Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvatore G.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvatore G.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de gener del 2023

SALVATORE, Giovanni (1611-c.1688) - Messa (III) con l'organo al choro (1641)

Circle of Bernardino Luini (c.1480-1532) - Angels making music


Giovanni Salvatore (1611-c.1688) - Messa (III) con l'organo al choro (1641)
Performers: Emanuele Cardi (organ); Gregoriano Urbis Cantores
Further info: Opera Omnia Per Organo

---


Italian composer and organist. He was almost certainly a pupil of G.M. Sabino and Erasmo Bartoli (‘Padre Raimo’) at the Conservatorio della Pietà dei Turchini at Naples. Later he became a priest. In 1641 he was organist of SS Severino e Sossio, Naples, and later organist and maestro di cappella of S Lorenzo Maggiore. From 1662 to 1673 he taught at the Conservatorio della Pietà dei Turchini. During his last years he was rector and maestro di cappella of the Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo; as his successor was appointed in 1688 he probably died in that year. It was once thought that he taught Alessandro Scarlatti but this is unlikely. According to Liberati and Pitoni, Salvatore was greatly esteemed during his lifetime. Liberati even placed him above Frescobaldi on the grounds that he could compose fine vocal works without confusing their style with organ music. The vocal music has not yet been published or critically investigated. The larger works are written in the concertato style typical of the mid-17th century, with effective progressions and expressive dissonances but a limited harmonic idiom. Homorhythmic chordal and imitative textures alternate between the first and second choirs, both of which are skilfully combined with instrumental sinfonias. Contrasting metres and textures and occasional word-painting are characteristic. A set of four-voice responsories for the Office of the Dead are simpler in style. 

The organ works in the Ricercari, written in open score, demonstrate much technical skill. They are in the southern Italian tradition of the early 17th century as represented by Mayone, Trabaci and Frescobaldi, and though they do not depart radically from it in style or form, they are more tonal, close-knit and concisely organized. Salvatore occasionally used durezze e ligature (chromaticism, sharp dissonances and striking harmonic progressions) and the unpredictable, virtuoso, rhapsodic style associated with the Neapolitans and the Romans. The volume contains eight contrapuntally interesting ricercares, one on each of the eight tones, with two, three or four subjects and their permutations. In no.4 the four subjects, having been treated at length in their original forms, appear in turn in traditional cantus-firmus settings; in no.8 the hymn Iste confessor is presented as a cantus firmus in each voice. Despite its title the volume also includes other music. In three canzonas the opening section is repeated at the end; a fourth is a set of contrapuntal variations on the bergamasca melody, reaching a brilliant concluding virtuoso climax. Three organ masses include Kyrie settings based on the melodies Orbis factor, Cunctipotens genitor and Cum jubilo; brief versets in imitative or toccata style are intended for alternation with a choir. Salvatore appended a brief treatise, Breve regola per rispondere al choro, to the third printing of G.B. Olifante’s Porta aurea sive directorium chori (Naples, 1641).

diumenge, 11 de gener del 2015

SALVATORE, Giovanni (c.1620-c.1688) - Missa No.3

Parmigianino - La Sagrada Familia con ángeles (c.1524)


Parlem de Pintura...

Girolamo Francesco Maria Mazzola, 'il Parmigianino' (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540) va ser un pintor manierista italià. Va néixer a Parma on va estudiar amb Correggio, l'estil sensual del qual va adaptar a la seva obra juntament amb el classicisme de Rafael. El 1523 es va traslladar a Roma, des d'on va viatjar a Bolonya el 1527, després del saqueig de la capital per part de les tropes de l'emperador Carles V. A Bolonya va realitzar algunes de les seves obres més refinades, entre elles la Verge amb el nen amb santa Margarida i altres sants (Acadèmia de Bolonya). Va tornar a Parma el 1531 i va començar els frescs de l'església de Santa Maria della Steccata, que va deixar inacabats. La Verge del coll llarg (1535, Galeria dels Uffizi, Florència) i Cupido tensant l'arc (Kunsthistorisches Museum, Viena) estan entre les seves obres principals. També va destacar com a pintor de retrats i gravador. Va realitzar una sèrie d'esbossos i estudis per als retrats de Cristòfor Colom i Américo Vespucio així com del seu Autoretrat (1524, Kunsthistorisches Museum, Viena). Dins d'aquesta línia, al Museu del Prado de Madrid es conserven Pedro María Rossi, o Roscio, comte de sant Segon (c.1533) i Camilla Gonzaga, comtessa de sant Segon, i els seus fills (c. 1533). Va morir a Casalmaggiore l'agost de 1540.




Parlem de Música...

Giovanni Salvatore (Castelvenere, c.1620 - Nàpols, c.1688) va ser un compositor i organista italià. Alumne probable de G.M. Sabino i Erasme Bartoli al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, va rebre formació en orgue i composició. Pocs anys més tard es va convertir en sacerdot abans d'assolir el càrrec d'organista, el 1641, a l'Església de Santi Severino e Sossio de Nàpols. També va accedir al càrrec d'organista i mestre de capella de la Basilica di San Lorenzo Maggiore de Nàpols. Entre els anys 1662 i 1673 va ser professor al Conservatori della Pietà dei Turchini. Pocs anys abans de la seva mort, va assolir el càrrec de rector i mestre de capella del Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo on va coincidir, probablement, amb Alessandro Scarlatti. Va morir possiblement a Nàpols en una data desconeguda.

OBRA:

Vocal secular:

Non sia mai;
S’inganna il mio pensiero;
All’hor che Tirsi, secular arias, 1v, bc;
also attrib. D. Salvatore

Vocal religiosa:

2 ps, 5vv, 16451;
Missa defunctorum, 4vv, org;
Mass and Vespers, 4vv;
3 masses (1 dated 1640), 4vv, 2 vn, org;
Introits, 4 choirs;
Mag, 5vv, 2 vn;
2 lit, 5vv, 2 choirs, 1 with 2 solo vv
Audite coeli, 4 choirs;
Beati omnes, 5vv;
Canticum trium puerorum, 4 choirs, 2 vn, 1657;
Confitebor, 2 choirs;
Credidi, 4 choirs;
Exurgat Deus, 6vv;
In monte Oliveti;
Laudate pueri, 5vv, vns;
Nisi Dominus, 5vv;
O quam dulcis, 3vv, org;
Portae coeli, 9vv, insts;
Salve regina, 5vv, 2 vn;
Stabat mater dolorosa, 5vv, org
Other masses, introits, responsories, motets, psalms, hymns

Instrumental:

Keyboard:
Ricercari a 4 voci, canzoni francesi, toccate e versi per rispondere nelle messe con l’organo al choro, libro I (Naples, 1641); H
2 ricercares a 2, 1665-5
Capriccio del primo tono, 2 correnti, durezze e ligature, 2 toccate; H

Literatura:

Breve regola per rispondere al choro, to the third printing of G.B. Olifante’s Porta aurea sive directorium chori (Naples, 1641).

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Salvatore (c.1620-c.1688) - Altres: Giovanni Salvatore (c.1620-c.1688)



Parlem amb veu pròpia...

Giovanni Salvatore va ser, juntament amb altres autors, el nexe entre la cultura musical de Frescobaldi i la seva generació i el naixement de l'escola napolitana de música encarnada en la veu d'Alessandro Scarlatti. Aquest, tot i que no està documentat, és possible que coincidís amb Salvatore al Conservatori de Nàpols on era professor. Actualment, ens resulta complicat documentar la història d'un Salvatore que pel que diuen les cròniques va ser molt respectat pels seus coetanis. Una incògnita més en una vida que només podrem contextualitzar musicalment i en veu de les, fins ara, poquíssimes edicions que exploren el seu univers. Una d'aquestes, la més important pel volum recuperat, posa veu a la música d'orgue instrumental i al cant pla de l'ordinari de 3 misses. Obres publicades a Nàpols per Salvatore en un primer llibre de 1641 en què hi trobarem 'Ricercari a quattro voci, canzoni francesi, toccate, et versi'. Salvatore, tot i que afirma en aquesta col·lecció la seva intenció de publicar un segon llibre, no va poder dur a terme el seu propòsit degut, probablement, a la terrible plaga que va assolar la regió el 1656. Amb dedicatòria expressa per Adriana Basile, una compositor i cantant, Salvatore escriu la seva música d'orgue en un estil proper al de la generació que l'antecedeix. Les misses, de la que recuperarem la Missa No.3 per a cant pla i orgue, segueixen un patró idèntic i totes elles prescindeixen del Credo. Cant gregorià amb alternança d'orgue en una forma musical característica del renaixement i del barroc italià. Personalment, com ja he comentat en diverses ocasions, l'addicció que sento pel cant gregorià amb l'alternatim d'orgue és incurable per tant aquestes misses gaudiran sempre d'un lloc reservat en aquest espai!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Salvatore : Ricercari, a quattro voci, canzoni francesi, toccate, et versi

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!