Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dieupart C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dieupart C.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 d’agost del 2026

DIEUPART, Charles (1676-1751) - Suitte de Clavessin (1701)

German School (18th century) - Portrait of Nun or collegiate lady


Charles Dieupart (1676-1751) - Suitte (II) de Clavessin des 'Six suittes de clavessin divisées en ouvertures, allemandes, courantes, sarabandes, gavottes, menuets, rondeaux & gigues composées & mises
... dédiées à Madame la Comtesse de Sandwich' (1701)
Performers: Luc Beauséjour (harpsichord); Hervé Niquet (harpsichord)

---


French harpsichordist, violinist and composer. Nothing is known of his early years. Son of Nicolas Dieupart (?-1700), an ordinary musician to Louis XIV's Grande Ecurie, at some point, he befriended Elizabeth Wilmot of Rochester, countess of Sandwich, and Jacques Paisible who were visiting James II of England in his exile at Saint-germain-en-Laye near Paris. He is first heard of in England in an advertisement for a concert at Drury Lane, London, on 11 February 1703, when he accompanied Gasparo Visconti in some of Arcangello Corelli’s sonatas. According to John Hawkins, he played the harpsichord and Nicola Francesco Haym the cello in this and Giovanni Bononcini’s 'Il trionfo di Camilla' (1706), and he wrote an overture and chaconne for Peter Anthony Motteux’s pasticcio 'Thomyris' (1707). He was evidently a prominent member of the Drury Lane musical establishment. In the winter of 1707-1708 he was among those involved in setting up a rival operatic project at the Queen’s Theatre in the Haymarket, London, and wrote and arranged music for its first production, Motteux’s pasticcio 'Love’s Triumph' (1708); Motteux wrote in the preface that any success ‘will owe not a little to Mr Dieupart, for his share in the Contrivance of the Entertainments and his supplying what Recitative and other Music was necessary’. According to Hawkins, Dieupart played continuo with Haym in Alessandro Scarlatti’s 'Pyrrhus and Demetrius' (1708), and he played in the Haymarket orchestra until about 17 November 1710, when he was apparently dropped. He did not entirely retire from concert life: concertos by him were performed at Drury Lane for ‘Two Hautboys and Two Flutes’ (14 March 1722), ‘Little Flute’ (11 May 1722), ‘Hautboys, Flutes and Violins’ (15 May 1723), as well as a trumpet sonata (14 May 1726). Hawkins wrote that Dieupart ‘grew negligent’ towards the end of his life, ‘and frequented concerts performed in ale-houses, in obscure parts of the town, and distinguished himself not more there, than he would have done in an assembly of the best judges, by his neat and elegant manner of playing the solos of Corelli’. His last known appearance was in Hampstead on 11 September 1724, when he played ‘Violin Concertino’ and was billed as ‘Capt Dupar, Scholar to the late celebrated Signor Corelli, and late Musick Master to his present Highness the Prince of Orange’.

dissabte, 18 de març del 2017

DIEUPART, Charles (c.1667-c.1740) - Six suittes de clavessin (1701)

Jean-Baptiste Oudry - Still Life with a Violin, a Recorder, Books, a Portfolio of Sheet of Music, Peaches and Grapes
Obra de Jean-Baptiste Oudry (1686-1755), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Oudry (Paris, 17 de març de 1686 - Beauvais, 30 d'abril de 1755) va ser un pintor, gravador i dissenyador de tapissos francès, especialment conegut per les seves obres d'animals i escenes de caça. Fill de Jacques Oudry, un pintor i marxant d'art de París i de Nicole Papillón, parent del gravador Jean-Baptist-Michel Papillon, es va formar inicialment amb el seu pare, director en aquell temps de l'Académie de St-Luc de París. Poc després, va rebre classes de Nicolas de Largillière i més tard va entrar com a professor assistent de l'Académie de St-Luc de París. El 1719 va ser nomenat membre de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture de la qual en va ser professor a partir del 1743. El 1736 va començar a treballar en el disseny de tapissos a Beuvais i posteriorment a la famosa manufactura reial dels Gobelins. Com a pintor, va gaudir de gran consideració rebent, fins i tot, la protecció del rei Lluís XV. Ràpidament, es fer conegut i valorat per les seves abundants pintures d'animals, sobretot escenes de caça, si bé també va ser autor de paisatges, retrats i natures mortes. Oudry va morir a Beauvais l'abril de 1755.




Parlem de Música...

Charles François Dieupart (Paris?, c.1667 - London, c.1740) va ser un violinista, clavecinista i compositor francès. No es coneixen els detalls de la joventut i formació de Dieupart, ni la raó del seu trasllat posterior a Anglaterra, on se'n documenta la seva presència a partir del 1704 i a on hi va romandre fins a la seva mort. Avesat a la música italiana i admirador de Corelli, va ser un músic apreciat a Anglaterra per l'alta societat, especialment com a violinista, i va participar en el desenvolupament i la difusió de la música i de l'òpera italiana en aquell país. A l'entorn del 1701 va publicar una primera col·lecció de Sis Suites per a clavecí unint l'estètica italiana a la tradició francesa. Aquestes suites van ser d'estructura homogènia, comprenent cadascuna fins a set peces amb el mateix inici i ordre, i no per l'habitual preludi de les suites a França, sinó per una obertura solemne, és a dir, en l'estil de Lully, i en unes suites que també podien ser interpretades per un petit grup instrumental. A partir del 1711 se'l situa a York on va intentar organitzar la vida musical sense èxit. A partir del 1712 la seva labor es va reduir a la docència i a la composició abandonant definitivament les seves aparicions públiques. La seva última referència va datar del 1724 si bé algunes fonts situen la seva mort a Londres, en l'extrema pobresa, a l'entorn del 1740.

OBRA:

Vocal secular:

33 songs, single sheet edns and The Merry Musician (London, 1716–33), A Pocket Companion for Gentlemen and Ladies, ii (London, c1725), The Musical Miscellany (London, 1729–31), The Harp (London, 1730), The British Musical Miscellany (1734–6), The Spinnet (London, 1750), ed. P. Brunhold (Paris, 1934); ed. in B
Songs in the New Opera, Call’d Love’s Triumph, The Symphonys or Instrumental Parts in the Opera Call’d Love’s Triumph (London, 1708) [arr. and comp. Dieupart]

Instrumental:

Concs.:
a, s rec/fl/ob, 2 ob, bn, str, bc;
A, vn, 2 ob, bn, str, bc;
B , 2 vn, 2 ob, bn, str, bc;
e, 2 fl, 2 hn, str, bc, inc.;
b, tpt, 2 ob, str, bc, D-Dl, ed. C. Moutier (forthcoming)

Six suittes de clavessin, A, D, b, e, F, f, vn, fl, basse de viole, archlute (Amsterdam, 1701) [kbd version]; B; rev. K. Gilbert (Monaco, 1979)
Six suittes, rec/vn, bc (Amsterdam, 1702) [inst version of the above]; ed. H. Ruf (Celle, 1966)
[13] Select Lessons for the Harpsichord or Spinnett (London, 1705/R) [selection from Six suittes]
The Overture and Chaconne belonging to … the Opera of Thomyris (London, 1708), lost
Six Sonatas or Solos, G, a, e, B , g, F, rec, bc (London, 1717); ed. C. Devroop (London, 1996)
Sonata, d, ob, str, bc;
Sonata [ov.], e, str, GB-Lbl
Kbd pieces, GB-Lbl, Mp

Font: En català: Charles François Dieupart (c.1667-c.1740) En castellano: Charles François Dieupart (c.1667-c.1740) In english: Charles François Dieupart (c.1667-c.1740) - Altres: Charles François Dieupart (c.1667-c.1740)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Joseph Payne (1941-2008, harpsichord)
PRESTOCLASSICAL: DIEUPART, C. - Harpsichord Suites Nos. 1-6
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DIEUPART, C. - Harpsichord Suites Nos. 1-6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!