Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banchieri A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banchieri A.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de setembre del 2018

BANCHIERI, Adriano (1568-1634) - Festino del Giovedi Grasso (1608)

Ambrosius Francken - Triumph des Christuskindes (c.1607)
Obra d'Ambrosius Francken (1544-1618), pintor flamenc (1)


- Recordatori d'Adriano Banchieri -
En el dia de la celebració del seu 450è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ambrosius Francken (Herentals, 1544 - Antwerpen, 1618) va ser un pintor flamenc. Membre d'una família d'artistes, es va formar amb el seu pare Nicolaes Francken i amb Frans Floris. A l'entorn del 1573 es va traslladar a Anvers on es va unir al Gremi de Sant Lluc com a mestre en uns anys de gran tensió entre calvinistes i catòlics. En aquest sentit, i potser motivat pel poder calvinista a l'ajuntament de la ciutat, es convertir al calvinisme sent nomenat, el 1582, degà del Gremi de Sant Lluc. Després de la caiguda d'Anvers a mans dels catòlics, es va convertir al catolicisme especialitzant-se, a partir d'aleshores, en l'elaboració de retaules per a esglésies. El 1589 el seu nom ja era una referència pel que va ser nomenat magistrat a Gant sent l'encarregat de la valoració d'obres d'altres pintors. Més tard, va treballar al servei de l'arxiduc Ernest d'Àustria. Els seus germans Frans Francken i Hieronymus Francken van ser també pintors. Ambrosius Francken va morir a Anvers el 1618.



Parlem de Música...

Adriano [Tomaso] Banchieri (Bologna, 3 de setembre de 1568 - Bologna, 1634) va ser un monjo benedictí, compositor, organista, teòric i poeta italià. El 1587 va entrar al Monestir de Monte Oliveto on el 1589 va entrar al noviciat i on també es va canviar el nom de Tomaso pel d'Adriano. El 1590 va realitzar els vots monàstics en un temps en què també va rebre formació musical de Gioseffo Guami. El 1592 es va traslladar a la regió de Lucca on va entrar a les esglésies de San Ponziano i de San Bartolomeo. El 1593 va viatjar a Siena, on va treballar a l'església de San Benedetto, i el 1594 a Bosco, on el 1596 va ser nomenat organista de l'església de San Michele. Entre els anys 1600 i 1604 va treballar d'organista a Santa Maria in Regola d'Imola. El 1604 va treballar també d'organista a San Pietro de Gubbia, el 1605 a l'església de Santa Elena de Venècia i el 1606 a l'església de Santa Maria in Organo de Verona. El 1609 va tornar a Bosco on hi va romandre fins el 1634. El 1615 va formar part dels membres fundadors de l'Accademia dei Floridi de Bolonya i el 1618 va ser reconegut amb el títol d'Abate Benemerito. Com a teòric, la seva labor va ser admirada amb obres com Cartella, overo Regole utilissime a quelli che desiderano imparare il canto figurato...devise in 2 parti (1601). Com a compositor, va destacar especialment pels seus madrigals humorístics els quals van gaudir d'àmplia difusió, especialment a Venècia. Adriano Banchieri va morir a Bolonya el 1634.

Franz Hogenberg & Georg Braun - Bononia (Bologna) (1588)
Franz Hogenberg (1535-1590) & Georg Braun (1541-1622) - Bononia (Bologna) (1588) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Canzonette, novamente, sotto diversi capricci, composte … Hora prima di recreatione, 3vv (Venice, 1597); 2 ed. in Wernli
La pazzia senile: ragionamenti vaghi, et dilettevoli … libro II, 3vv (Venice, 1598, rev. 2/1599); ed. in AMI, iv (n.d.) and in Capolavori polifonici del secolo XVI, vi (Rome, 1955); 2 intermedii in V
Il studio dilettevole … con vaghi argomenti e spassevoli intermedii fioriti dal Amfiparnasso … del Horatio Vechi, 3vv (Milan, 1600) [title taken from 2/1603]
Il metamorfosi musicale: 4° libro delle canzonette … con spassevoli trattenimenti, diviso in epilogati, e vaghi discorsi, 3vv (Venice, 1601, rev. 2/1606); V
Il zabaione musicale: inventione boscareccia, et 1° libro di madrigali, 5vv (Milan, 1604); ed. P. Mecarelli (Florence, 1987)
Barca di Venetia per Padova … libro II de madrigali, 5vv, op.12 (Venice, 1605, rev. 2/1623 with bc (spinet/chit) ad lib); ed. in Capolavori polifonici del secolo XVI, ix (Rome, 1969)
Virtuoso ridotto tra signori, e dame … una nuova comedia detta Prudenza giovenile, 5° libro degli terzetti, op.15 (Milan, 1607, rev. 2/1628 as Saviezza giovenile, 3vv, bc (spinet), op.1); 2/1628 ed. R. Allorto (Milan, 1956)
Festino nella sera del giovedi grasso avanti cena, genio al 3° libro madrigalesco, 5vv, op.18 (Venice, 1608); ed. E. Enrico (Norman, OK, 1981)
Tirsi, Fili e Clori … il 6°, et ultimo libro delle canzonette, 3vv (Venice, 1614)
Vivezze di flora e primavera, 5vv, bc (spinet/chit), op.44 (Venice, 1622); ed. in Capolavori polifonici del secolo XVI, xii (Rome, 1971)
Il virtuoso ritrovo academico … 1–5vv/insts, bc, op.49 (Venice, 1626) [incl. canzonas, 2 vn]; see Mischiati, 152; 1 ed. in Kirkendale; 2 ed. in Wernli
Trattenimenti da villa … up to 5vv, bc (chit) (Venice, 1630); 1 ed. in Kirkendale
Works in 1607, 1609, 1615; 3 works, 4vv, in A. Banchieri: La nobilissima anzi asinissima compagnia (Vicenza, 1597), ed. in Wernli; 4 works, 4vv, in A. Banchieri: Il donativo di 4 asinissimi personaggi, et insieme 6 servitori d’essi (Milan, 1598); 1 work, 6vv, in A. Banchieri: La nobiltà dell'asino (Venice, 3/1599), ed. in Wernli

Vocal religiosa:

Concerti ecclesiastici, 8vv, bc (org) (1595); 2 in V
Salmi … i Vespri di tutte le feste, e solennità dell’anno, e nel fine 2 cantici della BVM, 5vv (1598)
Messa solenne, dentrovi variati concerti all’introito, graduale, offertorio, levatione e comunione, et nel fine l’hinno degli gloriosissimi SS Ambrogio et Agostino … libro III, 8vv (1599); 2 ed. in Wernli
Eclesiastiche sinfonie, dette canzoni in aria francese, per sonare, et cantare, 4vv, bc (org), op.16 (1607); ed. in Bowman
Gemelli armonici … parto 21, 2vv, bc (org) (1609, enlarged, rev. 2/1622)
Vezzo di perle musicali modernamente conteste alla regia sposa effigiata nella sacra cantica, 1–2vv/insts, bc (org), op.23 (1610); ed. M.G. Genesi (Piacenza, 1992)
Secondo libro di nuovi pensieri ecclesiastici, 2vv/insts (Milan, 1611), lost
Terzo libro di nuovi pensieri ecclesiastici, 1–2vv, bc (hpd/theorbo/ arpichittarone/org), op.35 (Bologna, 16135/R1969 in BMB, xl); 1 ed. in Kirkendale
Salmi da recitarsi à battuta larga, et nel fine 3 variate armonie sopra il Magnificat, 4vv, bc (org), op.33 (1613)
Due ripieni in applauso musicale, 8vv/insts, bc (org) (Bologna, 1614)
Sacra armonia, 4vv, bc (org), op.41 (1619)
Primo libro delle messe e motetti, 3vv, bc (org) (1620) [incl. inst pieces]; 1 mass and 1 sonata ed. in Kirkendale
Dialoghi, concerti, sinfonie, e canzoni, 2vv, bc (org), op.48 (1625, enlarged 2/1629); see Mischiati, 152
Other sacred works, 1616, 1617, 1620, 1622, 1623, 1624, 1626, 1626, 1626, 1627, 1627, 1628, 1628 (according to Mischiati)

Instrumental:

Canzoni alla francese, a 4 … in fine una battaglia, 8[vv] e 2 concerti fatti sopra Lieto godea … libro II (Venice, 1596); V
[21] Fantasie, overo Canzoni alla francese, a 4, bc (org, other insts) (Venice, 1603); incl. some works from Canzoni (1596); ed. in IIM, xviii (1995)
Moderna armonia di canzoni alla francese, a 1–2, bc (org/hpd), con l’aggiunta in fine di 2 fantasie, a 4, et uno Magnificat, 4vv, op.26 (Venice, 1612); 1 ed. in Venetian Instrumental Music c. 1600, xv (London, 1977)
Other vocal and inst works in A-Wm, B-Br, D-Bsb, Mbs, GB-Lbl, I-CARcc, PL-GD, WRu (all according to Mischiati)

Literatura:
only those on music

Cartella, overo Regole utilissime à quelli che desiderano imparare il canto figurato … divise in 2 parti (Venice, 1601; rev. 2/1610; rev. 3/1614 as Cartella musicale, Eng. trans., 1981; rev. 4/1615 as La cartellina musicale, op.35; rev. 5/1623 as La banchierina, overo Cartella picciola del canto figurato) [various subdivisions of 1 or more of the edns are: Brevi documenti musicali; Brevi et primi documenti musicali; Duo in contrapunto sopra ut, re, mi, fa, sol, la; Altri documenti musicali nel canto fermo; Duo spartiti al contrapunto; Canoni musicali, 4vv; Moderna practica musicale, op.37; Cartelle semplici; Indice delle opere musicali date in luce]; vocal ornaments repr. in Musica practica, sive Instructio pro Symphoniacis (Nuremberg, 1642); 1 work from rev. 5/1623 repr. in Synopsis musica, ed. E. Gruber (Regensburg, 1673); 1 work ed. in Wernli
L’organo suonarino, op.13 (Venice, 1605, Eng. trans., 1970; rev. 2/1611 as op.25; rev. 3/1622 as op.43) [contains music exx.; 9 ed. in AMI, iii (n.d.); 3 ed. in Venetian Instrumental Music c. 1600, xv (London, 1977); 1 ed. in Wernli]
Conclusioni nel suono dell’organo, op.20 (Bologna, 1609/R, 2/1626 as Armoniche conclusioni nel suono dell'organo; Eng. trans., 1982)
La mano, et documenti sicuri prodotti d’autori gravi, et cantici ecclesiastici, op.25 (Milan, 1611)
Cartellina del canto fermo gregoriano (Bologna, 1614)
Frutto salutifero alli … sacerdoti per prepararsi alla celebratione della SS messa privata e cantata (Bologna, 1614)
Prima parte del primo libro al direttorio monastico di canto fermo per uso particolare della congregatione olivetana (Bologna, 1615, partial repr. 1616 as Progressi, politici, e christiani)
Cantorino utile a novizzi, e cherici secolari, e regolari, principianti del canto fermo (Bologna, 1622)
Il principiante fanciullo, che … impara solfizare note e mutationi, e parole solo, 2vv, op.46 (Venice, 1625) [incl. music exx.]
La sampogna musicale … rappresentata sotto il di 14 novembre 1625 nel virtuoso ridotto (Venice, 1625) [incl. music exx.]
Conclusiones de musica in organo modulanda (Bologna, 1627)
Lettere armoniche (Bologna, 1628, 2/1630 as Lettere scrite a diversi patroni ed amici)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Coro de Cámara Monteverdi; Flavio Becerra (director)
RECICLASSICAT: BANCHIERI, Adriano (1568-1634)
AMAZON: Banchieri - Il Festino
SPOTIFY: Banchieri - Il Festino



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 11 de juliol del 2014

BANCHIERI, Adriano (1568-1634) - Vespro per la Madonna

Attributed to Bartolomeo Cavarozzi - The Supper at Emmaus (c.1615)
Obra de Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625), pintor italià (1)





Parlem de Pintura...

Bartolomeo Cavarozzi (Viterbo, c. 1590 - Roma, 21 de setembre de 1625) va ser un pintor italià del Barroc, proper al moviment caravaggista, que va desenvolupar part de la seva carrera a Espanya. Natural de Viterbo, va marxar aviat a Roma, on va ingressar al taller del seu compatriota Tarquinio Ligustri, per després posar-se sota la tutela del Pomarancio. No va trigar gaire a travar relació amb la rica família dels Crescenzi que el van acollir sota el seu patronatge. Giovanni Battista Crescenzi era també pintor i es va dur a Cavarozzi a Espanya quan va ser sol·licitat per col·laborar en les decoracions del Monestir de l'Escorial el 1617. Només va romandre a Espanya uns dos anys, malgrat el gran èxit que hi va aconseguir amb les seves obres de caràcter devocional. La seva Sagrada Família amb Santa Caterina, conservada al Prado, va ser una obra molt apreciada pels seus contemporanis com ho demostren les abundants còpies de l'obra localitzades en diverses col·leccions d'Europa. Atribuïda durant molt de temps a Guido Reni o Orazio Gentileschi, l'expert Roberto Longhi la va tornar al catàleg de Cavarozzi. De nou a Roma (1619), va començar a pintar les figures en quadres de natures mortes d'altres artistes, sobretot del mestre de la natura morta Acquavella, bodegonista de gran talent. Cavarozzi va practicar un tenebrisme elegant, amb figures naturalistes però plenes de serenitat i una mica idealitzades. El seu ús d'efectes de llum extrems va deixar una empremta profunda en els artistes espanyols. Va crear uns models que marcarien posterior producció de Zurbarán, fins el punt d'atribuir a l'extremeny algunes obres executades per Cavarozzi durant el seu periple espanyol. A Cavarozzi se li han atribuït algunes obres de tipus caravaggesco d'autoria dubtosa, com el Tocador de flauta de Cecco del Caravaggio o fins i tot el Sant Joan Baptista de Caravaggio conservat a la Catedral de Toledo.

Font: En català: No disponible En castellano: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625) In english: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625) - Altres: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625)



Parlem de Música...

Adriano Banchieri (Bolonya, 3 de setembre de 1568 - Bolonya, 1634), de nom de naixement Tomaso Banchieri, va ser un monjo benedictí, compositor, organista, teòric de la música i poeta italià de finals del Renaixement i principis del Barroc. La seva obra més popular és el Festino, un madrigal on, entre altres coses, es fan imitacions vocals de diferents animals. El 1587 va prendre els hàbits de l'orde de Sant Benet, i va fer els seus vots el 1590, canviant el seu nom, Tomaso, per Adriano, que és amb el qual és recordat. En el monestir un dels seus mestres va ser Gioseffo Guami, que va modelar el seu estil. Durant la seva vida monàstica va estar a Lucca, Siena, Imola, Gubbio, Venècia i Verona. El 1609 es va mudar al Monestir de San Michele in Bosco (Sant Miquel del Bosc), a Bolonya, on hi va ser fins a la seva mort (1634). El 1613 és nomenat professor de música i el 1615 va fundar l'Accademia dei Floridi, dedicada a l'estudi de les arts musicals. El 1618 és designat abat del monestir. Se sap que va conèixer i va realitzar treballs de teoria de la música amb Monteverdi. Com Orazio Vecchi, va estar interessat en transformar el madrigal amb finalitats dramàtiques. Va ser un dels creadors de la forma anomenada "comèdia madrigal", que sense arribar a representar-se en escena, narrava una història mitjançant la interpretació seqüencial d'una col·lecció de madrigals. Moltes d'aquestes col·leccions van ser compostes com un entreteniment en les reunions dels cercles socials de Bolonya. Entre molts exemples, mereixen destacar-se:

-La pazzia senile (Bogeria senil) (1598)
-Il metamorfosi musicale (Metamorfosi musical) (1601)
-Virtuoso ridotto (Virtuós disminuït) (1601)
-Festino (1608), on satiritza diversos estils musicals de l'època, i presenta una imitació d'animals fent un "contrapunt bestial" sobre un cantus firmus.

En el seu moment, la comèdia madrigal va ser considerada una de les precursores de l'òpera, però la majoria dels estudiosos veuen avui un desenvolupament separat, conseqüència de l'interès general en la Itàlia de l'època per crear formes de música dramàtiques. Banchieri va ser a més un important compositor de canzonettas, una alternativa lleugera i popular als madrigals de finals del segle XVI. Va escriure també misses, sèries de salms, motets, música per a oficis, i obres de teatre. Les obres de Banchieri són uns referents importants en els inicis del Barroc musical. Cartella, obra en diversos volums, (Venècia, 1601) inclou la part titulada Moderna Practica Musicale, on proposa el reconeixement de la variable del setè grau, desenvolupa el concepte modern de compàs, i recull taules d'ornamentació vocal. L'organo suonarino, (Venècia, 1605) descriu diversos acompanyaments utilitzant un baix figurat.



Parlem amb veu pròpia...

Adriano Banchieri va ser, abans que músic, un monjo vinculat als olivetans. No obstant, la seva carrera va ser àmpliament artística ja que, a banda de compositor i organista, es va dedicar al teatre, a la poesia, a la docència i a l'organologia. Així mateix, va ser el fundador de l'Accademia de’Floridi. Aquesta versatilitat no va impedir que musicalment fos considerat com un dels més grans organistes i compositors del seu temps. Alhora, fruit de la seva curiositat innata, va ser un innovador atent a totes les novetats en l'estil i les formes musicals d'aleshores. Autor de nombroses obres sacres i seculars, avui dia se'l recupera amb una certa regularitat, especialment a Itàlia. Del seu repertori, els volums Nuovi pensieri ecclesiastici són els més coneguts. En aquests Banchieri adopta un nou estil en què destaca la veu solista amb acompanyament de baix continu. És precisament en el Terzo Libro di nuovi pensieri ecclesiastici on trobarem aquests Vespro per la Madonna. Salms concertants on s'alterna el cant pla gregorià de les antífones amb els passatges vocals dels propis salms en què Banchieri explora la gamma completa d'estils coneguts d'aleshores: passaggiati (és a dir, amb passatges ràpids i virtuosos), accentuati (adorns rics amb funcions expressives), affettati (que presenta una àmplia gamma d'afectes), en eco (explotava l'entorn de ressonància de les esglésies), en sinfonia (amb repeticions instrumentals), en diàleg (a dues veus, alternant i entrellaçant) i en ricercata (a dues veus, en imitació entre elles mateix i amb el baix). Banchieri, de qui recordo haver-ne parlat anteriorment, és un autor singularment atractiu, si més no personalment, pel que sento una estima especial. Avui un nou plat de la seva interessant gastronomia!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Banchieri: Vespro Per La Madonna

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 3 de setembre del 2013

BANCHIERI, Adriano (1568-1634) - L'organo Suonario (1605)

Agnolo Bronzino - The Holy Family (c.1527)


- Recordatori d'Adriano Banchieri -
En el dia de la celebració del seu 445è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Agnolo di Cosimo (Florència, 17 de novembre de 1503 - Florència, 23 de novembre de 1572), generalment conegut com Il Bronzino, o Agnolo Bronzino (erròniament, en el passat, també se li van atribuir els noms d'Agnolo Tori i d'Angelo (Agnolo) Allori), fou un pintor manierista italià de Florència. L'origen del seu sobrenom, Bronzino, és desconegut, però podria derivar del color bru de la seva pell, o bé de la forma que donava a molts dels seus retrats. S'ha suggerit que tenia la pell bruna com a símptoma de la malaltia d'Addison, una afecció de les glàndules adrenals que sovint causa una excessiva pigmentació de la pell. Segons el seu amic Vasari, inicialment va ser deixeble de Raffaellino del Garbo, i després de Pontormo, qui va ser la principal influència en el seu estil i a qui sempre va reverir. Pontormo el va retratar quan encara era un nen en el quadre Josep a Egipte, actualment a la National Gallery de Londres. Les seves obres religioses presenten sovint posats i gestos elegants, com per exemple en El martiri de Sant Llorenç (1569), en la qual gairebé cadascuna de les extraordinàriament contorsionades postures pot ser resseguida en l'obra de Rafael o de Miquel Àngel, a qui Bronzino idolatrava. Quan va intentar transmetre una emoció intensa, el seu manierisme no resulta gens convincent, fregant l'academicisme. L'habilitat de Bronzino amb el nu es va desplegar completament en la cèlebre Venus, Cupid, la Follia i el Temps, que incorpora un punyent erotisme sota el pretext d'una al·legoria moralitzant. Entre altres obres importants cal citar els frescos per a la capella del Palazzo Vecchio i el disseny de diversos tapissos sobre La història de Josep, per al mateix palau. Va morir a Florencia el novembre de 1572.




Parlem de Música...

Adriano Banchieri (Bolonya, 3 de setembre de 1568 - Bolonya, 1634), de nom de naixement Tomaso Banchieri, va ser un benedictí compositor, organista, teòric de la música i poeta italià de finals del Renaixement i principis del Barroc. La seva obra més popular és el Festino, un madrigal on, entre altres coses, es fan imitacions vocals de diferents animals. El 1587 va prendre els hàbits de l'orde de Sant Benet, i va fer els seus vots el 1590, canviant el seu nom, Tomaso, per Adriano, que és amb el qual és recordat. En el monestir un dels seus mestres va ser Gioseffo Guami, que va modelar el seu estil. Durant la seva vida monàstica va estar a Lucca, Siena, Imola, Gubbio, Venècia i Verona. El 1609 es muda al Monestir de San Michele in Bosco (Sant Miquel del Bosc), a Bolonya, on hi va ser fins a la seva mort (1634). El 1613 és nomenat professor de música i el 1615 fundà l'Accademia dei Floridi, dedicada a l'estudi de les arts musicals. El 1618 és designat abat del monestir. Se sap que va conèixer i va realitzar treballs de teoria de la música amb Monteverdi. Com Orazio Vecchi, va estar interessat en transformar el madrigal amb finalitats dramàtiques. Va ser un dels creadors de la forma anomenada "comèdia madrigal", que sense arribar a representar-se en escena, narrava una història mitjançant la interpretació seqüencial d'una col·lecció de madrigals. Moltes d'aquestes col·leccions van ser compostes com un entreteniment en les reunions dels cercles socials de Bolonya. Entre molts exemples, mereixen destacar-se:

-La pazzia senile (Bogeria senil) (1598)
-Il metamorfosi musicale (Metamorfosi musical) (1601)
-Virtuoso ridotto (Virtuós disminuït) (1601)
-Festino (1608), on satiritza diversos estils musicals de l'època, i presenta una imitació d'animals fent un "contrapunt bestial" sobre un cantus firmus.

En el seu moment, la comèdia madrigal va ser considerada una de les precursores de l'òpera, però la majoria dels estudiosos veuen avui un desenvolupament separat, conseqüència de l'interès general en la Itàlia de l'època per crear formes de música dramàtiques. Banchieri va ser a més un important compositor de canzonettas, una alternativa lleugera i popular als madrigals a finals del segle XVI. Va escriure també misses, sèries de salms, motets, música per a oficis, i obres de teatre. Les obres de Banchieri són uns referents importants en els inicis del Barroc musical. Cartella, obra en diversos volums, (Venècia, 1601) inclou la part titulada Moderna Practica Musicale, on proposa el reconeixement de la variable del setè grau, desenvolupa el concepte modern de compàs, i recull taules d'ornamentació vocal. L'organo suonarino, (Venècia, 1605) descriu diversos acompanyaments utilitzant un baix figurat.




Amb veu pròpia...

Parlar d'Organo Suonario pot semblar, d'entrada, particularment estrany. Per entendre'ns i comprendre històricament la música d'aquest llunyà i desconegut autor italià, ens haurem de situar a principis del segle XVII, en ple regnat papal de Climent VIII. Doncs bé, musicalment parlant, Climent VIII fou un dels primers papes en atorgar un protagonisme musical al rol litúrgic. I principalment la seva idea va ser la de normalitzar i sistematitzar la presència de l'organista a l'església per tal de posar música, primerament als vespres i posteriorment a les misses. No obstant, la música no havia de ser intrusiva en el sentit que no devia solapar-se amb la paraula del senyor. Per tant, serà en l'abans, en l'entremès i en el després dels salms o versets litúrgics que podrem escoltar l'orgue. La missa d'avui, acompanyada de toccates, sonates, canzone i ricercare, així ens ho demostrarà i de bon grat serà la protagonista en aquest dia de record d'un italià fascinant i sorprenent!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Paul Kenyon (organ); Coro Tactus



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!