CALDARA, Antonio (c.1670-1736) - Te Deum

Antonio Caldara (c.1670-1736) - Te Deum laudamus (C-Dur) à 2. chori

Performers: lаrynx ensemble; Les Passions de l'Âmе; Mеrеt Lüthi (conductor)

Painting: Johann Adam Delsenbach (1687-1765) - Wien, Ansicht der Innenstadt vor dem Rotenturmtor (c.1750)

Further info: Antonio Caldara (c.1670-1736) - Missa Sanctificationis Sancti Joannis Nepomuceni

---

Antonio Caldara

(Venice, c.1670 - Vienna, 28 December 1736)

Italian composer. He became a chorister at St Mark's in Venice, where he learned several instruments, probably under the instruction of Giovanni Legrenzi. In 1699 he relocated to Mantua, where he became maestro di cappella to the inept Charles IV, Duke of Mantua, a pensionary of France with a French wife, who took the French side in the War of the Spanish Succession. Caldara removed from Mantua in 1707, after the French were expelled from Italy, then moved on to Barcelona as chamber composer to Charles III, the pretender to the Spanish throne (following the death of Charles II of Spain in 1700 without any direct heir) and who kept a royal court at Barcelona. There, he wrote some operas that are the first Italian operas performed in Spain. He moved on to Rome, becoming maestro di cappella to Francesco Maria Marescotti Ruspoli, 1st Prince of Cerveteri. While there he wrote in 1710 La costanza in amor vince l'inganno (Faithfulness in Love Defeats Treachery) for the public theatre at Macerata. With the unexpected death of Emperor Joseph I from smallpox at the age of 32 in April 1711, Caldara deemed it prudent to renew his connections with Charles III – soon to become Holy Roman Emperor Charles VI – as he travelled from Spain to Vienna via northern Italy. Caldara visited Vienna in 1712, but found Marc'Antonio Ziani and Johann Joseph Fux firmly ensconced in the two highest musical posts. He stopped at the Salzburg court on his return journey to Rome, where he was well received (and to which he subsequently sent one new opera annually from 1716 to 1727). In 1716, following the death the previous year of Ziani and the promotion of Fux to Hofkapellmeister, Caldara was appointed Vize-Kapellmeister to the Imperial Court in Vienna, and there he remained until his death. Caldara composed more than 70 operas, more than 30 oratorios, and other works including motets and sonatas. Several of his compositions have libretti by Pietro Metastasio, the court poet at Vienna from 1729. 

CALDARA, Antonio (c.1670-1736) - Missa Sanctificationis Sancti Joannis Nepomuceni

Antonio Caldara (c.1670-1736) - Missa Sanctificationis Sancti Joannis Nepomuceni

Performers: Anna Penaskova (soprano); Vera Soukupova (contralto); Zdenek Svhela (tenor); Dalibor Jedlicka (bass); Chorus of the Czech Philharmonia Prague Symphony Orchestra; Vaclav Smetacek (conductor)

Painting: Pittore del secolo XVIII - Ritratto di Antonio Caldara

Further info: Antonio Caldara (1670-1736) - Missa Laetare

---

Antonio Caldara

(Venice, c.1670 - Vienna, 28 December 1736)

Italian composer. The absence of birth and baptismal records leaves the year of Caldara's birth open to debate but his death certificate, which suggests he died ‘in his 66th year’, points to 1671. He was the son of Giuseppe Caldara (?-c.1711) a rank-and-file violinist from whom he may have received his earliest instruction in music. It is assumed that he studied with Giovanni Legrenzi, maestro di cappella at S Marco from 1681, and possibly with the cello virtuoso Domenico Gabrielli. In 1693 Caldara styled himself ‘musico di violoncello’. He received a permanent appointment to San Marco as cellist and alto singer in 1695. By that time, he had already seen his opera L’Argene produced in 1689 and his trio sonatas da chiesa published as Opus 1 in 1693. Two mass movements date from 1696, and at least two oratorios were performed between 1697 and 1699, the year of publication for 12 cantatas for solo voice. In that year also, Duke Ferdinando Carlo Gonzaga of Mantua made Caldara his maestro di cappella da chiesa e del teatro. The composer traveled with his patron to Casale, Genoa, and Venice while composing operas for him during the disruptions caused by the War of the Spanish Succession. Caldara left Mantua in 1707, sojourned in Rome, where he met Arcangelo Corelli, the Scarlattis, and George Frideric Handel, among other luminaries, and then spent time performing operas in Barcelona before returning to Rome in March 1709. On 1 July, he was appointed maestro di cappella to Prince Ruspoli, whose spectacular tastes allowed Caldara’s fluency in composition to flourish: by 1715, he had composed about 180 cantatas, the 12 motets Opus 4, and many oratorios for the Lenten season. Caldara married Caterina Petrolli, a contralto attached to the Ruspoli household, on 7 May 1711.

After much waiting and politicking, Caldara won the position of vice-Kapellmeister at the imperial court in Vienna, over the opposition of Kapellmeister Johann Joseph Fux, and began work probably in May or June 1716. His duties included the composition of at least one opera per year for occasional celebrations, at least one oratorio for Lent, working with librettist Apostolo Zeno for 11 of them, and a great variety of sacred music. In addition, he supplied music for patrons outside Vienna. Caldara, who as a composer of sacred music was as comfortable with the stile antico as with operatic styles, became a founding member of the Cecilian Society, an organization founded in Vienna in 1725 for the revival of the Roman Catholic traditions of sacred music, which spawned influential chapters all over Europe during the 18th and 19th centuries. In the last six months of his life, Caldara completed two operas and a complete polyphonic vespers service. The recorded cause of death, Gelbsucht und inner Brand (“jaundice and fever”), may not be unrelated to sheer exhaustion. An immensely prolific composer of remarkable range, Caldara figured prominently in the musical life of both Rome and Vienna during the high Baroque. He composed at least 78 operas, 44 Italian oratorios, 12 other dramatic works, 13 madrigals, 250 Italian cantatas, 110 masses and mass fragments, 12 motets, many other assorted sacred works, 12 trio sonatas da camera, 12 trio sonatas da chiesa, 55 other sonatas for various instruments and combinations, 12 sinfonie, 500 canons, and 44 lezioni (“lessons”) for cello, his own principal instrument. Most of his vocal music is lost, and so despite prominence in his own time, he remains an obscure figure today. Sometimes criticized for formulaic writing, Caldara was nevertheless exceptional among his colleagues because he neither borrowed material from other composers nor parodied his own works.

CALDARA, Antonio (1670-1736) - Suonate a tre Op. 1 (1693)

Obra de Giacomo Antonio Melchiorre Ceruti (1698-1767), pintor italià (1)

- Recordatori d'Antonio Caldara -

En el dia de la commemoració del seu 281è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Giacomo Antonio Melchiorre Ceruti (Milano, 13 d'octubre de 1698 - Milano, 28 d'agost de 1767) va ser un pintor italià. Anomenat el 'Pitocchetto', es desconeix la major part de la seva vida i formació. Es creu va estudiar a Brescia, on se'l va documentar a partir del 1711 i on va realitzar les seves primeres obres, principalment retrats d'algunes personalitats de la ciutat. Més tard, entre el 1726 i el 1728, va treballar en la decoració al fresc del Palazzo Broletto, en un temps en què també va realitzar la seva sèrie de pintures més característiques de la seva producció, les pintures de captaires. De fet, es creu que aquestes obres les va realitzar per encàrrec de la família Avogrado i en uns quadres de gran format i d'estil sorprenentment realista. Possiblement influenciat per la pintura llombarda de Vincenzo Foppa, va mostrar certes similituds amb altres autors com Eberhard Keil i Jacques Callot. El 1736 va realitzar una nova sèrie d'obres d'aquest mateix gènere a petició del mariscal Matthias von Schulenburg en un any en què també va treballar en la decoració al fresc del Palau Grassi de Venècia. Entre el 1737 i el 1742 va viure a Pàdua on va treballar en diverses esglésies. El 1743 va tornar definitivament a Milà, on va realitzar diversos retrats i obra religiosa i on va morir l'agost de 1767.

---

Parlem de Música...

Antonio Caldara (Venezia, c.1670 - Wien, 28 de desembre de 1736) va ser un compositor italià i un dels més destacats del seu temps. Va néixer en el si d'una família dedicada a la música on el seu pare i primer mestre va ser el violinista Giuseppe Caldara (c.1640-1711). Va estudiar des dels 11 anys amb Giovanni Legrenzi a la Basílica de Sant Marc de Venècia, on va cantar al cor. Als 19 anys, va debutar com a compositor d'òperes amb L'Argene. Va continuar cantant en aquesta agrupació i va ser successivament violoncel·lista a la Basílica de Sant Marc de Venècia (1693-1700), mestre de capella de la Cort de Màntua (1700-1707) i compositor de cambra de Carles III, després Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, a Barcelona. La seva carrera operística va ser fulgurant i ràpidament va començar a supervisar produccions d'òperes per tot Itàlia, però també a Espanya i França. Va viatjar a Roma el 1708, on va fer amistat amb Haendel, Scarlatti i Corelli, i després a Espanya, on va viure durant poc temps a Catalunya i a on va estrenar la primera òpera italiana a la Península Ibèrica per nom Il nome più glorioso. Entre els anys 1709 i 1716 va treballar com a Maestro del Príncep Ruspoli a Roma. El 1710 es va casar amb Caterina Petrolli, instal·lant-se poc després a Viena, on el 1716 la seva sobrada acadèmia per a produir tot tipus de música vocal el va fer mereixedor del lloc de vicekapellmeister de la Cort Imperial, sota la direcció de Johann Joseph Fux. Com a compositor, la seva obra es va situar en l'espai de transició del barroc al pre-classicisme. Caldara, que va compondre una escassa obra instrumental, va ser autor d'una descomunal producció vocal, amb unes 3400 obres, que van incloure un gran nombre de cantates, oratoris, misses i òperes, i amb notables divergències d'estils entre elles. Antonio Caldara va morir a Viena el desembre de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica, in three acts, unless otherwise stated;
music lost unless otherwise stated
WF Vienna, Teatro della Favorita
WG Vienna, Hoftheater (Teatro Grande)

L'Argene (trattenimento per musica, 3, P.E. Badi), Venice, Accademia ai Saloni, aut. 1689, lib I-Bc
Il Tirsi [Act 2] (drama pastorale, 3, A. Zeno), Venice, S Salvatore, aut. 1696 lib Bc [Act 1 by A. Lotti, Act 3 by A. Ariosti]
La promessa serbata al primo (various authors), Venice, SS Giovanni e Paolo, spr. 1697, lib Bc
L'ingratitudine gastigata (F. Silvani), Venice, ?1698, D-MÜs
L'oracolo in sogno [Act 1] (Silvani), Mantua, Teatro di Mantova, 6 Dec 1699, lib I-Bc [Act 2 by A. Quintavalle, Act 3 by C.F. Pollarolo]
La Partenope (S. Stampiglia), ?Mantua, Teatro di Mantova, May 1701; rev., Genoa, S Agostino, carn. 1704, lib SA; rev., Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1707, lib Bci rev., Ferrara, Bonacossi, May 1709, lib Bc, collab. G. Boniventi [Caldara named in 1704 and 1709; other versions probably by Caldara]
Opera pastorale (3), Mantua, ? Teatro di Mantova, 1701, A-Wgm*; rev. as La costanza in amor vince l'inganno (drama pastorale), Rome, Palazzo Bonelli, 9 Feb 1711, Act 1 D-MÜs [2 copies; one with T. Albinoni: Vespetta e Pimpinone (int, first pt only of 3); other with Lisetto ed Astrobolo (int, first pt only; by ? F. Gasparini)], lib I-MAC
Farnace (L. Morari), Venice, S Angelo, 11 Nov 1703, lib Bc
Gli equivoci del sembiante (? D.F. Contini), Casale, Novo, 1703 (? carn.), lib Bc
Paride sull'Ida, overo Gl'amori di Paride con Enone (favola pastorale), Mantua, ? Teatro di Mantova, spr. 1704, lib Bc, collab. Quintavalle; rev., Milan, Regio e Ducale, 1707, lib Mb, collab. L. Genocchi
L'Arminio (A. Salvi), Genoa, S Agostino, carn. 1705, lib Bc
L'onestà nelli amori (? G.F. Bernini), Genoa, S Agostino, 1705, lib Mb
Il selvaggio eroe (tragicomedia eroico-pastorale, 5, G. Frigimelica Roberti), Venice, S Giovanni Grisostomo, 20 Nov 1707, arias D-MÜs, lib I-Bc
Il più bel nome (componimento da camera, 1, P. Pariati), Barcelona, Llotja de Mar, 2 Aug 1708, B-Bc
Sofonisba (Silvani), Venice, S Giovanni Grisostomo, 24 Nov 1708, arias D-MÜs, lib I-Bc
L'inimico generoso (? V. Grimani), Bologna, Malvezzi, 11 May 1709, A-Wn
Il nome più glorioso (componimento da camera, 1, Pariati), Barcelona, 4 Nov 1709, Wn
L'Atenaide [Act 2] (Zeno), ?Barcelona, Milan or Vienna, 1709, Wn [Act 1 by A.S. Fiorè, Act 3 by Gasparini]
L'Anagilda, overo La fede ne' tradimenti (G. Gigli), Rome, Palazzo Bonelli, 4 Jan 1711, D-MÜs; perf. with Dorina e Grullo (int, 2, Gigli), MÜs
Giunio Bruto, overo La caduta de' Tarquinii [Act 2], 1711 (? G. Sinibaldi), unperf., A-Wn [Act 1 by C.F. Cesarini, Act 3 by A. Scarlatti]
Tito e Berenice (C.S. Capece), Rome, Capranica, carn. 1714, lib I-Bc
L'Atenaide [Act 3] (Zeno), WG, 19 Nov 1714, A-Wn, D-W [Act 1 by M.A. Ziani, Act 2 by A. Negri, int and licenza by F. Conti]; as Teodosio ed Eudossa (os), Brunswick, 12 Sept 1716, lib W, collab. ? Fux and Gasparini; as Teodosio, Hamburg, ded. 14 Nov 1718, collab. ? Fux and Gasparini
La Dulcinea e cuoco (int, 3), composed Rome, sum. 1715, for perf. in Naples
Il giubilo della salza (festa, R.M. Rossi), Salzburg, 1716 (?sum.)
Il maggior grande (componimento per musica da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 1 Oct 1716, MEIr
Pipa e Barlafuso (int, 3, F.R. Cantù), WG, 19 Nov 1716, A-Wn; perf. with Lotti and J.J. Fux: Il Constantino
Caio Marzio Coriolano (Pariati), WF, 28 Aug 1717, Wgm*, Wn
Il Tiridate, overo La verità nell'inganno (Silvani), Vienna, Hof (Teatrino), 11 Nov 1717, Wgm*, Wn [includes int Lisetta ed Astrobolo (3), attrib. Caldara]
Ifigenia in Aulide (Zeno), WG, 5 Nov 1718, Wgm*, Wn
Sirita (Zeno), WF, 21 Aug 1719, Wgm*, Wn
Dafne (dramma pastorale, 3, G. Biavi), Salzburg, 1719 (? 4 Oct), Wgm*; ed. in DTÖ, xci (1955)
Lucio Papirio dittatore (Zeno), WG, 4 Nov 1719, Wgm*, Wn
[Zaira], ? Vienna or Salzburg, ?1719, Wgm*
Apollo in cielo (componimento da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 4 Nov 1720, Wn
Psiche (componimento da camera, 1, Zeno), Vienna, court, 19 Nov 1720, Wn, collab. Fux
Gli eccessi dell'infedeltà (?3, D. Lalli), Salzburg, 1720
L'inganno tradito dall'amore (A.M. Lucchini), Salzburg, Fürstbischöfliche Palast, 1720, Wgm*; perf. with Atomo huomo vecchio e Palancha giovine (int, 2, ?Lucchini), Wgm*
Il germanico Marte, Salzburg, 4 Oct 1721, Wgm*; perf. with Grespilla e Fanfarone (int, 3), Wgm*
Ormisda, re di Persia (Zeno), WG, 4 Nov 1721, Wgm*, Wn; 1 aria ed. in DTÖ, lxxxiv (1942)
Nitocri (Zeno), WF, 30 Aug 1722, Wgm*, Wn
Camaide, imperatore della China, overo Li figliuoli rivali del padre (Lalli), Salzburg, 1722 (? 4 Oct), Wgm*; perf. with La marchesina di Nanchin (int, 2, Lalli), Wgm*
Scipione nelle Spagne (Zeno), WG, 4 Nov 1722, Wgm*, Wn
La contesa de' numi (servigio di camera, 2, G. Prescimono), Prague, Hradcin, 1 Oct 1723, Wgm*, Wn
La concordia de' pianetti (componimento teatrale, 1, Pariati), Znojmo [outdoor perf.], 19 Nov 1723, Wn
Euristeo (Zeno), Vienna, court, 16 May 1724, Wn [sometimes incorrectly listed as Aglatido ed Ismene]
Andromaca (5, Zeno), WF, 28 Aug 1724, Wn, D-Bsb*; ? perf. with Madama ed il cuoco (int, 2, Trotti), A-Wn, ? attrib. Caldara
Gianguir, imperatore del Mogol (5, Zeno), WG, 4 Nov 1724, Wgm*, Wn; arias in Pharao und Joseph (Spl, J.S. Müller), Hamburg, Schauplatze, 6 Feb 1728, D-HVl
Il finto Policare (tragicommedia per musica, 3, Pariati), Salzburg, 1724, A-Wgm*
Semiramide in Ascalone (5, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1725, Wgm*, Wn
Astarto (Zeno and Pariati), Salzburg, 4 Oct 1725, Wgm*; perf. with Lidia ed Ircano (int, 2, ?Pariati), Wgm*
Il Venceslao (5, Zeno), WG, 4 Nov 1725, Wgm*, Wn
Amalasunta (N. Blinoni), ? Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut.1726, Wgm* I due dittatori (5, Zeno), WG, 4 Nov 1726, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'Etearco (?Stampiglia), Salzburg, 1726, S-St*
Don Chisciotte in corte della duchessa (opera serioridicola, 5, G.C. Pasquini, after M. de Cervantes), Vienna, Hof (Teatrino), 6 Feb 1727, A-Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Imeneo (pastorale, 3, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1727, Wgm*, Wn
Ornospade (Zeno), WG, 4 Nov 1727, Wgm*, Wn
La verità nell'inganno, ossia Arsinoe (Silvani), Salzburg, 15 Nov 1727, Wgm*; perf. with Lisetta ed Astrobolo (int, 3, ?Silvani), Wgm* [different from 1717 settings]
La forza dell'amicizia, ovvero Pilade ed Oreste [Acts 2 and 3] (Pasquini), Graz [outdoor perf.], 17 Aug 1728, Wgm*, Wn [Act 1 by G. Reutter]; perf. with Alisca e Bleso (int, 2, ?Pasquini), Wgm*, Wn
Amor non ha legge (favola pastorale, 3, Blinoni), Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut. 1728, Wgm*
Mitridate (5, Zeno), WG, 4 Nov 1728, Wgm*, Wn
I disingannati (commedia per musica, 3, Pasquini, after Molière: Le misanthrope), Vienna, Hof (Teatrino), 8 Feb 1729, Wgm*, Wn
Enone (pastorale, 5, Zeno), WF, 28 Aug 1734, Wgm*, Wn
Caio Fabbrizio (Zeno), WG, 13 Nov 1729, Wgm*, Wn
Sancio Pansa, governatore dell'isola Barattaria, completed 27 Jan 1730 (commedia per musica, 3, Pasquini, after Cervantes: Don Quixote); rev., Vienna, Hof (Teatrino), 27 Jan 1733, Wgm*, Wn
La pazienza di Socrate con due mogli [Act 1 scenes i–v and Act 3] (scherzo drammatico, 3, N. Minato), Vienna, Hof (Teatrino), 17 Jan 1731, Wgm*, Wn, collab. Reutter
Il Demetrio (P. Metastasio), WG, 4 Nov 1731, Wgm*, Wn
Livia (festa teatrale, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 19 Nov 1731, Wn
L'asilo d'amore (festa teatrale, 1, Metastasio), Linz [outdoor perf.], 28 Aug 1732, Wgm*, Wn
Adriano in Siria (Metastasio), WG, 9 Nov 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'olimpiade (Metastasio), WF [outdoor perf.], 30 Aug 1733, Wn; facs. in IOB, xxxii, 1979), D-Bsb*
Demofoonte (Metastasio), WG, 4 Nov 1733, A-Wgm*, Wn
La clemenza di Tito (Metastasio), WG, 4 Nov 1734, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Le cinesi (componimento drammatico, 1, Metastasio), Vienna, court, carn. 1735, Wgm* [preceded a ‘ballo cinese’ by Reutter]
Il natale di Minerva Tritonia (festa per musica, 1, Pasquini), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1735, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Scipione Africano il maggiore (festa di camera, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 4 Nov 1735, Wgm*, Wn
Achille in Sciro (Metastasio), WG, 13 Feb 1736, Wn, D-Bsb*
Ciro riconosciuto (Metastasio), WF, 28 Aug 1736, A-Wgm*, Wn
Il Temistocle (Metastasio), WG, 4 Nov 1736, Wgm*, Wn
dramatic works possibly presented as operas
Chi s'arma di virtù (serenata, 2, A. Fezzoneo [J. Buonaccorsi]), Rome, Palazzo Bonelli [outdoor perf.], 27 Aug 1709, D-MÜs
Il trionfo d'amore e d'Imeneo (cant., F. Fozio), WF, 6 Oct 1722, A-Wgm*
Ghirlanda di fiori (?festa, 1), Vienna, 1726, Wgm*
[Melibeo e Tirsi] (servigio di camera, 2), ?Vienna, before 1728, Wgm*
Festa di camera per introduzione al ballo (‘Vieni o compagna’) (Pasquini), Vienna, Hof, carn. 1728, D-MEIr
La corona d'Imeneo (festa, 2, Pasquini), Vienna, ?Hof, 13 March 1728, A-Wgm*
Cantata pastorale eroica (‘Andiam sorella’), WF, 1729 (? 15 Oct), Wgm*, Wn
Dialogo tra la vera disciplina ed il genio (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 15 Oct 1730, Wgm*; rev., 15 Oct 1735, Wn
Il natale d'Augusto (festa da camera, 1, ?Pasquini, after Ovid: Metamorphoses, book 15), WF, 1 Oct 1733, Wgm*, Wn
Il giuoco di quadriglio (cant.), Vienna, Hof, ?carn. 1734, Wgm*, Wn; ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R)
Le lodi d'Augusto (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 1 Oct 1734, Wgm*, Wn
Le grazie vendicate (festa di camera, 1, Metastasio), Vienna, ?WF, ?28 Aug 1735, Wgm*, Wn

Doubtful:
La libertà nelle catene (? D.A. Leonardi), Rome, Palazzo Zagarolo, 1690, lib I-Bu;
La selva illustrata del merito (Biavi), Salzburg, 4 Oct ?1717, lib A-KR

Other vocal:
[12] Cantate da camera a voce sola, op.3 (Venice, 1699)
Serenata: Il trionfo d'Amore, 4vv, insts, Rome, Palazzo Bonelli, 1709
13 madrigals (A.M. Lucchini), 4–5vv, 1731–2, 2 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 1 ed. in Cw, xxv (1933)
c500 canons, incl. 100 in One Hundred Cantici … collected by Sigr Borosini (London, 1747), 40 in Sixty Italian Rounds (London, 1840), 28 ed. F. Jöde (Wolfenbüttel, 1928), 35 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 18 ed. in Cw, xxv (1933)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Il trionfo della continenza (?2 pts, B. Sandrinelli), Venice, 1697
Maddalena ai piedi di Cristo (L. Forni), Venice ?Fava, ?1698, Mantua, 1699, A-Wn
Il ricco epulone (Sandrinelli), Venice, Fava, 1698, D-MÜs
La frode della castità, Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Le gelosie d'un amore utilmente crudele (G. Gabrielli), Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Il trionfo della innocenza, ? Venice/?Mantua, c1700, MÜs
La castità al cimento (? P. Ottoboni), ?Rome, Lent 1705; rev., Rome, Palazzo Bonelli, 23 March 1710, A-Wn, D-MÜs
Il martirio di S Caterina (F. Forzoni Accolti), Rome, Palazzo della Cancelleria, Lent 1708, A-Wn
Sara in Egitto (pasticcio oratorio, D. Cavanese), Florence, 1708, collab. others, lib I-Fm; as L'onestà combattuta di Sara, Florence, 1708, lib D-Hs
Oratorio per S Francesca Romana, Rome, Palazzo Bonelli, 16 March 1710, B-Br, D-MÜs; ed. C. Gallico (Vienna, 1973)
Oratorio di S Stefano primo rè dell'Ungheria, composed 1712, perf. Rome, Palazzo Bonelli, 5 March 1713, MÜs
S Flavia Domitilla, Rome, Chiesa Nuova, Lent 1713, A-Wn
S Ferma (1st setting), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 10 March 1715, Wgm*, D-MÜs
Oratorio per la SS Annunziata (3 pts), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 24 March 1715, A-Wgm*, D-MÜs
Abisai, Rome, Palazzo Gaetani, 31 March 1715, MÜs
Jefte, Rome, Palazzo Gaetani, 7 April 1715, MÜs
La conversione di Clodoveo rè di Francia (C.S. Capece), Rome, Palazzo Gaetani, 14 April 1715, MÜs
La ribellione d'Assalonne, Rome, Palazzo Gaetani, 21 April 1715, MÜs
S Ferma (2nd setting), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1717, A-Wgm*, Wn
Cristo condannato (Pariati), Vienna, Hofkapelle, ?25 March 1717, Wgm*, Wn
Il martirio di S Terenziano (G. Piselli), Vienna, Hofkapelle, 1718, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
La caduta di Gerico (A. Gargieria), Vienna, Hofkapelle, 1719, Wgm*, Wn
Assalonne (G.A. Bergamori), Vienna, Hofkapelle, 23 Feb 1720, Wgm*, Wn
Giuseppe (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1722, Wgm*, Wn
Il rè del dolore (Pariati), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1722, Wgm*, Wn; ed. V. Frazzi (Florence, 1957)
Ester (F. Fozio), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1723, Wgm*, Wn; ov. ed., O. Biba as Sinfonia; tr, str, bc (Winterthur, 1981)
Morte e sepoltura di Cristo (Fozio), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1724, Wgm, Wn; ov. ed. F.F. Polnauer as Sonata a 4, no.4 (Mainz, 1968); ov. ed. in N
Le profezie evangeliche di Isaia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1725, Wn, D-Rp
Il trionfo della religione e dell'amore (festa sacra, 1, ‘G.D.B.’), Vienna, Stift Monserrat, 24 April 1725, A-Wgm*, Wn; ov. ed. W. Rainer as Sonata, C (Vienna, 1995)
Gioseffo, che interpreta i sogni (G.B. Neri), Vienna, 28 March 1726, Wgm* Wn; ov. ed. in N
S Giovanni Nepomuceno, ?Salzburg, Schloss Mirabel, 1726, Wgm*
Gioaz (Zeno), Vienna, 4 April 1726, Wn (facs. in IO, xii, 1986)
Il morto redivivo, ovvero S Antonio (C. Montalbano), Salzburg, 1726, Wgm*
Il Batista (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1727; Wgm, Wn; ov. ed. in N
Gionata (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 4 March 1728, Wgm, Wn
Naboth (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1729, Wgm, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983) and ed. in N; ov. ed. Polnauer as sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La Passione di Gesù Cristo (P. Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 4 April 1730, Wgm*, Wn (facs. in IO, xi, 1986); ov. ed. in N
David umiliato (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1731, Wgm, Wn
S Elena al Calvario (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 20 March 1731, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Sedecia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La morte d'Abel figura di quella del nostro Redentore (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 8 April 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gerusalemme convertita (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1733; Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.6 (London, 1993)
S Pietro in Cesarea (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 20 April 1734; Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gesù presentato nel tempio (Zeno), Vienna, Hofkapelle, ?5 April 1735; Wgm*, Wn; ov. ed. in N

Masses:
c.110 masses and mass sections, incl. 5 masses in Chorus musarum divino Apollini accinentium (Bamberg, 1748–9), no.5 ed. W. Fürlinger (Altötting, 1975), no.6 ed. Fürlinger (Stuttgart, 1964);
Missa dolorosa, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Missa, D (facs. (Leipzig, 1987)), ed. J. Butz (Bad Godesberg, 1957);
Missa venerationis, ed. O. Drechsler (Berlin, 1962);
Missa, g, ed. Fürlinger (Augsburg, 1988)

[12] Motetti a 2 e 3 voci, op.4 (Bologna, 1715);
8 ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R)

Numerous vespers, ants, motets, pss, hymns etc., incl. Confitebor tibi Domine, ed. B.W. Pritchard (Hilversum, 1973);
Crucifixus a 16, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Dies irae, ed. I. Homolya (Kassel and Budapest, 1978);
Haec est regina virginum, ed. R. Ewerhart (Cologne, 1968);
Lauda anima mea, ed. J. Messner (Augsburg, 1927);
Laudate pueri, 1716, ed. Ewerhart (Cologne, 1959);
Laudate pueri, 1720, ed. Pritchard (Hilversum, 1980);
Magnificat, adapted J.S. Bach, ed. C. Wolff (Kassel, 1969);
Regina coeli laetare, ed. T. Pfeiffer (Düsseldorf, 1950);
Salve pater Salvatoris, ed. in DTÖ, ci–cii (1962);
Stabat mater, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Te Deum, 1711, ed., W. Horn (Stuttgart, 1989);
Te Deum, 1724, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Veni, dilecte quare, ed. Ewerhart (Cologne, 1960)

Christmas cants.:
Vaticini di pace (P. Gini), 4vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Vo' piangendo e sospirando (Gini), 3vv, Rome, Palazzo Apostolico, 1713;
Amarilli vezzosa, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714;
cant., 2vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714:
cant., 5vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715

Other cants.:
Amici pastorelli, 3vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Amor senza amore, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715;
Il nome di Giove, 3vv, Vienna, Hof, 1731;
Sacre ministre, 3vv, Vienna, Hof, 1733;
c50 cants., 2vv, str, bc;
c250 cants., 1v, bc (or str, bc), incl. 10 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 3 ed. Pritchard (Exeter, 1996)

Instrumental:

[12] Suonate a 3 [da chiesa], 2 vn, vc, org, op.1 (Venice, 1693)
[12] Suonate da camera, 2 vn, bc, op.2 (Venice, 1699/R)
Sinfonia concertata, 2 vn, str, A-Wn; ed. Pritchard (Vienna, 1996)
Sinfonia, vc, str, D-WD
12 sinfonias, str, A-Wm [arrs. of orat sinfonias]; ed. L. Novak (Vienna, 1979–87)
9 sonatas, str (some with brass insts), Wn, KR [arrs. of op and orat sinfonias]; 2 ed. F.F. Polnauer (Mainz, 1968); 2 ed. Polnauer (New York, 1993); 1 ed. W. Rainer (Vienna, 1995)
8 sonatas, vn, bc, Wn; 6 ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1989)
16 sonatas, vc, bc, D-WD*; ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1996–7)
44 lezioni, vc, bc, A-Wn
22 sonatas, org, D-Bsb [adapted from sacred vocal works]; 9 ed. F. Di Lernia (Vienna, 1992)
Capriccio, arpeggio, proba organistica, kbd, D-Bsb;
capriccio ed. F. Torrefranca (Rome, 1944);
proba organistica ed. F. Commer (Berlin, c1866)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Arte Mvsico
RECICLASSICAT: CALDARA, Antonio (1670-1736)
LAQUINTADEMAHLER: CALDARA, A. - Sonata a 3, Op. 1

IMSLP: Antonio Caldara (1670-1736)

CPDL: Antonio Caldara (1670-1736)

SPOTIFY: CALDARA, A. - Sonata a 3, Op. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CALDARA, Antonio (c.1670-1736) or CRAMER (fl.1750-1770) - Missa ex F

Obra de Bon Boullogne (1649-1717), pintor francès (1)

---

Parlem de Pintura...

Bon Boullogne (Paris, 22 de febrer de 1649 - Paris, 16 de maig de 1717) va ser un pintor francès. Fill del pintor Louis Boullogne, es va iniciar d'assistent del seu pare a la Grande Galerie del Louvre. Gràcies als contactes paterns, Bon va poder estudiar a l'Acadèmia Francesa a Roma. Allà va copiar les obres dels mestres famosos, com les de Raffaello. Poc després va continuar la seva formació a la Llombardia on va estudiar les obres dels Carracci, Correggio i Guido Reni, entre molts altres. A partir d'aleshores es va especialitzar en pintura religiosa i mitològica mostrant notable destresa i afinitat amb l'escola bolonyesa. Va tenir alguns alumnes, com Robert Tournières, i també va realitzar alguns retrats els quals van mostrar una influència nòrdica. Els darrers anys va tornar a París, ciutat on va morir el maig de 1717.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Bon Boullogne (1649-1717) - Altres: Bon Boullogne (1649-1717)

---

Parlem de Música...

Antonio Caldara (Venezia, c.1670 - Wien, 28 de desembre de 1736) va ser un compositor italià i un dels més destacats del seu temps. Va néixer en el si d'una família dedicada a la música on el seu pare i primer mestre va ser el violinista Giuseppe Caldara (c.1640-1711). Va estudiar des dels 11 anys amb Giovanni Legrenzi a la Basílica de Sant Marc de Venècia, on va cantar al cor. Als 19 anys, va debutar com a compositor d'òperes amb L'Argene. Va continuar cantant en aquesta agrupació i va ser successivament violoncel·lista a la Basílica de Sant Marc de Venècia (1693-1700), mestre de capella de la Cort de Màntua (1700-1707) i compositor de cambra de Carles III, després Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, a Barcelona. La seva carrera operística va ser fulgurant i ràpidament va començar a supervisar produccions d'òperes per tot Itàlia, però també a Espanya i França. Va viatjar a Roma el 1708, on va fer amistat amb Haendel, Scarlatti i Corelli, i després a Espanya, on va viure durant poc temps a Catalunya i a on va estrenar la primera òpera italiana a la Península Ibèrica per nom Il nome più glorioso. Entre els anys 1709 i 1716 va treballar com a Maestro del Príncep Ruspoli a Roma. El 1710 es va casar amb Caterina Petrolli, instal·lant-se poc després a Viena, on el 1716 la seva sobrada acadèmia per a produir tot tipus de música vocal el va fer mereixedor del lloc de vicekapellmeister de la Cort Imperial, sota la direcció de Johann Joseph Fux. Com a compositor, la seva obra es va situar en l'espai de transició del barroc al pre-classicisme. Caldara, que va compondre una escassa obra instrumental, va ser autor d'una descomunal producció vocal, amb unes 3400 obres, que van incloure un gran nombre de cantates, oratoris, misses i òperes, i amb notables divergències d'estils entre elles. Va morir a Viena el desembre de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica, in three acts, unless otherwise stated;
music lost unless otherwise stated
WF Vienna, Teatro della Favorita
WG Vienna, Hoftheater (Teatro Grande)

L'Argene (trattenimento per musica, 3, P.E. Badi), Venice, Accademia ai Saloni, aut. 1689, lib I-Bc
Il Tirsi [Act 2] (drama pastorale, 3, A. Zeno), Venice, S Salvatore, aut. 1696 lib Bc [Act 1 by A. Lotti, Act 3 by A. Ariosti]
La promessa serbata al primo (various authors), Venice, SS Giovanni e Paolo, spr. 1697, lib Bc
L'ingratitudine gastigata (F. Silvani), Venice, ?1698, D-MÜs
L'oracolo in sogno [Act 1] (Silvani), Mantua, Teatro di Mantova, 6 Dec 1699, lib I-Bc [Act 2 by A. Quintavalle, Act 3 by C.F. Pollarolo]
La Partenope (S. Stampiglia), ?Mantua, Teatro di Mantova, May 1701; rev., Genoa, S Agostino, carn. 1704, lib SA; rev., Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1707, lib Bci rev., Ferrara, Bonacossi, May 1709, lib Bc, collab. G. Boniventi [Caldara named in 1704 and 1709; other versions probably by Caldara]
Opera pastorale (3), Mantua, ? Teatro di Mantova, 1701, A-Wgm*; rev. as La costanza in amor vince l'inganno (drama pastorale), Rome, Palazzo Bonelli, 9 Feb 1711, Act 1 D-MÜs [2 copies; one with T. Albinoni: Vespetta e Pimpinone (int, first pt only of 3); other with Lisetto ed Astrobolo (int, first pt only; by ? F. Gasparini)], lib I-MAC
Farnace (L. Morari), Venice, S Angelo, 11 Nov 1703, lib Bc
Gli equivoci del sembiante (? D.F. Contini), Casale, Novo, 1703 (? carn.), lib Bc
Paride sull'Ida, overo Gl'amori di Paride con Enone (favola pastorale), Mantua, ? Teatro di Mantova, spr. 1704, lib Bc, collab. Quintavalle; rev., Milan, Regio e Ducale, 1707, lib Mb, collab. L. Genocchi
L'Arminio (A. Salvi), Genoa, S Agostino, carn. 1705, lib Bc
L'onestà nelli amori (? G.F. Bernini), Genoa, S Agostino, 1705, lib Mb
Il selvaggio eroe (tragicomedia eroico-pastorale, 5, G. Frigimelica Roberti), Venice, S Giovanni Grisostomo, 20 Nov 1707, arias D-MÜs, lib I-Bc
Il più bel nome (componimento da camera, 1, P. Pariati), Barcelona, Llotja de Mar, 2 Aug 1708, B-Bc
Sofonisba (Silvani), Venice, S Giovanni Grisostomo, 24 Nov 1708, arias D-MÜs, lib I-Bc
L'inimico generoso (? V. Grimani), Bologna, Malvezzi, 11 May 1709, A-Wn
Il nome più glorioso (componimento da camera, 1, Pariati), Barcelona, 4 Nov 1709, Wn
L'Atenaide [Act 2] (Zeno), ?Barcelona, Milan or Vienna, 1709, Wn [Act 1 by A.S. Fiorè, Act 3 by Gasparini]
L'Anagilda, overo La fede ne' tradimenti (G. Gigli), Rome, Palazzo Bonelli, 4 Jan 1711, D-MÜs; perf. with Dorina e Grullo (int, 2, Gigli), MÜs
Giunio Bruto, overo La caduta de' Tarquinii [Act 2], 1711 (? G. Sinibaldi), unperf., A-Wn [Act 1 by C.F. Cesarini, Act 3 by A. Scarlatti]
Tito e Berenice (C.S. Capece), Rome, Capranica, carn. 1714, lib I-Bc
L'Atenaide [Act 3] (Zeno), WG, 19 Nov 1714, A-Wn, D-W [Act 1 by M.A. Ziani, Act 2 by A. Negri, int and licenza by F. Conti]; as Teodosio ed Eudossa (os), Brunswick, 12 Sept 1716, lib W, collab. ? Fux and Gasparini; as Teodosio, Hamburg, ded. 14 Nov 1718, collab. ? Fux and Gasparini
La Dulcinea e cuoco (int, 3), composed Rome, sum. 1715, for perf. in Naples
Il giubilo della salza (festa, R.M. Rossi), Salzburg, 1716 (?sum.)
Il maggior grande (componimento per musica da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 1 Oct 1716, MEIr
Pipa e Barlafuso (int, 3, F.R. Cantù), WG, 19 Nov 1716, A-Wn; perf. with Lotti and J.J. Fux: Il Constantino
Caio Marzio Coriolano (Pariati), WF, 28 Aug 1717, Wgm*, Wn
Il Tiridate, overo La verità nell'inganno (Silvani), Vienna, Hof (Teatrino), 11 Nov 1717, Wgm*, Wn [includes int Lisetta ed Astrobolo (3), attrib. Caldara]
Ifigenia in Aulide (Zeno), WG, 5 Nov 1718, Wgm*, Wn
Sirita (Zeno), WF, 21 Aug 1719, Wgm*, Wn
Dafne (dramma pastorale, 3, G. Biavi), Salzburg, 1719 (? 4 Oct), Wgm*; ed. in DTÖ, xci (1955)
Lucio Papirio dittatore (Zeno), WG, 4 Nov 1719, Wgm*, Wn
[Zaira], ? Vienna or Salzburg, ?1719, Wgm*
Apollo in cielo (componimento da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 4 Nov 1720, Wn
Psiche (componimento da camera, 1, Zeno), Vienna, court, 19 Nov 1720, Wn, collab. Fux
Gli eccessi dell'infedeltà (?3, D. Lalli), Salzburg, 1720
L'inganno tradito dall'amore (A.M. Lucchini), Salzburg, Fürstbischöfliche Palast, 1720, Wgm*; perf. with Atomo huomo vecchio e Palancha giovine (int, 2, ?Lucchini), Wgm*
Il germanico Marte, Salzburg, 4 Oct 1721, Wgm*; perf. with Grespilla e Fanfarone (int, 3), Wgm*
Ormisda, re di Persia (Zeno), WG, 4 Nov 1721, Wgm*, Wn; 1 aria ed. in DTÖ, lxxxiv (1942)
Nitocri (Zeno), WF, 30 Aug 1722, Wgm*, Wn
Camaide, imperatore della China, overo Li figliuoli rivali del padre (Lalli), Salzburg, 1722 (? 4 Oct), Wgm*; perf. with La marchesina di Nanchin (int, 2, Lalli), Wgm*
Scipione nelle Spagne (Zeno), WG, 4 Nov 1722, Wgm*, Wn
La contesa de' numi (servigio di camera, 2, G. Prescimono), Prague, Hradcin, 1 Oct 1723, Wgm*, Wn
La concordia de' pianetti (componimento teatrale, 1, Pariati), Znojmo [outdoor perf.], 19 Nov 1723, Wn
Euristeo (Zeno), Vienna, court, 16 May 1724, Wn [sometimes incorrectly listed as Aglatido ed Ismene]
Andromaca (5, Zeno), WF, 28 Aug 1724, Wn, D-Bsb*; ? perf. with Madama ed il cuoco (int, 2, Trotti), A-Wn, ? attrib. Caldara
Gianguir, imperatore del Mogol (5, Zeno), WG, 4 Nov 1724, Wgm*, Wn; arias in Pharao und Joseph (Spl, J.S. Müller), Hamburg, Schauplatze, 6 Feb 1728, D-HVl
Il finto Policare (tragicommedia per musica, 3, Pariati), Salzburg, 1724, A-Wgm*
Semiramide in Ascalone (5, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1725, Wgm*, Wn
Astarto (Zeno and Pariati), Salzburg, 4 Oct 1725, Wgm*; perf. with Lidia ed Ircano (int, 2, ?Pariati), Wgm*
Il Venceslao (5, Zeno), WG, 4 Nov 1725, Wgm*, Wn
Amalasunta (N. Blinoni), ? Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut.1726, Wgm* I due dittatori (5, Zeno), WG, 4 Nov 1726, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'Etearco (?Stampiglia), Salzburg, 1726, S-St*
Don Chisciotte in corte della duchessa (opera serioridicola, 5, G.C. Pasquini, after M. de Cervantes), Vienna, Hof (Teatrino), 6 Feb 1727, A-Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Imeneo (pastorale, 3, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1727, Wgm*, Wn
Ornospade (Zeno), WG, 4 Nov 1727, Wgm*, Wn
La verità nell'inganno, ossia Arsinoe (Silvani), Salzburg, 15 Nov 1727, Wgm*; perf. with Lisetta ed Astrobolo (int, 3, ?Silvani), Wgm* [different from 1717 settings]
La forza dell'amicizia, ovvero Pilade ed Oreste [Acts 2 and 3] (Pasquini), Graz [outdoor perf.], 17 Aug 1728, Wgm*, Wn [Act 1 by G. Reutter]; perf. with Alisca e Bleso (int, 2, ?Pasquini), Wgm*, Wn
Amor non ha legge (favola pastorale, 3, Blinoni), Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut. 1728, Wgm*
Mitridate (5, Zeno), WG, 4 Nov 1728, Wgm*, Wn
I disingannati (commedia per musica, 3, Pasquini, after Molière: Le misanthrope), Vienna, Hof (Teatrino), 8 Feb 1729, Wgm*, Wn
Enone (pastorale, 5, Zeno), WF, 28 Aug 1734, Wgm*, Wn
Caio Fabbrizio (Zeno), WG, 13 Nov 1729, Wgm*, Wn
Sancio Pansa, governatore dell'isola Barattaria, completed 27 Jan 1730 (commedia per musica, 3, Pasquini, after Cervantes: Don Quixote); rev., Vienna, Hof (Teatrino), 27 Jan 1733, Wgm*, Wn
La pazienza di Socrate con due mogli [Act 1 scenes i–v and Act 3] (scherzo drammatico, 3, N. Minato), Vienna, Hof (Teatrino), 17 Jan 1731, Wgm*, Wn, collab. Reutter
Il Demetrio (P. Metastasio), WG, 4 Nov 1731, Wgm*, Wn
Livia (festa teatrale, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 19 Nov 1731, Wn
L'asilo d'amore (festa teatrale, 1, Metastasio), Linz [outdoor perf.], 28 Aug 1732, Wgm*, Wn
Adriano in Siria (Metastasio), WG, 9 Nov 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'olimpiade (Metastasio), WF [outdoor perf.], 30 Aug 1733, Wn; facs. in IOB, xxxii, 1979), D-Bsb*
Demofoonte (Metastasio), WG, 4 Nov 1733, A-Wgm*, Wn
La clemenza di Tito (Metastasio), WG, 4 Nov 1734, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Le cinesi (componimento drammatico, 1, Metastasio), Vienna, court, carn. 1735, Wgm* [preceded a ‘ballo cinese’ by Reutter]
Il natale di Minerva Tritonia (festa per musica, 1, Pasquini), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1735, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Scipione Africano il maggiore (festa di camera, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 4 Nov 1735, Wgm*, Wn
Achille in Sciro (Metastasio), WG, 13 Feb 1736, Wn, D-Bsb*
Ciro riconosciuto (Metastasio), WF, 28 Aug 1736, A-Wgm*, Wn
Il Temistocle (Metastasio), WG, 4 Nov 1736, Wgm*, Wn
dramatic works possibly presented as operas
Chi s'arma di virtù (serenata, 2, A. Fezzoneo [J. Buonaccorsi]), Rome, Palazzo Bonelli [outdoor perf.], 27 Aug 1709, D-MÜs
Il trionfo d'amore e d'Imeneo (cant., F. Fozio), WF, 6 Oct 1722, A-Wgm*
Ghirlanda di fiori (?festa, 1), Vienna, 1726, Wgm*
[Melibeo e Tirsi] (servigio di camera, 2), ?Vienna, before 1728, Wgm*
Festa di camera per introduzione al ballo (‘Vieni o compagna’) (Pasquini), Vienna, Hof, carn. 1728, D-MEIr
La corona d'Imeneo (festa, 2, Pasquini), Vienna, ?Hof, 13 March 1728, A-Wgm*
Cantata pastorale eroica (‘Andiam sorella’), WF, 1729 (? 15 Oct), Wgm*, Wn
Dialogo tra la vera disciplina ed il genio (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 15 Oct 1730, Wgm*; rev., 15 Oct 1735, Wn
Il natale d'Augusto (festa da camera, 1, ?Pasquini, after Ovid: Metamorphoses, book 15), WF, 1 Oct 1733, Wgm*, Wn
Il giuoco di quadriglio (cant.), Vienna, Hof, ?carn. 1734, Wgm*, Wn; ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R)
Le lodi d'Augusto (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 1 Oct 1734, Wgm*, Wn
Le grazie vendicate (festa di camera, 1, Metastasio), Vienna, ?WF, ?28 Aug 1735, Wgm*, Wn

Doubtful:
La libertà nelle catene (? D.A. Leonardi), Rome, Palazzo Zagarolo, 1690, lib I-Bu;
La selva illustrata del merito (Biavi), Salzburg, 4 Oct ?1717, lib A-KR

Other vocal:
[12] Cantate da camera a voce sola, op.3 (Venice, 1699)
Serenata: Il trionfo d'Amore, 4vv, insts, Rome, Palazzo Bonelli, 1709
13 madrigals (A.M. Lucchini), 4–5vv, 1731–2, 2 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 1 ed. in Cw, xxv (1933)
c500 canons, incl. 100 in One Hundred Cantici … collected by Sigr Borosini (London, 1747), 40 in Sixty Italian Rounds (London, 1840), 28 ed. F. Jöde (Wolfenbüttel, 1928), 35 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 18 ed. in Cw, xxv (1933)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Edition: Antonio Caldara: 12 sinfonie a 4, ed. L. Novak (Vienna, 1979–87) [N]in 2 parts unless otherwise stated music lost unless otherwise stated

Il trionfo della continenza (?2 pts, B. Sandrinelli), Venice, 1697
Maddalena ai piedi di Cristo (L. Forni), Venice ?Fava, ?1698, Mantua, 1699, A-Wn
Il ricco epulone (Sandrinelli), Venice, Fava, 1698, D-MÜs
La frode della castità, Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Le gelosie d'un amore utilmente crudele (G. Gabrielli), Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Il trionfo della innocenza, ? Venice/?Mantua, c1700, MÜs
La castità al cimento (? P. Ottoboni), ?Rome, Lent 1705; rev., Rome, Palazzo Bonelli, 23 March 1710, A-Wn, D-MÜs
Il martirio di S Caterina (F. Forzoni Accolti), Rome, Palazzo della Cancelleria, Lent 1708, A-Wn
Sara in Egitto (pasticcio oratorio, D. Cavanese), Florence, 1708, collab. others, lib I-Fm; as L'onestà combattuta di Sara, Florence, 1708, lib D-Hs
Oratorio per S Francesca Romana, Rome, Palazzo Bonelli, 16 March 1710, B-Br, D-MÜs; ed. C. Gallico (Vienna, 1973)
Oratorio di S Stefano primo rè dell'Ungheria, composed 1712, perf. Rome, Palazzo Bonelli, 5 March 1713, MÜs
S Flavia Domitilla, Rome, Chiesa Nuova, Lent 1713, A-Wn
S Ferma (1st setting), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 10 March 1715, Wgm*, D-MÜs
Oratorio per la SS Annunziata (3 pts), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 24 March 1715, A-Wgm*, D-MÜs
Abisai, Rome, Palazzo Gaetani, 31 March 1715, MÜs
Jefte, Rome, Palazzo Gaetani, 7 April 1715, MÜs
La conversione di Clodoveo rè di Francia (C.S. Capece), Rome, Palazzo Gaetani, 14 April 1715, MÜs
La ribellione d'Assalonne, Rome, Palazzo Gaetani, 21 April 1715, MÜs
S Ferma (2nd setting), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1717, A-Wgm*, Wn
Cristo condannato (Pariati), Vienna, Hofkapelle, ?25 March 1717, Wgm*, Wn
Il martirio di S Terenziano (G. Piselli), Vienna, Hofkapelle, 1718, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
La caduta di Gerico (A. Gargieria), Vienna, Hofkapelle, 1719, Wgm*, Wn
Assalonne (G.A. Bergamori), Vienna, Hofkapelle, 23 Feb 1720, Wgm*, Wn
Giuseppe (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1722, Wgm*, Wn
Il rè del dolore (Pariati), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1722, Wgm*, Wn; ed. V. Frazzi (Florence, 1957)
Ester (F. Fozio), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1723, Wgm*, Wn; ov. ed., O. Biba as Sinfonia; tr, str, bc (Winterthur, 1981)
Morte e sepoltura di Cristo (Fozio), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1724, Wgm, Wn; ov. ed. F.F. Polnauer as Sonata a 4, no.4 (Mainz, 1968); ov. ed. in N
Le profezie evangeliche di Isaia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1725, Wn, D-Rp
Il trionfo della religione e dell'amore (festa sacra, 1, ‘G.D.B.’), Vienna, Stift Monserrat, 24 April 1725, A-Wgm*, Wn; ov. ed. W. Rainer as Sonata, C (Vienna, 1995)
Gioseffo, che interpreta i sogni (G.B. Neri), Vienna, 28 March 1726, Wgm* Wn; ov. ed. in N
S Giovanni Nepomuceno, ?Salzburg, Schloss Mirabel, 1726, Wgm*
Gioaz (Zeno), Vienna, 4 April 1726, Wn (facs. in IO, xii, 1986)
Il morto redivivo, ovvero S Antonio (C. Montalbano), Salzburg, 1726, Wgm*
Il Batista (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1727; Wgm, Wn; ov. ed. in N
Gionata (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 4 March 1728, Wgm, Wn
Naboth (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1729, Wgm, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983) and ed. in N; ov. ed. Polnauer as sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La Passione di Gesù Cristo (P. Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 4 April 1730, Wgm*, Wn (facs. in IO, xi, 1986); ov. ed. in N
David umiliato (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1731, Wgm, Wn
S Elena al Calvario (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 20 March 1731, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Sedecia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La morte d'Abel figura di quella del nostro Redentore (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 8 April 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gerusalemme convertita (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1733; Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.6 (London, 1993)
S Pietro in Cesarea (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 20 April 1734; Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gesù presentato nel tempio (Zeno), Vienna, Hofkapelle, ?5 April 1735; Wgm*, Wn; ov. ed. in N

Masses:
c.110 masses and mass sections, incl. 5 masses in Chorus musarum divino Apollini accinentium (Bamberg, 1748–9), no.5 ed. W. Fürlinger (Altötting, 1975), no.6 ed. Fürlinger (Stuttgart, 1964);
Missa dolorosa, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Missa, D (facs. (Leipzig, 1987)), ed. J. Butz (Bad Godesberg, 1957);
Missa venerationis, ed. O. Drechsler (Berlin, 1962);
Missa, g, ed. Fürlinger (Augsburg, 1988)

[12] Motetti a 2 e 3 voci, op.4 (Bologna, 1715);
8 ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R)

Numerous vespers, ants, motets, pss, hymns etc., incl. Confitebor tibi Domine, ed. B.W. Pritchard (Hilversum, 1973);
Crucifixus a 16, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Dies irae, ed. I. Homolya (Kassel and Budapest, 1978);
Haec est regina virginum, ed. R. Ewerhart (Cologne, 1968);
Lauda anima mea, ed. J. Messner (Augsburg, 1927);
Laudate pueri, 1716, ed. Ewerhart (Cologne, 1959);
Laudate pueri, 1720, ed. Pritchard (Hilversum, 1980);
Magnificat, adapted J.S. Bach, ed. C. Wolff (Kassel, 1969);
Regina coeli laetare, ed. T. Pfeiffer (Düsseldorf, 1950);
Salve pater Salvatoris, ed. in DTÖ, ci–cii (1962);
Stabat mater, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Te Deum, 1711, ed., W. Horn (Stuttgart, 1989);
Te Deum, 1724, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Veni, dilecte quare, ed. Ewerhart (Cologne, 1960)

Christmas cants.:
Vaticini di pace (P. Gini), 4vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Vo' piangendo e sospirando (Gini), 3vv, Rome, Palazzo Apostolico, 1713;
Amarilli vezzosa, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714;
cant., 2vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714:
cant., 5vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715

Other cants.:
Amici pastorelli, 3vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Amor senza amore, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715;
Il nome di Giove, 3vv, Vienna, Hof, 1731;
Sacre ministre, 3vv, Vienna, Hof, 1733;
c50 cants., 2vv, str, bc;
c250 cants., 1v, bc (or str, bc), incl. 10 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 3 ed. Pritchard (Exeter, 1996)

Instrumental:

[12] Suonate a 3 [da chiesa], 2 vn, vc, org, op.1 (Venice, 1693)
[12] Suonate da camera, 2 vn, bc, op.2 (Venice, 1699/R)
Sinfonia concertata, 2 vn, str, A-Wn; ed. Pritchard (Vienna, 1996)
Sinfonia, vc, str, D-WD
12 sinfonias, str, A-Wm [arrs. of orat sinfonias]; ed. L. Novak (Vienna, 1979–87)
9 sonatas, str (some with brass insts), Wn, KR [arrs. of op and orat sinfonias]; 2 ed. F.F. Polnauer (Mainz, 1968); 2 ed. Polnauer (New York, 1993); 1 ed. W. Rainer (Vienna, 1995)
8 sonatas, vn, bc, Wn; 6 ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1989)
16 sonatas, vc, bc, D-WD*; ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1996–7)
44 lezioni, vc, bc, A-Wn
22 sonatas, org, D-Bsb [adapted from sacred vocal works]; 9 ed. F. Di Lernia (Vienna, 1992)
Capriccio, arpeggio, proba organistica, kbd, D-Bsb;
capriccio ed. F. Torrefranca (Rome, 1944);
proba organistica ed. F. Commer (Berlin, c1866)

Font: En català: Antonio Caldara (1670-1736) - En castellano: Antonio Caldara (1670-1736) - In english: Antonio Caldara (1670-1736) - Altres: Antonio Caldara (1670-1736)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Involuntàriament, he continuat amb la inèrcia del darrer diumenge en què parlava de l'immens Johann Joseph Fux i avui, també a Viena i ben acompanyats, farem referència ni més ni menys que a 'l'ajudant' de Fux. I deu n'hi do l'ajuda perquè, i permeteu-me la indiscreció, quines són les paraules que podré dir o amb quin criteri podré jutjar un Antonio Caldara que va regalar al món més de 3000 partitures de tots els colors possibles. No en va, visualitzar el període comprès entre els anys 1650 i 1750 és entrar en un món on la música ho impregnava tot i si no, a sant de què els Telemann, Bach, Hasse o el mateix Caldara van compondre repertoris, cadascun d'ells, amb més de 1000 obres. I no és únicament el fer referència a la quantitat, valor poc tangible segons com, sinó més aviat a la qualitat, extraordinària en la majoria d'ocasions. Doncs bé i per situar-nos, Caldara va ser alumne de Legrenzi a Venècia, ciutat on també devia coincidir amb el polifacètic Vivaldi, per després viatjar a Roma, Barcelona (on curiosament va estrenar la primera òpera a Espanya), França i Viena, ciutat aquesta on Carles VI el va promocionar, el 1716, en el càrrec de vice-mestre de capella ja que la titularitat era, per mèrits i drets, propietat inamovible de Johann Fux. Va ser en aquest període, el comprès entre el 1716 i 1736 que Caldara va iniciar, a velocitat supersònica, la composició massiva d'obres religioses. Entre elles dotzenes d'oratoris i un centenar de misses.

Una d'aquestes va ser precisament la que avui presentem. Una Missa en Fa major de data probable a l'entorn de 1725 per a solistes, cor i orquestra. Caldara, que va assumir ràpidament l'estil concertant alhora que va mantenir el stile antico de Palestrina, va ser notablement hàbil a l'hora de compondre obra litúrgica en funció de la seva naturalesa bíblica o del calendari catòlic. En aquest sentit, trobem des de misses a capella, misses breus (la majoria d'elles en la tonalitat de Re major, una clau molt recurrent), misses extenses (per exemple, Missa Dolorosa de 1732) i misses solemnes amb tots els efectius disponibles, tant vocals com instrumentals. La d'avui la situaria, per arquitectura, configuració i posada en escena, a mig camí entre la típica missa brevis i la missa pre-solemne. La tonalitat de Fa major, d'entrada, ja és peculiar donada la seva essència, més pròpia d'obres instrumentals que vocals. La durada, relativament curta, contrasta amb el seu caràcter vocal, possiblement a gran cor, on el Kyrie inicial, majestuós i grandiloqüent, és el primer en proposar un traçat serè i conseqüent amb la resta dels moviments. Escoltant-la, em sembla intuir que aquest camí que Caldara va recorre va ser un dels que posteriorment van explorar detalladament els Mozart o Haydn. Per altra banda, comprensible per proximitat geogràfica però naturalment per un fet intrínsec, el de la 'brutal' bellesa d'aquesta missa i per extensió de l'obra d'Antonio Caldara!

Gaudiu i compartiu! 

PD: Com comenta el company Tassos, és probable que aquesta Missa fos escrita per un tal Cramer o Krammer que va romandre actiu a la regió de Moràvia a l'entorn del període 1750-1770 escrivint principalment música religiosa. Posteriorment, el manuscrit on es conserva la missa el nom Cramer va aparèixer ratllat i a continuació es va escriure el cognom Caldara. Les característiques formals de la missa fan possible aquest error d'atribució i la situarien cronològicament a l'entorn del 1757. Més informació disponible aquí.

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Prague Chamber Soloists & Chorus; Musica Bohemica; Jaroslav Krcek
RECICLASSICAT: CALDARA, Antonio (1670-1736)
AMAZON: Caldara - Missa ex F

IMSLP: Antonio Caldara (1670-1736)

CPDL: Antonio Caldara (1670-1736)

SPOTIFY: Caldara - Missa ex F



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CALDARA, Antonio (1670-1736) - Missa Laetare

Obra de Francesco Zaganelli, pintor italià.

---

Antonio Caldara (1670-1736) compositor italià nascut a Venècia. Viatgem a la Itàlia daurada de l'art i la cultura, la Itàlia en ebullició musical de la mà de Vivaldi, Albinoni, Scarlatti i tantíssims altres. Caldara, és un dels grans, dels més prolífics compositors italians de tota la història amb més de 3000 obres!, sobretot en el gènere líric, ja fos en forma d'òperes (algunes d'elles estrenades a Barcelona amb ell al capdavant), en forma d'oratoris o en formes de cantates, misses i tot allò que gosés desafiar-lo en el pentagrama. Nascut en una família de músics, va començar els seus estudis amb el seu pare violinista. Va tenir l'enorme privilegi que el seu professor, quan només tenia 11 anys, fos ni més ni menys que Giovanni Legrenzi un dels personatges (tot i que el seu cognom ens sigui desconegut) més influents de la història de la música. La seva trajectòria fou seguida de molt a la vora pel gran Bach i per un jove Vivaldi que en aquells anys començava a fer de les seves a Venècia. Caldara, mestre de capella de Màntua, realitzaria diversos viatges per una Europa, i en un temps, on escoltar els noms dels seus contemporanis posaria la pell de gallina d'emoció a qualsevol melòman mínimament il·lustrat. Bach, Handel, Telemann, germans Scarlatti, Vivaldi i tants i tants altres. Només d'imaginar un escenari com aquest no puc deixar de pensar en el privilegi de tota aquella generació que va fer de la música un autèntic art del qual nosaltres, la generació postmoderna, tecnològica i financera, no podem més que agrair sincerament i des de l'autèntica i més profunda admiració. Doncs bé, en honor a Antonio Caldara, nom amagat en segon pla fruit de la descomunal competència musical de l'època, m'agradaria recuperar una de les seves misses, concretament la missa laetare un autèntic descobriment musical que Caldara va escriure l'any 1729, obra de postulats de l'època i on l'estil estètic i formal ens recordarà a les escriptures de Bach, Zelenka o Heinichen. Una joia, un tresor amagat que la interpretació brillant del jove cor de nois de Viena ens ajudaran a gaudir-ne de ple en aquest diumenge d'abril primaveral!

A la interpretació la Capella Caldara amb el Chorus Viennensis i els Vienna Boys' Choir sota la direcció d'Uwe Christian Harrer.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Antonio Caldara (Venècia, c. 1670 – Viena, 28 de desembre de 1736)

IMSLP: Antonio Caldara (1670-1736)

CPDL: Antonio Caldara (1670-1736)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!