Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mendelssohn F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mendelssohn F.. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de febrer del 2017

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Lieder mit Worten

Johann Georg Meyer von Bremen - Auf dem heimwege
Obra de Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886), pintor alemany (1)


- Recordatori de Felix Mendelssohn -
En el dia de la celebració del seu 208è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Georg Meyer von Bremen (Bremen, 28 d'octubre de 1813 - Berlin, 4 de desembre de 1886) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment amb Friedrich Wilhelm Schadow a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf. Ràpidament es va vincular a l'escola d'art de la ciutat, on va obrir un taller el 1841. No obstant i a mesura que la seva fama va anar creixent, va decidir viatjar a Berlín on s'hi va instal·lar el 1853. Inicialment es va especialitzar en temàtica religiosa tot i que ben aviat va explorar altres gèneres com les escenes costumistes o familiars les quals el van fer més conegut arreu d'Alemanya. Va morir a Berlín el desembre de 1886.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886) - Altres: Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886)



Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) va ser un pianista, compositor i director d’orquestra alemany. Fill del banquer Abraham Mendelssohn, i nét del famós filòsof jueu Moses Mendelssohn, van tractar de renunciar a la religió jueva i la seva formació inicial va ser transversal i secular, tot i ser batejats com a luterans el 1816. El 1812 la seva família es va traslladar a Berlín on la seva germana Fanny Mendelssohn, més tard Fanny Hensel, es va convertir en una reconeguda pianista i compositora. Felix, a qui sovint se’l va considerar com el més gran prodigi després de Wolfgang Amadeus Mozart, va començar a rebre lliçons de piano de la seva mare quan tenia 6 anys, i als 7 ja va estar sota la tutela de Marie Bigot a París. A partir del 1817 va estudiar composició amb Karl Friedrich Zelter a Berlín. Va ser allà on probablement va fer la seva primera aparició, amb 9 anys, en un concert públic quan va participar en un recital de música de cambra. També va ser un compositor prolífic ja des de nen, i va escriure la seva primera obra publicada, un quartet de piano, quan tenia 13 anys. Poc després Zelter el va introduir a Goethe la cultura de qui el va marcar profundament. Més tard va ser alumne del compositor i pianista Ignaz Moscheles, amb qui va compartir amistat la resta de la seva vida i qui va reconèixer no obstant que tenia ben poc a oferir-li com a professor. Durant l'adolescència, les seves obres es van realitzar, sovint, en un context de classes altes, de socis d’orquestres privades i d'elits intel·lectuals de Berlín. Va ser en aquell temps que va escriure les seves primeres simfonies. I si bé aquests primers treballs van ser ignorats durant més d'un segle, a partir del segle XX van renéixer de l’oblit.

El 1824, i amb 15 anys, va escriure la seva primera simfonia reconeguda per a gran orquestra, el seu opus 11 en do menor. I als 16 anys va escriure el seu famós Octet per a cordes en Mi bemoll major, el primer treball en què va demostrar el seu geni i, juntament amb la seva música de El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, que va escriure un any després, la més coneguda de les seves primeres obres. El 1827 va estrenar la seva primera òpera, Die Hochzeit des Camacho. El 1829 va realitzar la seva primera visita a Anglaterra on Moscheles, resident a Londres, el va introduir en els cercles musicals influents. Allà va tenir un èxit immediat tant gràcies a la realització de la seva primera simfonia com tocant el piano en concerts públics i privats. En visites posteriors es va reunir amb la reina Victòria i el seu marit el príncep Albert, ambdós grans admiradors de la seva música. Els viatges successius a Anglaterra van inspirar Mendelssohn en diverses de les seves obres, com la famosa Simfonia Escocesa. Va ser allà on també va estrenar, el 1846, el seu oratori Elies. El 1835 va ser nomenat director de la Gewandhaus de Leipzig, sent un càrrec molt important per a ell ja que va sentir per primera vegada l’estima sincera dels alemanys procurant aportar el seu geni i creativitat en la vida musical del seu país. Reconegut arreu, el rei de Prússia va tractar d’atreure’l a Berlín sense èxit ja que Mendelssohn va desenvolupar la seva vida musical a Leipzig i el 1843 va fundar el Conservatori de la ciutat. En general, la vida personal de Mendelssohn va ser convencional. El seu matrimoni amb Cécile Jeanrenaud, del març de 1837, va ser aparentment feliç i la parella va tenir cinc fills. Alhora, va desenvolupar altres facetes artístiques sent un pintor consumat d’aquarel·les i un hàbil escriptor. Tanmateix, Mendelssohn va patir una salut precària en els darrers anys, probablement agreujada per problemes nerviosos i per un excés de treball, i que va decaure críticament degut a la mort de la seva germana Fanny el maig de 1847 fins el punt que Felix va morir el novembre d’aquell mateix any a Leipzig.

Font: En català: Felix Mendelssohn (1809-1847) En castellano: Felix Mendelssohn (1809-1847) In english: Felix Mendelssohn (1809-1847) - Altres: Felix Mendelssohn (1809-1847) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Stefan Göttelmann (orgel); Berliner Vokalensemble; Bernd Stegmann
SPOTIFY: MENDELSSOHN, F. - Lieder mit Worten



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 10 de juny del 2016

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Te Deum

Genaro Pérez Villaamil - The Chapel of the Benavente Family in Medina de Rioseco (1842)
Obra de Jenaro Pérez Villaamil (1807-1854), pintor espanyol (1)




Parlem de Pintura...

Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 - Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol i el més gran mestre espanyol del paisatgisme pintoresc romàntic. Va ingressar de ben petit a l'Acadèmia Militar de Santiago de Compostel·la però gràcies al trasllat de la seva família a Madrid va canviar la milícia pels estudis literaris. El 1919 va ser ferit en la lluita contra les tropes absolutistes del rei Ferran VII i va ser traslladat a Cadis com a presoner de guerra, sent allà on va començar a desenvolupar les seves qualitats artístiques. El 1830 va viatjar a Puerto Rico on van realitzar la decoració del Teatre Tàpia de Sant Joan. De retorn a Espanya tres anys més tard, va viatjar per Andalusia on va conèixer l'escocès David Roberts, un dels grans mestres del paisatgisme romàntic anglès, qui va marcar definitivament l'estil de Villaamil i la seva concepció del paisatge, destacant-així de la resta dels pintors espanyols del seu temps especialistes en aquest gènere. El 1834 es va establir a Madrid, i un any més tard va rebre el títol d'acadèmic de mèrit, en l’especialitat de Paisatge, a l'Acadèmia de San Fernando, institució de la qual seria nomenat el 1845 tinent director, sent a més fundador del Liceu Artístic i Literari de Madrid. En els anys següents els nomenaments es van succeir fins assolir el de pintor honorari de cambra de la reina Isabel II, per a qui va realitzar algunes de les obres mestres. Entre el 1840 i el 1844 va viatjar per l'estranger visitant Bèlgica i Holanda, països en els quals va realitzar nombrosos quadres de petit format, aquarel·les i dibuixos de les seves ciutats i monuments, romanent durant força temps a París, on va iniciar la publicació de la seva Espanya artística i monumental, la col·lecció litogràfica de vistes monumentals de ciutats espanyoles més important d'aquest gènere realitzada per un artista espanyol, i esplèndid testimoni de la concepció monumental i pintoresca del viatge en el món romàntic. En tornar a Espanya va ser nomenat cavaller de l'ordre de Carles III i de la de Leopold de Bèlgica, rebent així mateix la Legió d'Honor francesa. A partir d’aleshores, va viatjar intensament per terres espanyoles per recollir noves vistes per les seves obres, morint a Madrid el juny de 1854. 




Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) va ser un pianista, compositor i director d’orquestra alemany. Fill del banquer Abraham Mendelssohn, i nét del famós filòsof jueu Moses Mendelssohn, van tractar de renunciar a la religió jueva i la seva formació inicial va ser transversal i secular, tot i ser batejats com a luterans el 1816. El 1812 la seva família es va traslladar a Berlín on la seva germana Fanny Mendelssohn, més tard Fanny Hensel, es va convertir en una reconeguda pianista i compositora. Felix, a qui sovint se’l va considerar com el més gran prodigi després de Wolfgang Amadeus Mozart, va començar a rebre lliçons de piano de la seva mare quan tenia 6 anys, i als 7 ja va estar sota la tutela de Marie Bigot a París. A partir del 1817 va estudiar composició amb Karl Friedrich Zelter a Berlín. Va ser allà on probablement va fer la seva primera aparició, amb 9 anys, en un concert públic quan va participar en un recital de música de cambra. També va ser un compositor prolífic ja des de nen, i va escriure la seva primera obra publicada, un quartet de piano, quan tenia 13 anys. Poc després Zelter el va introduir a Goethe la cultura de qui el va marcar profundament. Més tard va ser alumne del compositor i pianista Ignaz Moscheles, amb qui va compartir amistat la resta de la seva vida i qui va reconèixer no obstant que tenia ben poc a oferir-li com a professor. Durant l'adolescència, les seves obres es van realitzar, sovint, en un context de classes altes, de socis d’orquestres privades i d'elits intel·lectuals de Berlín. Va ser en aquell temps que va escriure les seves primeres simfonies. I si bé aquests primers treballs van ser ignorats durant més d'un segle, a partir del segle XX van renéixer de l’oblit.

El 1824, i amb 15 anys, va escriure la seva primera simfonia reconeguda per a gran orquestra, el seu opus 11 en do menor. I als 16 anys va escriure el seu famós Octet per a cordes en Mi bemoll major, el primer treball en què va demostrar el seu geni i, juntament amb la seva música de El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, que va escriure un any després, la més coneguda de les seves primeres obres. El 1827 va estrenar la seva primera òpera, Die Hochzeit des Camacho. El 1829 va realitzar la seva primera visita a Anglaterra on Moscheles, resident a Londres, el va introduir en els cercles musicals influents. Allà va tenir un èxit immediat tant gràcies a la realització de la seva primera simfonia com tocant el piano en concerts públics i privats. En visites posteriors es va reunir amb la reina Victòria i el seu marit el príncep Albert, ambdós grans admiradors de la seva música. Els viatges successius a Anglaterra van inspirar Mendelssohn en diverses de les seves obres, com la famosa Simfonia Escocesa. Va ser allà on també va estrenar, el 1846, el seu oratori Elies. El 1835 va ser nomenat director de la Gewandhaus de Leipzig, sent un càrrec molt important per a ell ja que va sentir per primera vegada l’estima sincera dels alemanys procurant aportar el seu geni i creativitat en la vida musical del seu país. Reconegut arreu, el rei de Prússia va tractar d’atreure’l a Berlín sense èxit ja que Mendelssohn va desenvolupar la seva vida musical a Leipzig i el 1843 va fundar el Conservatori de la ciutat. En general, la vida personal de Mendelssohn va ser convencional. El seu matrimoni amb Cécile Jeanrenaud, del març de 1837, va ser aparentment feliç i la parella va tenir cinc fills. Alhora, va desenvolupar altres facetes artístiques sent un pintor consumat d’aquarel·les i un hàbil escriptor. Tanmateix, Mendelssohn va patir una salut precària en els darrers anys, probablement agreujada per problemes nerviosos i per un excés de treball, i que va decaure críticament degut a la mort de la seva germana Fanny el maig de 1847 fins el punt que Felix va morir el novembre d’aquell mateix any a Leipzig.

Font: En català: Felix Mendelssohn (1809-1847) En castellano: Felix Mendelssohn (1809-1847) In english: Felix Mendelssohn (1809-1847) - Altres: Felix Mendelssohn (1809-1847) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A vegades penso en tots aquells músics que van patir una mort sobtada i m’imagino com seria el seu repertori si l’infortuni no s’hagués creuat en les seves vides. Mozart, Schubert, Arriaga o Mendelssohn, per citar els més coneguts, van abandonar prematurament aquest món però abans de fer-ho van deixar un llegat difícilment superable. I en el cas de Mendelssohn, traspassat als 38 anys, la genialitat va assolir quotes realment inimaginables. Alhora, el seu perfil d’intel·lectual transversal i total, amb amplitud de coneixements en disciplines dispars i amb un ferm compromís tant cultural com moral, el van convertir en una de les personalitats més fascinants de la història de la civilització. Com a compositor va viure en la permanent excel·lència tant per la formalitat, acadèmia i precisió com per la desbordant creativitat o la innata curiositat, elements que va ser capaç d’integrar a la perfecció en la majoria de les seves obres. I si bé al seu temps va ser celebrat i elevat al cel en centenars d’ocasions el cert és que algunes de les seves partitures van romandre inèdites en vida o fins i tot en l’oblit pocs anys després de la seva mort. I d’aquestes cal destacar precisament la cinquantena d’obres corals que va escriure de les quals únicament els dos oratoris, Elies i Sant Pau, i la seva solemne Simfonia-Cantata, van resistir la dura competència de l’època. Les restants, tot i gaudir d’un fugaç ressò, ràpidament van quedar apaivagades i oblidades fins als nostres dies en què el Mendelssohn més coral ha renascut amb tota la vigorositat que sens dubte mereix.

En aquest sentit, Mendelssohn va treballar amb pulcritud i va fer gala d’una virtut que al final remarcaré ja que va ser determinant per entendre l’essència del seu geni. En qualsevol cas, tot i la formació secular que va rebre, Mendelssohn va mostrar una especial atenció per la música religiosa ja fos per l’església protestant, per l’església romana, i en llatí, o pels luterans alemanys. Aquesta diversitat ja ens traça un perfil de profunda espiritualitat i alhora sensibilitat per les diferències de discurs i d’arguments entre congregacions. L’exemple, clarivident, el Te Deum d’avui que va compondre quan tenia 17 anys, és a dir, el 1826, en un any en què precisament havia sorprès al món amb dues obres mestres, l’Octet de cordes i la música incidental per al Somni d’una nit d’estiu. Per tant, la joventut de Mendelssohn no va ser una frontera a l'hora d'escriure una de les seves primeres grans obres corals religioses. De fet, des de l’inici de l’obra es pot observar el domini complet i precís de l’escriptura coral en un Te Deum que defuig l’opulència orquestral per tal de potenciar les veus limitant la instrumentació a tres efectius de caràcter barroc com són el violoncel, el contrabaix i l'orgue. Un Te Deum en llatí i en què la imponent obertura inicial també l’escoltarem en el final solemne. I com deia prèviament, la virtut de la seva obra coral va ser la dualitat d'escoltar Bach i Mendelssohn alhora, sense marge d’error possible. Perquè en definitiva, quan un compositor assoleix la marca d’estil pròpia automàticament el seu geni es transforma en immortal. I Mendelssohn, evidentment, ho és i ho serà!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Péter Sirák (organ); Budapest Bach Chorus; István Ella
SPOTIFY: MENDELSSOHN, F. - Te Deum



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 3 de novembre del 2014

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Piano Sextet in D (1824)

Felix Mendelssohn - Fine Landscape of the Amalfi Coast (1839)
Obra de Felix Mendelssohn (1809-1847), pintor i compositor alemany (1)



- Recordatori de Felix Mendelssohn -
En el dia de la commemoració del seu 167è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

... Les primeres lliçons de piano les va rebre Félix de la seva mare i al poc temps va donar mostres de gran talent musical. Quan va complir els 11 anys, el seu pare Abraham va acabar de convèncer-se de les extraordinàries disposicions del seu fill per la música i, contra tot pronòstic, provenint d'un personatge lligat als negocis, va anotar en una carta familiar la següent frase: "la música serà per a ell potser un ofici ". I perquè la formació artística del fill fos completa, Abraham va fer que Fèlix prengués classes a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín. Durant tota la seva vida, Fèlix va a pintar extraordinàriament bé, mostrant en les seves aquarel·les una prodigiosa tècnica ...




Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) va ser un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic. Va néixer a Hamburg, fill d'un banquer i nét del famós filòsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet és Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Quan tenia tres anys, la seva família es va traslladar a Berlín. Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a París i un professor de composició de Berlín. Als nou anys va fer la seva primera aparició en públic, en participar a un concert de música de cambra. Als 13 anys va compondre la seva primera obra publicada, un quartet per a piano. En una trobada amb Goethe, el famós escriptor va quedar impressionat de la forma en què Mendelssohn tocava el piano i li va dir que si algun dia estava trist, li agradaria que Mendelssohn acudís a visitar-lo amb la seva música. Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfonies per a orquestra de corda, i als 17 la seva obertura "Somni d'una nit d'estiu", basada en l'obra del mateix nom de Shakespeare, i probablement l'obra més coneguda de la seva adolescència. Un any més tard es va representar per primera vegada una òpera seva, encara que ja n'havia compost d'altres amb anterioritat. El 1830 va escriure l'obertura Les Hèbrides, que continua sent interpretada regularment en l'actualitat. La música està inspirada en temes escocesos, país que havia visitat uns anys abans. Aquesta mateixa música va influir en la seva tercera simfonia, denominada Escocesa, que Mendelssohn va escriure de manera intermitent entre 1830 i 1842.

Un dels seus nombrosos viatges per Europa va portar-lo a Itàlia, on es va inspirar per a la seva quarta simfonia anomenada Italiana, una de les seves obres més conegudes. En total va escriure cinc simfonies. Mendelssohn va compondre també dos concerts per a piano que gaudeixen d'una gran acceptació, i un concert per a violí que és una de les obres mestres de la música romàntica. També va escriure música de cambra, entre les que es troba el seu conegut octet per a corda, obres per a piano, i dos grans oratoris. En aquests últims s'aprecia una gran influència de Bach, la música del qual Mendelssohn va popularitzar davant d'un públic encara poc coneixedor de la música barroca. El 1842 Mendelssohn va compondre música per a determinats passatges de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, per a la que ja havia escrit l'obertura. Una de les peces d'aquesta obra és la famosa Marxa nupcial, que es continua tocant en l'actualitat en nombroses bodes. Encara que Mendelssohn no va influir especialment sobre altres compositors coetanis o d'èpoques posteriors, la seva música va ser molt popular en el seu temps i segueix sent-ho en l'actualitat. El catàleg de les seves composicions comprèn 72 obres publicades en vida i 49 obres pòstumes. En els últims anys de la seva vida, Mendelssohn va patir una salut precària. Sembla que, a més, la mort de la seva germana Fanny, el maig de 1847, el va fer caure en una profunda depressió. Pocs mesos després de la seva germana, Mendelssohn va morir a Leipzig als 38 anys d'edat.

OBRA:

List of compositions by Felix Mendelssohn

Font: En català: Felix Mendelssohn (1809-1847) En castellano: Felix Mendelssohn (1809-1847) In english: Felix Mendelssohn (1809-1847) - Altres: Felix Mendelssohn (1809-1847) 



Parlem amb veu pròpia...

Dins de l'univers hi podem observar tota mena d'astres interessants com per exemple galàxies espirals, el·líptiques, irregulars, nanes i fins i tot en fusió en un ball còsmic de bellesa indescriptible. Tanmateix, dins del vast univers també hi podem trobar singularitats que si bé no són úniques ja que les lleis físiques són universals, si que presenten característiques poc comunes. En música, reduint l'escala al nostre món, també hi trobem singularitats que si bé parteixen de les lleis universals inviolables si que han evolucionat fins a diferenciar-se del seu entorn i dels éssers que hi habiten. Mendelssohn va ser una singularitat i la seva obra, tot i no ser excessivament extensa, si que va dibuixar un nou escenari imprescindible per entendre l'evolució i l'essència del romanticisme. Obres com el Sextet en Re major opus 110 per a piano i cordes, de 1824, o el Concert Piece en Fa menor opus 113 per a clarinet, corno di bassetto i orquestra, ens ajudaran a conèixer una mica més a un autor tant mediàtic com necessari per entendre la història de la música. Mendelssohn va ser un artista íntegre, de vasta cultura i d'una curiositat insaciable. Musicalment, va transmetre les seves emocions amb una elegància indiscutible i el seu repertori bull d'obres mestres. Les simfonies, l'obra de piano, les cançons, les òperes, la música religiosa... el bon gust i la passió amb què escriu cada nota es percep immediatament fet que ajuda a situar-lo en el cim del seu temps. Amb aquestes paraules, a banda d'emfatitzar el profund amor que sento per l'alemany, m'agradaria remarcar per damunt de la necessària acadèmia, el poder de les emocions com una font indispensable per convertir-se en un geni. Mozart, Bach, Schubert són exemples de temperaments imprevisibles i d'emocions fluint a alta intensitat i alhora de genis incomparables. Mendelssohn, que va patir la dolorosa mort de la seva estimada germana (el detall de regalar-hi un concert de piano a quatre mans pel seu aniversari és tant commovedor que m'emociona imaginar-me Fanny i Felix al piano celebrant-ho), va demostrar una sensibilitat musical incomparable. Per cert, el Sextet d'avui el va compondre Mendelssohn amb 15 anys...!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

The Clarinet in Concert, Vol. 1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 3 de febrer del 2014

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Piano Trios

Manuel Joachim de Franca - Portrait of Matthew Huizinga Messchert (1839)
Obra de Manuel Joachim de Franca (1808-1865), pintor portuguès (1)



- Recordatori de Felix Mendelssohn -
En el dia de la celebració del seu 205è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Manuel Joachim de Franca (Madeira, 1808 - 1865) va ser un pintor portuguès. Fill primogènit d'un mercant de vins de Madeira, Portugal, va néixer l'any 1808. Es va educar a Lisboa. Francisco de Goya dirigia, en aquell temps, la Reial Acadèmia de Belles Arts, on va estudiar. El 1826, quan els liberals es van rebel·lar contra el govern de Don Miguel, es va unir al moviment popular. Quan el govern va aplacar la insurrecció, ell, amb un gran nombre de compatriotes, va ser empresonat i condemnat a mort. Amics i simpatitzants el van ajudar a fugir a bord d'un vaixell camí de Filadèlfia, als Estats Units. Filadèlfia era aleshores un dels principals centres culturals dels Estats Units. Amb 18 anys, de Franca va decidir quedar-se allà. Tot i que parlava un anglès molt precari, va rebre l'ajuda del pintor paisatgista americà Joshua Shaw. Allà va començar a formar-se sota la tutela de Thomas Sully i del seu gendre John Neagle. La primera exposició pública la va fer al Museu Peale conjuntament amb obres dels seus mestres i també d'Emanuel Leutze. El 1842 es va traslladar a l'oest de Pennsilvània amb la seva dona Maria Mahala Dawson. Va pintar retrats i va decorar altars. Des d'allà, van viatjar a Tennessee i Kentucky abans d'establir-se a St Louis, Missouri, el 1844. Quan va obrir el seu estudi a St. Louis (c.1846) va portar l'elegància europea a Missouri i els seus retrats es van convertir ràpidament en el més populars de la ciutat. Va fundar l'Acadèmia d'Art Occidental el 1860, però aviat es va retirar a causa d'una malaltia pulmonar. Pocs anys més tard va morir.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Manuel Joachim de Franca (1808-1865) - Altres: Manuel Joachim de Franca (1808-1865)



Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic. Nasqué en una família jueva notable que més tard es convertiria al luteranisme. La seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i música de cambra. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa dels canvis dels gusts musicals i l'antisemitisme de finals del XIX i principis del XX, la seva originalitat creativa s'està reconeixent actualment i es revalua fins a arribar a ser un dels compositors més populars del Romanticisme. Va néixer a Hamburg, fill d'un banquer i nét del famós filòsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet és Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Quan tenia tres anys, la seva família es va traslladar a Berlín. Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a París i un professor de composició de Berlín. Als nou anys va fer la seva primera aparició en públic, en participar a un concert de música de cambra. Als 13 anys va compondre la seva primera obra publicada, un quartet per a piano. En una trobada amb Goethe, el famós escriptor va quedar impressionat de la forma en què Mendelssohn tocava el piano i li va dir que si algun dia estava trist, li agradaria que Mendelssohn acudís a visitar-lo amb la seva música. Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfonies per a orquestra de corda, i als 17 la seva obertura "Somni d'una nit d'estiu", basada en l'obra del mateix nom de Shakespeare, i probablement l'obra més coneguda de la seva adolescència. Un any més tard es va representar per primera vegada una òpera seva, encara que ja n'havia compost d'altres amb anterioritat.

En 1830 va escriure l'obertura Les Hèbrides, que continua sent interpretada regularment en l'actualitat. La música està inspirada en temes escocesos, país que havia visitat uns anys abans. Aquesta mateixa música va influir en la seva tercera simfonia, denominada Escocesa, que Mendelssohn va escriure de manera intermitent entre 1830 i 1842. Un dels seus nombrosos viatges per Europa va portar-lo a Itàlia, on es va inspirar per a la seva quarta simfonia anomenada Italiana, una de les seves obres més conegudes. En total va escriure cinc simfonies. Mendelssohn va compondre també dos concerts per a piano que gaudeixen d'una gran acceptació, i un concert per a violí que és una de les obres mestres de la música romàntica. També va escriure música de cambra, entre les que es troba el seu conegut octet per a corda, obres per a piano, i dos grans oratoris. En aquests últims s'aprecia una gran influència de Bach, la música del qual Mendelssohn va popularitzar davant d'un públic encara poc coneixedor de la música barroca. El 1842 Mendelssohn va compondre música per a determinats passatges de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, per a la que ja havia escrit l'obertura. Una de les peces d'aquesta obra és la famosa Marxa nupcial, que es continua tocant en l'actualitat en nombroses bodes. Encara que Mendelssohn no va influir especialment sobre altres compositors coetanis o d'èpoques posteriors, la seva música va ser molt popular en el seu temps i segueix sent-ho en l'actualitat. El catàleg de les seves composicions comprèn 72 obres publicades en vida i 49 obres pòstumes. En els últims anys de la seva vida, Mendelssohn va patir una salut precària. Sembla que, a més, la mort de la seva germana Fanny, el maig de 1847, el va fer caure en una profunda depressió. Pocs mesos després de la seva germana, Mendelssohn va morir a Leipzig als 38 anys d'edat.




Parlem amb veu pròpia...

Escrit el 1839, el primer dels dos trios per a piano de Mendelssohn és, probablement, la seva composició de cambra més coneguda i estimada. En aquella època, Mendelssohn vivia a Leipzig i exercia de director musical i de concerts de la Gewandhaus, una orquestra menor que l'alemany va ajudar a situar i consolidar entre les principals orquestres europees. Alhora, el 1842 va fundar el Conservatori local per mantenir els estàndards d'excel·lència de la vida musical de Leipzig. Aquesta etapa de Mendelssohn, que situem entre els anys 1830 i 1845, va ser la més activa creativament parlant. Els nombrosos compromisos a què havia de fer front, no només a Leipzig sinó en ciutats com Berlín, sota ordres del rei Frederic Guillem IV de Prússia, van influir en els seus treballs i probablement no va tenir tot el temps que hagués volgut a l'hora de compondre el seu primer trio de piano. No obstant això, Mendelssohn va finalitzar el seu Trio No.1 en Re menor opus 49 el juliol de 1839. Estructurat en quatre moviments, per a piano, violí i violoncel, és actualment una de les obres de cambra més apreciades de l'alemany. Si bé Mendelssohn volia involucrar, per igual, els tres instruments en un "protagonisme compartit", el cert és que el piano, com quasi bé sempre, assoleix el clímax i marca la diferència en el conjunt dels moviments de l'obra. L'obertura, en Re menor, és heroica sense ser dramàtica i se'ns presenta en una forma sonata molt ben treballada. El violoncel presenta el tema principal, una melodia graciosa i eloqüent que precipita la sensació de benestar a l'oient. El segon moviment, andante, liderat pel piano és una reminiscència de l'estructura en tres parts i de l'estil melòdic de les famoses Songs Without Words. El scherzo, el moviment més breu dels quatre, és efervescent i premonitori del final allegro assai, una esplèndida coda enèrgica que finalitza el trio d'una forma triomfal. La grandesa de Mendelssohn és la de convertir la música en un fet natural. Aquest trio és un bon exemple, romàntic en la concepció però d'unes formes tan harmòniques i equilibrades que en resulta un plaer en qualsevol circumstància. No seré jo qui descobreixi a Mendelssohn, de fet, fins fa poc temps i en relació amb la seva música, n'era un neòfit avergonyit. Per tant, cada audició, personalment, és un regal pels meus sentits ja que sovint són composicions que mai abans havia escoltat. Alhora, si l'hi sumem la sensacional interpretació duta a bon terme per aquest tercet de noies, un només pot i ha de tenir paraules d'agraïment per les intèrprets, evidentment, però de forma especial pel ciutadà que va fer possible aquesta petita meravella. Gràcies Mendelssohn!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Mendelssohn Trios Op. 49 & 66

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 4 de novembre del 2013

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Symphony No. 4, "Italian"

Károly Markó der Ältere - Italian Landscapes at Sunset (c.1851)
Obra de Károly Markó "el vell" (1793-1860), pintor hongarès (1)


- Recordatori de Felix Mendelssohn -
En el dia de la commemoració del seu 166è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Károly Marko el Vell (1791-1860) va ser un dels més grans paisatgistes hongaresos de la primera meitat del segle XIX. El 1822, va entrar a estudiar a l'Acadèmia de Viena. Al voltant de 1830, va pintar diversos paisatges, en un marcat estil neoclàssic, de les regions hongareses: Un d'ells, la Vista de Visegrád és el més conegut de la seva obra. Amb l'ajuda del banquer Geymüller va poder viatjar a Itàlia el 1832, on va passar la resta de la seva vida. Va treballar a Roma, Pisa i Florència. En aquell ambient es va especialitzar en el subgènere del paisatge heroic. Va pintar paisatges idealitzats amb figures mitològiques o folklòriques. Els pescadors i la regió de Tivoli són els exemples més típics d'aquest estil. La Puszta (Gran Plana Hongaresa) és un record de la seva visita a Hongria el 1853 i, alhora, un exemple d'un estil que havia evolucionat cap el nou Romanticisme.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Károly Marko el Vell (1791-1860) - Altres: Károly Marko el Vell (1791-1860)



Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic. Nasqué en una família jueva notable que més tard es convertiria al luteranisme. La seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i música de cambra. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa dels canvis dels gusts musicals i l'antisemitisme de finals del XIX i principis del XX, la seva originalitat creativa s'està reconeixent actualment i es revalua fins a arribar a ser un dels compositors més populars del Romanticisme. va nàixer a Hamburg, fill d'un banquer i nét del famós filòsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet és Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Quan tenia tres anys, la seva família es va traslladar a Berlín. Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a París i un professor de composició de Berlín. Als nou anys va fer la seva primera aparició en públic, en participar a un concert de música de cambra. Als 13 anys va compondre la seva primera obra publicada, un quartet per a piano. En una trobada amb Goethe, el famós escriptor va quedar impressionat de la forma en què Mendelssohn tocava el piano i li va dir que si algun dia estava trist, li agradaria que Mendelssohn acudís a visitar-lo amb la seva música. Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfonies per a orquestra de corda, i als 17 la seva obertura "Somni d'una nit d'estiu", basada en l'obra del mateix nom de Shakespeare, i probablement l'obra més coneguda de la seva adolescència. Un any més tard es va representar per primera vegada una òpera seva, encara que ja n'havia compost d'altres amb anterioritat.

Felix Mendelssohn - Der klyne Groenmarkt (The Haque c.1836)
Obra de Felix Mendelssohn (1809-1847), pintor, músic, pianista... alemany (2)

En 1830 va escriure l'obertura Les Hèbrides, que continua sent interpretada regularment en l'actualitat. La música està inspirada en temes escocesos, país que havia visitat uns anys abans. Aquesta mateixa música va influir en la seva tercera simfonia, denominada Escocesa, que Mendelssohn va escriure de manera intermitent entre 1830 i 1842. Un dels seus nombrosos viatges per Europa va portar-lo a Itàlia, on es va inspirar per a la seva quarta simfonia anomenada Italiana, una de les seves obres més conegudes. En total va escriure cinc simfonies. Mendelssohn va compondre també dos concerts per a piano que gaudeixen d'una gran acceptació, i un concert per a violí que és una de les obres mestres de la música romàntica. També va escriure música de cambra, entre les que es troba el seu conegut octet per a corda, obres per a piano, i dos grans oratoris. En aquests últims s'aprecia una gran influència de Bach, la música del qual Mendelssohn va popularitzar davant d'un públic encara poc coneixedor de la música barroca. El 1842 Mendelssohn va compondre música per a determinats passatges de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, per a la que ja havia escrit l'obertura. Una de les peces d'aquesta obra és la famosa Marxa nupcial, que es continua tocant en l'actualitat en nombroses bodes. Encara que Mendelssohn no va influir especialment sobre altres compositors coetanis o d'èpoques posteriors, la seva música va ser molt popular en el seu temps i segueix sent-ho en l'actualitat. El catàleg de les seves composicions comprèn 72 obres publicades en vida i 49 obres pòstumes. En els últims anys de la seva vida, Mendelssohn va patir una salut precària. Sembla que, a més, la mort de la seva germana Fanny al maig de 1847 el va fer caure en una profunda depressió. Pocs mesos després de la seva germana, Mendelssohn va morir a Leipzig als 38 anys d'edat.




Parlem amb veu pròpia...

Gradualment, he anat descobrint a Mendelssohn. Reconec que fa uns quants anys, quan Telemann i un despistat concert de Brandenburg de Bach em van obrir la porta al desconegut univers de la música clàssica la qual en el meu entorn i més enllà de la família més propera vivia en el menyspreu sistemàtic, el nom de Mendelssohn directament no existia. La progressió del barroc al classicisme i d'aquest al romanticisme em van donar a conèixer la realitat d'un jove il·lustrat, músic, dibuixant i pianista que tothom admirava però de qui en prou feines en podia pronunciar el cognom. Anys més tard, en aquest 2013 i en un dia en què recordar el seu nom hauria de ser assignatura obligatòria a les escoles, ja forma part, absolutament, de la meva vida i no pel que va ser com a músic i compositor, sinó per l'essència romàntica d'un artista integral, intel·lectual i universal. En nom seu, hauria pogut fer un monogràfic íntegre tant pel que fa a pintura com a música ja que, com bé podem comprovar en la preciosista aquarel·la intercalada en la seva biografia, també va ser un esplèndid dibuixant. En qualsevol cas, he seleccionat una preciosa pintura d'un dels artistes hongaresos més importants del segle XIX i que conjuga perfectament amb la partitura protagonista d'aquest primer dilluns de novembre. Doncs sí, musicalment parlant, he seleccionat una de les simfonies que em van introduir, en el seu dia, a l'univers musical de Mendelssohn. La Simfonia No. 4 en La major "Italiana" opus 90 de l'any 1830 tot i que nosaltres escoltarem una versió "millorada" pel propi Mendelssohn el 1834. Tots, qui més qui menys, l'hauran (haurem) escoltada un mínim de dues vegades ja que forma part del repertori sistemàtic de l'alemany. Recordem, a mode de contextualització, que Mendelssohn va ser un viatger incansable, un curiós geògraf musical que, en base al paisatge, s'inspirava per les seves obres. I així ho va fer en aquesta preciosa simfonia de quatre moviments de personalitat alegre i humorística i en sintonia amb el caràcter d'Itàlia, del seu paisatge i de la seva gent. Però Mendelssohn, de qui sempre haurem de recordar que només va viure 38 anys, va ser tant extraordinari que mai ens deixarà de sorprendre. L'exemple, a mode d'introducció de la simfonia, el trobarem amb la seva sèrie de Sonates d'Orgue opus 65. Admirador acèrrim de Bach, era un organista esplèndid no només en la interpretació i en la improvisació sinó també en la composició. Novament, la sorpresa ve donada pel seu opus 65 on sis sonates d'orgue faran les delícies dels seus "fans" entre els que, evidentment, m'hi incloc. Avui, escoltarem la Sonata No.3 en La major. Poques paraules més afegiré en un dia en què tant bon punt surti de la feina espero trobar-me alegrement amb múltiples corals, conjunts de cambra i orquestres que, espontàniament, toquin a Mendelssohn en una jornada de festa i de commemoració... o això era en un somni?!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...