Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stölzel G.H.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stölzel G.H.. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de gener del 2023

STOLZEL, Gottfried Heinrich (1690-1749) - Concerto grosso a quattro Chori

Franciscus Gysbrechts (1649-c.1677) - Trompe-l'œil aux instruments de musique et à la gravure du Bravo de Titien Huile


Gottfried Heinrich Stölzel (1690-1749) - Concerto grosso (D-Dur) a quattro Chori
Performers: Heinz Zickler (trumpet); Hellmut Schneidewind (1928-2011, trumpet); Otto Jahn (trumpet);
Walter Schetsche (trumpet); Württemberg Chamber Orchestra; Jörg Faerber (1929-2022, conductor)

---


German composer and theorist. He received his first music instruction from his father, a pupil of the Halle court organist Moritz Edelmann. In 1707 he went to Leipzig University, but felt himself drawn more towards the opera, recently reopened there, and to the collegium musicum (founded by Telemann and at that time directed by Melchior Hofmann). He proved to be a helpful copyist to Hofmann, who soon recognized his gifts as a composer. Stölzel's first works were performed under his teacher's name (Emanuel Kegel); they appeared only later under his own. In 1710 he went to Breslau, where he taught singing and keyboard in aristocratic circles. He also composed for the collegium musicum and produced his first dramatic work. A teacher of Italian with whom he was friendly recommended that he go to Italy to improve his composition; but he went next to Halle, wrote a pastorale for the court at Gera, and (through the negotiations of Johann Friedrich Fasch and Johann Theile) received a commission from the Zeitz court for which he composed three operas for the fair at Naumburg. Afterwards he received from both Gera and Zeitz offers of the post of court Kapellmeister, which he refused. At the end of 1713 Stölzel went to Italy, meeting Francesco Gasparini, Alessandro Marcello, C.F. Pollarolo and Vivaldi in Venice, and Antonio Bononcini and Domenico Scarlatti in Rome. In Florence, where he was a guest of the court, he wrote numerous cantatas and a duet as his contribution to a gala concert. He is said to have refused offers to remain there for religious reasons. In 1715 he went to Prague, where he remained for three years; he took a lively part in the musical activities there, and composed dramatic works, oratorios, masses and instrumental music. He declined an offer of a position at the Dresden court, which would have included a study trip to France, and in 1717 he returned to Bayreuth, where he was commissioned to compose church music for the 200th anniversary celebration of the Reformation and other pieces to mark the duke's birthday. By the beginning of 1718 Stölzel was Kapellmeister at the court at Gera, and on 24 February 1720 he was appointed to the same post at the court at Saxe-Gotha. For 30 years he held this appointment, which obliged him to compose for the church, the opera and other court festivities. He also executed commissions for the courts at Sondershausen and Gera. About this time he allowed some of his works to be copied, notably church cantatas, and his reputation grew. From the evidence of various applications to his patrons, it seems that Stölzel wrote the texts of his own vocal works. He acquired a wide reputation as a teacher and theorist, and in 1739 was elected a member of Lorenz Christoph Mizler's Societät der Musikalischen Wissenschaften.

dimecres, 27 de novembre del 2013

STÖLZEL, Gottfried Heinrich (1690-1749) - Te Deum

Bartolomeo Cavarozzi - Virgin and Child with Angels
Obra de Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625), pintor italià (1)


- Recordatori de Gottfried Heinrich Stölzel -
En el dia de la commemoració del seu 264è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Bartolomeo Cavarozzi (Viterbo, c. 1590 - Roma, 21 de setembre de 1625) va ser un pintor italià del Barroc, proper al moviment caravaggista, que va desenvolupar part de la seva carrera a Espanya. Natural de Viterbo,  va marxar aviat a Roma, on va ingressar al taller del seu compatriota Tarquinio Ligustri, per després posar-se sota la tutela del Pomarancio. No va trigar gaire a travar relació amb la rica família dels Crescenzi que el van acollir sota el seu patronatge. Giovanni Battista Crescenzi era també pintor i es va dur a Cavarozzi a Espanya quan va ser sol·licitat per col·laborar en les decoracions del Monestir de l'Escorial el 1617. Només va romandre a Espanya uns dos anys, malgrat el gran èxit que hi va aconseguir amb les seves obres de caràcter devocional. La seva Sagrada Família amb Santa Caterina, conservada al Prado, va ser una obra molt apreciada pels seus contemporanis com ho demostren les abundants còpies de l'obra localitzades en diverses col·leccions d'Europa. Atribuïda durant molt de temps a Guido Reni o Orazio Gentileschi, l'expert Roberto Longhi la va tornar al catàleg de Cavarozzi. De nou a Roma (1619), va començar a pintar les figures en quadres de natures mortes d'altres artistes, sobretot del Mestre de la natura morta Acquavella, bodegonista de gran talent. Cavarozzi va practicar un tenebrisme elegant, amb figures naturalistes però plenes de serenitat i una mica idealitzades. El seu ús d'efectes de llum extrems va deixar una empremta profunda en els artistes espanyols. Va crear uns models que marcarien posterior producció de Zurbarán, fins el punt d'atribuir a l'extremeny algunes obres executades per Cavarozzi durant el seu periple espanyol. A Cavarozzi se li han atribuït algunes obres de tipus caravaggesco d'autoria dubtosa, com el Tocador de flauta de Cecco del Caravaggio o fins i tot el Sant Joan Baptista de Caravaggio conservat a la Catedral de Toledo.

Font: En català: No disponible En castellano: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625) In english: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625) - Altres: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625)



Parlem de Música...

Gottfried Heinrich Stölzel (13 de gener de 1690, Schwarzenberg, Alemanya - 27 de novembre de 1749, Gotha, Alemanya) va ser un compositor alemany del Barroc tardà. Des del 1707 va ser estudiant de teologia a Leipzig i alumne del director de la Neukirche, Melchior Hoffman. Va estudiar, treballar i va compondre a Breslau i a l'Halle. El 1713 es va traslladar durant divuit mesos a Itàlia per a familiaritzar-se amb les últimes tendències musicals. Durant aquesta estada, va conèixer a Antonio Vivaldi a Venècia. Després de treballar tres anys a Praga, es va convertir en mestre de capella a Bayreuth i Gera. El 1719 va contraure matrimoni i l'any següent va ser designat a Gotha, on ja havia treballat fins a la mort dels ducs de Saxònia - Gotha - Altenburg, Frederick II i Frederick III, component una cantata cada setmana. A partir del 1730, també va realitzar composicions per a la ciutat de Sondershausen. Stölzel va realitzar nombroses peces festives i àries per interpretar-les a la cort. L'arxiu de Schloss Sondershausen conserva molts d'aquests manuscrits trobats dins d'una caixa darrere de l'orgue el 1870. L'immediat successor de Stölzel a la cort de Gotha va ser Jiří Antonín Benda i va conservar la major part dels manuscrits d'aquest en l'àtic del castell. Els forats de la teulada van exposar els manuscrits de la pluja i les rates també les van malmetre. Trenta anys després, quan algú es va interessar per aquesta música i va anar a l'àtic de Benda, només hi va trobar uns pocs fragments intactes. De les 80 suites orquestrals compostes per Stölzel no se'n conserva cap. De fet, es creu que la quantitat d'obres de Stölzel és equivalent a les de Bach o Telemann. Stölzel va gaudir d'una gran reputació al llarg de la seva vida: Lorenz Christoph Mizler el va catalogar a l'altura del gran mestre Johann Sebastian Bach. Johann Mattheson el va situar entre "els mestres de música més equilibrats, cultes i grans" del seu segle. Stölzel era un estilista alemany consumat que va escriure molts dels texts poètics per a les seves pròpies composicions vocals. Les seves obres més importants són: quatre concerts grossi, nombroses simfonies i un concert per a oboè d'amore. Les seves quatre òperes: Narcissus, Valeria, Artemisia i Orion no han sobreviscut i oratoris com la Passió (1725) i l'Oratori de Nadal, per sort, s'han conservat. Dotze cicles anuals complets de cantates així com altres cinc-cents texts seculars s'han preservat completament.

Font: En català: No disponible En castellano: Gottfried Heinrich Stölzel (1690-1749) In english: Gottfried Heinrich Stölzel (1690-1749) Altres: Gottfried Heinrich Stölzel (1690-1749)



Parlem amb veu pròpia...

La grip m'ha caçat i sense veu m'ha deixat ...

... Així que en honor a Stölzel, de qui només podria enumerar-ne virtuts, recuperarem el seu Te Deum i la Cantata "Denen zu Zion ein Erloser kommen". Ambdues obres per a cor, solistes i orquestra, en un llenguatge bachià i handelià i en una excel·lent i sorprenent amalgama de veus, sons i colors instrumentals. Stölzel, no dubto que sorprendrà al neòfit que no el conegui. Pels demés, l'haurem de situar en el gegantí i fantàstic pedestal dels contemporanis de Bach!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!