Un portal on escoltar i gaudir de l'art musical dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Compartir la bellesa de la música és l'objectiu d'aquest espai i fer-ho donant a conèixer obres de compositors molt o poc coneguts és el mètode.
Polish composer, teacher and conductor. He studied with his father,
Marcin Kurpiński, an organist, and in 1797 became organist in Sarnów. He
then was a violinist in the private orchestra of Feliks Polanowski at
his Moszków estate (1800-08), and subsequently music master to the
Rastawiecki family in Lemberg (1808-10). He settled in Warsaw, where he
became a theater violinist. He then was made deputy conductor of the
Opera, and also Kapellmeister of the Polish royal court (1819); was
principal conductor of the Opera (1824-40). He also taught music at the
schools of drama (1812, 1817) and voice (1835-40), which he founded. He
was founder & editor of the first Polish music journal, Tygodnik
Muzyczny (Music Weekly; 1820-21). His later life was given over mainly
to teaching, and by the time of his death he was largely forgotten. As
one of the leading Polish composers of his day, he helped to establish
the national Polish school. Although he composed in many genres,
Kurpiński's contribution was mainly to opera. Precisely, he wrote 26 of
them, including the operas 'Jadwiga królowa Polska' (Jadwiga, Queen of
Poland; Warsaw, 1814) and 'Zamek na Czorsztynce, czyli Bojomic i Wanda'
(The Castle of Czorsztyn, or Bojomic and Wanda; Warsaw, 1819). His other
works include several songs, secular cantatas, sacred pieces (6 Masses,
a Requiem, an Oratorio, a Te Deum, et al.), polonaises for orchestra, a
clarinet concerto, chamber music and piano pieces.
Polish composer and conductor. He studied with his father Marcin
Kurpiński, an organist at Włoszakowice, and himself became organist at
Sarnów nearby in 1797. In 1808 he took a post as tutor to the
Rastawiecki family in Lwów, where he heard a number of Italian and
German operas, and in 1810 he settled in Warsaw. There he met the
dramatist Wojciech Bogusławski, known as the ‘father of Polish theatre’,
through whose influence he was appointed deputy conductor at the
National Theatre. In 1824 he was appointed principal conductor (on the
dismissal of Józef Elsner) and in that capacity he presented a repertory
of the highest quality, notably Mozart and Rossini, to Polish
audiences. In addition to opera he regularly conducted orchestral
concerts in the city; these included the first performances of Chopin's
two piano concertos. Kurpiński was also active as a teacher,
establishing (1835) the School of Singing and Declamation at the
National Theatre as a replacement for the conservatory, which had been
closed down after the 1830 insurrection. He also founded and contributed
regularly to the journal Tygodnik muzyczny (‘Music Weekly’; later
Tygodnik muzyczny i dramatyczny), the main forum for musical debate in
Warsaw in the first half of the century. In 1823, just before his
appointment as principal conductor at the National Theatre, he embarked
on a European tour that took in all the major musical centres.
Kurpiński's creative work slackened noticeably following the tour, and
it seems possible that he felt his own music to be somewhat
anachronistic in relation to the new musical styles of the 1820s. His
later life was given over mainly to teaching, and by the time of his
death he was largely forgotten.
Although he composed in many genres, Kurpiński's contribution was mainly
to opera. He was the major Polish opera composer before Moniuszko, and
his output (most of it composed for the National Theatre in Warsaw) was
considerable. Many of his operas received only a few performances before
disappearing from the repertory, but some had more lasting success,
notably Szarlatan, czyli Wskrzeszenie umarłych (‘The Charlatan, or The
Raising of the Dead’), Jadwiga królowa Polska (‘Jadwiga, Queen of
Poland’) and Zamek na Czorsztynie, cyli Bojomir i Wanda (‘The Castle of
Czorsztyn, or Bojomir and Wanda’). For the most part his stage works
were vaudevilles or Singspiele, interleaving songs and choruses with
spoken dialogue. Nine of Kurpiński's 26 known stage works survive
complete, and there are extracts from a further eight. It is clear from
the surviving works that the stylistic profile of his music was
distinctly Italian, responsive both to such late 18th-century composers
as Cimarosa and Paisiello and to such later masters as Rossini. At the
same time Kurpiński laid some of the foundations of a national operatic
style by drawing on themes from Polish history and folklore and making
use of Polish national dances and folksongs. His most ambitious stage
work was probably Jadwiga, a full-scale opera rather than a vaudeville,
and similar in its broad design to the historical operas of Spontini. In
the 1990s attempts were made to revive some of Kurpiński's operas in
Poland, with notable success in the cases of Pałac Lucypera (‘Lucifer's
Palace’), Szarlatan and Zabobon.
En el dia de la commemoració del seu 156è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Sir Peter Francis Lewis Bourgeois (1753-1811) va ser un pintor de paisatges i de fet històrics i pintor de la cort de rei George III del Regne Unit. També es va convertir en un comerciant d'art i col·leccionista juntament amb Margaret i Noel Desenfans, amb qui va fundar la Dulwich Picture Gallery a Londres. Va néixer a Gran Bretanya, però era d'ascendència suïssa. Els seus inicis en la pintura van ser com a alumne de Philip James de Loutherbourg. El 1776, a l'edat de vint anys, Bourgeois, va fer una gira per Europa. A Varsòvia es va reunir amb el bisbe Michal Jerzy Poniatowski, primer de Polònia i germà del rei polonès, Stanislaw II. En el mateix any, el seu protector, Noel Desenfans, es va casar amb Margaret Morris, una hereva i germana de l'industrial Swansea, John Morris. Per la dècada de 1780 Margaret i Noel Desenfans van anar recollint imatges i tractant discretament. Burgesa vivia amb ells a casa a Charlotte (ara Hallam) Street, Londres. En desembre 1787 burgesa va ser triat soci de la Reial Acadèmia. Ell seria triat membre de ple dret l'11 de febrer de 1793, quan va donar un paisatge com la seva obra diploma. El 1791 quan Michal Poniatowski, amic de Bourgeois, va visitar Londres, li va encarregar que pintés un retrat del rei Stanislaw II per la qual cosa Bourgeois va rebre un dels premis més importants de Polònia, el "Merentibus" (ara a la Dulwich Picture Gallery, Londres), fet que va influir al rei George III per tal d'atorgar-li el dret britànic de portar el nom de Sir. Mentrestant a Londres, Michel Poniatowski va procurar obtenir el dret per tal de formar una col·lecció reial a Polònia. El 1794 va ser nomenat pintor de paisatges oficial del rei George III.
Karol Kazimierz Kurpiński (6 de març de 1785, Włoszakowice - 18 de setembre de 1857, Warsaw) va ser un compositor polonès, director d'orquestra i pedagog. Kurpinski va començar els seus estudis amb el seu pare, Marcin Kurpinski, un organista. Amb només 12 anys, es va convertir en organista (!) d'una església a Sarnowa a la vora de Rawicz, on el seu oncle Karol Wanski n'era un dels mossens. El 1800 el seu altre oncle, el violoncel·lista Roch Wanski, el va posar en contacte amb el comte Feliks Polanowski, a la vora de Lviv, ja que tenia una orquestra privada en la qual Wanski n'era membre. Aquest fet en va facilitar l'accés d'un jove Kurpinski. Seria en aquell ambient, pels vols de 1808, que Kurpinski va compondre la seva primera òpera, Pygmalion. El 1810 es va instal·lar a Varsòvia i amb l'ajuda de Józef Elsner va esdevenir director de l'Òpera de Varsòvia, càrrec que va ocupar fins el 1840. Alhora, va ensenyar música a diverses escoles importants, incloent-hi una que ell mateix va fundar. El 1815 es va convertir en membre d'algunes societats musicals a Polònia i a l'estranger, incloent la Société des Enfants d'Apollon a París. Es va convertir en mestre de capella de la capella reial de Polònia el 1819 i va rebre un premi a la seva trajectòria pels seus importants serveis en favor de la música. El 1820 va fundar i va editar el primer butlletí de música polonesa i va ser condecorat amb l'Ordre de Sant Estanislao el 1823. Kurpinski va ser el representant més destacat, conjuntament amb Elsner, del classicisme polonès i possiblement el més important del segle XIX abans de la irrupció fulgurant de Frédéric Chopin. El seu estil va ajudar a establir les bases d'una forma tradicional d'arrel nacional i va sembrar les bases de la música romàntica polonesa. Va contribuir al desenvolupament de la òpera polonesa, va promoure la introducció de nous dispositius musicals i va forjar un nou model d'expressió. Va morir el 18 de setembre de 1857 a Varsòvia, a l'edat de 72 anys.
Avui haurem de mirar endarrere en el temps per a trobar-hi algunes de les edicions, de les ben poques cal dir-ho i remarcar-ho, de Kurpinski. En aquest sentit, per tal de commemorar-lo en aquest dia de record, he focalitzat el discurs musical en dos registres, un instrumental i l'altre líric. De fet, són poques les ocasions que en aquest espai es recupera òpera en sentit estricte de la paraula. Avui, tot i aquest principi no escrit, ho farem en nom d'una producció poc ortodoxa en sí mateixa i que ens ajudarà a entendre l'autor d'avui. Henry VI at the Hunt és una òpera-comèdia d'un acte, relativament breu, en què s'entrellacen amors i desamors reials, caceres i situacions absurdes en la que sembla ser una crítica a les autoritats poloneses d'aleshores fins el punt que va ser prohibida sine die. Divertida, mordaç per qui entengui el polonès i musicalment entretinguda. Malauradament, al ser gravacions històriques (la òpera és un enregistrament de 1976) el so se'n ressent. Tanmateix, per tal de poder intuir i poder forjar una idea de qui va ser i què va fer el tal Kurpinski, hem de mirar retrospectivament perquè actualment, i de forma incomprensible, el seu nom viu en l'ostracisme més absolut. El segon exemple, també de fa una colla d'anys, el trobarem en la obertura Kalmora, czyli Prawo ojcowskie Amerykanow (Kalmora o el dret patern dels americans). Exemple d'obertura operística característic i recuperat d'una edició "prehistòrica". Desitgem no haver d'esperar fins al 2085, és a dir a 300 anys del naixement de Kurpinski, per tornar-ne a parlar ja que molts dels aquí presents no hi arribarem a temps! Gaudiu i compartiu!
