Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molino F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molino F.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de juny del 2025

MOLINO, Francesco (1768-1847) - Grand Concerto pour la Guitare (c.1830)

Marie Louise Élisabeth Vigée Lebrun (1755-1842) - Portrait of the artist's daughter, Jeanne-Julie-Louise Le Brun, playing a guitar


Francesco Molino (1768-1847) - Grand Concerto (mi mineur) pour la Guitare avec accompagnement de deux Violons, deux Clarinettes, deux Cors & Alto et Basse, Op.56 (c.1830)
Performers: Pepe Romero (guitar); Academy of St. Martin in the Fields; Iona Brown (1941-2004, conductor)
Further info: Guitar concertos

---


Italian guitarist and composer. His musical career, who was a descendant of a well-known family of musicians from Piedmont, began in the decade from 1783 to 1793, when he was a regular officer in the Piedmont Regiment of the Sardinian Army, as an oboist and occasionally also as a viola player in the orchestra of the Teatro Regio of Turin. After he was discharged, during the period of the Napoleonic unrest in most of Europe, he lived for several years in Genoa, where he met some important French cultural and artistic personalities such as the famous violinist Rodolphe Kreutzer. He returned to Turin after the fall of Napoleon and the restoration of the Savoy family, and was appointed as a violinist in the re-established Chapel of the King of Sardinia, from 1814 to 1818. Here his two cousins Luigi Molino (1762-1846) and Valentino Molino (1766-1824), who were slightly older than him and already fairly well-known, were already employed. Only after he moved to Paris, in 1818 or at the beginning of 1819, did he start being successful as a guitar composer, performer and teacher, although he never neglected the violin, and went on playing it for the rest of his life. The signers and dedicatees of many of his compositions suggest that he had relationships or contacts in Spain, the Netherlands, Belgium, Switzerland, England and Germany. In Paris, where he had already published a Concerto per violino e orchestra for the publisher Pleyel in 1803, he benefitted from the support and patronage of the Duchess of Berry and of other members of the aristocracy, and was placed at the centre of the great popularity enjoyed at that time by the guitar. His success in Paris was due to the importance of his teaching, the originality of his solo pieces, the great number of simple pieces he composed for amateurs, and the quality of his chamber music. The fact that he was famous is testified also by some well-known contemporary reports about an extremely heated dispute between his supporters and Carulli’s; the exact substance of this dispute, however, is unknown. Although most of Molino’s works are for solo guitar his best-known are his Grand Concerto Op.56, the two Grand trio concertant Op.30 and Op.45, and the Notturni Opp.37, 38, 39.

dimarts, 4 de juny del 2013

MOLINO, Francesco (1775-1847) - Grand Trio Concertant, Op.30

Pehr Hillestrom - Ett fruent laser vid ljus och ett annat star och formanar henne
Obra de Pehr Hilleström (1732-1816), pintor suec.


- En record del 238è aniversari del naixement de Francesco Molino -



Francesco Molino (1775-1847) compositor i guitarrista italià nascut a Florència. Tot i les aparences, el segle XVIII també va ser el segle de la guitarra potser, això sí, a més baixa intensitat i amb un perfil més anònim però certament va gaudir del reconeixement i de la demanda popular i aristocràtica del seu temps. Exemples en trobem en major o menor mesura però sovint tenen un denominador comú. Un, la coordenada de naixement, Itàlia o Espanya. Dos, la coordenada de destí, París. I no és casual que fos així. França, país importador de talent, ha estat una referència a l'hora d'adoptar i promocionar artistes de gremis diferents. Carulli o Ferran Sor són dos il·lustres i il·lustrats guitarristes que van fer vida i obra, amb admiració i reconeixement, a París. Francesco o François Molino també va temptar la fortuna a la capital francesa tot i que amb menys ressò que els seus contemporanis. No obstant això, i amb perseverança i fidelitat a la seva idea, es va instal·lar a París l'any 1820 amb una guitarra i el seu talent per tal de convèncer i enamorar l'exigent públic francès. A vegades la sort influeix d'una o altra forma i pel que sembla no va obtenir tot el suport que esperava tot i assolir l'èxit en diverses representacions. Tanmateix, tot i no tenir l'estrella dels Paganini, Carulli o Sor, va emprendre un camí autònom i independent com a compositor, intèrpret i professor. El seu llegat, en aquest sentit, mereix un punt i apart i un estudi en profunditat cosa que els nostres inseparables amics de CPO han fet amb aquesta edició, en exclusiva, de les obres de Molino. Efectivament, ens trobem amb una edició de referència d'un Molino que comença a renéixer de la foscor i precisament avui, en què celebrem el seu aniversari, és un bon dia per parlar-ne i entendre el seu missatge musical. Una veu que ens vol recordar que la guitarra, tot i el caràcter més popular i possiblement menys acadèmic, va ser un instrument refinat i galant durant el segle XVIII i XIX. Les mostres, eloqüents per elles mateixes, deixaran empremta i ens donaran a conèixer un bon actor per a complementar als grans guitarristes de tots els temps. Per tant, avui en honor seu, el seu Trio opus 45 per a guitarra, viola i flauta. El Nocturne opus 38 per a flauta i guitarra i finalment el seu Gran Trio concertant opus 30 per a guitarra, viola i flauta. Tres partitures diferenciades però efusivament clàssiques tan en el discurs com en el mètode. Agradables, transparents, contrastades i amb una aroma operística eminentment rossiniana. Alhora, si tenim en compte una interpretació sòbria, impecable tècnicament i amb un enregistrament excel·lent, ens haurem de felicitar per poder tenir entre mans un tresor que dimensiona a un desconegut Molino. Música lleugera i refrescant en aquest dia de calor de juny. Seguim celebrant aniversaris amb la visió fixada i obcecada per unes vacances que, com un miratge borrós i llunyà, semblen aproximar-se molt lentament però d'una forma inexorable. Des d'aquí anhelarem que arribin per tal de desconnectar del nostre univers diari. Mentrestant, seguirem divagant i navegant per aquest oceà ingent de notes, pentagrames, melodies i tonalitats perquè aquest és, també, el nostre inseparable i imprescindible company d'aventures!

A la interpretació el conjunt Sérénade à Trois.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!