Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Richter F.X.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Richter F.X.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de desembre del 2024

RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Concerto Per il Oboe Principale (1770)

Jean-Baptiste Pater (1695-1736) - Concert Champêtre (c.1734)


Franz Xaver Richter (1709-1789) - Concerto (F-Dur) Per il | Oboe Principale | Violino Primo. |
Violino Secondo. | Violetta. | Con | Basso (1770)
Performers: Luise Hаugk (oboe); Czеch Baroque Ensemble; Roman Válеk (conductor)

---


Moravian composer, theorist and singer. His earliest education was at the Jesuit school in Uherské Hradištĕ (Ungarisch Hradisch), following which in 1727 he traveled to Italy and Vienna, where he probably received some musical instruction from Johann Joseph Fux. From around 1735 to 1740 he was employed in a variety of small positions, probably in Bavaria or the Tirol before obtaining the post of vice Kapellmeister for Prince-Abbot Anselm von Reichlin-Meldeg in Kempten. Here he composed one of his earliest works, a multi-movement Te Deum and several symphonies for strings, 12 of which were published in two sets in Paris (Grande Symphonies) as some of the earliest popular works in the genre. In 1747 he arrived in Mannheim as a singer (bass), where he performed in various operas and by 1768 had become known both as a teacher and as a composer of chamber music. During this period he often traveled to Paris and was on loan at the court of Oettingen-Wallerstein; his students included Joseph Martin Kraus, as well as most likely Carl Stamitz and Ignaz Fränzl. In 1769 he succeeded Joseph Garnier as Kapellmeister of the cathedral in Strasbourg, where he remained the rest of his life, save for a brief visit to Munich in 1787 to see his old colleagues from Mannheim. Although he was an active composer of sacred music during this time, his duties required him to hire an assistant in 1783, Ignaz Pleyel, who also became his successor following Richter’s death. His extant works include about 80 symphonies, overtures, 6 harpsichord concertos, 8 flute concertos, an Oboe Concerto, dozens of sonatas for several instruments, various keyboard pieces and much sacred music. He was one of the most notable composers of the Classical period and particulary in the instrumental field. 

dimecres, 12 de setembre del 2018

RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Te Deum (1781)

Jean Louis Desprez - Gustav III bevistar julmässan i Peterskyrkan i Rom, 1783
Obra de Louis Jean Desprez (c.1743-1804), pintor francès (1)


- Recordatori de Franz Xaver Richter -
En el dia de la commemoració del seu 229è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Louis Jean Desprez (Auxerre, c.1743 - Stockholm, 18 de març de 1804) va ser un pintor i arquitecte francès. Es va formar inicialment en arquitectura, disciplina amb la qual va obtenir el seu primer premi el 1770. També en aquells anys va viatjar a Itàlia, país on va conèixer a Piranesi i on va entrar en contacte amb el rei Gustav III de Suècia. Va ser aleshores que es va traslladar a Estocolm per a treballar com a director d'escenografia de l'Opera Reial de la ciutat. En aquest sentit, les seves col·laboracions amb el compositor Johann Gottlieb Naumann el van fer conegut arreu. Com a arquitecte, el seu va ser un estil neoclàssic monumental, influenciat pel seu estudi de les ruïnes gregues i romanes d'Itàlia. Com a pintor, tot i no ser especialment prolífic, va realitzar desenes de dibuixos i algunes pintures en què van destacar el realisme del dibuix i la precisió i fidelitat arquitectònica. Louis Jean Desprez va morir a Estocolm el març de 1804.



Parlem de Música...

Franz Xaver Richter (Holleschau [ara Holešov]?, 1 de desembre de 1709 - Strasbourg, 12 de setembre de 1789) va ser un compositor bohemi. Es va formar al seminari jesuïta d'Ungarisch Hradisch entre els anys 1722 i 1727. A partir del 1727 es creu va viatjar a Viena, ciutat on va estudiar l'obra Gradus ad Parnassum de Fux i la música religiosa de Caldara. Més tard, el 1736, va ser contractat com a cantant de la Hofkapelle de Stuttgart i un any més tard va ser nomenat director musical de la Ritterakademie d'Ettal. El 1740 va entrar al servei, com a vice-kapellmeister, del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg de Kempten. Va ser allà on va començar a compondre amb regularitat publicant, entre altres, el seu primer Te Deum i les simfonies per a cordes (París, 1744). El 1746 es va unir com a cantant a la Hofkapelle del Palatinat de Carl Theodor a Mannheim fent nombroses aparicions en òperes diverses. Durant la dècada del 1750 es va dedicar a viatjar arreu d'Europa si bé no va abandonar la composició i l'estudi. Finalment, l'abril de 1769 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral d'Estrasbourg en un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. També va treballar esporàdicament com a professor destacant els alumnes F.X. Pokorny i Ferdinand Fränzl. Franz Xaver Richter, profundament admirat com a compositor, va morir a Strasbourg el setembre de 1789.

Charles Wild - Cathédrale de Strasbourg (1830)
Charles Wild (1781-1835) - Cathédrale de Strasbourg (1830) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Orats:
Oratorium in duas partes divisum: Hic sta peccatrix [(Ettaler oratorium)] (?J. Graf Gondola), Kempten or Ettal, c1740, D-OB (score), A-ST (pts);
La deposizione dalla croce (C. Pasquini), Mannheim, 12 April 1748, D-MEIr*, lib MHrm, HEu; lost:
Ovis misere perdita (Gondola), Ettal, 21 March 1738, lib HR;
Jus coronae caelitus (F. Rosner), Ettal, 2 Sept 1738, lib HR;
Amoris crucifixi … triumphus (Gondola), 21 March 1739, lib HR;
Misericors Dominus et Justus, Kempten, 6 Sept 1740, lib A-SEI;
Anacletus tradoedia, Kempten, Sept 1741, lib D-OB

Other:
34 masses, most in F-Sgs, others A-LA; CH-ZGm; CZ-LIT; D-Bsb, KPs, Mbs, OB; F-Pn; GB-Ob; I-Fc;
Requiem, F-Sgs, Pn;
Mag a 4 (Paris, c1790);
Dixit Dominus, 4vv, chorus, orch/org (Paris, n.d.);
6 Dixit et Mag, 17 other pss;
2 TeD;
over 60 motets;
cants. and smaller sacred works, most in Sgs, others B-Bc; CH-E; CZ-LIT; D-DO, OB, WEY; F-Pn, Ssp; I-Mc, for details see Mathias (1909), EitnerQ, Reutter (1993);
1 song in De vier muzykale jaargetyden: winter (Amsterdam, 1757–8);
1 aria in The Summer’s Tale (London, 1765);
arrs. of sacred works by Fux, Jommelli, Hoffmann, Caldara, ‘Bordier’, most F-Sgs

Instrumental:

Orch.:
Syms. 6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744), 1 ed. in S;
6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744);
6 simphonies, op.2 (Amsterdam, 1759);
6 sinfonie, op.3 (Paris, 1760), as A Third Set of Favourite Overtures (London, c1775);
6 simphonies, op.4 (Amsterdam, 1764), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), 1 ed. in DTB, xiii, Jg.vii/2 (1906), 1 ed. in S;
6 sinfonie, op.7 (Paris, c1765) [incl. 1 from op.4], 1 ed. in S;
20 in contemporary anthologies (c1758–c1775), 2 ed. in S;
c35 syms., A-LA, B-Bc, CH-Bu, CZ-Bm, Pnm, D-Bsb, Dlb, DS, HR, Mbs [1 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902)], MÜu, Rtt, I-Rdp, S-L, Skma;
12 syms., lost

Concs.:
6 Concertos … in 5 Parts, hpd (London, c1765);
8 hpd concs., now lost, 1 ed. H. Höckner (Berlin, 1933);
8 for fl, D-KA, Rtt [1 ed. D. Sonntag (Heidelberg, c1965)], F-Pc;
1 for ob, D-Rtt; 1 for clarino, US-Wc;
6 for hn, 1754, lost;
1 for vc, before 1766, lost

Other orch:
12 minuets, listed in Breitkopf catalogue, 1779

---

Chbr.:
6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, 1759);
6 sonates, 2 vn, bc, op.3 (Amsterdam, 1760);
6 sonates, 2 fl/vn (Paris, 1763);
A Second Set of 6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, c1763), 1 ed. H. Riemann, Collegium musicum, xviii (Leipzig, 1904), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 solos, fl/vn, bc (London, 1764)
A Second Set of 6 Sonatas, 2 vn, vc, hpd, op.4 (London, c1765);
6 Quartetto’s, 2 vn, va, vc (London, 1768), ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914), as op.5 (Paris, c1772);
Divertimento, hpd, fl, vc, B-Bc; works for kbd, D-HR, DO;
8 trios cited in catalogues

Literatura:

Harmonische Belehrungen oder gründliche Anweisung zu der musikalischen Ton-Kunst oder regulairen Composition (MS, B-Br); ed. and trans. C. Kalkbrenner as Traité d’harmonie et de composition (Paris, 1804)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Markéta Böhmová & Pavla Radostová (sopranos); Czech Ensemble Baroque Orchestra & Choir; Roman Válek (dirección)
RECICLASSICAT: RICHTER, Franz Xaver (1709-1789)
LAQUINTADEMAHLER: RICHTER - Te Deum
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 12 de setembre del 2016

RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Six Sonatas

Claude-Joseph Vernet and Studio - Morning In Castellemmare
Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès (1)


- Recordatori de Franz Xaver Richter -
En el dia de la commemoració del seu 227è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Claude Joseph Vernet (Avinyó, 14 d'agost de 1714 - Paris, 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Va néixer en el si d'una família d'artistes, fill d'Antoine, un pròsper artesà i decorador, i al seu torn pare de dos escultors, Louis-François i Joseph. Vernet va rebre probablement les seves primeres lliçons del seu pare, qui el va enviar aviat al taller del mestre més destacat d'Avinyó, Philippe Sauvan, pintor de retaules i escenes mitològiques. Més tard va treballar amb Jacques Viali, pintor de paisatges i marines, gèneres en els quals es va especialitzar immediatament. El 1732 va viatjar amb una pensió concedida pel marquès de Caumont a Itàlia, on va realitzar dibuixos de monuments i escultures de l'Antiguitat pel seu mecenes. La seva formació va rebre supervisió primer de l'Acadèmia de França a Roma i després per part del pintor de marines Adrien Manglard. Gràcies a l'incipient turisme del Grand Tour, Vernet va aconseguir aviat una notable reputació internacional de paisatgista i pintor de marines. Els seus motius més venuts van ser les vistes pintoresques de la campanya romana, les vedute topogràfiques dels monuments romans i sobretot els paisatges i marines, en els quals queda de manifest la influència de la tècnica pictòrica holandesa del segle XVII i de l'obra de Claude Lorraine i Salvator Rosa. Els ingredients artístics elaborats per Vernet suggereixen una certa atmosfera de preromanticisme i corresponen a l'estètica del sublim, un tòpic molt de moda en el debat teòric del moment, sobretot al seu retorn a França. Allà Lluís XV li va encomanar la sèrie de vistes sobre els Ports de França, barreja de descripció topogràfica i artística amb tints idealitzats. Vernet, per a complir aquest encàrrec, va viatjar durant la dècada del 1750 al llarg de la costa mediterrània i dels ports situats al nord del país. Va realitzar, només, quinze llenços d'una bellesa extraordinària, reconeguda per Denis Diderot en els seus comentaris dels Salons, on Vernet els va exposar anualment. El 1765 es va instal·lar a la capital gala, on va continuar representant els mateixos temes que a Itàlia. El 1778 va emprendre un viatge als Alps suïssos, sumant-se a l'interès il·lustrat sorgit des de mitjans de segle, per estudiar, pintar i reconèixer la bellesa dels fenòmens geològics. Va morir a París el desembre de 1789.

Font: En català: No disponible En castellano: Claude Joseph Vernet (1714-1789) In english: Claude Joseph Vernet (1714-1789) - Altres: Claude Joseph Vernet (1714-1789) 



Parlem de Música...

Franz Xaver Richter (?Holleschau [ara Holešov], 1 de desembre de 1709 - Strasbourg, 12 de setembre de 1789) va ser un compositor bohemi. Es va formar al seminari jesuïta d'Ungarisch Hradisch entre els anys 1722 i 1727. A partir del 1727 es probable que Richter viatgés a Viena on va estudiar l'obra Gradus ad Parnassum de Fux i la música religiosa de Caldara. Més tard, el 1736, va ser contractat com a cantant de la Hofkapelle de Stuttgart i un any més tard va ser nomenat director musical de la Ritterakademie d'Ettal. El 1740 va entrar al servei, com a vice-kapellmeister, del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg de Kempten. Va ser allà on va començar a compondre amb regularitat publicant, entre altres, el seu primer Te Deum i les simfonies per a cordes (París, 1744). El 1746 es va unir com a cantant a la Hofkapelle del Palatinat de Carl Theodor a Mannheim fent nombroses aparicions en òperes diverses. Durant la dècada del 1750 es va dedicar a viatjar arreu d'Europa si bé no va abandonar la composició i l'estudi. Finalment, l'abril de 1769 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral d'Estrasbourg en un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. També va treballar esporàdicament com a professor destacant els alumnes F.X. Pokorny i Ferdinand Fränzl. Va morir a Strasbourg el setembre de 1789.

OBRA:

Vocal religiosa:

Orats:
Oratorium in duas partes divisum: Hic sta peccatrix [(Ettaler oratorium)] (?J. Graf Gondola), Kempten or Ettal, c1740, D-OB (score), A-ST (pts);
La deposizione dalla croce (C. Pasquini), Mannheim, 12 April 1748, D-MEIr*, lib MHrm, HEu; lost:
Ovis misere perdita (Gondola), Ettal, 21 March 1738, lib HR;
Jus coronae caelitus (F. Rosner), Ettal, 2 Sept 1738, lib HR;
Amoris crucifixi … triumphus (Gondola), 21 March 1739, lib HR;
Misericors Dominus et Justus, Kempten, 6 Sept 1740, lib A-SEI;
Anacletus tradoedia, Kempten, Sept 1741, lib D-OB

Other:
34 masses, most in F-Sgs, others A-LA; CH-ZGm; CZ-LIT; D-Bsb, KPs, Mbs, OB; F-Pn; GB-Ob; I-Fc;
Requiem, F-Sgs, Pn;
Mag a 4 (Paris, c1790);
Dixit Dominus, 4vv, chorus, orch/org (Paris, n.d.);
6 Dixit et Mag, 17 other pss;
2 TeD;
over 60 motets;
cants. and smaller sacred works, most in Sgs, others B-Bc; CH-E; CZ-LIT; D-DO, OB, WEY; F-Pn, Ssp; I-Mc, for details see Mathias (1909), EitnerQ, Reutter (1993);
1 song in De vier muzykale jaargetyden: winter (Amsterdam, 1757–8);
1 aria in The Summer’s Tale (London, 1765);
arrs. of sacred works by Fux, Jommelli, Hoffmann, Caldara, ‘Bordier’, most F-Sgs

Instrumental:

Orch.:
Syms. 6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744), 1 ed. in S;
6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744);
6 simphonies, op.2 (Amsterdam, 1759);
6 sinfonie, op.3 (Paris, 1760), as A Third Set of Favourite Overtures (London, c1775);
6 simphonies, op.4 (Amsterdam, 1764), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), 1 ed. in DTB, xiii, Jg.vii/2 (1906), 1 ed. in S;
6 sinfonie, op.7 (Paris, c1765) [incl. 1 from op.4], 1 ed. in S;
20 in contemporary anthologies (c1758–c1775), 2 ed. in S;
c35 syms., A-LA, B-Bc, CH-Bu, CZ-Bm, Pnm, D-Bsb, Dlb, DS, HR, Mbs [1 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902)], MÜu, Rtt, I-Rdp, S-L, Skma;
12 syms., lost

Concs.:
6 Concertos … in 5 Parts, hpd (London, c1765);
8 hpd concs., now lost, 1 ed. H. Höckner (Berlin, 1933);
8 for fl, D-KA, Rtt [1 ed. D. Sonntag (Heidelberg, c1965)], F-Pc;
1 for ob, D-Rtt; 1 for clarino, US-Wc;
6 for hn, 1754, lost;
1 for vc, before 1766, lost

Other orch:
12 minuets, listed in Breitkopf catalogue, 1779

Chbr.:
6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, 1759);
6 sonates, 2 vn, bc, op.3 (Amsterdam, 1760);
6 sonates, 2 fl/vn (Paris, 1763);
A Second Set of 6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, c1763), 1 ed. H. Riemann, Collegium musicum, xviii (Leipzig, 1904), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 solos, fl/vn, bc (London, 1764)
A Second Set of 6 Sonatas, 2 vn, vc, hpd, op.4 (London, c1765);
6 Quartetto’s, 2 vn, va, vc (London, 1768), ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914), as op.5 (Paris, c1772);
Divertimento, hpd, fl, vc, B-Bc; works for kbd, D-HR, DO;
8 trios cited in catalogues

Theoretical works:
Harmonische Belehrungen oder gründliche Anweisung zu der musikalischen Ton-Kunst oder regulairen Composition (MS, B-Br); ed. and trans. C. Kalkbrenner as Traité d’harmonie et de composition (Paris, 1804)

Font: En català: Franz Xaver Richter (1709-1789) En castellano: Franz Xaver Richter (1709-1789) In english: Franz Xaver Richter (1709-1789) - Altres: Franz Xaver Richter (1709-1789)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

As a composer Richter was most prominent at Mannheim in the instrumental field. Notable among his chamber works are the String Quartets op.5, published in 1768 but perhaps originating as early as 1757; Kirkendale comments that the motivic work in these was not equalled before Haydn. Although composing church music was not among Richter’s duties as Musicien et compositeur de la chambre de S.A.S. electorale, some religious works date from his Mannheim years; his psalm setting Super flumina Babylonis, written in 1767–8 for the Concert Spirituel in Paris, received an excellent notice in the Mercure de France. On 24 April 1769 Richter became maître de chapelle at Strasbourg Cathedral (for illustration see Conducting §1, fig.2). As a composer he now devoted himself to church music, though his duties included also the supervision of secular music at the prince-bishop’s court and the direction of the Strasbourg municipal orchestra. Several authors have insisted that Richter was an active teacher, but the only pupil whom he definitely taught at Mannheim was F.X. Pokorny, who was visiting from the Oettingen-Wallerstein court; Ferdinand Fränzl, although trained at Mannheim, was one of Richter’s pupils in Strasbourg. Richter’s compositional idiom changed from a late Baroque sound to a tonal language which reached the threshold of the Classical style. However, progressive Neapolitan elements were present throughout his output alongside more conservative Viennese features. In Mannheim he was strongly influenced by the new pre-Classical stylistic developments, and he adapted the Mannheim symphonic style with his own differentiated dynamics and instrumentation; in this regard he was no less innovative than his colleagues Johann Stamitz and Holzbauer. His works from this period nevertheless include such conservative traits as fugal techniques, Baroque sequences and the frequent use of minor tonality. However, Riemann’s characterization of Richter as ‘senior of the Mannheim School’ essentially still holds good. Richter’s Strasbourg works show a renewed interest in older techniques, especially those of Caldara’s church music. Here he succeeded, at least to some extent, in blending traditional and contemporary stylistic features in a new kind of synthesis.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Lausanne Bach Ensemble
RECICLASSICAT: RICHTER, Franz Xaver (1709-1789)
AMAZON: RICHTER, F.X. - Six Sonatas for Harpsichord, Flute and Violoncello
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RICHTER, F.X. - Six Sonatas for Harpsichord, Flute and Violoncello



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 2 de desembre del 2012

RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Messa Pastorale

Bernardo Strozzi - The Annunciation
L'anunciació, obra de Bernardo Strozzi (1581-1644), pintor italià.





Franz Xaver Richter (1709-1789) compositor i violinista txec nascut a Holešov. Tot i l'involuntari silenci d'ahir, amb una entrada musical molt especial preparada i que demà dilluns recuperaré, avui finalitzaré aquesta setmana de commemoracions amb la irrupció i recuperació d'una excepcional partitura sacra d'un dels mestres més admirats i respectats del segle XVIII. Em refereixo a Franz Richter de qui ahir dissabte se'n celebrava el seu 303è aniversari de naixement. Doncs sí, realment tanta fou la seva fama arreu, que fins i tot un jove Mozart procuraria aspirar, sense èxit sorprenentment, a la plaça musical que Richter deixaria vacant a Strasbourg. En el nostre espai crec recordar haver fet referència a una de les obres sacres més espectaculars del seu repertori i una de les especialitats d'aquest bloc, el seu Te Deum en Re major. L'art de Richter, talment com intuíem aquell 25 de juliol al fer-ne referència i el qual roman oblidat incomprensiblement a la nostra era va ser, sense discussió possible, el relacionat amb la música litúrgica. De fet, en el seu catàleg hi destaquen, amb veu pròpia, la quantitat ingent de producció religiosa, entre ella, una quarantena de misses de les quals, la d'avui, és la única recuperada i editada amb consciència i amb consistència. No dubto que en un futur Richter, que ha vist enregistrat gran part del seu repertori instrumental escrit durant la seva llarga estada a Mannheim, serà estudiat a fons en allò en què més va destacar. L'exemple és tant clar en relació amb aquesta missa pastoral per a cor, solistes i orquestra, escrita l'any 1780 i dedicada a la festivitat nadalenca, que possiblement no calen grans elucubracions teòriques per entendre la magnitud i la influència que la música i la teoria de Richter tindria, tant en els seus contemporanis de Mannheim com en tants mestres europeus, entre ells, els Mozart.

Particularment, la missa és grandiloqüent, conscient que el Nadal és una data catòlica important i que per tant exigeix un llenguatge específic i magnànim. En sí mateixa la missa, d'equilibrada duració, s'introdueix amb un Kyrie quasi cinematogràfic per la sorprenent modernitat que desprèn el timbre i la tonalitat instrumental. Ara bé, el compositor en aquest inesperat paisatge introductori, creativament brillant, retorna als cànons barrocs i clàssics amb predomini de les fugues, emocionants cors i expressivitat solista en un estil característicament clàssic que finalitza amb un Dona Nobis Pacem solemne. Per cert, la missa la he introduït amb una de les tantes simfonies que Richter va compondre durant la seva estada a Mannheim. Ahir, de fugaç visita a les neus passatgeres i als paisatges del Montseny amb la bona companyia musical del piano de Kalkbrenner i dels concertants de trompa de Mozart pensava, al bell mig d'aquella harmònica bellesa, com la naturalesa és capaç d'emocionar-nos amb la seva intrínseca i elegant simplicitat, amb detalls aparentment tant insignificants com un rierol d'aigües cristallines envoltat d'un fantasmagòric i despullat bosc de faigs, la neu al damunt del sòl nuu o els ocells remugant desconcertats i encuriosits per la nostra incòmoda presència. Aquell diàleg musico-natural em feia pensar com a vegades aquells detalls més fútils són els que millor et fan sentir. En el fons crec pensar que la pròpia natura és una música subtil, a vegades silenciosa, però irrefrenablement captivadora ja que la simfonia que permanentment compon és tan cromàtica com encantadora! 

A la interpretació la Wroclaw Baroque Orchestra, amb el cor i els solistes de la Wroclaw Philharmonic Choir i la direcció d'Andrzej Kosendiak.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 25 de juliol del 2012

RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Kemptener Te Deum

Gabriele Castagnola - Love or Duty 1873
Obra de Gabriele Castagnola, pintor italià del segle XIX





Franz Xaver Richter (1709-1789) compositor i violinista txec nascut a Holešov. Explorem la galàxia bohèmia per a trobar-hi un dels grans cognoms de l'escena oriental europea. I tot i que a Catalunya és un d'aquells noms a l'ombra de moltíssims altres, certament Richter gaudeix de fama i recurrència en els ambients musicals europeus, sobretot per la seva música simfònica i religiosa. Representant de Mannheim que no de la seva escola, va esdevenir un dels privilegiats actors de la òrbita mozartianà de qui el mateix Mozart en parlava amb sincera admiració el dia que va escoltar una "encantadora i ben escrita" missa de Richter interpretada a Salzburg. Va néixer en un context artístic dominat pels Bach, Telemann i Hasse a l'Europa Central, Händel a Anglaterra i Vivaldi a Itàlia. Tres magnetosferes prou potents com per distorsionar i eclipsar amb força la irrupció d'intrèpids valents desafiant el "règim". En aquest ambient, Richter allunyat de qualsevol disputa, viuria en contacte musicalment amb Johann Joseph Fux de qui, sembla ser, n'aprendria perfectament l'art contrapuntístic amb el que desenvoluparia i dotaria la seva música de l'elegància de la que pot presumir. I si bé Viena era el centre musical per excel·lència de l'Europa del XVIII no hem d'oblidar dos dels centres amb veu i música pròpia per definició. Un era Praga. L'altre Mannheim. Ciutat, aquesta, on Richter viuria i desenvoluparia el gruix de la seva obra. Paradoxalment, el nou estil fresc, emergent i clàssic de Mannheim es contraposaria estilísticament amb les formes de l'alemany, més properes als mètodes encarnats per Carl Philipp Emanuel Bach que per les tendències modernes dels germans Stamitz, Holzbauer o Cannabich. Tanmateix, una vintena d'anys romandria en una ciutat que menystenia, sovint, l'estil "antiquat" de les seves composicions. Fos com fos, en aquest ambient escriuria la simfonia en Do major d'arrels barroques i de reminiscències italianes. És un bon exemple de l'art simfònic d'un autor alemany situat a Mannheim però diferenciat clarament de l'estil dels seus coetanis. Aperitiu del monumental Te Deum en Re major, marca de la casa d'aquest espai, escrit en una data de 1745 i en un temps en què Richter estava ocupat en el càrrec de mestre de capella de Kempten. Cors, veus, cordes, vents i timbales en un empatx musical espectacular i que dóna fe que Richter, més enllà de les simfonies i concerts, tenia una mà destre en l'art musical litúrgic. Pas previ musical al dia que, d'un artista del qual consten fins a 39 misses de les quals he tingut la sort, privilegi i fortuna d'escoltar-ne una, recuperi una de les solemnes obres dominicals, pastorals o festives. Tot al seu temps i al compàs del metrònom que m'avisa que les vacances estan a tocar... per fí!

A la interpretació, gentilesa editada pel segell CARUS, el cor i solistes de la St. Thomas-Chorschule Wettenhausen i la Camerata Vocale Günzburg, amb la orquestra Johann Christian Bach-Akademie Köln i la batuta de Jürgen Rettenmaier.

La simfonia gentilesa de la orquestra de Cambra Eslovaca i la direcció de Bohdan Warchal (1930-2000).

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!