Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zinck H.O.C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zinck H.O.C.. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de juliol del 2021

ZINCK, Hardenack Otto Conrad (1746-1832) - Sonate i C-dur (1783)

Jens Juel (1745-1802) - View of the Little Belt from a hill near Middelfart, Funen (c.1800)


Hardenack Otto Conrad Zinck (1746-1832) - Sonate i C-dur (1783)
Performers: Thomas Trondhjem (piano)

---


German composer and instrumentalist, brother of Bendix Friedrich Zinck. Like his brother, he was taught several musical instruments and harmony by his father. He continued his studies in Hamburg for ten years and performed in both amateur and public concerts there; he also had the special esteem of his teacher, C.P.E. Bach, under whose direction he performed as a singer in 1768. In 1777 he was recruited as first flautist and chamber musician in the Ludwigslust Hofkapelle of the Duke of Schwerin, where he dedicated himself increasingly to composition, learning from imitation of Classical models and from C.P.E. Bach’s Versuch, Kirnberger’s Kunst des reinen Satzes and Marpurg’s theoretical writings (preface to his Sechs Clavier-Sonaten, 1783). In August 1786 he visited Copenhagen, where he gave a highly successful concert, appearing as a flautist, keyboard player and composer. A year later he was offered the post of Singmeister (first accompanist) in the Copenhagen Kongelige Kapel through the Hofkapellmeister J.A.P. Schulz. He accepted it, and his wife, Elisabeth Pontet Zinck, an outstanding singer at the Schwerin and Ludwigslust courts since 1779, soon took a similar post at the Danish court in Copenhagen. Zinck was also organist at the Vor Frelsers Kirke (1789-1801), a teacher at Blaagaards Seminary (1791-1811) and editor of the authorized hymnbook (Choral-Melodier, 1801). Following the example of C.F.C. Fasch in Berlin, he founded a Singakademie in 1800. 

As a flute and keyboard virtuoso, and particularly as a composer, Zinck was rightly considered one of the most gifted members of the Ludwigslust Hofkapelle. Unlike his brother, he was less interested in symphonies than in lieder and lyrical keyboard pieces. His six keyboard sonatas, which C.F. Cramer praised highly, are admirably suited to the keyboard and rich in invention, and link the keyboard sonatas of C.P.E. Bach with those of the turn of the century. In the preface to this collection Zinck advocated ‘characteristic instrumental pieces with new and eloquent expression’; he also explained in detail the programmatic ideas of the sixth sonata, whose finale leads directly to a ballad-like choral setting of 12 verses by Count F.L. Stolberg. Following C.P.E. Bach’s example, Zinck took part in the newly evolving relationship between vocal and instrumental music by using instrumental sound, rather than text, as a starting-point. The four volumes of Compositionen für den Gesang und das Clavier (1791-93) contain lieder with German and Danish texts, pieces from the Singspiel Selim og Mirza and sonatas and variations for keyboard instruments. Apart from C.P.E. Bach and J.A.P. Schulz, Zinck was also influenced by J.H. Rolle, as shown, for example, by the folklike melodies of his oratorio Das Weltgericht. Zinck’s cantatas, like similar compositions of his Schwerin contemporaries, were meant for the concerts spirituels in popular character introduced there by Duke Friedrich of Mecklenburg.

dijous, 16 de febrer del 2017

ZINCK, Hardenack Otto Conrad (1746-1832) - Piano works

Pierre-Paul Prud'hon - Lavinie Barbier-Walbonne, later Baronne Darriule
Obra de Pierre Paul Prud'hon (1758-1823), pintor francès (1)


- Recordatori d'Hardenack Otto Conrad Zinck -
En el dia de la commemoració del seu 185è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pierre Paul Prud'hon (Cluny, 4 d'abril de 1758 - Paris, 16 de febrer de 1823) va ser un dibuixant i pintor francès, conegut principalment pels seus retrats i pintures al·legòriques. Va realitzar estudis a Dijon i després es va mudar a París, on va dissenyar alguns gravats. El 1784 va guanyar un premi per viatjar a Roma. Allà va conèixer l'escultor Antonio Canova tot i que no es va deixar atreure pel neoclassicisme pur i va preferir estudiar els trets més sensuals i decoratius de Raffaello SanzioCorreggio i Leonardo da Vinci. De tornada a França, va travessar una etapa difícil, subsistint amb el disseny de gravats i alguns retrats. La seva sort va canviar amb l'ascens de Napoleó. Les seves dues esposes, les emperadrius Josefina de Beauharnais i María Luisa d'Àustria, van preferir l'estil amable i decoratiu de Prud'hon que el neoclassicisme predominant de l'època, que resultava massa sever pels quadres mitològics i els retrats. Prud'hon va realitzar un famós retrat de l'emperadriu Josefina així com de Napoleó II. També va dissenyar decoracions i mobles, fins i tot el bressol de l'infant imperial. Per a aquests projectes va seguir el gust neoclàssic però per a les pintures va preferir un altre més sensual i mòrbid que va anticipar el romanticisme. Jacques Louis David, líder del neoclassicisme més pur, va definir a Prud'hon com el "Boucher del nostre temps" pels seus quadres mitològics de textures suaus i perquè el seu èxit es va recolzar en el sector femení de la cort. En els seus últims anys va viure una agitada relació amb una de les seves alumnes, Costance Mayer, després d'un matrimoni poc afortunat. El suïcidi de la jove el 1821 el va afectar de tal manera que, segons alguns biògrafs, va anticipar la seva mort. Prud'hon va rebre l'admiració de Delacroix i altres artistes i literats de la seva generació, però ja en l'època del Realisme va començar a ser qüestionat i Honoré Daumier el va arribar, fins i tot, a caricaturitzar. Va ser famós principalment per la seva obra Crucifixió (1822) que va pintar per a la Catedral de Sant Esteve a Metz. Va morir a París el febrer de 1823.

Font: En català: No disponible En castellano: Pierre Paul Prud'hon (1758-1823) In english: Pierre Paul Prud'hon (1758-1823) - Altres: Pierre Paul Prud'hon (1758-1823) 



Parlem de Música...

Hardenack Otto Conrad Zinck (Husum, 2 de juliol de 1746 - København, 15 de febrer de 1832) va ser un pianista i compositor alemany. Es va formar, juntament amb el seu germà Bendix Friedrich Zinck, amb el seu pare. Poc després es va traslladar a Hamburg, on va rebre formació d'orgue, cant i composició de C.P.E. Bach, i a on va participar activament en la vida musical de la ciutat, principalment com a pianista. A partir del 1777 va treballar com a flautista i músic de cambra de la Ludwigslust Hofkapelle del duc de Schwerin en un temps en què també es va dedicar a la composició. L'agost de 1786 va viatjar a Copenhagen on va participar en diversos concerts com a flautista i pianista i on també va interpretar algunes de les seves obres. El seu èxit va motivar el seu nomenament com a Singmeister de la Kongelige Kapel on el Hofkapellmeister n'era J.A.P. Schulz. Paral·lelament, va treballar d'organista de la Vor Frelsers Kirke (1789-1801), com a professor del Blaagaard Seminarium (1791-1811) i com editor. El 1800 va ser fundador de la Singakademie de Copenhagen. Com a compositor va escriure principalment obres per a teclat i música vocal religiosa i secular sent, la majoria d'ella, propera a la filosofia del seu mestre C.P.E. Bach. Va morir a Copenhagen el febrer de 1832.

OBRA:

Vocal religiosa:

Das Weltgericht (orat), solo vv, choir, orch, 1780;
O Lamm Gottes im Staube (J.J. Tode), as introduction to pt 2 of G.F. Handel’s Messiah, choir, orch, 1780;
Miserere mei Deus, choir, orch;
Ew’ger Sohn, erhaltner Segen, aria, S, orch;
Klager ved Jesu Christi grav (orat), mentioned in Schering

Vocal secular:

Empfindungen eines Mecklenburgers bey der Geburt eines jungen Prinzen (cant.), S, orch, 1778;
Halleluja, gelobet sey des Herren Name (cant.) for birthday of Duchess Louisa Friderica, 4vv, orch, 1779, D-ROu, SWl;
Cantate par Enigheds-Selskabets Stiftelsesfest, 1784, DK-Kk; Selim og Mirza (Spl, P.A. Heiberg), Copenhagen, 1790;
Compositionen für den Gesang und das Clavier (Compositiones for sangen og klaveret), i–iv (Copenhagen, 1791–3);
Cantate auf den Geburtstag eines Freundes, Venskabet, cant., org motet, all Kk

Instrumental:

6 sonatas, 2 fl, op.1 (Berlin and Amsterdam, 1782);
6 Clavier-Sonaten benebst der Ode ‘Kain am Ufer des Meeres’ als einen Anhang zur sechsten Sonate (Leipzig and Hamburg, 1783), ed. A. Kranz (Leipzig and Berlin, 1954);
3 sonatas, hpd, fl, op.2 (Berlin and Amsterdam, 1785), ?lost;
Rundgesang der Kinder in Ludwigslust mit 24 Veränderungen, kbd (Berlin and Amsterdam, c1785);
Divertimento, hpd, vn; Sonata, hpd, vn; Trio, 2 fl, bc, B-Bc

Literatura:

Die nördliche Harfe, ein Versuch in Fragmenten und Skizzen über Musik und ihre Anwendung im Norden (Copenhagen, 1801)
Vorlesungen über Musik und ihre nützlichste Anwendung (Copenhagen, 1813)

Font: En català: Hardenack Otto Conrad Zinck (1746-1832) En castellano: No disponible In english: Hardenack Otto Conrad Zinck (1746-1832) - Altres: Hardenack Otto Conrad Zinck (1746-1832)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Trondhjem (piano)
PLADE-KLASSIKEREN: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.1
PLADE-KLASSIKEREN: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.2
PLADE-KLASSIKEREN: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.3
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.1
SPOTIFY: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.2
SPOTIFY: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!