Noia amb el piano, obra de Giovanni Boldini (1842-1931), pintor italià.
Hans Huber (1852-1921) compositor i pianista suís nascut a Eppenberg-Wöschnau. Com que ens agrada viatjar, si ahir visitàvem Finlàndia i Suècia de la mà d'un dels compositors més il·lustres d'aquella geografia nòrdica, avui coneixerem un personatge de l'escena musical romàntica de la Suïssa de finals del segle XIX i començaments del XX. Com la majoria de músics del romanticisme, el seu és un cas de talent pianístic prematur. Fill d'un músic amateur, es convertiria en membre d'un cor per posteriorment, amb la vocació ja determinada, entrar al Conservatori de Leipzig. Per tant, tot i néixer a Suïssa la formació aniria a càrrec dels seus veïns alemanys dels quals, com podrem observar, en beurà la seva música. Bona destresa demostraria amb el pas dels anys ja que, per insistència, acabaria entrant com a director del conservatori de la ciutat suïssa de Basilea. Des d'allà i en la condició d'autoritat de la música, veuria com el seu nom agafaria embranzida a mesura que la seva producció musical s'anava ampliant. D'aquesta, són notables les seves composicions per a piano a quatre mans, vuit simfonies, les òperes i les diverses obres de cambra... totes elles seguint el model, amb marcat estil propi, de Brahms. Avui ens centrarem en la producció pianística d'Huber. Tenint en compte les notables virtuts que demostraria amb aquest instrument, em sembla interessant redescobrir alguna partitura associada al teclat que tant estimava el nostre protagonista del dia. Vet aquí, el sextet per a piano, flauta, clarinet, oboè, trompa i fagot en Si bemoll major, escrit l'any 1898 (l'any de naixement de la meva estimada besàvia Lluïsa) en un període d'intensa activitat i immers de ple en la direcció de la Societat Coral de Basilea i estrenat l'any 1900. Un bon motiu, sens dubte, per estrenar el nou segle. Una preciosa i interessant composició, de quatre moviments, en alguns moments jugant amb una lleugera atonalitat i on el protagonista, tot i ser el piano, és bastant equilibrat en la totalitat dels instruments aquí presents. Canvi total de registre musical en relació a les últimes entrades d'aquest espai. Reconec, que la meva font d'inspiració ha estat, és i probablement serà tot allò escrit i pensat abans de 1850. Tanmateix, i últimament, estic gaudint d'autèntics descobriments més enllà d'aquesta simbòlica data que jo mateix m'he auto imposat. Per sort la linealitat no va amb el meu ser ni amb el meu estar per tant, benvinguda tota la música que, més enllà d'estils, formes, mètodes i teories, estigui escrita amb el cor i pensada per commoure el nostre esperit. En general la música, entenent-la com a tal, quasi sempre ho aconsegueix!
A la interpretació Kaspar Zehnder a la flauta, Christian Hommel a l'oboè, Stephan Siegenthaler al clarinet; Darbellay Olivier a la trompa, Bühlmann Matías al fagot i Konstantin Lifschitz al piano.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
IMSLP: Hans Huber (1852-1921)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
