Anton Diabelli (1781-1858) compositor i guitarrista austríac nascut a
Mattsee,
Salzburg. Com comentava en el seu dia, Diabelli va ser un dels més grans descobriments fets durant aquest any 2012. I ho va ser en relació amb la seva
missa pastoral en Fa major opus 147 la qual va suposar una inesperada sorpresa per la seva senzillesa emotiva. Una obra, així mateix, que ja deixava entreveure certes pinzellades del qui va ser el seu principal referent teòric durant la seva joventut a Salzburg, el senyor
Michael Haydn. I del petit Haydn, és obligat parlar-ne en quasi tot allò que tingui a veure amb la ciutat austríaca, també en relació a Diabelli. Si bé no tant en relació a la seva música instrumental, més romàntica que clàssica i possiblement més propera ideològicament a Schubert o Giuliani, si que ho va ser en relació a la seva música religiosa, molt abundant i de la qual, de moment, només se n'ha editat la missa que en el seu dia havíem recuperat. No deixa de ser un bon indicador que la majoria d'autors que entrarien en contacte amb Michael Haydn ho fessin en relació a la sagristia musical.
Mozart,
Schubert,
E.T.A. Hoffmann,
Neukomm, Diabelli... van quedar profundament admirats per l'enorme elegància i l'excel·lència amb la que Haydn va il·luminar el món en aquest gènere. Doncs bé, Diabelli, tot i ser mundialment i fortuïtament conegut per un senzill vals versionat per
Beethoven en les seves
33 variacions Diabelli, va ser un prolífic compositor en l'art instrumental i en el
Lied, tal com podrem comprovar en el dia d'avui. Música per guitarra és la que més fàcilment podrem trobar editada tot i que també podrem trobar bones sèries d'estudis per a piano. La guitarra, un instrument aparentment més lligat a la modernitat que a la música il·lustrada, va gaudir d'abundant producció durant tot el romanticisme amb autors com
Carulli,
Giuliani,
Tàrrega o
Sor entre molts altres.
En aquest sentit, diverses obres testimoniaran el volum instrumental de Diabelli. D'entrada, un duo guitarrístic en l'arranjament que faria de la obertura de la òpera "
La Gazza Ladra" de Rossini. Seguidament una preciosa
serenata concertant per a flauta, guitarra i viola opus 105 que lluny de respondre a una previsible inèrcia copista de l'època ens il·lustra perfectament a un model sense pretensions, pur i eminentment alegre i on, fins i tot, aquelles oïdes atentes hi trobaran un homenatge evident al "pare" de tot plegat. Acte seguit, una breu però interessant partitura per a dues guitarres en les
Variationi sopra un tema favorito opus 57. Abundància instrumental per a introduir-nos, finalment, a la obra que dóna veu a l'entrada del dia. Un lied o cançó per baríton amb acompanyament de flauta, viola i guitarra
Gesänge für Herz und Gefühl opus 101 que ve a traduir-se en "cançons per al cor i les emocions". Emotives i breus peces que ens alegraran el dia, sens dubte. Novament, i ja van tres dies, de tornada a Salzburg. Curiosament, tant Diabelli com Neukomm comparteixen, tristament, el mateix any de decés. Ambdós van ser alumnes de Michael Haydn i probablement es devien conèixer tot i que van seguir camins diferents. Diabelli a Alemanya, Neukomm a Brasil. Ara bé, tots dos tenien en comú la passió per la música i així ho van saber transmetre. I a Salzburg, ciutat on sovint et trobes amb el dilema d'haver de triar a quina església vas a missa ja que en totes elles hi fan concerts en viu, malauradament a la mateixa hora, és relativament fàcil trobar-hi representacions de Diabelli, cosa inimaginable al nostre país. Perquè a Salzburg la música viu en un etern paradís.
La serenata concertant interpretada pel Trio Kontraste.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
