LADURNER, Ignaz Anton (1766-1839) - Sonata in B-Dur (1803)

Ignaz Anton Ladurner (1766-1839) - Sonata (B-Dur) Pour le Piano-Forte

avec Accompagnement de Violon obligé ... oeuvre 7 (1803)

Performers: Péter Szüts (violin); Miklós Spányi (pianoforte)

Drawing: Louis Carrogis Carmontelle (1717-1806) - Mr Philippe, annuity payer, Miss Delon from Geneva and Mr Texier

Further info: Ignaz Ladurner (1766-1839) - Sonate II, Op.1 (1793)

---

Ignaz Anton (Ignace Antoine) (François Xavier) Ladurner [La Durner]

(Aldein, 1 August 1766 - Villaine, 4 March 1839)

Austrian composer, teacher and organist. Son of Franz Xaver Ladurner (1735-1782) and brother of Josef Alois Ladurner (1769-1851) and Benedikt Gabriel Ladurner (1779-1840), he received his earliest education from his uncle, Innocenz Ladurner (1745-1807), at the Benediktbeuern abbey. He functioned briefly in 1782 as his father’s successor at Algund, but in 1784 he moved to Munich to attend the Jesuit Lyceum in music and philosophy. Following a brief position in Bar-le-Duc, he moved to Paris in 1788 where he became a well-respected teacher. In 1797 he was appointed as a professor at the Conservatoire and at the École Royale, where his students included Daniel François Esprit Auber. He married Mlle Magnier de Gondreville (c.1779-1825), a talented violinist; their son, Adolphe Ladurner (1799-1855), became known as a painter. In 1836, disabled by paralysis, he moved to his country home in Villain. As a composer, despite he wrote two operas, 'Wenzel, ou Le magistrat du peuple' (1794) and 'Les vieux fous, ou Plus de peur que de mal' (1796), and some chamber music, he was mainly known and praised by his piano sonatas.

LADURNER, Ignaz (1766-1839) - Klaviertrios, Op.1 (1793)

Obra d'Adolphe Ignatevich Ladurner (1798-1855), pintor francès (1)

- Recordatori d'Ignaz Ladurner -

En el dia de la commemoració del seu 180è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Adolphe Ignatevich Ladurner (Paris, 1798 - Sant Petersburg, 2 de juny de 1855) va ser un pintor francès. Fill del pianista i compositor Ignaz Ladurner, es va formar amb Horace Vernet a París. Des d'allà, i en una data desconeguda, es va traslladar a Sant Petersburg on el 1830 va assolir un càrrec de pintor oficial de la cort del tsar Nicolau I. Ben aviat, es va especialitzar en escenes militars les quals es van caracteritzar per la fidelitat en la representació de la vida militar. El 1837 va obrir el seu propi taller al Palau d'Hivern i un estudi a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg assolint notable fama a la ciutat russa fins el punt de ser condecorat amb l'Orde de Sant Estanislau. Adolphe Ladurner va morir a Sant Petersburg el juny de 1855. 

---

Parlem de Música...

Ignace Antoine (François Xavier) [Ignaz Anton Franz Xaver/Joseph] Ladurner (Aldein, 1 d'agost de 1766 - Villaine, 4 de març de 1839) va ser un pianista, professor i compositor austríac. Fill de l'organista Franz Xaver Ladurner (1735-1782) i germà de Josef Alois Ladurner, es va formar amb el seu pare i amb el seu oncle Innozenz Ladurner (1745-1807) en el Monestir de Benediktbeuren. El 1782, i després de la mort del seu pare, va assolir el càrrec d'organista d'Algund. El 1784 va viatjar a Munich on va estudiar al Lyceum Gregorianum. Des d'allà, va viatjar a Longeville, ciutat on va fer amistat amb la comtessa Heimhausen al servei de qui va treballar com a pianista. El 1788 es va instal·lar a París, ciutat on va treballar com a professor privat primer, i com a professor de piano del Conservatori de París després, en un càrrec que va preservar fins el 1802. Va ser aleshores quan va assolir notable fama com a professor rebent alumnes molt destacats com Alexandre Pierre François Boëly, Daniel-François-Esprit Auber o Henry Beno François d'Arondeau. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa destacant dues òperes, obra de cambra i abundant música per a piano. Casat amb la violinista Magnier de Gondreville (c.1779-1825), el seu fill Adolphe Ladurner va ser pintor. Ignaz Ladurner va viure els darrers anys a Villaine, població on hi va morir el març de 1839.

OBRA:
all printed works published in Paris

Vocal secular:

Operas:
Wenzel, ou Le magistrat du peuple (drame lyrique 3, F. Pillet), Paris, National, 10 April 1794, ov., airs, acc. pf (1795–1800)
Les vieux fous, ou Plus de peur que de mal (oc, 1, J.A. de Ségur), Paris, OC (Feydeau), 16 Jan 1796, score, F-Pc

Other:
Amant cher autant qu'infidèle, romance, in Journal hebdomadaire composé d'airs d'opéras, xxiv/42 (1789);
Orgie militaire, ou Gaité militaire (Pillet) (?1795)

Instrumental:

Chbr:
Sonata, pf, vn acc. in Journal de pièces de clavecin par différents auteurs (1792);
3 Sonatas, pf, vn, vc, op.1 (?1793);
9 Sonatas, pf, vn acc., 3 as op.5 (1798), 3 as op.7 (after 1804), 3 others, ?op.9;
Introduction pour la sonate de Steibelt, vn, pf, Pc

Piano:
12 sonatas, opp.1–2, lost, 8, 11;
3 grandes sonates avec la charge de cavalerie, op.4 (1797);
4 caprices, 3 as op.8, 1 as op.11;
3 divertissements, op.13;
3 thèmes variés, op.14;
6 airs variés, op.16, lost;
Airs irlandais variés, op.17, lost;
Airs des Trembleurs variés, op.18, lost;
Mélange harmonique, op.3;
Second mélange harmonique, op.10;
Fantaisie, op.12;
Gai, gai, rondo fantaisie, Pc*;
pieces in Etude ou Exercice de différents auteurs (1798)

Pf 4 hands:
3 sonatas, op.2 (1793), op.6 (c1804), op.12 [with Une larme sur la tombe de la plus tendre mère]

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Anna Rohregger (pianoforte); Annegret Siedel (violine); Michael Tomasi (cello)
IMSLP: Ignaz Ladurner (1766-1839)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!