Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Graf C.E.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Graf C.E.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juliol del 2024

GRAF, Christian Ernst (1723-1804) - Sinfonia in D-Dur (1776)

Paulus Constantijn la Fargue (1729-1782) - The Grote Markt at The Hague


Christian Ernst Graf (1723-1804) - Sinfonia (I, D-Dur) à deux violons, taille, basse, deux hautbois ou flûtes
et 2. cors de chasse, œuvre XIV (1776)
Performers: L'Arpa festante; Christoph Hesse (conductor)

---


Dutch-German composer and organist, brother of Friedrich Hartmann Graf (1727-1795). Son of the Kapellmeister to the court of the Count of Schwarzburg- Rudolstadt, Johann Graf (1684-1750), he was trained by his father as a violinist and keyboardist, later joining the court orchestra as the former. In 1748 he left for the Netherlands to seek his fortune, finding employment as the director of the collegium musicum in the city of Middelburg in 1750. He elevated the quality of the performances to such an extent that he came to the attention of the Dutch court. During this period he also published his first work, the Sei Sinfonie Op. 1. In 1754 he moved to The Hague, where he was employed by Princess Anna of Hannover, later becoming Kapellmeister to William V. In 1782 he published his treatise Proeve over de Natuur der Harmonie, and in 1790 he retired. Charles Burney noted that he was an educated man who was cheerful and had a gift for teaching. As a composer, he wrote 62 symphonies, 30 string quartets, 19 trio sonatas, 18 flute quintets, 12 flute quartets, six piano sonatas, six violin sonatas, a host of smaller chamber pieces, two oratorios, and around 35 Lieder. His style incorporates Italianate mannerism common to the Mannheim composers, although his late works, particularly his oratorio from 1802 Der Tod Jesu is more akin to Joseph Haydn’s late oratorios in his large-scale setting and unusually dramatic musical language. His Grande Symphonie Hollandaise is a large-scale work that incorporates a chorus, more an oratorio than a symphony.

divendres, 30 de juny del 2023

GRAF, Christian Ernst (1723-1804) - Sinfonia in C-Dur (1776)

Musizierende Gesellschaft, Nürnberg, c. 1775.


Christian Ernst Graf (1723-1804) - Sinfonia (IV) in C-Dur, œuvre XIV (1776)
Performers: HET Residentie Orkest; Ton Koopman (conductor)

---


Dutch-German composer and organist, brother of Friedrich Hartmann Graf (1727-1795). Son of the Kapellmeister to the court of the Count of Schwarzburg- Rudolstadt, Johann Graf (1684-1750), he was trained by his father as a violinist and keyboardist, later joining the court orchestra as the former. In 1748 he left for the Netherlands to seek his fortune, finding employment as the director of the collegium musicum in the city of Middelburg in 1750. He elevated the quality of the performances to such an extent that he came to the attention of the Dutch court. During this period he also published his first work, the Sei Sinfonie Op. 1. In 1754 he moved to The Hague, where he was employed by Princess Anna of Hannover, later becoming Kapellmeister to William V. In 1782 he published his treatise Proeve over de Natuur der Harmonie, and in 1790 he retired. Charles Burney noted that he was an educated man who was cheerful and had a gift for teaching. As a composer, he wrote 62 symphonies, 30 string quartets, 19 trio sonatas, 18 flute quintets, 12 flute quartets, six piano sonatas, six violin sonatas, a host of smaller chamber pieces, two oratorios, and around 35 Lieder. His style incorporates Italianate mannerism common to the Mannheim composers, although his late works, particularly his oratorio from 1802 Der Tod Jesu is more akin to Joseph Haydn’s late oratorios in his large-scale setting and unusually dramatic musical language. His Grande Symphonie Hollandaise is a large-scale work that incorporates a chorus, more an oratorio than a symphony. 

dilluns, 30 de juny del 2014

GRAF, Christian Ernst Friedrich (1723-1804) - Cello Concertos & Sinfonias

Jean Joseph Xavier Bidauld - Paysage italien
Obra de Jean-Joseph-Xavier Bidauld (1758-1846), pintor francès (1)



- Recordatori de Christian Ernst Friedrich Graf -
En el dia de la celebració del seu 291è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Joseph-Xavier Bidauld (Carpentras, 10 d'abril de 1758 - Montmorency, 20 d'octubre de 1846) va ser un pintor francès de l'època clàssica. Va estudiar pintura amb el seu germà gran Jean-Pierre-Xavier, a Lió. El 1783 va viatjar a París on va conèixer un marxant d'art que el va ajudar. El va finançar i l'hi va pagar viatges d'estudis a Itàlia on hi va viure durant cinc anys. El 1790 va tornar a París i el 1791 va entrar al Salo d'Art de la ciutat per primera vegada. El 1792 va començar a rebre encàrrecs oficials i el 1823 es va convertir en membre de l'Académie des Beaux-Arts. El 1825 va rebre la prestigiosa Legió d'Honor. Tanmateix, els nous models romàntics van fer decaure la seva obra formada principalment per vistes i paisatges clàssics. Els seus últims anys va viure en la misèria i fortament criticat tot i rebre l'admiració pública de Camille Corot. Va morir l'octubre de 1846.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean-Joseph-Xavier Bidauld (1758-1846) - Altres: Jean-Joseph-Xavier Bidauld (1758-1846)



Parlem de Música...

Christian Ernst Friedrich Graf (Rudolstadt, 30 de juny de 1723 - The Hague, 17 de juliol de 1804) va ser un violinista i compositor alemany. Fill del també compositor Johann Graf, va començar la seva carrera musical a la cort de Rudolstadt. El gener de 1751 va actuar per primera vegada a Arnhem, Holanda, on hi va viure durant un temps tot dirigint el Collegium Musicum de Middelburg. A partir del 1757 va servir a la cort holandesa a La Haia. El 30 de setembre de 1765 va dirigir personalment a Mozart i a la seva germana en un concert a La Haia. Graf va quedar per sempre més vinculat a la cort del rei Guillem V d'Orange-Nassau, oficialment com a mestre de capella des del 1766 i fins a la seva jubilació el 1790. No obstant, el 1802 va ser l'encarregat de dirigir un oratori per a celebrar la pau entre França i Anglaterra. Graf va publicar nombroses obres instrumentals, principalment simfonies i música de cambra. També va escriure una considerable quantitat de música vocal i un mètode de baix continu, Proeve over de natuur der harmonie in de generaalbas (La Haia, 1782). La seva música en general, reflecteix l'estil galant de la generació dels fills menors de Bach. El seu germà Friedrich Hartmann Graf va ser un reconegut flautista i compositor. Va morir a la ciutat holandesa de La Haia el juliol de 1804.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Christian Ernst Friedrich Graf (1723-1804) - Altres: Christian Ernst Friedrich Graf (1723-1804) 



Parlem amb veu pròpia...

Christian Ernst Friedrich Graf va ser un violinista i compositor alemany que va desenvolupar la seva carrera principalment a Holanda, on va treballar durant quasi 25 anys al servei de la cort de La Haia. Allà, mestre de capella, va compondre nombrosa música en la majoria dels gèneres coneguts i en un estil molt proper al de la internacional, aleshores, Escola de Mannheim. No hem d'oblidar que Graf va formar part d'una família musical que avui recordem en nom principalment de Johann Graf, el seu pare, i de Friedrich Hartmann Graf, el seu germà petit. No obstant, poques són les referències discogràfiques d'aquest particular univers musical familiar. Per tant, ara que tot just comencem a asfaltar el camí que ens descobrirà la seva obra, és un bon moment per a recuperar el Graf alemany o millor dit el Graaf (en la seva variant neerlandesa) holandès. Concerts de violoncel i simfonies seran la primera de les aproximacions a la seva música. Sense ser pioners en aquests gèneres, tota simfonia o concert clàssic quasi sempre suposa un deliciós refrigeri per la seva transparència, les formes clares i l'explosivitat del seu estil. Així serà en aquesta edició de la que recuperaré la Simfonia No.3 i el Concert en Re major per a violoncel i orquestra. Artísticament, el segle XVIII va ser l'edat d'or del neoclassicisme. Música com la de Graf ens defineix, perfectament i sense paraules, l'essència i els principis d'aquell temps pretèrit!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Graaf & Abel: Cello Concertos and Sinfonias

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!