Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bernhard C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bernhard C.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de gener del 2022

BERNHARD, Christoph (1628-1693) - Missa 'Durch Adams Fall'

Giovanni Battista Salvi 'Sassoferrato' (1609-1685) - Saint Cecilia


Christoph Bernhard (1628-1693) - Missa 'Durch Adams Fall'
Performers: Vаncouvеr Chamber Choir; Iοn Wаshburn

---


German music theorist, composer and singer. He is best known for his discussion of musical-rhetorical figures in Tractatus compositionis augmentatus. The birthplace given above is documented in a funeral poem by Bernhard’s brother-in-law C.C. Dedekind and is confirmed by Walther; the birth date appears in Müller-Blattau (1963) without documentation. Mattheson states, no doubt erroneously, that Bernhard was born in Danzig in 1612. According to Dedekind, Bernhard studied in Danzig (probably with the elder Kaspar Förster and possibly Paul Siefert) and in Warsaw (very likely with Scacchi); Mattheson’s assertion that Bernhard studied in Danzig with Balthasar Erben must also be in error for Erben did not become Kapellmeister at the Marienkirche until 1658, well after Bernhard was established in Dresden. At some point Bernhard also studied law. He began singing as an alto at the electoral court in Dresden under Schütz probably in 1648 and received a contract with the elector’s ensemble on 1 August 1649. Shortly thereafter he travelled with the royal retinue to Gottorf for a wedding. The music was directed by Agostino Fontana, a virtuoso Italian singer serving as Kapellmeister to Christian IV of Denmark; Bernhard remained in Denmark to study with Fontana for about a year. On 1 August 1655 Bernhard was promoted to vice-Kapellmeister at Dresden. With the accession of the italophile Johann Georg II as Elector of Saxony in 1656, Italian musicians gained greater influence at court. These included G.A. Bontempi, Vincenzo and Bartolomeo Albrici, Gioseppe Peranda and Dominicus Melani. Bernhard made two trips to Italy, supported by Johann Georg II, to gain more first-hand experience of Italian music, musicians and singing technique. He married Christina Barbara Weber on 28 October 1659. Growing tension between the German and Italian musicians was probably the main factor in Bernhard’s decision in 1663 to follow his former colleague Matthias Weckmann to Hamburg. There he succeeded Thomas Selle as Kantor of the Johanneum and civic director of church music in Hamburg. There were six other contestants for the post, and he obtained it by one vote. 

Weckmann had helped make him known in Hamburg by performing a piece of his own under Bernhard’s name. Bernhard accepted the Hamburg offer on 18 October 1663 and was installed on 9 February 1664. The city fathers greeted his arrival in elegant style and completely remodelled his house, which Bernhard gratefully acknowledged when dedicating his Geistliche Harmonien (1665) to them. The fact that Bernhard was taken into membership of the brotherhood Englandfahrer shortly after his arrival in Hamburg indicates the esteem in which he was held. Visits from Johann Rist (in 1666) and the younger Kaspar Förster (in 1667) provided occasions for chamber music at Bernhard’s house. Bernhard must also have participated in the weekly concerts of the collegium musicum founded by Weckmann in 1660. In addition to performing the most up-to-date works from Venice, Rome, Vienna, Munich and Dresden, they joined with Reincken, Buxtehude and Theile in cultivating learned counterpoint as an esoteric art; Bernhard’s Prudentia prudentiana, in four-part invertible counterpoint, was imitated by Buxtehude two years later (buxwv76/1). The years of Bernhard and Weckmann’s joint activity formed one of the highpoints of 17th-century musical life in Hamburg. Just before Weckmann’s death (on 24 February 1674) Johann Georg II called Bernhard back to Dresden to supervise the education of his two grandsons, and he was installed on 31 March 1674 with instructions to teach them religion, reading and writing. He also resumed his post as vice-Kapellmeister. In 1676 he supervised a new edition of the Dresden hymnal, combining the Lutheran chorales with Schütz’s settings of the Becker Psalter. Johann Georg III, who became elector in 1680, soon decided to reduce his musical establishment in order to cut costs. All the Italians either left or were dismissed, and from 24 August 1681 Bernhard was the sole Kapellmeister, as well as inspector of the music library; he held both positions until his death. With the accession of Johann Georg IV in 1691 he was serving his fourth Elector of Saxony.

divendres, 14 de novembre del 2014

BERNHARD, Christoph (1628-1693) - Geistliche Harmonien

Rosso Fiorentino - Madonna dello Spedalingo (1518)
Obra de Rosso Fiorentino (1495-1540), pintor italià (1)



- Recordatori de Christoph Bernhard -
En el dia de la commemoració del seu 321è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Rosso Fiorentino (Firenze, 8 de març de 1495 - Fontainebleau, 14 de novembre de 1540) va ser un pintor italià el nom autèntic del qual va ser Giovanni Battista di Jacopo di Guasparre. Va ser alumne d'Andrea del Sarto i membre de l'Escola de Fontainebleau. Va ser un dels primers i més destacats exponents toscans del manierisme pictòric. De la seva producció inicial cal destacar L'Asumpció (1517) a l'Església de la Santissima Annunziata, Les Filles de Jetró obra que evidencia un gran proximitat a Miquel Àngel. Posteriorment, durant la seva estada a Roma, va realitzar els frescos de La creació d'Eva i El pecat original (1524). Després del violent Saqueig de Roma per part de les tropes de Carles V, Rosso Fiorentino es va refugiar a Borgo Sansepolcro i després a Arezzo. A partir d'aquest moment la seva pintura va esdevenir més inquietant i lúgubre. Després va traslladar-se a Venècia on hi va romandre durant un temps. L'any 1530 va ser reclamat pel rei de França Francesc I per a qui va dirigir les obres decoratives al Palau de Fontainebleu. Hi va realitzar frescs i estucs en els quals el seu art es va tornar capritxós i elegant, com una mena d'anunci del barroc. Una de les seves últimes obres, i alhora una de les seves obres mestres, va ser La Pietat que es troba actualment al Museu del Louvre. No obstant es considera que la seva principal obra mestra és El Davallament (La Depozisione), que es troba a Volterra. Va morir a Fontainebleau el novembre de 1540.




Parlem de Música...

Christoph Bernhard (KolbergPomerània, 1 de gener de 1628 - Dresden, 14 de novembre de 1692) va ser un cantant i compositor alemany. Va estudiar amb un alumne de Sweelinck, l'organista Paul Siefert a Danzig (ara Gdansk) i a Varsòvia. Amb 20 anys ja actuava com a cantant a la cort electoral de Dresden sota la direcció d'Heinrich Schütz. Després va passar un any a Copenhaguen per perfeccionar el cant amb Agostino Fontana. Després del seu nomenament com a assistent de mestre de capella a Dresden el 1655, Bernhard va fer dues estades a Itàlia per continuar la seva educació musical. Quan tenia 35 anys, es va traslladar a Hamburg per treballar com a director musical de la Johanneum i per a esdeveniments musicals populars. Aquells van ser una anys daurats en la tradició musical d'Hamburg: Bernhard i el seu bon amic Matthias Weckmann van actuar junts i van dirigir les últimes composicions provinents d'Itàlia i Viena i així mateix van compondre una important col·lecció de música contrapuntística. L'Elector de Saxònia va reclamar els serveis de Bernhard a Dresden el 1674, on va tornar com a assistent de kapellmeister. Sis anys més tard, la tradicional creació musical italiana a la ciutat es va reduir considerablement, fins el punt que Bernhard es va convertir en l'únic mestre de capella a la cort. Va continuar component, dirigint i organitzant la biblioteca musical de Dresden fins a la seva mort el 1692, a l'edat de 64 anys. Bernhard va deixar moltes obres sacres vocals, composicions seculars i tres tractats importants de música, el més famós dels quals és el Tractatus compositionis augmentatus (c.1657), que fou l'origen del terme passus duriusculus. Va morir a Dresden el novembre de 1692.

OBRA:

Vocal religiosa:

Alemany:
Geistlicher Harmonien erster Theil, begreiffende zwanzig deutsche Concerten, 1–4vv, 2 vn, bc (Dresden, 1665); ed. in EDM, 1st ser., lxv (1972)
Das alte Jahr vergangen ist, 3vv, bc, D;
Fürchtet euch nicht, 1v, 2 vn, bn, bc, S-Uu, ed. B. Grusnick (Kassel, 1933);
Herr, nun lässest du deinen Diener, 5vv, 5 insts, bc, S;
Wahrlich, wahrlich ich sage euch, 1v, capella 4vv, 5 insts, bc, S;
Wohl dem der den Herren fürchtet, 2vv, 4 va, bc, S

Llatí:
Missa a 5, 5vv, 6 insts, D;
Missa ‘Christ unser Herr zum Jordan kam’, 5vv, ed. in Cw, xvi (1932/R);
Missa ‘Durch Adams Fall’, 5vv, ed. in Cw, cvii (1969)
Anima sterilis quid agis quid torpes, 2vv, 2 vn, bc, D;
Benedic, anima mea, 9vv, 11 insts, bc, D;
Currite pastores in Bethlehem, 1v, 2 vn, bc, D;
Da pacem, Domine, in diebus nostris, 5vv, 6 insts, bc, D;
Haec dies quam fecit Dominus, 3vv, bc, D;
Jubilate Deo omnis terra, 3vv, bc, D;
O anima mea accipe pennas aurorae, 6vv, 8 insts, bc, D;
Reminiscere miseratiorum tuarum, Domine, 3vv, bc, D;
Salve mi, Jesu, 1v, bc, D;
Surgit Christus cum trophaeo, 3vv, capella 4vv, 6 insts, bc, D;
Surrexit Christus spes mea, 6vv, 5 insts, bc, D;
Tribularer si nescirem, 10vv, 10 insts, bc, S

Altre:
Lezter Schwanen-Gesang (Gott sei mir gnädig), so bei christlicher Beerdigung des … Johann Risten, 4vv, 2 vn, 3 va, bc (Hamburg, 1667)
Trauer-Music (Zur selbigen Zeit), bey hochansehentlicher Beerdigung des … Herrn Barthold Müllers Bürgermeisters der Stadt Hamburg, 5vv, bc (Hamburg, 1667); ed. in Cw, cvii (1969); ed. in EDM, 1st ser., lxxix (1975)
Letzter Ehren-Nachklang (Ich sahe an alles Thun) dem … Herrn Hinrich Langebeck, 4vv, 2 vn, 3 va, bc (Hamburg, 1669); S
Prudentia prudentiana (Jam mesta quiesce querela) … solatio tribus contrapunctis convertibilibus (Hamburg, 1669) [funeral music for the mother and wife of Dr Rudolf Capelli]; D
Cantabiles mihi erant justificationes tuae, 5vv, perf. Dresden, 17 Nov 1672, lost funeral music for H. Schütz

Vocal secular:

Lasst uns, o Schönste, lieben, 3vv, 2 vn, bc, S-Uu
14 Songs, 1v, bc, in C. von Stieler, Die geharnschte Venus (Hamburg, 1600/R), doubtful, attrib. ‘C.B.’; ed. B. Billeter (Munich, 1968)
For lost works, see Fiebig

Literatura:

Von der Singe-Kunst, oder Maniera, c1649
Tractatus compositionis augmentatus, c1657
Ausführlicher Bericht vom Gebrauche der Con- und Dissonantien [? abridgment of Tractatus]

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Christoph Bernhard (1628-1693) - Altres: Christoph Bernhard (1628-1693) 



Parlem amb veu pròpia...

Christoph Bernhard va ser un compositor íntegrament eclesiàstic. Hereu indirectament de la música i escola de Jan Pieterszoon Sweelinck, va ser un compositor de qui en prou feines en tenim referències ja que en vida només una de les seves col·leccions es va publicar ja que en aquell temps la majoria de la música protestant es difonia mitjançant manuscrit. Es tracta de la Geistliche Harmonien (Dresden, 1665) que conté 20 concerts sagrats que precisament avui recuperarem en la seva totalitat. per tant, per dimensió i especialment per ressò podríem dir que aquesta va ser la major col·lecció de música de Bernhard. Obres d'entre una i quatre veus solistes, dos violins i continuo. Totes elles en llengua germànica i d'inspiració bíblica i musicalment embrionàries de la que posteriorment seria la cantata alemanya, és a dir, ària-recitatiu concertant. Si bé Sweelinck va ser el teòric amb qui es va emmirallar, el cert és que aquests concerts s'apropen sensiblement a la filosofia de Schütz, l'omnipresent mestre alemany del segle XVII, i en certa manera al que Bernhard va perfectament descriure en el seu Tractatus compositionis augmentatus (c.1657). Edició excel·lent tant per les veus protagonistes com per l'acompanyament instrumental. I si bé la manca d'impressions i edicions de la música de Bernhard ha repercutit decisivament en la pèrdua de moltes de les seves partitures, hem de remarcar, amb signes d'exclamació, que la que ha pogut superar la meteorització del temps ho ha fet amb esplèndida bona nota!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Petra Geitner (soprano); Reiner Schneider-Waterberg (alto); Hartmut Elbert (bass); Gerhard Spath (bass); Parthenia Vocal; Parthenia Baroque; Christian Brembeck
RECICLASSICAT: BERNHARD, Christoph (1628-1693)
PRESTOCLASSICAL: Bernhard, C.: Sacred Harmonies

Bernhard, C.: Sacred Harmonies

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 14 de novembre del 2013

BERNHARD, Christoph (1628-1693) - Dresden 1652

Tosa Mitsuoki - Painting of a maple tree in autumn (c.17th Century)
Obra de Tosa Mitsuoki (1617-1691), pintor japonès (1)


- Recordatori de Christoph Bernhard -
En el dia de la commemoració del seu 320è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Tosa Mitsuoki (21 de novembre de 1617 - 14 de novembre de 1691) va ser un pintor japonès successor de l'Escola Tosa després del seu pare, Tosa Mitsunori (1583-1683). Mitsuoki va ser un dels principals representants de l'escola Tosa. De fet, quan aquesta es va establir a Sakai, Mitsunori va començar a pintar per als habitants del poble. Mitsuoki es va mudar de Sakai amb el seu pare el 1634, establint-se a la ciutat de Kyoto. Allà, esperava reviure l'escola Tosa, per tal d'assolir un bon estatus entre la cort de Kyoto. L'any 1654 va obtenir un lloc com a pintor de la cort (edokoro azukari) que per molts anys havia estat tradicionalment en mans de la família Tosa però que en aquell temps estava en mans de l'escola Kano en el període Muromachi (1338-1573). A Mitsuoki se'l va conèixer per la reintroducció de l'estil Yamato-e. Aquest és un estil de pintura antiga japonesa inspirada en pintures de la dinastia Tang. Es considera hereu de l'estil japonès clàssic. En el període Muromachi, el terme Yamato-e s'ha utilitzat per mostrar el contrast entre aquesta i el treball d'altres pintures d'estil xinès contemporànies que van ser inspirades per Yuan i per pintures budistes de la dinastia Sung. L'estil Yamato-e sovint explica històries narratives i els temes sovint s'acompanyen amb text. Altres variacions de Yamato-e es concentren en mostrar la bellesa de la natura, llocs famosos o les quatre estacions de l'any; hivern, tardor, primavera i estiu. Un dels millors pintors de l'estil Yamato-e de l'època va ser Mitsuoki. Va restablir l'estil de l'escola Tosa incorporant l'espai i el toc lleuger. El seu estil era decoratiu, refinat i precís, és a dir, un tot al mateix temps i al llarg de la seva carrera va mantenir un producció constant. Els ocells i els paisatges eren suaus, amb delicades línies plenes de bellesa. El seu objecte d'estudi i de treball era alegre, original en el disseny i excel·lent en execució. Es va convertir en un dels exponents japonesos més famosos pel que fa a pintura d'aus i de flors a la manera tribunal xinesa. 

Font: En català: No disponible En castellano: Tosa Mitsuoki (1617-1691) In english: Tosa Mitsuoki (1617-1691) - Altres: Tosa Mitsuoki (1617-1691)



Parlem de Música...

Christoph Bernhard (Kolberg, Pomerània, 1 de gener de 1628 - Dresden, 14 de novembre de 1692) va ser un cantant i compositor alemany. Va estudiar amb un alumne de Sweelinck, l'organista Paul Siefert a Danzig (ara Gdansk) i a Varsòvia. Amb 20 anys ja actuava com a cantant a la cort electoral de Dresden sota la direcció d'Heinrich Schütz. Després va passar un any a Copenhaguen per perfeccionar el cant amb Agostino Fontana. Després del seu nomenament com a assistent de mestre de capella a Dresden el 1655, Bernhard va fer dues estades a Itàlia per continuar la seva educació musical. Quan tenia 35 anys, es va traslladar a Hamburg per treballar com a director musical de la Johanneum i per a esdeveniments musicals populars. Aquells van ser una anys daurats en la tradició musical d'Hamburg: Bernhard i el seu bon amic Matthias Weckmann van actuar junts i van dirigir les últimes composicions provinents d'Itàlia i Viena i així mateix van compondre una important col·lecció de música contrapuntística.

Eilhard Lubinus - Duchy of Pomerania Map (c.1618)
Mapa de la Regió de Pomerània, obra d'Eilhard Lubinus (1565-1621), cartògraf alemany (2)

L'Elector de Saxònia va reclamar els serveis de Bernhard a Dresden el 1674, on va tornar com a assistent de kapellmeister. Sis anys més tard, la tradicional creació musical italiana a la ciutat es va reduir considerablement, fins el punt que Bernhard es va convertir en l'únic mestre de capella a la cort. Va continuar component, dirigint i organitzant la biblioteca musical de Dresden fins a la seva mort el 1692, a l'edat de 64 anys. Bernhard va deixar moltes obres sacres vocals, composicions seculars i tres tractats importants de música, el més famós dels quals és el Tractatus compositionis augmentatus (c.1657), que fou l'origen del terme passus duriusculus.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Christoph Bernhard (1628-1693) - Altres: Christoph Bernhard (1628-1693)

...

Christiaen Herwich (1609, Bèlgica - 1663, Kassel, Alemanya) va ser un viola-gambista, llaütista i compositor belga. En sabem molt poc de la seva vida, el 1633-1639 va realitzar un viatge a Pèrsia amb el duc Friedrich III von Schleswig-Holstein, com a músic, per poc temps, de la capella de la cort de Weimar. El 1652 participa a les festivitats en honor del casament de la princesa Magdalena Sibylla amb el duc Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg a Dresden. Entre els anys 1649-1660 es va unir a la cort de Guillem VI de Kassel. El setembre de 1663 va morir ofegat al riu Fulda a prop de Kassel, Alemanya.

Christoph Bernhard - Historical view of the German town of Kassel by Georg Braun and Franz Hogenberg (c.1572-1618)
Vista de Kassel, obra de Georg Braun (1541-1622), cartògraf alemany (3)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Christiaen Herwich (1609-1663) - Altres: No disponible



Parlem amb veu pròpia...

D'entrada, pot semblar una extravagància inèdita el fet de conjugar música alemanya amb pintura japonesa, no obstant, haurem de ser observadors per veure la relació existent entre Bernhard i Mitsuoki ja que ambdós van morir el mateix dia de novembre, per tant i tenint en compte que la pintura del japonès té a veure amb la tardor, època climàtica i astronòmica en la que ens trobem a l'hemisferi Nord, he considerat oportú, sota el meu estricte parer, el fet de relacionar-los. I la veritat, em servirà de pretext per parlar de l'art japonès el qual tenint en compte el seu caràcter ignot a la nostra terra, amb el permís dels otakus, valdrà la pena conèixer i descobrir progressivament. Ara bé, i musicalment parlant, avui haurem de parlar de protagonistes en plural ja que n'hi haurà dos. El principal, l'alemany Bernhard en òrbita a l'entorn de les ciutats d'Hamburg i Dresden on va fer vida i professió en un ja fosc i llunyà segle XVII. L'altra serà en nom d'Herwich, una figura enigmàtica situada geogràficament a la Bèlgica d'aleshores i a la ciutat alemanya de Kassel. De la conjunció d'ambdós en naixerà l'edició que avui presentarem en què vocalment, i en la veu d'un baix, ens parlarà Bernhard i en la que instrumentalment ens parlarà Herwich. Cançons de temàtica religiosa en essència i intercalades instrumentalment per una Suite en Re menor de Bernhard, i per una Sonata, un Ruggiero, un Aria en Sol major i un Derde d'Herwick. Si a Bernhard l'havia escoltat lleugerament en relació amb la bellísima música de Sweelinck, el nom d'Herwick em ve de nou ja que, de fet, crec que aquesta és la única edició existent en què el seu nom, col·lateralment, és protagonista. En definitiva, un nou descobriment que emergeix de les profunditats de l'oceà de la música i del que espero, en aquest dia de cel blau intens i en què les fulles dels caducifolis comencen el seu procés d'abscisió, en puguem gaudir en record de Bernhard i del misteriós Herwick!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...