Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pisendel J.G.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pisendel J.G.. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de novembre del 2021

PISENDEL, Johann Georg (1687-1755) - Concerto (D-Dur) à piu strumenti

Edwaert Collier (1640-1707) - A Vanitas Still Life With A Violin, A Recorder And A Score Of Music On A Marble Table-Top


Johann Georg Pisendel (1687-1755) - Concerto (D-Dur) à piu strumenti (c.1740)
Performers: Petra Mullejans (violin); Baroque Orchestra of Freiburg

---


German violinist and composer. His family came from Markneukirchen, but in 1680 Pisendel's father settled in Cadolzburg as a Kantor. Pisendel entered the Ansbach court chapel as a chorister in 1697, and six years later became a violinist in the court orchestra. While at Ansbach he studied singing with Pistocchi and the violin with Torelli. In 1709 he travelled to Leipzig, breaking the journey at Weimar where he met Bach. Pisendel studied at Leipzig University for some time and was soon accepted in musical circles there. In 1709 he performed a concerto by Albinoni (not Torelli) with the collegium musicum, and when Melchior Hoffmann embarked on a concert tour in 1710, Pisendel deputized for him both in the collegium and in the opera orchestra. The following year Pisendel visited Darmstadt; there he took part in a performance of Graupner's opera Telemach, but declined the offer of a permanent post at court. From January 1712, Pisendel was employed as a violinist with the Dresden court orchestra. He took over the Konzertmeister's duties when Volumier died in 1728, the official title being conferred upon him in 1730. During the early years of his employment Pisendel made several tours in the entourage of the electoral prince, visiting France (1714), Berlin (1715) and Italy (1716-17). The Italian visit influenced Pisendel profoundly: a nine-month stay in Venice (from April 1716) enabled him to study with Vivaldi and a close friendship developed between the two musicians. In 1717 Pisendel moved on to Rome (where he took lessons from Montanari), Naples and other Italian cities before returning to Dresden that autumn. After a visit to Vienna in 1718 his tours became less frequent, but he accompanied his royal patron to Berlin (1728, 1744) and Warsaw (1734). Pisendel was the foremost German violinist of his day. Quantz praised his interpretation of adagio movements and Hasse commented on his assured grasp of tempo. Several leading composers (Vivaldi, Albinoni and Telemann) dedicated works to him. Pisendel was also admired for his success as an orchestral director, in which his precision and thoroughness played a major part. It was said that, before the performance of a new work, he would go through every orchestral part adding detailed bowing and expression marks. Although Pisendel's duties left little time for composition his small output of instrumental music is of the highest quality. A pupil of Heinichen in composition, he also came, through his travels, into direct contact with the French and Italian styles. Italian influence predominates in the violin concertos, which are written in Vivaldian manner but with occasional traces of a more overtly galant idiom. The solo violin sonata (dated ?1716 by Jung), is a fine work in the German tradition and may have influenced Bach's music for unaccompanied violin. Manuscript collections in Dresden show Pisendel to have been among the most important collectors of music in central Germany; many of the scores he owned were later added to those of the Dresden Kapelle and catalogued along with them. The most famous of Pisendel's pupils were J.G. Graun and Franz Benda.

dilluns, 23 de gener del 2012

PISENDEL, Johann Georg (1687-1755) - Simfonia, violin concerto & concerto grosso

El Port, obra de Claude Joseph Vernet, pintor francès coetani de J.G. Pisendel




Johann Georg Pisendel (1687-1755) compositor i violinista alemany nascut a Cadolzburg, una petita ciutat adjacent de Núremberg. D'història semblant a la de molts compositors contemporanis, Pisendel es va iniciar a la música com a cantor d'un cor juvenil de la capella d'Ansbach. Coincidència o no, allà un mestre, violinista i compositor exercia de mestre de concerts, el Sr. Giuseppe Torelli, amb el qual va iniciar els seus primers estudis en l'art del violí i la composició. Un petit viatge el duria, posteriorment, a Leipzig on de camí coneixeria a un gegant de la música, J.S. Bach i posteriorment a un jove G.P. Telemann. Tot i ser promocionat per diversos càrrecs en orquestres per allà on anava, fruit de la seva més que evident qualitat com a intèrpret del violí, Pisendel els renunciaria tots excepte un, el que l'hi oferirien a la orquestra de la cort de Dresden, la més important orquestra del seu temps. Va triar bé, allà coneixeria a J.D. Heinichen amb qui es continuaria formant en la composició. A més a més, el seu càrrec implicava moure's per Europa i en un dels seus viatges va conèixer i va fer amistat amb A. Vivaldi el qual li dedicaria alguna de les seves sonates i concerts. Amic de J.D. Zelenka, va ajudar a la conservació i edició pòstuma de les obres d'aquest extraordinari i cèlebre compositor bohemi que tant en gaudim actualment. Des d'aquí, et dono les gràcies ja que probablement, i tal com ha passat sovint al llarg de la història de la música, moltes de les seves obres s'haguessin perdut irremeiablement, per sort J.G. Pisendel estava al cas i no ho va permetre. Paradoxalment, es conserven més obres de Zelenka que de Pisendel i no perquè no fos un compositor prolífic sinó degut a què moltes d'elles s'han perdut. Obres instrumentals formen part del catàleg de Pisendel entre concerts, sonates i una simfonia. Poca cosa, però d'excel·lent collita en la forma i el contingut, d'estil molt "Dresdenià" si se'm permet l'expressió. Alegria, expressivitat en els vents i cordes i solvència orquestral que ens donen fe i ens testimonien un compositor a qui a banda de les seves obres, poques però brillants, tant l'hi devem per la preservació universal de les obres de Jan Dismas Zelenka. Tres obres curtes però intenses, una simfonia en Si bemoll major, un concert per a violí en Re major, com a homenatge a la seva carrera com a violinista, i finalment un petit concerto grosso n.4 en Re major. Tres aperitius que ens il·lustren perfectament el període de transició del barroc tardà vers el classicisme emergent.

El concerto grosso i el concert per a violí ens els interpreten la Freiburger Baroque Orchestra sota la direcció al violí de Gottfried von der Goltz.

La simfonia ens la interpreta el conjunt Virtuosi Saxoniae amb Ludwig Güttler a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):