Finalment, i com un horitzó llunyà que lenta i exasparadament s'aproxima, les vacances són aquí per la qual cosa, i durant un temps indeterminat, no em sol·liciteu ni em busqueu que ben lluny i desconnectat estaré. Abans, però, permeteu-me fer una breu repassada del curs musical 2015-2016 la característica principal del qual ha estat la ingent quantitat de compositors inèdits recuperats, fet que em fa tremendament feliç i m'omple de satisfacció perquè com molt bé saben els que em coneixen la motivació última d'aquest espai no és altra que precisament aquesta. Alhora, he tingut el plaer de conèixer alguns dels lectors que amablement han col·laborat de forma visible o invisible i que m'han ajudat a ampliar, encara més, aquesta enciclopèdica obra la qual, per desesperació meva, sembla no tenir fi... més i més músics i compositors de totes les èpoques que pacientment esperen el seu torn i que m'auguren, encara, uns bons anys de feina. I en nom seu, perquè ja assumeixo que aquesta és la meva missió a la vida, procuraré divulgar-los amb totes les meves forces perquè vull creure, amb fermesa, que la música i el seu llenguatge donen un profund sentit a una vida que, insignificants de nosaltres, possiblement mai entendrem.
I no serà casualitat, tampoc, finalitzar aquest curs musical amb un nou compositor inèdit com tampoc ho serà el fet que aquest músic sigui polonès, una geografia que m'ha regalat aquest darrer any autèntiques meravelles musicals moltes de les quals encara n'he de parlar i compartir. Una d'elles, extraordinària segons el meu parer, és la d'avui on un desconegut Maksymilian Koperski ens obsequiarà amb un dels millors exemples de misses neoclàssiques de tots els temps. Però no ens avancem i viatgem a Gostyń on hi van néixer tres Koperski, un d'ells el nostre protagonista. Tot i la seva formació com a violinista, amb gran èxit a Wroclaw fins que una lesió el va obligar a un retir prematur, la seva fama va emanar de la seva condició de compositor en una congregació religiosa a Gostyń on va gaudir, a banda d'una orquestra, un quartet solista i un cor a la seva disposició, d'un espai immillorable on promoure i exposar les hores suades i el fruit dels seus treballs. Un repertori centrat en l'eucaristia, de fet va escriure un mínim de 58 misses i moltes d'elles de característiques solemnes. Descrit a la seva ciutat com un personatge peculiar, humil i extremadament devot, va dedicar tot el seu temps a la promoció de la música religiosa. I si bé el seu context cronològic ens situa en la plenitud del romanticisme, el cert és que Koperski va prescindir o directament ignorar les idees o postulats musicals romàntics per a abraçar, a un nivell superb, les idees clàssiques anys abans explorades per tants i tants mestres coneguts i desconeguts.
La
Missa Solemne en Si major per a solistes, cor i orquestra de 1840 i en una versió recuperada en el
Monestir de Jasna Gora, ens mostra d'entrada un discurs, com comentava, certament poc innovador des d'un punt de vista teòric però que musicalment, fruit dels recursos i de la depurada sensibilitat del seu creador, ens resultarà 'esfereïdorament' fascinant. Hem de recordar que durant el segle XIX la música religiosa va anar evolucionant (o involucionant segons el cas) cap un model més proper al del renaixement amb l'argument que durant el classicisme s'havia aproximat, 'perillosament', als discursos frívols i sovint blasfems més propis del teatre i no de la casa del Senyor. No obstant a Polònia, tot i ser un feu tradicionalment catòlic, Koperski va fer cas omís a les noves imposicions i al model
stile antico a la
Palestrina emergent. En conseqüència, la totalitat de les seves misses van mostrar unes formes més pròpies de l'escola vienesa. La d'avui, amb tots els moviments de l'ordinari des del
Kyrie a l'
Agnus dei, mostra una diversitat de possibilitats i dues característiques singulars, la riquesa de l'orquestració i la bellesa de les melodies. Amb gran protagonisme dels violins, demostrant el precís domini tècnic de l'instrument, Koperski dibuixa una missa amb constants canvis de tempo, ritme i veus tot jugant amb les nostres oïdes amb gran intel·ligència i exposant als nostres sentits a un constant intercanvi d'emocions. I més enllà de la solemnitat festiva de la totalitat de l'obra, voldria remarcar la sensibilitat musical de tots i cadascun dels moviments tot situant-nos en escena a un dels millors compositors de misses clàssiques de tots els temps... ara sí, bones vacances!
Gaudiu i compartiu!
