seva vida. La primera d'elles, en nom d'una Fantasia melòdica de l'himne nacional suec, s'inscriu en el temps en què Crusell formava part de la direcció de la banda militar de Linköping. Percussió abundant, solemnitat i acadèmia militar són algunes de les paraules clau d'aquesta fantasia. Introducció del seu Concertino en Si bemoll major per a fagot i orquestra. Crusell va compondre aquest interessant concertino per al fagotista Frans Preumayr, per a interpretar-lo en una gira europea el 1829-1830. El treball es presenta en una forma bastant lliure i amb tres moviments sense interrupcions entre les parts. El moviment central es compon de dues variacions sobre un tema de François Adrien Boieldieu, no hi ha un moviment lent pròpiament i l'exigència, per a l'intèrpret solista, és molt elevada. Dos arguments, contraposats, però amb el marcat protagonisme dels instruments de vent. Per altra banda, comprensible sempre i quan el personatge de qui parlem sigui, ni més ni menys, el finlandès clàssic més cèlebre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

dilluns, 15 d’octubre del 2012

CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838) - Concertante, Op.3 (1808)

Oskar Bergman - Motiv fran arild
Obra d'Oskar Bergman (1879-1963), pintor suec.





Bernhard Henrik Crusell (1775-1838) compositor i clarinetista finés nascut a Uusikaupunki, a la frontera amb Suècia. Viatgem a terres nòrdiques, on el fred acostuma a ser el protagonista i el company de viatge dels seus habitants per a trobar-hi i commemorar el 237è aniversari del naixement del simpàtic actor musical del dia d'avui. Doncs sí, Crusell, en un bon dia com avui de fa uns quants anys, imaginem que bastant fred i ensopit, va néixer en aquella remota regió del país dels llacs. I recuperem-lo ja que en aquest espai curiosament fa un any i dos dies, en parlava en relació amb una de les seves partitures més reconegudes i admirades, el seu concert de clarinet número 1 en Mi bemoll major. I el clarinet, en aquest cas, té molt a dir-nos en relació al bon home d'avui ja que aquest va ser el seu fidel amic d'èxits i fracassos i amb el qual va fer carrera i professió arreu, sobretot al país que el va adoptar musicalment parlant, Suècia. Allà, a la capital d'aquesta civilitzada regió, va desenvolupar les virtuts com a intèrpret i com a compositor i des d'allà, centre d'operacions i dels negocis amb els quals va poder viure amb solvència i comoditat, realitzaria viatges, fugaços la majoria de les vegades, per a realitzar concerts com a solista o amb l'acompanyament d'alguns dels noms relacionats amb el clarinet, com Lefevre a París o Tausch a Berlín. I si bé en el seu haver hi consten alguns ballets i alguna òpera misteriosa no recuperada, encara, a dia d'avui, la principal producció i el leitmotiv va ser, sense discussió, el clarinet. Un instrument relativament recent que obria noves vies a la interpretació i ampliava els recursos disponibles de la orquestra.

Per aquest motiu, avui recuperaré dues de les seves partitures. D'entrada, i a mode introductori de la partitura que porta el títol de l'entrada del dia, la Introduction et air suedois opus 12 per a clarinet i orquestra. Una obertura en allegro, un desenvolupament d'un tema i successives variacions d'aquest tema principal. Breu, ens servirà pròpiament com a obertura de la simfonia concertant en Si bemoll major opus 3 per a clarinet, fagot, trompa i orquestra, escrita l'any 1808, se'ns presenta en els tres moviments clàssics i característics. Un allegro inicial molt extens, desenvolupar i on els tres instruments protagonistes gaudeixen del seu moment especial. Una andante de transició per donar pausa i deixar respirar els instruments de vent tant sol·licitats i exigits en el conjunt de l'obra i per finalitzar amb un allegro ma non tanto. Com costa sortir de casa els dilluns, amb la fresqueta de bon matí, amb el caos de la ciutat i amb la mandra intrínseca que provoca l'haver d'anar a treballar. Per sort ens queda la música la companyia de la qual és imprescindible per tal que l'ànim i l'esperit s'alliberin de la monotonia i de la rutina del nostre soroll de fons diari. Avui, la companyia ve de la mà d'una geografia llunyana, d'un actor ben dotat artísticament i que amb la seva música ens ajudarà a què avui, un dilluns pesat i avorrit per inèrcia, sigui lleugerament més alegre. En qualsevol cas, avui és Santa Teresa, així que ho dedicaré, talment com ahir, a totes les Tereses, les que conec i que especialment m'estimo!

A la interpretació Knut Sonstevold al fagot, Hakan Rosengren al clarinet, Kjell Inge Stevensson al clarinet, Ivar Olsen a la trompa, la Swedish Radio Symphony Orchestra i la direcció d'Okko Kamu.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Bernhard Henrik Crusell (Uusikaupunki, 15 d'octubre de 1775 – 28 de juliol de 1838)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 13 d’octubre del 2011

CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838) - Clarinet Concerto No.1 (1811)

Allaert van Everdingen - De geschutgieterij van Hendrik Trip in Julita Bruk in Zweden
Paisatge escandinau, obra d'Allaert van Everdingen, pintor alemany del segle XVII (1)




Bernhard Henrik Crusell (1775-1838) clarinetista i compositor nascut a Uusikaupunki, Finlàndia. De família modesta d'enquadernadors, va començar a tocar el clarinet a la banda del regiment de Neyland. Es va traslladar a Berlin on va conèixer i treballar conjuntament amb el clarinetista i compositor Franz Tausch. Allà, va començar a realitzar concerts. No obstant, fou en el seu retorn a Estocolm com a clarinetista de la Hovkapellet Estocolm, que es va fer famós pel seu virtuosisme interpretatiu. Com a compositor, estem davant del més gran compositor finlandès de l'època clàssica i de la història de Finlàndia fins al naixement de Jean Sibelius. Els seus estudis de composició els va fer amb F.J. Gossec i H.M Berton, ambdós compositors francesos residents a París. La seva música és, principalment, instrumental, tot i que també va escriure una sèrie de cançons. Crusell és un d'aquells compositors de transició entre períodes musicals. Li va tocar viure en una època en què el classicisme evolucionava cap al romanticisme. I de fet, és un dels períodes més productius en quan a qualitat i quantitat. Les noves idees creatives romàntiques, les noves melodies i tonalitats interactuen i es complementen amb el classicisme més refinat. M'encanta recuperar tresors com aquest, on el virtuosisme de l'instrument solista es barreja amb una orquestració brillant i explosiva. Doncs bé, el concert que he recuperat és un dels tres concerts per a clarinet i orquestra publicats al llarg de la seva vida. D'estructura clàssica en la forma i la composició, és un d'aquells concerts que ens recordarà altres brillants compositors de concerts per a clarinet com F. Krommer o K. Stamitz. Es divideix en els tres moviments habituals per aquest tipus de concert:

1. Allegro - 10:37
2. Adagio - 3:45
3. Rondo allegretto - 6:13

Ens l'interpreta la Lahti Symphony Orchestra sota la batuta Osmo Vänskä, amb Karl Leister al clarinet i té una durada total de 21:09 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Bernhard Henrik Crusell (Uusikaupunki, 15 d'octubre de 1775 – 28 de juliol de 1838)
Crusell: Clarinet Concertos Nos. 1-3

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!