Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dauvergne A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dauvergne A.. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de febrer del 2022

DAUVERGNE, Antoine (1713-1797) - Première concert, œuvre III (1751)

French School - Elegant figures in a park, some strolling in the foreground while others sit in groups and converse (c.1780)


Antoine Dauvergne (1713-1797) - Première concert, œuvre III (1751)
Performers: Gérard Cartigny Chamber Orchestra; Gérard Cartigny (conductor)

---


French composer, violinist and administrator. His father, Jacques Dauvergne, was a musician and probably his first teacher. Antoine began his career as a violinist in Moulins and Clermont-Ferrand before moving to Paris in the late 1730s. According to Pierre de Bernis, he studied composition with Rameau (not with Leclair, as stated by La Laurencie and Pincherle). In 1739 he became a violinist in the chambre du roi and registered the privilege to publish his op.1, Sonates en trio (granted in 1740). He joined the Opéra orchestra in 1744 and by 1752 had assumed some of the conducting responsibilities. His first stage work, Les amours de Tempé, a ballet in four acts, was presented at the Opéra in 1752 and received a favourable review in the Mercure de France. Dauvergne’s most enduring operatic success, Les troqueurs, was staged the following year and established a theatrical career which was to last over 20 years. Dauvergne was named composer to the chambre du roi and successor to François Rebel as master of the chambre du roi in 1755, and surintendant of this establishment nine years later. In 1762 he became, with Nicolas-René Joliveau and Gabriel Capperan, a co-director of the Concert Spirituel. The repertory was modified (Mondonville having resigned as director and removed all his manuscripts), new artists were introduced to the orchestra and chorus, and Pierre Gaviniès was appointed leader-conductor. Dauvergne’s sacred works were all written for this organization, mostly in the earlier part of his 11-year term there. His tenure passed without notable incident until administrative and artistic misfortunes beset his final two years. In 1769 Dauvergne became, with Joliveau, P.-M. Berton and J.-C. Trial, a director of the Opéra. 

Perhaps the most significant aspect of his first term as director of the Opéra was his involvement in negotiations with Gluck (1772-74). Dauvergne was unimpressed by Roullet’s proposal to bring Gluck and his operas to Paris, so Gluck himself wrote to Dauvergne, enclosing the first act of Iphigénie en Aulide as a sample. Although Dauvergne admitted the novelty and potential influence of Gluck’s work, he continued to discourage the composer by demanding five other operas. Marie-Antoinette then intervened, and the première of Iphigénie at the Opéra in 1774 was a triumph. Dauvergne’s 1773 arrangement of Destouches’ Callirhoé stimulated much adverse criticism of his knowledge of contemporary taste. Nevertheless, he was named composer to the Opéra in March 1776, and the following month resigned as director. In 1780 he again became its director, but shortly thereafter numerous musicians complained in writing of his perpetual nagging and inept management. He was unable to rally support, and resigned in 1782, pleading for an adequate pension. In 1783 and 1784 he was urged to assume the directorship of the newly established Ecole Royale de Chant but declined the offers because of the low salary. He became director of the Opéra for the third time in 1785. Although his merit, honesty and wisdom were cited in the appointment, another series of letters, critical of his age, taste and management, made this term as unpleasant as the last. The death of his second wife in 1787, the increasing political instability (which inevitably caused financial and artistic difficulties) and his diminished abilities forced him to retire in 1790. He died, nearly forgotten, seven years later.

dijous, 3 d’octubre del 2013

DAUVERGNE, Antoine (1713-1797) - Concerts de Symphonies

Johannes Verspronck - Andries Stilte as a Standard Bearer (c.1640)
Obra de Johannes Cornelisz Verspronck (c.1600-1662), pintor holandès (1)


- Recordatori d'Antoine Dauvergne -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johannes Cornelisz. Verspronck (Haarlem, entre 1600 i 1603 - enterrat a Haarlem el 30 de juny de 1662) va ser un destacat retratista de l'Edat d'Or Holandesa. Era fill del pintor Cornelis Engelsz de Gouda, qui el va ensenyar a pintar retrats. El 1632 es convertia en un membre del Gremi de Sant Lluc de Haarlem i començava una carrera reeixida com a retratista de models, principalment catòlics a Haarlem. Pot haver estat alumne de Frans Hals, qui el va influir fortament, especialment en les seves expressions naturals i poses relaxades. És més conegut per la seva precisió pictòrica en els detalls com joies i peces d'encaix, que el varen fer força popular entre models femenines. Més notablement, va obtenir un encàrrec lucratiu el 1642 per a un retrat de grup de les regentes del Saint Elisabeth Gasthuis, la institució de caritat més rica de Haarlem. Això ho va guanyar en contra de Frans Hals qui havia pintat els regents del St. Elisabeth Gasthuis el 1641 i estava segur que guanyaria l'encàrrec per a les dones.




Parlem de Música...

Antoine Dauvergne (Moulins (Allier), 1713 - Lió, 1797) va ser un compositor i violinista francès, mestre de música a la cort de Lluís XVI i famós especialment per ser un dels primers compositors d'òpera còmica francesa. Dauvergne va ser mestre de cambra a la cort reial francesa i director de la societat de concerts parisenca Concert Spirituel des del 1762 al 1771. Va dirigir l'Òpera de París en tres ocasions, entre el 1769 i el 1790. Dauvergne va contribuir tan com a intèrpret i com a compositor en el desenvolupament de la música de la cort de Versalles. Dauvergne és famós per les seves òperes còmiques. La primera la va escriure conjuntament amb Jean-Joseph Vade i es va titular Les troqueurs (1753). La seva obra, però, és molt més àmplia, a més d'òperes i ballets, Dauvergne va compondre moltes altres obres: sonates per a violí (1739), motets i obres orquestrals que ell va denominar Concerts de Simphonies (1751).

Font: En català: No disponible En castellano: Antoine Dauvergne (1713-1797) In english: Antoine Dauvergne (1713-1797) Altres: Antoine Dauvergne (1713-1797)



Parlem amb veu pròpia...

Com bé sabem tots els melòmans, el segle XVIII va ser una de les edats d'or de la música on la diversitat de gèneres i de músiques n'era la constant. El francès Dauvergne en va ser un dels seus representants que, si bé actualment se'l coneix i admira per la seva òpera còmica Les Troqueurs, va deixar una empremta, també, en música instrumental. Per tant, avui centrarem els nostres sentits en aquest testimoni i en la forma com el va utilitzar. Si bé el títol ens portarà a confusió ja que parla de Concerts de Symphonies de 1751, el cert és que poc o res tenen a veure amb la característica simfonia clàssica. De fet, l'estructura és un reflex de la Suite francesa del gust reial de l'època en què els successius Lluís XIV, XV i XVI van viure i governar. Ara bé, Dauvergne va ser una persona intel·ligent i va introduir, de forma subtil, les innovacions clàssiques del moment com, per exemple, la ressonància de la potent Escola de Mannheim. Aquest contrast d'arguments del nou classicisme amb la tradició barroca més pura atorguen un valor extra al conjunt de les obres del dia que les converteixen en deliciosament elegants, seductores i irremeiablement addictives. Un descobriment d'un autor de qui, curiosament, avui se'n celebra el 300 aniversari de naixement. Aquesta celebració, no obstant, no tindrà un reflex especular a les nostres sales de concerts que malauradament reiteraran massivament programes amb Verdi o Wagner com a protagonistes deixant de banda molts altres compositors que aquest 2013 també celebren aniversaris. Plors i lamentacions a banda, gaudim-ne perquè no dubto que més d'un es veurà gratament sorprès per aquest descobriment en nom, en veu i en representació d'Antoine Dauvergne!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!