GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Concerto pour flute et orchestre

Christoph Willibald Gluck (1714-1787) - Concerto (G-Dur) pour flute et orchestre, ICG 17

Performers: Camillo Wanausek (1906-1999, flute); Pro Musica Orchestra, Vienna;

Michael Gielen (1927-2019, conductor)

Painting: Circle of Nicolas-Henri Jeaurat de Bertry (1728-c.1796) - A vanitas still life

Further info: Christoph Willibald Gluck (1714-1787) - Sinfonia (concertante) in D

---

Christoph Willibald (Ritter von) Gluck

(Erasbach, 2 July 1714 - Vienna, 15 November 1787)

German composer. Although little is known about his youth, Gluck reported that he came from a musical family; his father, a forester, was adept at various instruments. In 1731 he attended Prague University studying logic and mathematics before moving to Italy to study music under Giovanni Battista Sammartini in Milan. His first opera, Artaserse, was performed there in 1741, followed by Demetrio in Venice a year later. Thereafter, he composed works throughout Italy before moving to London in 1746. Despite disparaging remarks by George Frederick Handel, he achieved some success there, and joined the Mingotti troupe as their Kapellmeister. He toured with them for several years until 1750, when he married the daughter of a wealthy Viennese merchant, thus allowing him economic stability. He then began to write operas for both Prague and Vienna, the latter beginning in 1754 with Le cinesi. In 1756 he was invested as a Knight of the Golden Spur by Pope Benedict XIV, thus allowing himself to be known by the title Chevalier von Gluck. By 1758 he had turned toward the opéra comique, beginning with La fausse esclave. During this period he also became acquainted with the director of the opera, Count Giacomo Durazzo, choreographers Gasparo Angiolini and Franz Hilverding, as well as librettist Raniero Calzabigi. Discussions on the dramatic ballet led to the 1761 premiere of Don Juan, followed the next year by the opera Orfeo ed Euridice, leading to an important work, Alceste, of 1767, which contains a seminal preface describing the concept of opera reform. In 1774 Gluck was called to Paris around the same time as he was named hofKapellmeister in Vienna. Here he produced a series of operas ranging from French revisions of his Viennese works to original pieces such as Iphigénie en Aulide and Armide. This led to the revival of the French opera, as well as a controversy when the Théâtre Italien brought Neapolitan composer Niccolò Piccinni to Paris to foment a rivalry similar to the Querelle des bouffons two decades earlier. In 1779 Gluck returned to Vienna following a stroke that occurred during his final opera, Écho et Narcisse. A German opera, Hunnenschlacht, remained fragmentary, and a further Parisian commission, Les Danïades, was given over to Gluck’s pupil Antonio Salieri. Gluck wrote over 50 operas, ranging from opera seria to opéra comique, as well as numerous additions to pasticcios, at least 40 ballets, ranging from divertissements to ballets d’action, 12 Lieder, nine symphonies, eight trio sonatas, four Psalms/sacred works, and a number of miscellaneous works. Gluck can be considered a seminal figure in the development and reform of opera in the Classical period. His influence ranged from Italy to Scandinavia and from Russia to France; moreover, he wrote in virtually all of the styles of opera of the period, as well as being a major contributor to the development of the 18th-century ballet. Of particular note is his ability to orchestrate his operas, using timbre effectively to create dramatic moments. His works bear Wq (Wotquenne) numbers.

GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Sinfonia (concertante) in D

Christoph Willibald Gluck (1714-1787) - Sinfonia (concertante) in D

Performers: L'Orfeo Barockorchester

Painting: Joseph Wright of Derby (1734-1797) - Landscape with Rainbow, View near Chesterfield

Further info: Christoph Willibald Gluck (1714-1787) - Les Chinoises

---

Christoph Willibald (Ritter von) Gluck

(Erasbach, 2 July 1714 - Vienna, 15 November 1787)

German composer of international stature. Although little is known about his youth, Gluck reported that he came from a musical family; his father, a forester, was adept at various instruments. In 1731 he attended Prague University studying logic and mathematics before moving to Italy to study music under Giovanni Battista Sammartini in Milan. His first opera, Artaserse, was performed there in 1741, followed by Demetrio in Venice a year later. Thereafter, he composed works throughout Italy before moving to London in 1746. Despite disparaging remarks by George Frederick Handel, he achieved some success there, and joined the Mingotti troupe as their Kapellmeister. He toured with them for several years until 1750, when he married the daughter of a wealthy Viennese merchant, thus allowing him economic stability. He then began to write operas for both Prague and Vienna, the latter beginning in 1754 with Le cinesi. In 1756 he was invested as a Knight of the Golden Spur by Pope Benedict XIV, thus allowing himself to be known by the title Chevalier von Gluck. By 1758 he had turned toward the opéra comique, beginning with La fausse esclave. During this period he also became acquainted with the director of the opera, Count Giacomo Durazzo, choreographers Gasparo Angiolini and Franz Hilverding, as well as librettist Raniero Calzabigi. Discussions on the dramatic ballet led to the 1761 premiere of Don Juan, followed the next year by the opera Orfeo ed Euridice, leading to an important work, Alceste, of 1767, which contains a seminal preface describing the concept of opera reform. In 1774 Gluck was called to Paris around the same time as he was named hofKapellmeister in Vienna. Here he produced a series of operas ranging from French revisions of his Viennese works to original pieces such as Iphigénie en Aulide and Armide. This led to the revival of the French opera, as well as a controversy when the Théâtre Italien brought Neapolitan composer Niccolò Piccinni to Paris to foment a rivalry similar to the Querelle des bouffons two decades earlier. In 1779 Gluck returned to Vienna following a stroke that occurred during his final opera, Écho et Narcisse. A German opera, Hunnenschlacht, remained fragmentary, and a further Parisian commission, Les Danïades, was given over to Gluck’s pupil Antonio Salieri. Gluck wrote over 50 operas, ranging from opera seria to opéra comique, as well as numerous additions to pasticcios, at least 40 ballets, ranging from divertissements to ballets d’action, 12 Lieder, nine symphonies, eight trio sonatas, four Psalms/sacred works, and a number of miscellaneous works. Gluck can be considered a seminal figure in the development and reform of opera in the Classical period. His influence ranged from Italy to Scandinavia and from Russia to France; moreover, he wrote in virtually all of the styles of opera of the period, as well as being a major contributor to the development of the 18th-century ballet. Of particular note is his ability to orchestrate his operas, using timbre effectively to create dramatic moments. His works bear Wq (Wotquenne) numbers.

GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Flute Concerto in G

Obra de Joseph-Siffred Duplessis (1725-1802), pintor francès (1)

- Recordatori de Christoph Willibald Gluck -

En el dia de la celebració del seu 304è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Joseph-Siffredi Duplessis (Carpentras, 22 de setembre de 1725 - Versailles, 1 d'abril de 1802) va ser un pintor francès. Va néixer en una família d'artistes i va rebre la seva primera formació del seu pare, un cirurgià i pintor amateur. Més tard, va estudiar amb Joseph-Gabriel Imbert (1666-1749) i des del 1744 i fins el 1747 va treballar a Roma en el taller de Pierre Subleyras, en un país on també va fer amistat amb Claude Joseph Vernet. Al seu retorn a França es va instal·lar a París on va entrar a l'Académie de Saint-Luc, lloc on va exposar els seus primers retrats. No obstant, no va ser fins el 1769, i després de la seva primera exposició de quadres al Saló de París, que es va fer conegut dins el panorama artístic francès. Va ser aleshores quan va entrar com a membre de l'Académie de Peinture et de Sculpture sent nomenat, també en aquell període, Peintre du Roi. A partir del 1770 i fins el 1780 va realitzar la majoria de les seves obres les quals van ser principalment retrats. Durant la Revolució Francesa es va retirar a Carpentras establint-se a Versalles a l'entorn del 1796. Els darrers anys va adaptar el seu estil vers les noves convencions socials de l'època, és a dir, major realisme i menor opulència, tant cromàtica com ornamental. Finalment, Joseph-Siffredi Duplessis va morir a Versalles l'abril de 1802.

---

Parlem de Música...

Christoph Willibald Gluck (Erasbach, 2 de juliol de 1714 - Wien, 15 de novembre de 1787) va ser un compositor alemany. Fill d'un guardaboscs, va estudiar música al seminari jesuïta de Komotau, a Praga i a Milà. En aquesta última ciutat va rebre classes del compositor italià Giovanni Battista Sammartini. La primera òpera de Gluck, Artaxerxes, es va estrenar a La Scala de Milà el 1741. Durant els nou anys següents va compondre i estrenar aproximadament setze òperes en diverses ciutats europees. Entre elles van destacar Sofonisba (1744) i Artamene (1746). El 1750 va marxar a Viena, on hi treballaria la major part de la seva vida, si s'exceptuen breus períodes a Nàpols, Roma i París. El 1754, Maria Teresa, emperadriu d'Àustria, el va nomenar director d'òpera del teatre de la cort. Entre les òperes que va compondre des del 1750 fins el 1760 es va troben La Clemenza di Tito (1752) i Antígona (1756). Fins el 1762 va compondre en l'estil dels seus contemporanis, conreat especialment a Itàlia i marcat per una música destinada als virtuosos del cant. Però amb el temps, Gluck es va mostrar en desacord amb el caràcter convencional de l'òpera italiana que es distingia per una brillantor superficial i una densa ornamentació melòdica. Va començar a desenvolupar un nou estil, per mitjà del qual va intentar recuperar el propòsit original de l'òpera: expressar sentiments i emocions transformats en paraules, per mitjà de la música. Perseguint aquesta fita, va col·laborar amb el gran renovador del ballet, el francès Jean Georges Noverre.

El 1760 va entrar en contacte amb el poeta italià Ranieri di Calzabigi; aquest va escriure un llibret per Gluck que va coincidir perfectament amb les idees del compositor sobre l'equilibri que havia d'existir entre la música i les paraules. L'òpera que va resultar d'aquesta unió va ser Orfeo i Eurídice, que va sobrepassar en grandesa, qualitat dramàtica i espontaneïtat a totes les seves anteriors composicions. Es va estrenar amb gran èxit a Viena l'any 1762. De la resta de les seves grans òperes en destaquen Alceste (1767) i Paris i Elena (1770), amb texts de Raniero de Calzabigi; Ifigenia en Áulide (1774) i Armide (1777). Les reformes operístiques de Gluck no sempre van rebre bones crítiques, especialment a París on, entre els anys 1774 i 1781, hi va haver un enfrontament entre els defensors de les idees del compositor alemany i aquells que preferien les òperes italianes i les del compositor Niccolò Piccini. El director de l'òpera de París va encarregar als dos músics la composició d'una obra basada en el mateix text, Ifigènia a Tàurida. La de Gluck (amb llibret de Guillard) es va convertir en la seva obra mestra i es va estrenar a la capital francesa el 1779. La d'Piccini, estrenada el 1781, es va considerar inferior. Les innovacions de Gluck van deixar empremta en el desenvolupament del gènere operístic. Les seves idees van influir en la majoria de compositors clàssics i romàntics com Mozart, Cherubini, Beethoven o Wagner, entre altres. Gluck va morir a Viena el 15 de novembre de 1787.

OBRA:

Stage:
Artaserse, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Mailand, 26. Dezember 1741 (nur zwei Arien erhalten)
Cleonice (auch Demetrio), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Venedig, 2. Mai 1742 (acht Arien erhalten)
Demofoonte, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Mailand, 6. Januar 1743 (Sinfonia, Rezitative und eine Arie verschollen)
Il Tigrane, Libretto: Goldoni nach Francesco Silvanis La virtù trionfante dell’amore, Uraufführung: Crema, 26. September 1743 (elf Arien und ein Duett erhalten)
La Sofonisba (oder Siface), Libretto: Silvani (Rezitative) und Metastasio (Arien), Uraufführung: Mailand, 18. Januar 1744 (elf Arien und ein Duett erhalten)
Ipermestra, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Venedig, 21. November 1744
Poro (auch Alessandro nell’India), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Turin, 26. Dezember 1744 (Sinfonia, vier Arien und ein Duett erhalten)
Ippolito, Libretto: G.G. Corio, Uraufführung: Mailand, 31. Januar 1745 (acht Arien und ein Duett erhalten);
La caduta de’ Giganti, Libretto: Francesco Vanneschi, Uraufführung: Haymarket Theatre, London, 7. Januar 1746 (fünf Arien und ein Duett erhalten)
Artamene, Libretto: Francesco Vanneschi, Uraufführung: Haymarket Theatre, London, 4. März 1746 (sechs Arien erhalten)
Le nozze d’Ercole e d’Ebe, Libretto: ?, Uraufführung: Pillnitz, 29. Juni 1747
La Semiramide riconosciuta, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 14. Mai 1748
La contesa de’ numi, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Charlottenborg bei Kopenhagen, 9. April 1749
Ezio (erste Fassung), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Prag Karneval, 1750
Issipile, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Prag Karneval, 1752 (vier Arien erhalten)
La clemenza di Tito, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Neapel, 4. November 1752
Le cinesi, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Schlosshof bei Wien, 24. September 1754
La danza, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Laxenburg, 5. Mai 1755
L’innocenza giustificata, Libretto: Giacano Durazzo nach Metastasio, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1755
Antigono, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Rom, 9. Februar 1756
Il re pastore, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1756
La fausse esclave, Libretto: nach Louis Anseaume und Pierre Augustin Lefèvre de Marcouville, Uraufführung: Wien, 8. Januar 1758 (51 Vaudevilles, 13 Airs nouveaux erhalten)
L’île de Merlin, ou Le monde renversé, Libretto: Louis Anseaume nach Alain René Lesages und D’Ornevals Le Monde renversé, Uraufführung: Schönbrunn, 3. Oktober 1758
La Cythère assiégée (erste Fassung), Libretto: Charles-Simon Favart nach Favart und Barthélemy-Christophe Fagous Le pouvoir de l’Amour ou Le siegè de Cythère, Uraufführung: Wien, Frühjahr 1759 (Ouvertüre und 26 Airs nouveaux erhalten)
Le diable à quatre, ou La double métamorphose, Libretto: Michel Jean Sedaine und Pierre Baurans nach Charles Couffreys The Devil to pay, Uraufführung: Laxenburg, 28. Mai 1759
L’arbre enchanté, ou Le tuteur dupé (erste Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Jean-Joseph Vadés Le poirier, Uraufführung: Wien,1759 (Ouvertüre verschollen, 15 Airs nouveaux erhalten)
Tetide, Libretto: Giovanni Ambrogio Miglavacca, Uraufführung: Wien, 10. Oktober 1760
L’ivrogne corrigé, Libretto: L. Anseaume und Jean-Baptiste Lourdet de Santerre, Uraufführung: Wien, Ende 1760
Le cadi dupé, Libretto: nach Jean-Baptiste Lourdier, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1761
Orfeo ed Euridice, Libretto: Calzabigi, Uraufführung: Wien, 5. Oktober 1762
Il trionfo di Clelia, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Teatro Comunale di Bologna, 14. Mai 1763
Ezio (zweite Fassung), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 26. Dezember 1763
La rencontre imprévue, Libretto: Louis Hurtaut Dancourt nach Alain René Lesages und D’Ornevals Les pèlerins de la Mecque, Uraufführung: Wien, 7. Januar 1764
Il Parnaso confuso, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Schönbrunn, 24. Januar 1765
Telemaco ossia L’isola di Circe, Libretto: Marco Coltellini nach Carlo Sigismondo Capece, Uraufführung: Wien, 30. Januar 1765
La corona, Libretto: Metastasio, Uraufführung: geplant für den 4. Oktober 1765, uraufgeführt am 13. November 1987 in Schönbrunn
Il Prologo, Libretto: Lorenzo Ottavio del Rosso, Uraufführung: Florenz, 22. Februar 1767
Alceste (italienische Fassung), Libretto: Calzabigi nach Euripides, Uraufführung: Wien, 26. Dezember 1767 (Digitalisat des Librettos im Internet Archive)
La Vestale (zweite Fassung von L’innocenza giustificata), Wien, Sommer 1768 (Bearbeitung nicht erhalten)
Le Feste d’Apollo mit den Teilen: Prologo, Libretto: Gastone Rezzonico – Atto di Baucis e Filemone, Libretto: Giuseppe Maria Pagnini – Atto d’Aristo, Libretto: Giuseppe Pezzana – Atto d’Orfeo, Libretto: Calzabigi, Parma, 24. August 1769
Paride ed Elena, Libretto: Calzabigi, Uraufführung: Wien, 3. November 1770
Iphigénie en Aulide, Libretto: François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Jean Racine, Uraufführung: Paris, 19. April 1774
Orphée et Euridice (französische Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Ranieri de’ Calzabigi, Uraufführung: Paris, 2. August 1774
L’arbre enchanté, ou Le tuteur dupé (zweite Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Jean-Joseph Vadé, Uraufführung: Paris, 20. Februar 1775
Cythère assiégée (zweite Fassung), Libretto: Charles-Simon Favart, Uraufführung: Paris, 1. August 1775
Alceste (französische Fassung), Libretto: François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Ranieri de’ Calzabigi, Uraufführung: Paris, 23. April 1776
Armide, Libretto: Philippe Quinault nach Torquato Tasso (La Gerusalemme liberata), Uraufführung: Paris, 23. September 1777
Iphigénie en Tauride, Libretto: Nicolas François Guillard und François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Claude Guimond de La Touche, Uraufführung: Paris, 18. Mai 1779
Echo et Narcisse, Libretto: Louis Théodore Baron de Tschudi nach Ovids Metamorphosen, Uraufführung der ersten Fassung: Paris, 24. September 1779, Uraufführung der zweiten Fassung: Paris, 8. August 1780
Iphigenia in Tauris (deutsche Fassung), Libretto: Johann Baptist von Alxinger und Gluck nach Nicolas François Guillard, Uraufführung: Wien, 23. Oktober 1781

Music in:
La finta schiava (dm, F. Silvani), Venice, S Angelo, 13 May 1744, pasticcio assembled by G. Maccari, incl. 2/3 arias by Gluck, B-Bc, F-Pc, US-Wc (see Hortschansky, F1973, pp.265–6);
Tircis et Doristée (oc, 1, Favart), Laxenburg, 10 May 1756, incl. 1 air parodied after L’innocenza giustificata, 2 others probably by Gluck, A-Wn, CZ-K, I-Tn (see Brown, E1991, pp.202–5);
Le caprice amoureux, ou Ninette à la cour (oc, 2, Favart), Vienna, Burg, 1760, pasticcio, incl. 2 airs probably by Gluck, A-Wn, I-Tn (see Brown, E1991, pp.249–53);
Arianna (festa teatrale, 1, G. Migliavacca, largely after P. Metastasio), Laxenburg, 27 May 1762, lost, pasticcio arr. Gluck after unknown music, possibly incl. his own (see Hortschansky, H1971);
Isabelle et Gertrude (oc, 1, Favart), Paris, Italien, 14 Aug 1765, music mostly by A.B. Blaise, 2 airs parodied after La rencontre imprévue, one other possibly by Gluck

Doubtful:
Arsace (dm, A. Salvi), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1743, pasticcio, incl. recit and 2 arias F-Pc (see Hortschansky, F1973, pp.264–5);
Enea e Ascanio (componimento per musica. M. Coltellini), Frankfurt, April 1764, music lost

Other:
Berenice, ove sei … Ombra che pallida (recit and aria, A. Zeno: Lucio vero), 1v, orch, B-Bc, D-Bsb
Klopstocks Oden und Lieder beym Clavier zu Singen (F.G. Klopstock), 1v, kbd (Vienna, 1785): 1 Vaterlandslied (Ich bin ein deutsches Mädchen); 2 Wir und sie (Was that dir, Thor, den Vaterland?) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1774]; 3 Schlachtgesang (Wie erscholl der Gang des lauten Heers) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1774]; 4 Der Jüngling (Schweigend sahe der May) [earlier version pubd in Göttinger Musenalmanach, 1775]; 5 Der Sommernacht (Wenn der Schimmer von dem Monde) [different version in Musenalmanach, ed. J.H. Voss (Hamburg, 1785)]; 6 Die frühen Gräber (Willkommen, o silberner Mond) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1775]; 7 Die Neigung (Nein, ich widerstrebe nicht mehr)
An den Tod (O Anblick der Glanznacht) (ode, Klopstock), 1v, kbd, in Musikalischer Blumenstrauss (Berlin, 1792)
Minona lieblich und hold, duet, pubd in Musikalische Blumenlese (Berlin, 1795)
Siegsgesang für Freie (Laut, wie des Stroms donnernder Sturz) (F. Matthisson), in Musenalmanach, ed. Voss (Hamburg, 1795)

Doubtful (arias unless otherwise stated):
Benchè copre al sole il volto (Metastasio: Endimione), 1749, F-Pc, B-Bc;
Ah, negli occhi un tal’incanto, private collection, Basle;
Che legge spietata, aria (Metastasio: Catone in Utica), F-Pc;
Che pena è la mia, A-Wn;
No, che non ha la sorte … Sì vedrò quell’alma ingrata, recit and aria, F-Pc, B-Bc;
Oh dei che dolce incanto (Metastasio: Temistocle), 1v, str, D-Bsb, D-Dl, for D. Negri;
Pace, Amor, torniamo in pace (Metastasio: Amor prigioniero), A-Wgm;
Quando il mar biancheggia e freme, I-Gl;
Rendimi alle ritorte, A-Wgm, S-Skma;
Resta, 1v, orch, I-FZc, for G. Manzuoli;
Temer di perdere, D-Bsb;
Tremate, mostri di crudeltà, F-Pc;
Les charmes de la solitude (Que ce bois est sombre), ariette, Pc;
Le triomphe de la beauté (Quand la beauté), ariette, 1v, 2 vn, b (Paris, c1780);
Erinnerung am Bach (Süsser Freude, heller Bach), lied, 1v, kbd, D-HVs;
Nur einen Wunsch, nur ein Verlangen, lied, 1v, vn, kbd, US-AUS;
Ah pietà se di me senti, duet, B-Bc, D-Bsb, Dl;
Vado a morir, duet, lost

Spurious:
Ariette de Mr. Gluk (Amour en ces lieux), 1v, 2 vn, b (Paris, c1780), sung by Godard in P.-A. Monsigny, Le maître en droit, Vienna 1763, under Gluck’s direction, probably a retexting of a French work (see Brown, E1991, pp.400–01)

Vocal religiosa:

Miserere, ?8vv (? Turin, 1744–5), lost; Ps viii, c1753–7, lost;
‘Grand choeur’, 3 solo vv, chorus, perf. Vienna, 18 March 1762, lost;
Alma sedes, motet, 1v, orch (Paris, before 1779);
De profundis clamavi, d, 4vv, orch, perf. 17 Nov 1787 at Gluck’s burial (Paris, c1804);
various Lat. arias, mostly parodies of operatic arias

Doubtful:
Hoch tut euch auf (Ps xxiv), E , 4vv, D-DO, HER;
Hosianna gelobet sei der da kommt, C, 4vv, 2vv, orch, DK-Ch;
Mit fröhlichem Munde, chorus, Ch

Instrumental:

Ballets:
Les amours de Flore et Zéphire (G. Angiolini), WS, 13 Aug 1759, CZ-K;
Le naufrage (Angiolini), ?WB, 1759, CZ-K;
4 ballets (Angiolini) for Gluck, Cythère assiégée, WB, 1759, 3 in H-Bn, 1 in CZ-K;
La halte des Calmouckes (Angiolini), WB, 23 March 1761, K;
Don Juan (Don Jean), ou Le festin de pierre (bp, 3, Angiolini), WB, 17 Oct 1761, G ii/1;
Citera assediata (bp, 1, Angiolini), WB, 15 Sept 1762, music lost; 4 ballets (Angiolini) for Gluck,
Orfeo ed Euridice, WB, 5 Oct 1762, G i/1;
Les amours d’Alexandre et de Roxane (bp, 1, Angiolini), WB, 4 Oct 1764, A-Wn, CH-BEl, CZ-K, Pnm, D-Bsb, Dl, DS, MÜu;
Sémiramis (bp, 3, Angiolini), WB, 31 Jan 1765, G ii/1;
Ifigenia in Aulide (bp, Angiolini), L, 19 May 1765, music lost;
Achille in Sciro (bp, Angiolini), by sum. 1765, for Innsbruck, unperf., CZ-K;
3 ballets (J.-G. Noverre) for Gluck, Alceste, WB, 26 Dec 1767, G i/7

Probably by Gluck; music lost unless otherwise stated:
?ballet (F. Hilverding) for Gluck, La fausse esclave, WB, 8 Jan 1758;
?ballet (Hilverding) for Gluck, L’île de Merlin, WS, 3 Oct 1758, CZ-K;
La foire (V. Turchi), WK, 16 April 1759;
Le port dans une isle de l’Archipel (Turchi), WK, 16 April 1759;
La promenade (Angiolini), L, 15 May 1759, K;
La foire de Lyon (Angiolini), L, 19 May 1759;
Les jardiniers (Angiolini), L, 24 May 1759, K;
new Chinese ballet for Le chinois poli en France (pasticcio), L, 27 May 1759
ballet of Hauss Gesinde for Gluck, Le diable à quatre, L, 28 May 1759;
Les turcs (C. Bernardi), WK, 30 May 1759, K;
Les savoiards (C. Bernardi), WK, 30 May 1759, K;
L’amour vengé, L, 31 May 1759 [with Gluck, La fausse esclave];
La guingette (Bernardi), WK, 26 July 1759;
Le port de Marseille (Bernardi), WK, 26 July 1759;
Les jardiniers (Bernardi), WK, 26 Sept 1759; K;
ballet for Gluck, L’arbre enchanté, WS, 3 Oct 1759
Les perruquiers (La boutique du perruquier) (Bernardi), WK, 3 Oct 1759;
Le marché aux poissons (? Le marchand) (Bernardi), WK, 3 Oct 1759, K;
La reccolte des fruits (Bernardi), WK, 21 Oct 1759;
2 petits ballets (Bernardi), WK, 7 Nov 1759;
Le suisse (Il svizzero) (Bernardi), WK, 17 Nov 1759, K;
Les corsaires (Bernardi), WK, 26 Dec 1759, K;
Le prix de la danse (Bernardi), WK, 26 Dec 1759, K;
Le berger magicien, WB, 1759, K
Les miquelets (Les miquelets espagnols) (Angiolini), WB, 1759, K;
Le nazioni (?Angiolini), c1759/60, K;
2 ballets (Angiolini) in Numa al trono, WB, carn. 1760;
ballet (Angiolini) for J.-J. Rousseau, Le devin du village, WS, 26 July 1760; arr. of Les avantures champêtres (Les avantures en campagne;
Le aventure alla campagna) (Bernardi), WB, 19 Oct 1760, K;
Les blanchisseuses, WK, 28 Dec 1760, K;
Le moulin de l’amour, WK, 28 Dec 1760;
Les matelots, WK, 1760, K
Les faunes, WB, 1760, K;
Les trois couleurs, WB, 1760, K;
Les quackres à la guinguette (Angiolini), WB, 1760;
ballet for Ninette à la cour (pasticcio), WB, 1760;
ballet for Gluck, L’ivrogne corrigé, WB, 1760;
Les fleurs de l’armée, WB, 1760;
Le rendez-vous, WB, 1760;
Ballet serieux (Ballet héroïque) (A. Pitrot), WB, 1760; reworked by J. Dupré, 28 March 1761
Les moissonneurs, ?WK, 1760;
Les guerriers, WB, 1760/61;
Les amusemens champêtres (Angiolini), WB, 23 March 1761;
ballet of furies (Dupré) for Gluck, L’ivrogne corrigé, WB, 29 March 1761;
ballet (Angiolini) for Rousseau, Le devin du village, WB, 2 April 1761;
2 ballets (Angiolini) for Gluck, Le diable à quatre, WB, 11 April 1761;
La fête de Flore, ou Le retour du printems (Angiolini), L, 3 May 1761;
Les sauvages amériquains (Angiolini), L, 6 May 1761
ballet of furies (Dupré) for Gluck, L’ivrogne corrigé, L, 30 May 1761;
L’amour malin (Angiolini), L, 4 June 1761;
Diane et Endimion (Dupré), L, 13 June 1761;
Le tuteur dupé, ou L’amant statue (Angiolini), L, 21 June 1761, K;
ballet (Dupré) for E. Duni, L’isle des foux, L, 28 June 1761;
Les jardiniers (Angiolini), WB, 23 July 1761;
ballet (Dupré) for Gluck, L’île de Merlin, WB, 4 Aug 1761;
La fée jalouse (Angiolini), WB, 12 Sept 1761
ballet (Dupré) for Rousseau, Le devin du village, WB, 30 Sept 1761;
La fête des provençals (Angiolini), WS, 6 Oct 1761;
Les vendanges (Angiolini), WB, 13 Oct 1761;
Les pèlerins (Angiolini), WB, 4 Jan 1762;
Les amans réunis (Dupré), WB, 27 Jan 1762;
ballet (Angiolini) for Gluck, Le diable à quatre, L, 8 May 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 27 May 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 24 June 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 31 Aug 1762;
3 ballets (Angiolini) for Gluck, La rencontre imprévue, WB, 7 Jan 1764

Doubtful:
ballet (ov., 11 movts), CZ-Bm; ballet, str, H-Bn

Spurious:
L’orfano della Cina (L’orphelin de la Chine) (Angiolini), WB, 4 April 1774, by Angiolini

---

Orch:
9 syms., C, D, D, D, D, E, F, F, G, most for 2 hn, str, A-Gd, Wgm, B-Bc, CH-BEb, CZ-Pnm, D-Bsb, Dl, F-Pc, S-L, Skma, listed by Wotquenne (A1904);
12 other syms., CZ-Bm, Pnm, D-Dl, Rtt, WRl, I-PAc, S-SK, Skma, some doubtful;
Chaconne, B , DK-Kk, doubtful

Chbr:
6 Sonatas, 2 vn, bc (London, 1746), G v/1;
Sonata, E, 2 vn, b, G v/1;
Sonata, F, 2 vn, b, G v/1;
Adagio, c, wind insts, S-J;
Notturno, 2 fl, b, CZ-Bm, Sestetto, fl, ob, 2 vn, va, vc, I-MOe, all doubtful

Hpd:
Andante, G, GB-Cfm, US-CA, doubtful

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Peter-Lukas Graf (flute); Camerata Zurich; Räto Tschupp (1929-2002, conductor)
RECICLASSICAT: GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787)
AMAZON: Concerti for Flute

IMSLP: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

CPDL: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

SPOTIFY: Concerti for Flute



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Les Chinoises

Obra de Jacques Sablet (1749-1803), pintor suís (1)

- Recordatori de Christoph Willibald Gluck -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jacques Sablet (Lausanne, 1749 - París?, 1803) va ser un pintor suís. Fill d'un decorador i orfebre de Laussane, va estudiar amb el seu pare abans de traslladar-se a París el 1772. Allà va estudiar i treballar amb Joseph-Marie Vien durant tres anys. Quan aquest fou nombrat director de l'Acadèmia Francesa de Roma, Sablet va viatjar amb ell. Ràpidament, es va especialitzar en pintura de gènere, paisatges i retrats. Es va centrar en la vida i les costums tradicionals italianes tot pintant quadres realistes adornats amb l'idealisme clàssic dominant. En aquell temps va compartir estudi amb el també pintor Hubert Drouais i es va fer bon amic de Simon Denis. El 1793, fruit d'una rebel·lió antifrancesa va haver de fugir a Florència on des d'allà va tornar a París. Es va convertir en el pintor oficial de Lucien Bonaparte i el va acompanyar a Madrid tot servint com a assessor artístic de la seva col·lecció d'art. Va morir probablement a París el 1803.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jacques Sablet (1749-1803) - Altres: Jacques Sablet (1749-1803)

---

Parlem de Música...

Christoph Willibald Gluck (Erasbach, 2 de juliol de 1714 - Vienna, 15 de novembre de 1787) va ser un compositor alemany. Fill d'un guardaboscs, va estudiar música al seminari jesuïta de Komotau (avui dia Chomutov, República Txeca), a Praga i a Milà. En aquesta última ciutat va rebre classes del compositor italià Giovanni Battista Sammartini (1698-1775). La primera òpera de Gluck, Artaxerxes, es va estrenar a La Scala de Milà el 1741. Durant els nou anys següents va compondre i estrenar aproximadament 16 òperes en diverses ciutats europees. Entre elles destaquen Sofonisba (1744) i Artamene (1746). El 1750 va marxar a Viena, on hi treballaria la major part de la seva vida, si s'exceptuen breus períodes a Nàpols, Roma i París. El 1754 Maria Teresa, emperadriu d'Àustria, el va nomenar director d'òpera del teatre de la cort. Entre les òperes que va compondre des del 1750 fins el 1760 es va troben La Clemenza di Tito (1752) i Antígona (1756). Fins el 1762 va compondre en l'estil dels seus contemporanis, conreat especialment a Itàlia i marcat per una música destinada als virtuosos del cant. Però amb el temps, Gluck es va mostrar en desacord amb el caràcter convencional de l'òpera italiana que es distingia per una brillantor superficial i una densa ornamentació melòdica. Va començar a desenvolupar un nou estil, per mitjà del qual va intentar recuperar el propòsit original de l'òpera: expressar sentiments i emocions transformats en paraules, per mitjà de la música. Perseguint aquesta fita, va col·laborar amb el gran renovador del ballet, el francès Jean Georges Noverre.

El 1760 va entrar en contacte amb el poeta italià Ranieri di Calzabigi; aquest va escriure un llibret per Gluck que va coincidir perfectament amb les idees del compositor sobre l'equilibri que havia d'existir entre la música i les paraules. L'òpera que va resultar d'aquesta unió va ser Orfeo i Eurídice, que va sobrepassar en grandesa, qualitat dramàtica i espontaneïtat a totes les seves anteriors composicions. Es va estrenar amb gran èxit a Viena l'any 1762. De la resta de les seves grans òperes en destaquen Alceste (1767) i Paris i Elena (1770), amb texts de Raniero de Calzabigi; Ifigenia en Áulide (llibret de Ruullet, 1774) i Armide (1777). Les reformes operístiques de Gluck no sempre rebre bones crítiques, especialment a París on, entre els anys 1774 i 1781, hi va haver un enfrontament entre els defensors de les idees del compositor alemany i aquells que preferien les òperes italianes i les del compositor napoleònic Niccolò Piccini. El director de l'òpera de París va encarregar als dos músics la composició d'una obra basada en el mateix text, Ifigènia a Tàurida. La de Gluck (amb llibret de Guillard) es va convertir en la seva obra mestra i es va estrenar a la capital francesa el 1779. La d'Piccini, estrenada el 1781, es va considerar inferior. Les innovacions de Gluck van deixar empremta en el desenvolupament del gènere operístic. Les seves idees van influir en la majoria de compositors clàssics i romàntics com Wolfgang Amadeus Mozart, Luigi Cherubini, Ludwig van Beethoven i Richard Wagner. Gluck va morir a Viena el 15 de novembre de 1787.

Font: En català: Christoph Willibald Gluck (1714-1787) - En castellano: Christoph Willibald Gluck (1714-1787) - In english: Christoph Willibald Gluck (1714-1787) - Altres: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

---

Parlem amb veu pròpia...

Christoph Willibald Gluck és un compositor relativament ben conegut a casa nostra, especialment pels amants de l'òpera. Personalment, és un autor que conec a nivell biogràfic però del qual en desconec, encara, la majoria de les seves grans òperes. Per tant, no sóc el més indicat per emetre judicis de valor a l'entorn del seu nom. Tanmateix, en aquesta efemèride especial de celebració del 300è aniversari seria massa agosarat de la meva part no fer-ne una petita referència. En la d'avui, recuperarem una de les "òperes-serenades" del seu repertori, és a dir, obres teatrals còmiques d'un sol acte. Sota llibret de Metastasio, Les Chinoises per a solistes i orquestra és una obra que ens permet traçar una singular realitat del segle XVIII, la de la moda per tot allò provinent d'orient, en especial de la Xina. La història original bascula a l'entorn de tres noies xineses cadascuna d'elles amb la seva particular existència tragicòmica. Metastasio introdueix un element dissuasiu important, el d'un personatge masculí que s'encarregarà de coquetejar amb dues de les tres dones que participen en aquest drama jocós. Gluck aprofita aquest personatge per escriure àries de gran bellesa per a tenor. Hem de recalcar que l'obra és fidel a la seva primera representació feta a Schlosshof el 24 de setembre de 1754, és a dir, amb extensos recitatius que poden resultar farregosos si es desconeix l'idioma. En la nostra selecció els he omès adhoc per tal de no allargar excessivament l'audició. La interpretació, a càrrec d'un gran mestre com Rene Jacobs és impecable tot i ser una gravació del 1985. Les veus solistes són sòlides, sentimentals i ben implicades. L'únic però el situaria en algun desajust orquestral lleu que no malmet en absolut el conjunt d'aquesta simpàtica partitura del gran mestre alemany a qui avui festivament celebrarem!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Schola Cantorum Basiliensis; Rene Jacobs (conductor)
AMAZON: Rene Jacobs – DHM Splendeurs: Gluck: Les Chinoises

IMSLP: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

CPDL: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

SPOTIFY: Rene Jacobs – DHM Splendeurs: Gluck: Les Chinoises

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Symphonie concertante in D

Obra de Élisabeth Louise Vigée Le Brun (1755-1842), pintora francesa.

- En record del 299è aniversari del naixement de Christoph Willibald Gluck -

---

Christoph Willibald Gluck (1714-1787) compositor i clavicembalista alemany nascut a Berching. A pocs mesos vista del 300è aniversari de naixement de Gluck, fixem-nos en un dels compositors més importants, per la seva labor lírica, del segle XVIII. La seva història de vida, transcendental per entendre l'evolució del gènere operístic centre europeu, diferenciat de la potent escola napolitana, va ajudar a modernitzar el teatre musical fins a situar-lo a una nova dimensió explotada, magistralment, per autors com el mateix Gluck, Haydn i Mozart. Ara bé, el seu treball, tot i ser conscients que avui se'l coneix i se'l relaciona essencialment per la òpera, va transcorre en una varietat de registres que a molts de nosaltres, quan esmentem el seu nom, ens sorprendrà. Nascut en el sí d'una família "estàndard" alemanya, és a dir, que no destacava especialment en la ciència artística, el cas de Gluck va ser el d'un jove autodidacta decididament curiós per la música i pels instruments d'aquesta. Per tant, tot i educar-se acadèmicament a la Universitat de Praga en Filosofia, el seu camí paral·lel fou el de la música fins el punt, observant les negatives paternes a tal propòsit, d'emigrar a Viena, la capital de la música per definició del segle XVIII i, per extensió, de gran part de la història de la civilització moderna. I tot i les aparences, Gluck va escriure gran quantitat d'obra secular instrumental, entre ella, una sèrie no numèrica de vint simfonies. Alhora, el seu constant anar i venir per Europa, des d'Itàlia fins a Anglaterra passant per França van redundar en un coneixement més transversal de la realitat musical del moment. La forma simfònica de Gluck és estèticament molt propera, en tots els sentits, a la de Leopold Mozart, Mysliveček o a la del Stamitz pare. És l'evolució natural de la tradicional obertura barroca vers la nova estructura i metodologia clàssica galant. De dos, tres o quatre moviments segons el cas, segueixen uns postulats clars, formals i amb abundància de vents fusta i metall. Tant la primera de les seves simfonies, la Simfonia en Sol major com la Simfonia concertant en Re major exploren aquestes vies indubtablement clàssiques comprensibles, per altra banda, tenint en compte que a principis-mitjans del segle XVIII aquesta era la tendència i la normalitat musical. Segons el meu parer, l'interès s'emfatitza en l'ús recurrent dels vents metall i de la interacció que s'estableix, en la simfonia concertant, entre el discurs barroc dels oboès i el nou classicisme de les trompes. Elegància clàssica adornada per una interpretació excel·lent tan en la qualitat de la instrumentació com en l'enregistrament, on el so és clar, nítid i de ressonància perfecte. Magistral i excel·lent edició que ens dibuixarà un paisatge inesperat d'un Gluck que molts de nosaltres només coneixem pel seu lirisme vocal però que molt pocs el relacionàvem amb la simfonia més pura i genuïna del classicisme. L'atmosfera i l'expressionisme il·lustrat d'aquestes obres ens ajudaran a traslladar-nos a l'univers sonor d'un segle en permanent edat d'or cultural. Simfonies refrescants que potser no ens alliberaran de la calor però que de ben segur ens despertaran un simpàtic somriure en aquest esplendorós i fulgurant dia de juliol!

A la interpretació l'Orfeo Barockorchester sota la batuta de Michi Gaigg.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Christoph Willibald Gluck (Erasbach, Alt Palatinat, 2 de juliol de 1714 - Viena, 15 de novembre de 1787)

CLASSICSONLINE: GLUCK, C.W.: Symphonies (L'Orfeo Baroque Orchestra, Gaigg)

IMSLP: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

CPDL: Christoph Willibald Gluck (1714-1787)

SPOTIFY: Christoph Willibald Gluck – Gluck: Symphonies

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!