Un portal on escoltar i gaudir de l'art musical dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Compartir la bellesa de la música és l'objectiu d'aquest espai i fer-ho donant a conèixer obres de compositors molt o poc coneguts és el mètode.
German composer. He entered the Benedictine monastery at Zwiefalten in
1748 and served it for more than 30 years as organist and regens chori
and also at times as subprior. He composed primarily liturgical music
for his monastery, but also stage music for a Schwäbisch Gmünd passion
play Die Geisslung as well as one oratorio Kain und Abel (both in D-Tl
and the Stadtarchiv, Schwäbisch Gmünd). Although he did not have his
works printed, many were disseminated through copies. Several of his
manuscripts survive (in D-Bsb, HR, OB and the two above-named
libraries). Weinrauch was also a respected teacher, counting among his
pupils the composers Konrad Back in Ottobeuren, Conradin Kreutzer and
probably also J.L. Schubaur.
German composer. He entered the Benedictine monastery at Zwiefalten in 1748 and served it for more than 30 years as organist and regens chori and also at times as subprior. He composed primarily liturgical music for his monastery, but also stage music for a Schwäbisch Gmünd passion play Die Geisslung as well as one oratorio Kain und Abel (both in D-Tl and the Stadtarchiv, Schwäbisch Gmünd). Although he did not have his works printed, many were disseminated through copies. Several of his manuscripts survive (in D-Bsb, HR, OB and the two above-named libraries). Weinrauch was also a respected teacher, counting among his pupils the composers Konrad Back in Ottobeuren, Conradin Kreutzer and probably also J.L. Schubaur.
German composer, theologian and physicist. He attended the grammar school at Tettnang and the Hofen priory school attached to the Benedictine abbey of Weingarten (now Schloss Friedrichshafen, Lake Constance). He entered the monastery of Weingarten in 1769 and took his vows in 1771. From autumn 1771 he studied at the Benedictine University of Salzburg, taking doctorates in philosophy (1773) and theology (1777) and becoming friendly with Michael Haydn. He returned to Weingarten and was ordained (20 September 1777); at the monastery he taught practical philosophy and mathematics, was in charge of the novices and became deputy librarian, choral director and even chief cook. After the dissolution of the monastery (1802) he remained at Weingarten for two years, then became professor of dogmatics and ecclesiastical history at the University of Salzburg. Numerous copies of works by Haydn, Mozart and Beethoven in the St Peter chapter library indicate that Gaelle performed them for his Salzburg brothers. After the dissolution of the university he was appointed Father Superior of Maria Plain (1811), where he devoted himself particularly to experiments on the theory of electricity and published his 'Beyträge zur Erweiterung und Vervollkommnung der Elektricitätslehre in theoretischer und practiscsher Hinsicht' (Salzburg, 1813/R). Gaelle’s compositions were intended for use in church services and to promote conviviality within the monastery. Of special importance is the setting of Sebastian Sailer’s Schöpfung (Adam und Evas Erschaffung), which Gaelle designated a comic opera. Siegele has noted the effective use of simple melodies and rich harmonies in the arias, melodramatic style in the recitatives and intimate instrumentation. Beneath the comic aspect, both Sailer’s text and Gaelle’s music have more complex features. Gaelle’s compositional style (in the opera chamber works) is characterized by the use of single themes, fairly long series of variations, modulations to remote keys and small musical units.
En el dia de la celebració del seu 286è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Bernardo Bellotto, o "Canaletto el jove" (Venezia, 30 de gener de 1721 - Warszawa, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de veduta, sinó també el seu estil i fins i tot el nom Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746. Un any després va ser rebut a Dresden per l'aleshores Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia. L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es va diferenciar de les de Canaletto per un cromatisme més fred, per un predomini del clarobscur i per una realista precisió topogràfica. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, van mostrar una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees van constituir, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, fins el punt que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a Vàrsovia l'octubre de 1780.
Ernestus [Faustinus] Weinrauch (Donauwörth, 17 d'octubre de 1730 - Zwiefalten, 9 d'abril de 1793) va ser un organista i compositor alemany. Fill d'artesans, el 1748 va entrar al Monestir Benedictí de Zwiefalten on va rebre formació teològica i musical. Allà hi va servir durant 30 anys com a organista, Regens chori i a vegades com a sotsprior. Com a compositor va escriure gran quantitat de música religiosa entre la que va destacar la passió Die Geisslung, l'oratori Kain und Abel i nombroses misses i rèquiems. I tot i que la majoria de les seves obres van romandre en manuscrit es van localitzar còpies dels seus treballs en diverses zones d'Alemanya. Va treballar com a professor amb alumnes com Konrad Back, Conradin Kreutzer i J.L. Schubaur. Va morir a Zwiefalten l'abril de 1793.
Ernestus Weinrauch, sotsprior i membre de la capella musical del Monestir Benedictí de Zwiefalten, va ser un dels millors testimonis per entendre el poder de la música ja que nombroses congregacions religioses van cercar l'excel·lència en aquest sentit per estendre la seva influència. I així va ser en una àmplia regió geogràfica que avui situaríem al Sud d'Alemanya en un paisatge de mosaics agroforestals on la música religiosa hi va viure una edat d'or en els segles XVII i especialment XVIII i fins a la desintegració de l'Imperi Romanogermànic i la posterior secularització de 1806. Abans no obstant, Weinrauch, conegut per la seva destresa en el contrapunt i també com a organista i compositor, va llegar un repertori íntegrament religiós amb oratoris, misses i rèquiems com a material més important. De fet, va ser a partir del 1760 quan va iniciar la seva labor com a mestre de capella i del cor del Monestir i quan va compondre la majoria de les seves obres, entre elles, aquesta Grosse Messe en Do major per a solistes, cor i gran orquestra de data desconeguda però probablement situada a l'entorn del 1780. Propera a la filosofia de Johann Michael Haydn (escoltar aquí), autor amb qui es va emmirallar per estil i per proximitat, l'extensió de la missa la converteix en una obra solemne i monumental. I si bé el seu repertori no es va publicar ni imprimir el cert és que s'han trobat còpies de moltes de les seves partitures arreu fet que demostra, i més enllà del que avui certificarem, que el seu nom va ser àmpliament conegut i admirat, sent sol·licitat com a professor per alumnes provinents d'arreu d'Alemanya, entre ells, pel famós Conradin Kreutzer (escoltar aquí). Pel que fa a la missa, introduïda instrumentalment amb el Kyrie abans de l'entrada d'un cor solemne, presenta un esplèndid ventall de possibilitats de les que destacaria l'ús de la instrumentació i de les diferents veus de l'orquestra mostrant un domini acadèmic i precís del llenguatge orquestral. L'edició on la trobarem és superba en totes direccions i ho és evidentment per la combinació de qualitat i repertori, en el cas d'avui, meravellós i insuperable!
