Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Scarlatti D.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Scarlatti D.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 d’octubre del 2024

SCARLATTI, Domenico (1685-1757) - Messa à quattro Voci (1754)

Domingo Antonio Velasco (18th Century) - Retrato de Domenico Scarlatti


Domenico Scarlatti (1685-1757) - Messa (Re maggiore) à quattro Voci detta 'Misa de Arantzazu' (1754)
Performers: Capilla Pеnаflorida; Lаchrimae Consort; Philippe Le Cοrf (conductor)

---


Italian composer and harpsichordist, sixth child of Alessandro Scarlatti (1660-1725) and Antonia Anzaloni (1658-1725). Details about his youth and education from contemporary biographers are obscure. In 1700, Alessandro arranged for Domenico to be specially appointed as 'clavicembalista di camera', in addition to the more regular post of organist and composer of the Cappella Reale in Naples, indicating perhaps that Domenico’s flair for the harpsichord was already evident. In 1705, Alessandro had Domenico join him in Rome and then sent him to Venice, but nothing is documented about the son’s activities in either place. From Rome comes the famous, if unsupported, story about the keyboard competition between Domenico and George Frideric Handel set up by Cardinal Pietro Ottoboni, in which it is said that Domenico recognized Handel’s primacy on the organ but that the harpsichord competition ended in a tie. The two admired each other throughout their careers. Perhaps as early as 1708, he served the exiled Queen Maria Casimira of Poland in Rome as maestro di cappella, and then he succeeded to the same post at the prestigious Cappella Giulia at St. Peter’s after the death of Tommaso Baj on 22 December 1714. He composed his most significant sacred work, including a 10-voice Stabat Mater, at this time. His operas were occasionally staged at the Teatro Capranica, along with those of his father. Sometime before 1719, through connections with the Portuguese ambassador in Rome, he was appointed 'mestre de capela' to King João V of Portugal, and he arrived in Lisbon on 29 November 1719, charged with tutoring the king’s brother Don Antonio. A more important pupil, however, was the talented Princess Maria Barbara. Scarlatti composed sonatas (essercizi) for her and for Don Antonio; it is possible that these represent the first batch of about 550 that he would compose for harpsichord solo.

On 19 January 1729, Maria Barbara married Fernando (1713-1759), heir to the throne in Spain, and soon Scarlatti followed his royal student, by her father’s command, to the Spanish court. He was certainly in Rome in January 1727, when he was ill and granted leave by the Portuguese king for his recovery. His music was performed for the princess’s betrothal ceremony on 11 January 1728 in Lisbon, but Scarlatti’s presence at the occasion is not confirmed. On 15 May that year, he married Maria Catalina Gentili in Rome. They had six children before she died on 6 May 1739. Scarlatti then married Anastasia Ximenes of Cádiz, who bore him four children. At the Spanish court, free from the obligations of a maestro di cappella, he could enjoy a fairly quiet and leisurely life of teaching and performing for and with the royal family, free to compose his harpsichord sonatas. When Fernando acceded to the Spanish throne in 1746, their resident singer Farinelli convinced them to establish a court opera, but Scarlatti was not asked to compose for it and left instead during the 1750s to copy systematically his collected sonatas. The manuscripts indicate that he composed them to the very last days of his life. As a composer, he composed 13 operas of his own from 1703 to 1718, 23 other dramatic works extending to 1728, about 70 chamber cantatas, 3 masses, 14 Latin motets, and 17 sinfonie, but his modern reputation rests on the roughly 550 harpsichord sonatas, mostly composed later in life in the service of the royal courts of Portugal and Spain. Domenico’s first widely circulated publication, the 30 Essercizi of 1737, impressed keyboard players all over the continent with its exploitation of virtuoso keyboard effects such as crossed hands and rapidly repeated tones. His brother Pietro Filippo Scarlatti (1679-1750) was also a composer mainly active in Naples.

dimarts, 23 de juliol del 2013

SCARLATTI, Domenico (1685-1757) - Cinque sonate flauto e clave

François-Hubert Drouais - The Comte and Chevalier de Choiseul as Savoyards (c.1758)
Obra de François-Hubert Drouais (1727-1775), pintor francès (1)





- Recordatori de Domenico Scarlatti -

En el marc de la commemoració del seu 256è aniversari de decés




Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

dimecres, 27 de juny del 2012

SCARLATTI, Domenico (1685-1757) - Musica Sacra

Andrea Previtali - The Virgin and Child with a Supplicant
Al·legoria cristiana, obra d'Andrea Previtali, pintor italià del segle XVI





Domenico Scarlatti (1685-1757) compositor i clavecinista italià nascut a Nàpols. Scarlatti va ser i és una eminència a Itàlia però sobretot a Espanya ja que fou en aquest país on va desenvolupar la major part de la seva opus més coneguda, les sonates de clavicèmbal. Tanmateix, la seva formació integral instrumentista, vocal i teòrica el van ajudar a ser un dels grans mestres hereus de la tradició paterna del seu pare Alessandro. Honor teníem, fa uns mesos, de parlar-ne en relació amb unes, de les tantíssimes, sonates de clavecí que Domenico escriuria en la seva llarga estada a Madrid. No obstant, avui parlaré de la seva estada a Portugal on també hi viuria, i de forma diferent, que durant la seva etapa al regne gloriós de l'Espanya borbònica. Cronològicament ens situem en el període de 1720 en què Scarlatti s'establiria a Lisboa a les ordres de la benaurada princesa Teresa de Berganza. Seria el fruit de la prevista unió matrimonial entre aquesta i l'il·lustre, que no il·lustrat, rei espanyol Ferran VI, el detonant del canvi de vida del compositor italià. Derivat d'aquesta apassionada història d'amor reial, la princesa portuguesa De Berganza es convertiria, ipso facto, en reina d'Espanya... negoci rodó per tots plegats, fins i tot per Scarlatti que de rebot seria adoptat musicalment i econòmicament per la nova dinastia espanyola. Doncs abans que tot aquesta romàntica història arribés a bon port Scarlatti, amb independència dels esdeveniments, seguiria a la seva, fent i creant música. I en aquesta estada a Portugal enfocaria la seva obra i el seu art a la producció de música sacra en un estil, mètode i forma propi de renaixement. A capella o amb acompanyament de baix continuo o instrumentació de corda. Obres delicioses, incomprensiblement a l'ombra i amablement recuperades per a la nostra insaciable satisfacció. Quatre partitures corals que ens donen a conèixer la dimensió espiritual de Domenico Scarlatti. D'entrada, un Iste confessor escrit a Roma l'any 1715 i d'una bellesa i d'una metamorfosi musical entre el cor i els instruments indescriptible. L'acompanyarà un Te Deum escrit l'any 1721 a Lisboa. Seguidament un Te gloriosus també escrit en la seva estada a Portugal però en un data indeterminada. Finalment, el Laetatus sum escrit l'any 1729 a Lisboa. Totes elles corals amb acompanyament d'orgue i algunes cordes despistades. Autèntics tresors de Scarlatti els quals, fins fa molt poc, en desconeixia la seva existència. Com sempre, i com no podia ser d'altra manera, el segell CARUS incommensurable en la recuperació de partitures com aquesta que representen i ens presenten una nova realitat de la vida d'un artista que tots coneixem molt bé però que, inesperadament, ens sorprendrà amb un cant coral sublim!

A la interpretació, exigent i excel·lent, el cor i els instruments de la Western Washington University Concert Choir sota la direcció de Robert Scandrett.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 20 de gener del 2012

SCARLATTI, Domenico (1685-1757) - Cembalo sonatas K.490, 491 & 492

Jan Steen - A Young Woman Playing a Harpsichord to a Young Man (c.1659)
Obra de Jan Steen, pintor holandès.





Domenico Scarlatti (1685-1757) compositor i organista italià nascut a Nápols i fill d'Alessandro Scarlatti, del qual en parlàvem fa pocs dies en relació amb una de les seves fantàstiques tocates per a clavicèmbal (Toccata per cembalo d'ottava stesa). De Domenico Scarlatti en volia parlar més endavant, no obstant, la trista notícia de la mort de Gustav Leonhardt, clavecinista i un dels principals inductors de l'estudi i recuperació de la música antiga juntament amb una brillant gravació de la integral de les cantates de J.S. Bach, ha convertit l'efemèride d'avui en un homenatge a aquest mestre del clavecí holandès. La figura de D. Scarlatti no és casual. Virtuós clavecinista al seu temps, va escriure 555 sonatas per aquest instrument les quals, curiosament, va compondre en la seva estada a Espanya com a mestre musical de la princesa Bárbara de Braganza. D. Scarlatti va néixer a Nàpols, Itàlia, tot i que en aquell moment formava part de la Corona Espanyola fet important ja que devia influir en la seva decisió de viure i establir-se a Espanya. El seu pare, sens dubte, va ser un gran mestre per ell el qual el va instruir des de ben petit en l'art de l'orgue i el clavecí. Ara bé, no només del clavicèmbal va viure D.Scarlatti, de fet, la seva etapa com a compositor la podríem dissecar en dues, la primera orientada a la composició de cantates, òperes o música a cappella molt a l'estil renaixentista i la segona orientada a la producció massiva de sonates amb el clavecí les quals dibuixaven un estil propi i molt diferenciat de l'estil barroc de la seva primera etapa compositiva. El domini que D. Scarlatti va aconseguir amb el teclat va ser extraordinari en tots els sons i possibilitats que l'instrument l'hi oferia, ad hoc són d'una exagerada dificultat per l'intèrpret. En honor i reconeixement a la figura de Gustav Leonhardt, esplèndid clavecinista i a la història artística de Domenico Scarlatti, he recuperat una de les tantíssimes sonates que va escriure durant la seva etapa a Madrid, concretament les sonates  K.490, K.491 i K.492.

En total, tres moviments:

1. Cantabile - 5:02
2. Allegro - 5:25
3. Presto - 4:21

Al clavicèmbal, com he dit, Gustav Leonhardt i, com sempre, un plaer escoltar-lo. Et trobarem a faltar...

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!