KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Sinfonie ur Es Dur

Joseph Martin Kraus (1756-1792) - Sinfonie ur Es Dur, VB 144

Performers: Svenska Kammarorkestern; Petter Sundkvist (conductor)

Painting: Johann Georg Schütz (1755-1813) - Portrait of a Musician (Joseph Martin Kraus) (1782)

Further info: Joseph Martin Kraus (1756-1792) - Symphonies

---

Joseph (Josef, Giuseppe) Martin Kraus [Crauss, Kraous, Krause]

(Miltenberg am Main, 20 June 1756 - Stockholm, 15 December 1792)

German composer. Born in the Electorate of Mainz to a local assessor, he exhibited precocious talent for both literature and music at an early age. Trained at the local school in Buchen, he was sent to the Jesuit Gymnasium und Musikschule in Mannheim, where he received education in music from members of the Mannheim Kapelle and literature under Pater Anton Klein. In 1773 he published a volume of poetry under Versuch von Schäfersgedichte while in attendance at Mainz University. The following year he moved to Erfurt to continue his studies in law, receiving further musical training from Georg Peter Weimar and Johann Christian Kittel. The indictment of his father on charges of bribery forced him to return home, where he published a tragedy, Tolon, and devoted his energies toward writing music for the Buchen church, including oratorios Die Geburt Jesu and Der Tod Jesu. Resuming his study of law at Göttingen University in 1776, he was persuaded to seek his fortune in Sweden at the court of Gustav III by a fellow student. He also published an aesthetical treatise, Etwas von und über Musik fürs Jahr 1776, which applies the emotional philosophy of the literary Sturm und Drang to music. After several years of trying to obtain a position, he was finally appointed assistant kapellmästare in 1781 after the successful trial performance of his opera Proserpin. From 1782 to 1786 he undertook a grand tour of Germany, Austria, Italy, England, and France to observe the latest musical and theatrical trends. Upon his return to Stockholm, he was appointed as the educational director of the Royal Swedish Academy of Music and in 1788 as full kapellmästare. An active participant in all aspects of music, he helped to form Gustavian cultural policy. He died of tuberculosis shortly after the assassination of his patron in 1792. As a composer he was lauded by Joseh Haydn and Christoph Willibald von Gluck as one of the most original geniuses of the period, a sentiment that was echoed by Johann Baptist Cramer (who ranked him among the five most important composers of the age) and Johann Friedrich Reichardt. His compositions include five operas (including a titanic six-act work, Aeneas i Cartago), three ballets, 18 symphonies, five violin sonatas, at least eight concertos (violin, viola, flute, and cello), two piano sonatas, and over 100 songs and piano cantatas. His music has been cataloged by VB (van Boer) numbers.

KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Aria 'Kom din herdestaff att bara'

Joseph Martin Kraus (1756-1792) - Aria (B-Dur) 'Kom din herdestaff att bara' (1789)

Performers: Adа Gunnаrs (soprano); Hеrnаn Iturrаldе (bass); Kammerorchester Sttutgаrt; Hеlmut Wοlf (conductor)

Painting: Jacob Samuel Beck (1715-1778) - Joseph Martin Kraus (c.1775)

Further info: Joseph Martin Kraus (1756-1792) - Symphonies

---

Joseph Martin Kraus

(Miltenberg am Main, 20 June 1756 - Stockholm, 15 December 1792)

German-Swedish composer. He received his earliest musical education in the central German town of Buchen im Odenwald and during the years 1768-73 was educated in Mannheim, where his teachers included members of the Mannheim Kapelle. He studied at the universities of Mainz (philosophy), Erfurt (law) and, after an interruption due to family troubles, Göttingen (jurisprudence). During this period he published a collection of poems under the title Versuch von Schäfersgedichte (1773) and a drama Tolon (1776), as well as writing a number of sacred works, including the oratorios Die Geburt Jesu and Der Tod Jesu. While in Göttingen he became acquainted with members of the Göttinger Hainbund, a Sturm und Drang literary circle under whose influence he wrote the treatise Etwas von und über Musik fürs Jahr 1777 (1778), which devotes a large section to a thorough critique of Anton Schweitzer’s opera Alceste. In 1778 a Swedish student, Carl Stridsberg, persuaded Kraus to accompany him to Stockholm and try his fortune at the court of Gustavus III. For three years Kraus struggled in poverty to obtain an official position; his Sturm und Drang opera Azire was rejected by the court, although he became known as a conductor at the public concert series. During this period he wrote articles for Stockholms Posten and Dagligt Allehanda. In 1781 he was finally elected to the Swedish Royal Academy of Music; his opera Proserpin then won him the post of assistant kapellmästare at court and at the Royal Opera. A commission to provide the inaugural work for the new theatre in 1782 (Aeneas i Cartago) was undermined at the last minute, and he was sent by Gustavus III on a study journey throughout Europe to observe the latest trends in the theatre. This four-year grand tour took him to Germany, Austria, Italy, France and England. In Vienna he met Haydn, who considered him an original genius on the level of Mozart, Salieri and Gluck, who stated: ‘That man has a great style, the like of which I have found in no one else’. Here he also became a member of the same masonic lodge as Mozart.

In Italy he wrote elaborate descriptions of the theatres in Naples and Rome as he accompanied his patron on a state visit, and his lengthy review of Piccinni’s Didon, which he saw in Paris in 1785, was published (1786). In London he attended the second Handel Commemoration before returning late in 1786 to Stockholm. In 1787 he was appointed chief educational administrator at the Royal Academy of Music, and the following year succeeded Uttini as hovkapellmästare. A popular composer at the public concerts and for the Stockholm theatres, his music included the ballet Fiskarena (1789), the drama with music Soliman II (1789) and a large portion of the pasticcio Äfventyraren (1791) in addition to numerous shorter stage works. He achieved a reputation for the discipline of the Hovkapell and became one of the earliest leaders to conduct almost exclusively with a baton. He also became a close friend of the poet and singer Carl Michael Bellman, with whom, along with other intellectuals, he formed the Diktarkretsen (Poetry Society), a literary and musical circle. He died of tuberculosis shortly after the assassination of his patron Gustavus III at a masked ball. Kraus can be considered the most original and notable composer in Sweden during the Gustavian period. His German education, coupled with his experiences during his grand tour, gave him a cosmopolitan outlook that was absorbed into his music. As early as 1778 he declared himself an ardent admirer of Gluck and Grétry, who served as his models and whose works he knew from memory. His participation in the debate on opera in the Stockholm newspapers Stockholms Posten and Dagligt Allehanda, 1778-82, shows much concern with the fusion of drama and music. He had difficulty, however, in getting his own major operas performed. During the period 1787-92, on the other hand, he was a popular composer whose other music for the stage was highly prized.

KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Symphonies

Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià (1)

- Recordatori de Joseph Martin Kraus -

En el dia de la celebració del seu 260è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Bernardo Bellotto, o "Canaletto el jove" (Venezia, 30 de gener de 1721 - Warszawa, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de veduta, sinó també el seu estil i fins i tot el nom Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746. Un any després va ser rebut a Dresden per l'aleshores Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia. L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es va diferenciar de les de Canaletto per un cromatisme més fred, per un predomini del clarobscur i per una realista precisió topogràfica. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, van mostrar una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees van constituir, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, fins el punt que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a Vàrsovia l'octubre de 1780.

Font: En català: Bernardo Bellotto (1721-1780) - En castellano: Bernardo Bellotto (1721-1780) - In english: Bernardo Bellotto (1721-1780) - Altres: Bernardo Bellotto (1721-1780) 

---

Parlem de Música...

Joseph Martin Kraus (Miltenberg am Main, 20 de juny de 1756 - Stockholm, 15 de desembre de 1792) va ser un compositor alemany, actiu principalment a Suècia. Es va formar inicialment a Buchen im Odenwald i posteriorment a Mannheim. El 1773 va entrar a la Universitat de Mainz on va estudiar Filosofia, el 1774 a la d’Erfurt on va estudiar Dret i finalment el 1776 a la de Gottingen on va estudiar Jurisprudència. En aquell temps va publicar una col·lecció de poemes per nom Versuch von Schäfersgedichte (Mainz, 1773), el drama Tolon (Frankfurt, 1776) i un nombre indeterminat de música religiosa, inclosos els oratoris Die Geburt Jesu i Der Tod Jesu. El 1778 va rebre la proposta per part de Carl Stridsberg d’acompanyar-lo a Estocolm per tal de provar fortuna a la cort de Gustav III. Els primers anys a Suècia van ser difícils fins el 1781, l’any en què va ser admès a la Reial Acadèmia Sueca de Música. Poc després, l’èxit de la seva òpera Proserpin va facilitar el seu accés com a assistent del mestre de capella de l’Òpera Reial. Va iniciar en aquell temps una gira per Europa entrant en contacte amb Joseph Haydn, Salieri i Gluck. A Itàlia va realitzar curoses descripcions dels seus teatres i a Londres va ser el responsable de la Segona Commemoració d’Händel. A finals del 1786 va tornar a Suècia on el 1787 va ser nomenat administrador de la Reial Acadèmia de Música. Un any després va succeir a Uttini com a mestre de capella de la Cort Reial. Convertit en una figura de referència, les seves obres teatrals van despertar l’interès del públic suec. Van ser aquells els millors anys de Kraus qui va compartir estreta amistat amb el famós poeta i cantant Carl Michael Bellman, amb qui va fundar la Diktarkretsen, un cercle musical i literari. No obstant i poc després de la mort de Gustav III, Kraus va morir de tuberculosis el desembre de 1792.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Azire, 1778 (Spl, 3, C. Stridsberg), unperf., only autograph frags. extant
Proserpin (Op, 1, J.H. Kellgren, after Gustavus III and P. Quinault), Ulriksdal Castle, 1 June 1781, S-St
Aeneas i Cartago, eller Dido och Aeneas, 1782–91 (lyric tragedy, prol., 5, Kellgren after Gustavus III and J.-J. le Franc de Pompignan: Didon), Royal Opera, 18 Nov 1799, A-Wn, S-Skma, St; 2 ovs., ed. W. Lebermann (Wiesbaden, 1956)
Le bon seigneur, 1784–6 (oc, 1)
Oedip, 1785 (lyric tragedy, 3), 1 act completed, lost
Zélia, ou L’origine de la félicité (melodrama, 1, J. d’Invilliers), Paris, 1786, lost
Fintbergs bröllop [Fintberg’s Marriage] (comedy with song, 2, C.G. von Holthusen), Munkbro, 7 Jan 1788
Fricorpsen, eller Dalkarlarne [The Free Corps, or Men from Dalacarlia] (comedy with song, 1, D. Björn), Bollhuset, 1 Nov 1788, lost
Fiskarena [The Fishers] (pantomine-ballet, choreog. A. Bournonville), Stockholm, Royal Opera, 9 March 1789, St
Soliman II, or The Three Sultanas] (drama with music, 3, divertissement, J.G. Oxenstierna, after C.S. Favart), Royal Dramatic, 22 Sept 1789, St, Skma
Marknaden [The Market Place] (Spl, 1, Björn), Munkbro, 8 Oct 1792, lost

Entr’actes and ballet for Amphitryon (tragedy, Molière), Paris, 1784;
2 ballet movts for Gluck: Armide, Stockholm, 24 Jan 1787, St;
1 aria for Visittimman [The Visiting Hour] (comic play, after Poisinet: Le cercle), in Musikaliskt tidsfördrif (1789);
1 aria for Mexikanska systrarna [The Mexican Sisters] (play with songs, Sparrschöld), Stockholm, Bollhuset, 13 Oct 1789, in Musikaliskt tidsfördrif (1790);
music in Födelsedagen [The Birthday] (comedy with song, 1, Gustavus III and Björn), Royal Opera, 20 Nov 1790, lost;
music in Äfventyraren, eller Resan till månens ö [The Adventures, or The Journey to the Isle of the Moon] (Spl, 2, J. Lannerstierna), 1791, St;
9 choruses for Oedipe (tragedy, 3, G.G. Alderbeth), Stockholm, 10 March 1792;
2 arias, 2 trios, qt for Le bon seigneur (comic play with music);
incid music for Olympie (tragedy, Kellgren);
2 pantomines, 1768–72

Secular, orch acc.:
Cant. for the king’s birthday (C.C. Gröning), 4vv, 1782;
Den frid et menlöst hjerta njuter [An Innocent Heart Enjoys Peace] (cant.), 1782, Skma;
Begravningskantat for Gustavus III (C.G. Leopold), 4 solo vv, 4vv, 1792, vs (Stockholm, 1792), ed. in MMS, ix (1979);
Chorus, 3 solo vv, 4 vv, from Prol for birthday of Duke Carl of Södermanland, Stockholm, 7 Oct 1791;
4 small cants. (P. Metastasio);
20 concert arias and duets, incl. Son Pietosa (Leipzig, 1797) and Ma tu tremi (Stockholm, 1883), pubd as Plus de crainte, vs (Paris, c1900)

Secular, pf acc.:
7 small cants., 1–4vv (Bellman), incl. Elegie, in Musikaliskt tidsfördrif (1793), Fiskarstugan [The Little Fishing Hut] (Stockholm, 1794), ed. (Stockholm, 1964);
56 Lieder in Dan., Dutch, Fr., Ger., It., Swed., incl. 20 airs et chansons (Leipzig, 1797/R), Atis och Camilla (G.P. Creutz), in Musikaliskt tidsfördrif (1793), Se källen, se bålen [See the Spring, See the Grove], zither acc., in Musikaliskt tidsfördrif (1794), Ynglingarne, pubd as Meerstrum, AMZ, iii/3 (1801), ed. in Engländer (1943);
Die Mutter bei der Wiege (Die Nase), attrib. Mozart, Cäcilia, xxv (1846);

Other works:
Canons: Meine Mutter hat Gänse (M. Claudius), 4vv;
Sumus hic sedentes (Carmen biblicum), canon and choruses, 4vv;
Amici r’in tavola (S. Maffei), canon and choruses, 4vv

Vocal religiosa:

Der Tod Jesus (orat, J.M. Kraus), 1776, ed. B. van Boer (Madison, 1987);
Die Geburt Jesu (orat, Kraus), lost;
Kom din herdestaff att bära [Come Bear your Shepherd’s Crook] (cant., C.M. Bellman), D, 1790, St;
Fracto demum sacramento, motet, D, 1776;
Stella coeli, motet, C, 1783, A-Wn;
2 sacred arias, 1776;
Mot en alsväldig magt [Towards an Almighty Power], aria, E , 1782, S-Skma;
Förkunnom högt [Proclaim on High], contrafactum motet on lost Kraus original, C, Sk;
Miserere, c/F, 1774, D-Bsb;
Requiem, d, 1775; TeD, D, 1776;
TeD finale, g/E , 1785–7, S-Skma;
other miscellaneous and lost works

Instrumental:

Syms.:
6, F, C, C, c , E , D (Riksdagssymfoni), 1775–89, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, ii (New York, 1982);
c, 1783, (Leipzig, 1797), ed. W. Lebermann (Wiesbaden, 1956), ed. in MMS, ii (1960);
Symphonie funèbre (Stockholm, 1792), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1957), ed. in MMS, ix (1979); D, 1782–3 (Paris, c1787–8), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1956);
e, attrib. G. Cambini (Paris, 1787);
F, attrib. Cambini (Paris, 1787);
Sinfonia con fugato per la chiesa, 1789, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1957–8);
Ov. per la chiesa, d, 1789–90, S-Skma, St;
Sinfonia buffa, F, 1769–72;
A, 1769–72; 6, 1776, lost;
other syms., 1769–75, 1784–6, lost

Other orch:
Vn Conc., C, 1777, rev. 1783, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959);
Conc., 2 vn, 1769–72, lost;
Fl Conc., 1777, lost;
2 symphonies concertantes, 1777, lost;
Riksdagsmarsch, rev. march from Mozart, Idomeneo (1.ii), D, Skma, L, St;
Contradances, lost

Chbr:
Qnt, D, fl, str qt, op.7, 1783 (Paris, c1799), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959), ed. A. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
6 quatuours concertants (Berlin, 1784), ed. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
2 qts, HÄ, before 1778;
Qt, C, 1782, Skma, ed. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
Pf trio, D, 1788, Skma, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959);
5 sonatas, vn, pf;
sonata, D, fl, va, 1778, ed. in NM, lxxvi (1931), ed. H.-J. Kraus (Frankfurt, 1981)

Pf solo:
Due sonate per il Forte Piano (Stockholm, 1788);
Sonata for Countess Ingelheim, lost; Rondo, F (n.p., n.d.);
Svenska dans, C;
2 Scherzenminuetten, C, c;
Allegro, D, pf, vn, acc., Skma
Larghetto, G;
Tema con variazioni (Scherzo), C, in Musikaliskt tidsfördrif (1793), also pubd as Minuetto con XII variazioni, pf, vn acc. (London, 1791), attrib. I. Pleyel, also as Sonatina with 12 Variations (London, c1805), attrib. J. Haydn

Org:
6 preludes, Skma

Font: En català: No disponible - En castellano: Joseph Martin Kraus (1756-1792) - In english: Joseph Martin Kraus (1756-1792) - Altres: Joseph Martin Kraus (1756-1792) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Fa pocs dies, al parlar de Mendelssohn, feia referència a alguns dels compositors que tot i viure poc temps, van deixar un llegat immortal. Incaut de mi, no vaig esmentar a un dels més grans del segle XVIII, l’alemany Joseph Martin Kraus, mort de tuberculosi als 36 anys però amb un repertori a l’abast, únicament, dels genis. No obstant, tot i ser contemporani de ple de Mozart, el seu nom va quedar injustament encapsulat pels mestres a qui avui ràpidament identifiquem. Kraus, alemany de naixement però suec per obligació, va ser un dels primers ideòlegs, musicalment parlant, del famós Sturm und Drang, principi pre-romàntic per definició i elevat a la seva màxima dimensió per Goethe. Doncs bé, Kraus va procurar adaptar aquest moviment la definició del qual era, en termes generals, la del retorn a la natura, en cap cas des d’una perspectiva hippie, sinó en un sentit d’autenticitat, de prioritzar el sentiment per damunt de l’acadèmia, en definitiva, de naturalitat. En música el canvi, especialment a nivell simfònic, té a veure amb la tonalitat, sovint materialitzada en claus menors que alhora servien al compositor per mostrar un caràcter més apassionat i un ritme més intens sense diluir, en cap cas, les bones maneres clàssiques. Per tant va ser potser una estètica més subtil que evident però explorada, sens dubte, per autors com Kraus però també per Mozart i Haydn. De les dues simfonies que escoltarem, una d’elles, la Simfonia en Do sostingut menor fa gala, pertinentment, d’aquest principi pre-romàntic i que Kraus va compondre a l'entorn de 1780. I pel que fa a l’edició que avui ens ocupa, citaré a Joseph Haydn quan va afirmar en relació amb una de les tantes simfonies que Kraus va escriure a Viena: ‘La simfonia que va compondre, especialment per mi, s’haurà de considerar com una obra mestra pels segles dels segles. Creieu-me, hi ha poca gent capaç d’escriure una simfonia com aquesta.’ Efectivament, per molts i potser també per nosaltres, arribarà el dia de reconèixer-ho, Kraus va ser un dels millors compositors, entre altres, de simfonies. Escoltant aquesta esplèndida edició, de dalt a baix i de dreta a esquerra, només puc aplaudir i ratificar la pertinent afirmació d’Haydn... Felicitats Joseph Martin Kraus!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella Savaria; Nicholas McGegan (conductor)
RECICLASSICAT: KRAUS, Joseph Martin (1756-1792)
AMAZON: KRAUS, J.M. - Symphonies & Violin Concerto

IMSLP: Joseph Martin Kraus (1756-1792)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: KRAUS, J.M. - Symphonies & Violin Concerto



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KRAUS, Josef Martin (1756-1792) - Begravningskantat (1792)

Obra d'Elias Martin (1739-1818), pintor suec (1)

---

Parlem de Pintura...

Elias Martin (Stockholm, 8 de març de 1739 - Stockholm, 25 de gener de 1818) va ser un pintor suec, especialitzat en pintura de gènere, històrica i paisatgística i considerat el primer pintor important de paisatges de la història del seu país. Fill de fuster, el seu pare va procurar que el seu fill seguís l'empresa familiar però ràpidament va mostrar interès en l'art. En aquest sentit, es va formar amb el pintor F.C. Schultz. Abans d'acabar la seva formació, va ser contractar per l'arquitecte naval Fredrik Henrik af Chapman per tal de dissenyar adorns en els vaixells. Allà va conèixer el coronel i pintor Augustin Ehrensvärd qui el va animar a fer vistes dels paisatges d'aquell entorn. El maig de 1766 va viatjar a París on va decidir treballar pel seu compte, primer intentant imitar l'estil de François Boucher per després prescindir-ne per tal de desenvolupar el seu estil. El 1770 es va traslladar a Londres viatjant a diferents regions angleses per tal de plasmar els diferents paisatges. Sota la inspiració de Claude Lorrain i dels pintors de l'escola anglesa, van ser alguns dels millors anys de Martin, tant des d'una perspectiva de paisatges com de pintura històrica, de gènere i retrats. El seu èxit fou recompensat amb el seu nomenament com a membre de la Royal Academy of Arts i el 1781 de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts. El 1782 va tornar a Suècia on va realitzar les seves millors obres abans de tornar a visitar Anglaterra el 1788. El 1791, reclamat per Gustav III, va tornar a Suècia quedant-se a Estocolm la resta de la seva vida. Allà va realitzar nombroses composicions de paisatge, gravats i aquarel·les. El seu germà Johan Fredrik Martin va ser pintor. Elias va morir a Estocolm el gener de 1818.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Elias Martin (1739-1818) - Altres: Elias Martin (1739-1818)

---

Parlem de Música...

Josef Martin Kraus (Miltenberg am Main, 20 de juny de 1756 - Stockholm, 15 de desembre de 1792) va ser un compositor alemany, actiu principalment a Suècia. Es va formar inicialment a Buchen im Odenwald i posteriorment a Mannheim. El 1773 va entrar a la Universitat de Mainz on va estudiar Filosofia, el 1774 a la d’Erfurt on va estudiar Dret i finalment el 1776 a la de Gottingen on va estudiar Jurisprudència. En aquell temps va publicar una col·lecció de poemes per nom Versuch von Schäfersgedichte (Mainz, 1773), el drama Tolon (Frankfurt, 1776) i un nombre indeterminat de música religiosa, inclosos els oratoris Die Geburt Jesu i Der Tod Jesu. El 1778 va rebre la proposta per part de Carl Stridsberg d’acompanyar-lo a Estocolm per tal de provar fortuna a la cort de Gustav III. Els primers anys a Suècia van ser difícils fins el 1781, l’any en què va ser admès a la Reial Acadèmia Sueca de Música. Poc després, l’èxit de la seva òpera Proserpin va facilitar el seu accés com a assistent del mestre de capella de l’Òpera Reial. Va iniciar en aquell temps una gira per Europa entrant en contacte amb Joseph Haydn, Salieri i Gluck. A Itàlia va realitzar curoses descripcions dels seus teatres i a Londres va ser el responsable de la Segona Commemoració d’Händel. A finals del 1786 va tornar a Suècia on el 1787 va ser nomenat administrador de la Reial Acadèmia de Música. Un any després va succeir a Uttini com a mestre de capella de la Cort Reial. Convertit en una figura de referència, les seves obres teatrals van despertar l’interès del públic suec. Van ser aquells els millors anys de Kraus qui va compartir estreta amistat amb el famós poeta i cantant Carl Michael Bellman, amb qui va fundar la Diktarkretsen, un cercle musical i literari. No obstant i poc després de la mort de Gustav III, Kraus va morir de tuberculosis el desembre de 1792.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Azire, 1778 (Spl, 3, C. Stridsberg), unperf., only autograph frags. extant
Proserpin (Op, 1, J.H. Kellgren, after Gustavus III and P. Quinault), Ulriksdal Castle, 1 June 1781, S-St
Aeneas i Cartago, eller Dido och Aeneas, 1782–91 (lyric tragedy, prol., 5, Kellgren after Gustavus III and J.-J. le Franc de Pompignan: Didon), Royal Opera, 18 Nov 1799, A-Wn, S-Skma, St; 2 ovs., ed. W. Lebermann (Wiesbaden, 1956)
Le bon seigneur, 1784–6 (oc, 1)
Oedip, 1785 (lyric tragedy, 3), 1 act completed, lost
Zélia, ou L’origine de la félicité (melodrama, 1, J. d’Invilliers), Paris, 1786, lost
Fintbergs bröllop [Fintberg’s Marriage] (comedy with song, 2, C.G. von Holthusen), Munkbro, 7 Jan 1788
Fricorpsen, eller Dalkarlarne [The Free Corps, or Men from Dalacarlia] (comedy with song, 1, D. Björn), Bollhuset, 1 Nov 1788, lost
Fiskarena [The Fishers] (pantomine-ballet, choreog. A. Bournonville), Stockholm, Royal Opera, 9 March 1789, St
Soliman II, or The Three Sultanas] (drama with music, 3, divertissement, J.G. Oxenstierna, after C.S. Favart), Royal Dramatic, 22 Sept 1789, St, Skma
Marknaden [The Market Place] (Spl, 1, Björn), Munkbro, 8 Oct 1792, lost

Entr’actes and ballet for Amphitryon (tragedy, Molière), Paris, 1784;
2 ballet movts for Gluck: Armide, Stockholm, 24 Jan 1787, St;
1 aria for Visittimman [The Visiting Hour] (comic play, after Poisinet: Le cercle), in Musikaliskt tidsfördrif (1789);
1 aria for Mexikanska systrarna [The Mexican Sisters] (play with songs, Sparrschöld), Stockholm, Bollhuset, 13 Oct 1789, in Musikaliskt tidsfördrif (1790);
music in Födelsedagen [The Birthday] (comedy with song, 1, Gustavus III and Björn), Royal Opera, 20 Nov 1790, lost;
music in Äfventyraren, eller Resan till månens ö [The Adventures, or The Journey to the Isle of the Moon] (Spl, 2, J. Lannerstierna), 1791, St;
9 choruses for Oedipe (tragedy, 3, G.G. Alderbeth), Stockholm, 10 March 1792;
2 arias, 2 trios, qt for Le bon seigneur (comic play with music);
incid music for Olympie (tragedy, Kellgren);
2 pantomines, 1768–72

Secular, orch acc.:
Cant. for the king’s birthday (C.C. Gröning), 4vv, 1782;
Den frid et menlöst hjerta njuter [An Innocent Heart Enjoys Peace] (cant.), 1782, Skma;
Begravningskantat for Gustavus III (C.G. Leopold), 4 solo vv, 4vv, 1792, vs (Stockholm, 1792), ed. in MMS, ix (1979);
Chorus, 3 solo vv, 4 vv, from Prol for birthday of Duke Carl of Södermanland, Stockholm, 7 Oct 1791;
4 small cants. (P. Metastasio);
20 concert arias and duets, incl. Son Pietosa (Leipzig, 1797) and Ma tu tremi (Stockholm, 1883), pubd as Plus de crainte, vs (Paris, c1900)

Secular, pf acc.:
7 small cants., 1–4vv (Bellman), incl. Elegie, in Musikaliskt tidsfördrif (1793), Fiskarstugan [The Little Fishing Hut] (Stockholm, 1794), ed. (Stockholm, 1964);
56 Lieder in Dan., Dutch, Fr., Ger., It., Swed., incl. 20 airs et chansons (Leipzig, 1797/R), Atis och Camilla (G.P. Creutz), in Musikaliskt tidsfördrif (1793), Se källen, se bålen [See the Spring, See the Grove], zither acc., in Musikaliskt tidsfördrif (1794), Ynglingarne, pubd as Meerstrum, AMZ, iii/3 (1801), ed. in Engländer (1943);
Die Mutter bei der Wiege (Die Nase), attrib. Mozart, Cäcilia, xxv (1846);

Other works:
Canons: Meine Mutter hat Gänse (M. Claudius), 4vv;
Sumus hic sedentes (Carmen biblicum), canon and choruses, 4vv;
Amici r’in tavola (S. Maffei), canon and choruses, 4vv

Vocal religiosa:

Der Tod Jesus (orat, J.M. Kraus), 1776, ed. B. van Boer (Madison, 1987);
Die Geburt Jesu (orat, Kraus), lost;
Kom din herdestaff att bära [Come Bear your Shepherd’s Crook] (cant., C.M. Bellman), D, 1790, St;
Fracto demum sacramento, motet, D, 1776;
Stella coeli, motet, C, 1783, A-Wn;
2 sacred arias, 1776;
Mot en alsväldig magt [Towards an Almighty Power], aria, E , 1782, S-Skma;
Förkunnom högt [Proclaim on High], contrafactum motet on lost Kraus original, C, Sk;
Miserere, c/F, 1774, D-Bsb;
Requiem, d, 1775; TeD, D, 1776;
TeD finale, g/E , 1785–7, S-Skma;
other miscellaneous and lost works

Instrumental:

Syms.:
6, F, C, C, c , E , D (Riksdagssymfoni), 1775–89, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, ii (New York, 1982);
c, 1783, (Leipzig, 1797), ed. W. Lebermann (Wiesbaden, 1956), ed. in MMS, ii (1960);
Symphonie funèbre (Stockholm, 1792), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1957), ed. in MMS, ix (1979); D, 1782–3 (Paris, c1787–8), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1956);
e, attrib. G. Cambini (Paris, 1787);
F, attrib. Cambini (Paris, 1787);
Sinfonia con fugato per la chiesa, 1789, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1957–8);
Ov. per la chiesa, d, 1789–90, S-Skma, St;
Sinfonia buffa, F, 1769–72;
A, 1769–72; 6, 1776, lost;
other syms., 1769–75, 1784–6, lost

Other orch:
Vn Conc., C, 1777, rev. 1783, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959);
Conc., 2 vn, 1769–72, lost;
Fl Conc., 1777, lost;
2 symphonies concertantes, 1777, lost;
Riksdagsmarsch, rev. march from Mozart, Idomeneo (1.ii), D, Skma, L, St;
Contradances, lost

Chbr:
Qnt, D, fl, str qt, op.7, 1783 (Paris, c1799), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959), ed. A. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
6 quatuours concertants (Berlin, 1784), ed. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
2 qts, HÄ, before 1778;
Qt, C, 1782, Skma, ed. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
Pf trio, D, 1788, Skma, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959);
5 sonatas, vn, pf;
sonata, D, fl, va, 1778, ed. in NM, lxxvi (1931), ed. H.-J. Kraus (Frankfurt, 1981)

Pf solo:
Due sonate per il Forte Piano (Stockholm, 1788);
Sonata for Countess Ingelheim, lost; Rondo, F (n.p., n.d.);
Svenska dans, C;
2 Scherzenminuetten, C, c;
Allegro, D, pf, vn, acc., Skma
Larghetto, G;
Tema con variazioni (Scherzo), C, in Musikaliskt tidsfördrif (1793), also pubd as Minuetto con XII variazioni, pf, vn acc. (London, 1791), attrib. I. Pleyel, also as Sonatina with 12 Variations (London, c1805), attrib. J. Haydn

Org:
6 preludes, Skma

Font: En català: No disponible - En castellano: Josef Martin Kraus (1756-1792) - In english: Josef Martin Kraus (1756-1792) - Altres: Josef Martin Kraus (1756-1792)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Kraus can be considered the most original and notable composer in Sweden during the Gustavian period. His German education, coupled with his experiences during his grand tour, gave him a cosmopolitan outlook that was absorbed into his music. As early as 1778 he declared himself an ardent admirer of Gluck and Grétry, who served as his models and whose works he knew from memory. His participation in the debate on opera in the Stockholm newspapers Stockholms Posten and Dagligt Allehanda, 1778–82, shows much concern with the fusion of drama and music. He had difficulty, however, in getting his own major operas performed. Azire, written to give the Swedes ‘something original’, as he put it, was ignored, and Proserpin probably had only a single private performance. Because of intrigues, his greatest work, Aeneas i Cartago, had its première only in 1799, seven years after his death. During the period 1787–92, on the other hand, he was a popular composer whose other music for the stage was highly prized. Kraus’s musical style is highly original, with a distinctive sense of lyrical melody, bold harmonies which often anticipate Beethoven or Schubert, and a complex rhythmic structure, particularly in the inner voices. His overriding compositional premise was the infusion of drama into all genres of music, a notion that stems from his contact with the literary Sturm und Drang. His operas, with their through-composed recitatives and extensive use of choruses and ballet, show his relationship with Gluck; he developed dramatic unity through the use of motivic devices, and he had a keen sense of the inner feelings of his characters, whose moods are often underscored at the expense of virtuoso display. In the serious operas his writings can be terse and emotional, while the comic ones show lightness of touch. A master at developing the operatic epic, Kraus’s major works Proserpin and Aeneas i Cartago create realistic scenas that give life and drama to classical stories; in the latter, the tragic love between Dido and Aeneas is played out against gigantic storms, temple sacrifices, a hunt and a final battle with three armies on stage.

Kraus’s sacred works, written mostly during his early career, frequently use plainchant as the musical foundation, in addition to having highly complex counterpoint. The oratorio Der Tod Jesu, to which Kraus himself wrote the text, is based upon Graun’s more famous work, although it consists mostly of philosophical reflections on the Crucifixion. A motet, Stella coeli, written in 1783 for the Benedictine monastery in Amorbach, contains an extraordinarily complex fugue and was apparently written in only two days, while Handel’s influence can be felt in the Te Deum finale of 1785. Kraus was a sensitive and precise orchestrator, using a rich palette to create varying textures and moods in both dramatic and symphonic music. The Symphony in C minor, hailed by Haydn as one of the most ingenious works of the period, borrows from Gluck’s Iphigénie en Aulide in the opening before devolving into powerful, driving rhythms and extensive internal thematic development. The symphonic music often has a dramatic function; one of the earliest works is characterized as a Sinfonia buffa, while the final two, the Riksdagsmusik (a march derived from Mozart’s Idomeneo and a Sinfonia da chiesa) and the Symphonie funèbre, were written for state occasions, the former for the parliament of 1789 and the latter for the funeral procession of his patron Gustavus III. Kraus was also active as a song composer, writing works in seven languages. As a poet himself, he was always sensitive to the emotions evoked by the text, from the cynical philosophy of Die Welt nach Rousseau to the Romantic through-composed ode Skulda winkt and the poignant Farväl mitt kära barn. Of particular note are the short piano cantata series Fiskarstugan to texts by Bellman. Kraus’s chamber works include five sonatas for violin and fortepiano, including one with scordatura, a trio, ten string quartets (including six published in 1784 as his op.1 by Hummel) and a flute quintet. These are characterized by considerable rhythmic freedom, extensive use of concertante writing, particularly of the viola and cello, and long lyrical lines. The keyboard music shows the influence of C.P.E. Bach.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: L'Arte del Mondo; Rias Kammerchor; Werner Ehrhardt
RECICLASSICAT: KRAUS, Josef Martin (1756-1792)
AMAZON: KRAUS, J.M. - Begrabnis Kantate & Trauersinfonie

IMSLP: Josef Martin Kraus (1756-1792)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: KRAUS, J.M. - Begrabnis Kantate & Trauersinfonie



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Flute Quintet in D

Obra d'Alexander Roslin (1718-1793), pintor suec.

- En record del 257è aniversari del naixement de Joseph Martin Kraus -

---

Joseph Martin Kraus (1756-1792) compositor alemany nascut a Miltenberg. Curiosament, fa poc més d'un any escrivia la que era la primera entrada relacionada amb l'univers de Kraus, i no em refereixo al benaurat tenor espanyol Alfredo Kraus, sinó a l'alemany adoptat a Suècia per decret reial d'un simpàtic monarca perfectament il·lustrat en la preciosa pintura que ens acompanya. La coincidència temporal, quasi exacta, amb el temps de vida del terrícola més famós de l'època, l'austríac Mozart, va fer que se l'etiquetés amb el sobrenom del "Mozart Suec". En essència, el recorregut, els actius musicals, la cultura i l'estètica més formal, van fer de Kraus un músic característicament "mozartià". La seva música, extensa i molt variada, així ens ho demostra. El seu camí, des d'Alemanya a Suècia no va ser fàcil. De fet, la seva primera parada la va fer a Mannheim, ciutat d'obligada visita per tots els ciutadans decidits a posar fil i agulla al seu viatge musical. Des d'allà, prèvia formació artística i acadèmica, va començar la competitiva carrera compositiva amb l'escriptura dels seus dos primers oratoris. La obra vocal, tot i l'abundància de la seva música instrumental, va ser la substància d'un Kraus que va guanyar fama i admiració per aquest fet. Fou gràcies a una de les seves produccions operístiques que el rei suec, Gustav III, decidiria invitar-lo a la seva cort a formar part del selecte grup de músics i compositors al seu càrrec. 

Vista de Miltenberg, obra de Matthäus Merian (1593-1650), gravador suís.

En relació a la música de Kraus, i en nom del seu inseparable rei Gustav III, recuperaré dues de les seves obres instrumentals. D'entrada, un virtuós Quintet de flauta i corda en Re major VD 188, de tres moviments. Preciós i elegant que ens introduirà una de les tantes simfonies que va escriure, la Simfonia en Re major VB 143, de tres moviments i curiosament recuperada en un dels concerts espirituals que regularment es feien a París a finals del XVIII. Com a molts dels autors del seu temps, aquesta simfonia va estar erròniament atribuïda a Joseph Haydn fet pel qual va gaudir d'un ressó que per sí mateix ja mereixeria en última instància però que en nom de l'austríac la va situar en un pedestal molt alt del qual, sobtadament, va baixar quan es va descobrir que l'autoria era d'un tal Kraus. Per requisits d'una quotidianitat no esperada i d'una conjunció indeterminada de vectors no previstos, hauré de finalitzar l'entrada del dia en aquest punt. Felicitem a Kraus que avui és el seu aniversari i aprofitem el bon dia que fa per a celebrar-ho a l'aire lliure ben acompanyats, com sempre, de la nostra inseparable música!

El quintet de flauta ens l'interpreta Martin Sandhoff a la flauta amb el Schuppanzigh Quartet.

La simfonia ens la interpreta el conjunt Le Agrémens sota la direcció de Guy van Waas. 

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Joseph Martin Kraus (20 June 1756 – 15 December 1792)
RECICLASSICAT: KRAUS, Joseph Martin (1756-1792)

AMAZON: Haydn à Paris
PRESTOCLASSICAL: Kraus: Flute Quintet in D major, etc.

IMSLP: Joseph Martin Kraus (1756-1792)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Martin Sandhoff – Kraus, J.M.: Flute Quintet in D Major / String Quartets - Op. 1, Nos. 3, 4

SPOTIFY: Les Agrémens – Haydn à Paris

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Cantata "Kom! din herdestaf att bara"

Concert, obra d'autor anònim italià probablement del segle XVI

---

Joseph Martin Kraus (1756-1792) compositor alemany nascut a Miltenberg. Abordem la figura d'un artista contemporani de ple de W.A. Mozart. Tant contemporani que va néixer el mateix any i va morir un any després que el geni de Salzburg. Paral·lelismes a banda, Kraus va ser considerat un dels personatges musicals més originals del seu temps, en paraules del mateix Joseph Haydn. La curta existència la va aprofitar de bona manera al servei, quasi totalment, del rei Gustav III de Suècia, país que l'adoptaria musicalment fins el punt de considerar-lo un autèntic referent de la música nòrdica del segle XVIII. Tanta va ser l'admiració de l'aristocràcia sueca vers l'alemany que el nomenarien president tant de la Òpera Reial d'Estocolm com de la Reial Acadèmia de Música. Per tant, imaginem l'enorme disgust d'un país sencer al perdre tant il·lustre estimat amb només 36 anys i degut a una malaguanyada tuberculosi. Ara bé, la seva curta existència va anar acompanyada d'una marcada activitat musical, sobretot pel que fa a literatura compositiva. El repertori és realment extens i variat i del qual en destacaria, com a curiositat, una de les òperes més llargues mai abans escrites, de sis actes! Però bé, avui divendres de calor parlarem de Kraus en relació a la diversitat d'obra vocal de caràcter litúrgic que va compondre. No va ser pas poca tot i que d'editada no en trobarem, de moment, molta varietat. Però sí la suficient per parlar-ne amb solvència. Ara bé, la primera obra del dia és l'obertura de la seva òpera Soliman II, una òpera escrita l'any 1789, inspirada en Turquia i en el seu famós sultà, on es barregen moments hilarants i dramàtics i molt popular al segle XVIII.

Una obertura molt alla turca un gènere, que tot i el que ens pugui semblar, fou molt recurrent al segle XVIII on en destaquen els instruments de percussió. Aquesta obertura ens obra la porta a la dimensió religiosa de Kraus. D'entrada, la cantata "Kom! din herdestaf att bara" pensada per a cor, baix, soprano i orquestra, escrita l'any 1790 i una bona mostra de l'art musical de l'alemany. L'acompanya un Stella coeli en Do major per a cor, solistes i orquestra escrit l'any 1783 del qual en destacaria l'andante amb un acompanyament solemne amb l'orgue. En aquest cas, sembla ser que Kraus, al conèixer les dos misses per orgue de Haydn es va inspirar en elles per aquest segon moviment. Finalment, la cantata "Zwei Sätze zu einem Te Deum" que, com bé ens diu el nom, és una oració d'exaltació al Déu suprem que tot ho controla, fins i tot les nostres apassionades misèries. Una obra per a cor i orquestra. En aquest cas no és la partitura completa, ignorem si s'ha perdut o extraviat, sinó dos dels moviments d'aquest famós himne del qual tantes i tantes vegades n'he parlat. Gran diversitat de partitures d'un divendres de juny, ideal per evadir-se d'una realitat aparentment nefasta que tot ho intoxica... i aparent perquè si ens guiéssim per la música i per la seva essència probablement menystindríem el significat de tants eufemismes negatius... per tant, honor al Mozart suec!

La obertura de Soliman II ens la interpreta la Royal Opera de Suècia sota la direcció de Philip Brunelle.

El Stella coeli ens l'interpreta la Stagione Frankfurt amb el cor i solistes de la Deutscher Kammerchor i la batuta magistral de Michael Schneider.

Les dues cantates restants ens les interpreten el cor i solistes de la Philharmonia Chor Stuttgart, amb la Stuttgarter Kammerorchester i amb Helmut Wolf a capitania.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Joseph Martin Kraus (20 June 1756 – 15 December 1792)

CARUS: Joseph Martin Kraus.: Choral Music
AMAZON: Kraus: Soliman II - A Gustavian Turkish Opera

IMSLP: Joseph Martin Kraus (1756-1792)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Helene Schneiderman – Joseph Martin Kraus.: Choral Music

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!