Obra de Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886), pintor alemany (1)
- Recordatori de Felix Mendelssohn -
En el dia de la celebració del seu 208è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Johann Georg Meyer von Bremen (Bremen, 28 d'octubre de 1813 - Berlin, 4 de desembre de 1886) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment amb Friedrich Wilhelm Schadow a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf. Ràpidament es va vincular a l'escola d'art de la ciutat, on va obrir un taller el 1841. No obstant i a mesura que la seva fama va anar creixent, va decidir viatjar a Berlín on s'hi va instal·lar el 1853. Inicialment es va especialitzar en temàtica religiosa tot i que ben aviat va explorar altres gèneres com les escenes costumistes o familiars les quals el van fer més conegut arreu d'Alemanya. Va morir a Berlín el desembre de 1886.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886) - Altres: Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886)
Parlem de Música...
Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) va ser un pianista, compositor i director d’orquestra alemany. Fill del banquer Abraham Mendelssohn, i nét del famós filòsof jueu Moses Mendelssohn, van tractar de renunciar a la religió jueva i la seva formació inicial va ser transversal i secular, tot i ser batejats com a luterans el 1816. El 1812 la seva família es va traslladar a Berlín on la seva germana Fanny Mendelssohn, més tard Fanny Hensel, es va convertir en una reconeguda pianista i compositora. Felix, a qui sovint se’l va considerar com el més gran prodigi després de Wolfgang Amadeus Mozart, va començar a rebre lliçons de piano de la seva mare quan tenia 6 anys, i als 7 ja va estar sota la tutela de Marie Bigot a París. A partir del 1817 va estudiar composició amb Karl Friedrich Zelter a Berlín. Va ser allà on probablement va fer la seva primera aparició, amb 9 anys, en un concert públic quan va participar en un recital de música de cambra. També va ser un compositor prolífic ja des de nen, i va escriure la seva primera obra publicada, un quartet de piano, quan tenia 13 anys. Poc després Zelter el va introduir a Goethe la cultura de qui el va marcar profundament. Més tard va ser alumne del compositor i pianista Ignaz Moscheles, amb qui va compartir amistat la resta de la seva vida i qui va reconèixer no obstant que tenia ben poc a oferir-li com a professor. Durant l'adolescència, les seves obres es van realitzar, sovint, en un context de classes altes, de socis d’orquestres privades i d'elits intel·lectuals de Berlín. Va ser en aquell temps que va escriure les seves primeres simfonies. I si bé aquests primers treballs van ser ignorats durant més d'un segle, a partir del segle XX van renéixer de l’oblit.
El 1824, i amb 15 anys, va escriure la seva primera simfonia reconeguda per a gran orquestra, el seu opus 11 en do menor. I als 16 anys va escriure el seu famós Octet per a cordes en Mi bemoll major, el primer treball en què va demostrar el seu geni i, juntament amb la seva música de El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, que va escriure un any després, la més coneguda de les seves primeres obres. El 1827 va estrenar la seva primera òpera, Die Hochzeit des Camacho. El 1829 va realitzar la seva primera visita a Anglaterra on Moscheles, resident a Londres, el va introduir en els cercles musicals influents. Allà va tenir un èxit immediat tant gràcies a la realització de la seva primera simfonia com tocant el piano en concerts públics i privats. En visites posteriors es va reunir amb la reina Victòria i el seu marit el príncep Albert, ambdós grans admiradors de la seva música. Els viatges successius a Anglaterra van inspirar Mendelssohn en diverses de les seves obres, com la famosa Simfonia Escocesa. Va ser allà on també va estrenar, el 1846, el seu oratori Elies. El 1835 va ser nomenat director de la Gewandhaus de Leipzig, sent un càrrec molt important per a ell ja que va sentir per primera vegada l’estima sincera dels alemanys procurant aportar el seu geni i creativitat en la vida musical del seu país. Reconegut arreu, el rei de Prússia va tractar d’atreure’l a Berlín sense èxit ja que Mendelssohn va desenvolupar la seva vida musical a Leipzig i el 1843 va fundar el Conservatori de la ciutat. En general, la vida personal de Mendelssohn va ser convencional. El seu matrimoni amb Cécile Jeanrenaud, del març de 1837, va ser aparentment feliç i la parella va tenir cinc fills. Alhora, va desenvolupar altres facetes artístiques sent un pintor consumat d’aquarel·les i un hàbil escriptor. Tanmateix, Mendelssohn va patir una salut precària en els darrers anys, probablement agreujada per problemes nerviosos i per un excés de treball, i que va decaure críticament degut a la mort de la seva germana Fanny el maig de 1847 fins el punt que Felix va morir el novembre d’aquell mateix any a Leipzig.
Font: En català: Felix Mendelssohn (1809-1847) - En castellano: Felix Mendelssohn (1809-1847) - In english: Felix Mendelssohn (1809-1847) - Altres: Felix Mendelssohn (1809-1847) El 1824, i amb 15 anys, va escriure la seva primera simfonia reconeguda per a gran orquestra, el seu opus 11 en do menor. I als 16 anys va escriure el seu famós Octet per a cordes en Mi bemoll major, el primer treball en què va demostrar el seu geni i, juntament amb la seva música de El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, que va escriure un any després, la més coneguda de les seves primeres obres. El 1827 va estrenar la seva primera òpera, Die Hochzeit des Camacho. El 1829 va realitzar la seva primera visita a Anglaterra on Moscheles, resident a Londres, el va introduir en els cercles musicals influents. Allà va tenir un èxit immediat tant gràcies a la realització de la seva primera simfonia com tocant el piano en concerts públics i privats. En visites posteriors es va reunir amb la reina Victòria i el seu marit el príncep Albert, ambdós grans admiradors de la seva música. Els viatges successius a Anglaterra van inspirar Mendelssohn en diverses de les seves obres, com la famosa Simfonia Escocesa. Va ser allà on també va estrenar, el 1846, el seu oratori Elies. El 1835 va ser nomenat director de la Gewandhaus de Leipzig, sent un càrrec molt important per a ell ja que va sentir per primera vegada l’estima sincera dels alemanys procurant aportar el seu geni i creativitat en la vida musical del seu país. Reconegut arreu, el rei de Prússia va tractar d’atreure’l a Berlín sense èxit ja que Mendelssohn va desenvolupar la seva vida musical a Leipzig i el 1843 va fundar el Conservatori de la ciutat. En general, la vida personal de Mendelssohn va ser convencional. El seu matrimoni amb Cécile Jeanrenaud, del març de 1837, va ser aparentment feliç i la parella va tenir cinc fills. Alhora, va desenvolupar altres facetes artístiques sent un pintor consumat d’aquarel·les i un hàbil escriptor. Tanmateix, Mendelssohn va patir una salut precària en els darrers anys, probablement agreujada per problemes nerviosos i per un excés de treball, i que va decaure críticament degut a la mort de la seva germana Fanny el maig de 1847 fins el punt que Felix va morir el novembre d’aquell mateix any a Leipzig.
Informació addicional...
SPOTIFY: MENDELSSOHN, F. - Lieder mit Worten
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
.jpg "Felix Mendelssohn - Der klyne Groenmarkt (The Haque c.1836)")
