Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jommelli N.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jommelli N.. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de setembre del 2021

JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Periodical Ouverture

Carlo Aniello Detio Amalfi (1707-1787) - Portrait of the composer Niccolò Jommelli


Niccolò Jommelli (1714-1774) - Periodical Ouverture
Performers: Orquesta Barroca de la Universidad de Salamanca

---


Italian composer. Following early musical training as a chorister at the Aversa church, he entered the Conservatorio di Sant’Onofrio a Porta Capuana in 1725 to study under Ignazio Prota and Francesco Feo. Three years later he transferred to the Conservatorio di Santa Maria della Pietà dei Turchini, where he studied voice and keyboard. During this time he became friends with Johann Adolph Hasse, and in 1737 he had his first opera, 'L’errore amorosa', premiered at the Teatro novo with considerable success. In 1740 a commissioned work for Rome, 'Ricinero di Goti', was performed at the Teatro Argentina, leading to further commissions throughout Italy. In 1741 he arrived in Bologna to produce one of these, and in the process he began sporadic study with Padre Giovanni Battista Martini, eventually being admitted to the prestigious Accademia Filarmonica. In 1745 Hasse recommended him for the post of maestro di capella at the Ospedale degli Incurabili in Venice, but despite the advantages of the position, a year later he was in Rome preparing for the production of one of his most important works, the opera seria 'Didone abbandonata'. A short joint-appointment to the Vatican along with Davide Perez followed, but by 1753 he journeyed north to Vienna and then Stuttgart, where he became Kapellmeister to Duke Karl-Eugen of Württemberg. In 1768 he returned to Naples in retirement, working almost until his death and despite a stroke that debilitated him in 1771. Jommelli was regarded as one of the most significant composers of the entire period by his contemporaries; Christian Daniel Friedrich Schubart indeed called him one of the leading musical geniuses of the time. His approach to both comic and serious was highly progressive, reducing the dominance of the voice by increasing the function and texture of the orchestral accompaniment. He was one of the first to introduce expanded finales, and his colorful orchestration, innovative use of dynamics and harmony, as well as his use of obbligato recitative, were all hallmarks that inspired and influenced others throughout Europe. He was an internationally recognized figure. His music consists of 80 operas, 12 serenatas, 15 oratorios, 20 Masses, and almost 200 sacred works ranging from Lamentations to Psalm settings. His instrumental music is less prolific but includes four concertos (one flute, three keyboard), six sonatas for flute/violin, five trio sonatas, nine string quartets (and one flute quartet), two divertimentos, and numerous smaller keyboard works.

diumenge, 10 de setembre del 2017

JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Te Deum & Mass in D

Francesco Capella called Daggiu - The Madonna and Child
Obra de Francesco Capella (1711-1784), pintor italià (1)


- Recordatori de Niccolò Jommelli -
En el dia de la celebració del seu 303è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Francesco Capella (Venezia, 5 de juliol de 1711 - Bergamo, 1784) va ser un pintor italià. Es creu va rebre formació de Giovanni Battista Piazzetta, autor de qui va rebre la seva principal influència al llarg de la seva obra. A partir del 1744 va constar com a pintor a Venècia i poc després, el 1747, va realitzar la seva primera obra per a l'església de S. Andrea de Cortona. A partir d'aleshores es va especialitzar en pintura religiosa, per a diverses esglésies de Bèrgam i el seu entorn, i en pintura de temàtica històrica. El seu estil, si bé inicialment proper al del seu mestre, va anar evolucionant fins a mostrar certes similituds amb el del pintor Tiepolo. Francesco Capella va morir a Bèrgam el 1784.



Parlem de Música...

Niccolò Jommelli (Aversa, 10 de setembre de 1714 - Napoli, 25 d'agost de 1774) va ser un compositor italià, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època. Va estudiar amb el canonge Muzzillo de la Catedral de San Paolo de la seva ciutat natal Aversa, a Nàpols, amb Leonardo Leo i Francesco Feo, al Conservatori de S. Onofrio i al Conservatori de la Pietà dei Turchini. A partir del 1736 va ser mestre de capella del marquès d'Avalos, que es va convertir en el seu protector des de l'estrena, al Teatre Nuovo de Nàpols, de la seva òpera bufa l'Errore amoroso (1737), a la qual va seguir Odoardo (1738). L'èxit aconseguit amb aquestes obres va fer que escrivís per a diversos escenaris italians, com els de Roma i Bolonya. A partir del 1741, va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Venècia, on l'alemany Johann Adolph Hasse el va nomenar director del Conservatori degli Incurabili (1743-1747). Entre els anys 1748 i 1750 va estar a Viena, on va col·laborar amb Metastasio i a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt de Sant Pere. A partir del 1753, va ser mestre de capella del duc de Wurtemberg a la cort de Stuttgart. Durant aquesta època va equilibrar la tradició italiana de l'òpera seriosa amb la tècnica instrumental alemanya i el teatre francès. Durant els seus anys d'activitat a Stuttgart va elevar la qualitat teatral de la ciutat, arribant a ser reconeguda a tot Europa. Durant aquesta època va compondre, entre altres obres, Fetonte (1753), Cantone in Utica (1754) i les noves versions de Enzio (1758) i de Didone abbandonatta (1763). El 1769 va abandonar la ciutat alemanya i va tornar a Aversa, on va compondre música de cambra i música religiosa, entre la que va destacar un Miserere. Va morir a Nàpols l'agost del 1774.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
L’errore amoroso (ob, 3, A. Palomba), Naples, Nuovo, spr. 1737, lib I-Nc, 3 arias Nc and PLcon
Odoardo (ob, 3), Naples, Fiorentini, wint. 1738, lib B-Bc and I-Nc, 2 arias B-Bc, F-Pn and GB-Lbl
Ricimero re di Goti (os, 3, A. Zeno and P. Pariati), Rome, Argentina, 16 Jan 1740, I-Nc (inc.), 2 arias D-MÜs, Rtt and GB-Cfm
Astianatte (Andromaca) (os, 3, A. Salvi), Rome, Argentina, 4 Feb 1741, B-Bc (Act 3), D-Sl*, GB-Lbl, I-Nc (without recits), US-Cn, R
Ezio [1st version] (os, 3, P. Metastasio), Bologna, Malvezzi, 29 April 1741, D-Sl*, GB-Lbl, I-Nc
Merope (os, 3, Zeno), Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1741, D-Dlb, Mbs, GB-Lbl; with addns, ?Bologna, 1745, D-Sl*, F-Pn (addns probably not by Jommelli)
Tito Manlio [1st version] (os, 3, G. Roccaforte), Turin, Regio, carn. 1742, D-Sl*, GB-Lbl
Semiramide riconosciuta [1st version] (os, 3, Metastasio), Turin, Regio, 20 Jan 1742, D-Sl*, GB-Lbl, I-Nc
Eumene [1st version] (os, 3, Zeno), Bologna, Malvezzi, 5 May 1742, D-Sl* (Acts 1 and 2), GB-Lbl
Semiramide (os, 3, F. Silvani), Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1742, D-Sl*
Don Chichibio (int, 2), Rome, Valle, 1742, A-KR*, GB-Lbl
Ciro riconosciuto [1st version] (os, 3, Metastasio), Ferrara, Bonacossi, 20 Jan 1743, I-Bc; rev. Bologna, Formagliari, 4 May 1744, D-Sl* (Acts 2 and 3), GB-Lbl, I-Fc (Act 3)
Demofoonte [1st version] (os, 3, Metastasio), Padua, Obizzi, 13 June 1743, D-Sl* (Acts 1 and 2), F-Pn 778
Allessandro nell’Indie [1st version] (os, 3, Metastasio), Ferrara, Bonacossi, 26 Dec 1743, lib I-Bc, 2 arias D-Dlb, MÜs, F-Pn, GB-Lbl (attrib. Galuppi), I-Fc and PLcon
Antigono (os, 3, Metastasio), Crema, Grande, Sept 1744, D-Sl* (inc.), 2 arias F-Pn; rev. Lucca, 1746, aria I-Nc and TLp
Sofonisba (os, 3, A. Zanetti and G. Zanetti), Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1745, Rp
Caio Mario (os, 3, Roccaforte), Rome, Argentina, 12 Feb 1746, A-Wgm, D-MÜs (Acts 1 and 2), F-Pn, GB-Lbl, I-Mc, Nc, Rsc; rev. Bologna, 1751, P-La
Tito Manlio [2nd version] (os, 3, J. Sanvitale, after M. Noris), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1746 lib I-Bc and US-Wc, 6 arias A-Wn, D-Bsb, BAR, Dlb, Mbs, Rtt, F-Pn, GB-Lbl, I-Mc, MC, MOe, Nc, PAc, PLcon and Vc
Didone abbandonata [1st version] (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 28 Jan 1747, Mc, Nc
Eumene [2nd version] (os, 3, Zeno), Naples, S Carlo, 30 May 1747; as Artemisia, F-Pn*; with revisions, I-Nc, Rsc
L’amore in maschera (ob, 3, Palomba), Naples, Fiorentini, carn. 1748, lib Nc and US-Wc
Ezio [2nd version] (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 4 Nov 1748, I-Mc*, Nc (without recits)
La cantata e disfida di Don Trastullo (int, 2), Rome, Pace, carn. 1749, D-Mbs, F-Pn, GB-Lbl, Lcm, Lgc, I-BRc, Gl, MOe, Nc, Nlp, Rsc; rev. Lucca, Pubblico, carn. 1762, PAc
Artaserse [1st version] (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 6 Feb 1749, D-Sl*, Hs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc (without recits); rev. Mannheim, 1751, D-Bsb, Bsp
Demetrio (os, 3, Metastasio), Parma, Ducale, May 1749, I-Nc* (inc.), 2 arias B-Bc, D-Mbs, I-Nc and Vc; rev. Madrid, Buen Retiro, 1751, 8 arias D-Bsb, MÜs, E-Zac, F-Pn, I-Gl and Nc
Achille in Sciro [1st version] (os, 3, Metastasio), Vienna, Burg, 30 Aug 1749, A-Wn
Ciro riconosciuto [2nd version] (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, Nov 1749
Didone abbandonata [2nd version] (os, 3, Metastasio), Vienna, Burg, 8 Dec 1749, Wn 18282, F-Pn, GB-Cfm
L’uccellatrice (int, 2), Venice, S Samuele, 6 May 1750, I-Gl; rev. as Il parataio [La pipée] (int, 2, C.F. Clément), Paris, Opéra, 25 Sept 1753, B-Bc, F-Po, H-Bn, I-Mc (all without recits)
La villana nobile (ob, 3), Palermo, de’ Valguarneri di S Lucia, carn. 1751, lib US-BE
Ifigenia in Aulide (os, 3, M. Verazi), Rome, Argentina, 9 Feb 1751, B-Bc* (Act 3), F-Pn, GB-Lbl, I-Mc, Nc, P-La; pasticcio, Naples, S Carlo, 18 Dec 1753, with arias by Traetta, GB-Lbl (Act 2), I-MC
Ipermestra (os, 3, Metastasio), Spoleto, Nobile, 9 Oct 1751, GB-Lcm*, I-Nc, US-Bp (Act 1)
Talestri (os, 3, Roccaforte), Rome, Dame, 28 Dec 1751, I-Mc*, Nc, P-La
I rivali delusi (int, 2), Rome, Valle, carn. 1752, D-Bsb
Attilio Regolo (os, 3, Metastasio), Rome, Dame, 8 Jan 1753, B-Bc, GB-Cfm, Lbl, I-BGc, Nc, P-La, US-Bp (Act 1); pasticcio, London, 1753, GB-Lbl; pasticcio, Naples, S Carlo, 23 March 1761, P-La
Demofoonte [2nd version] (os, 3, Metastasio), Milan, Regio Ducal, 27 Jan 1753, I-Nc*, Nc
Semiramide riconosciuta [2nd version] (os, 3, Metastasio), Piacenza, Ducale, April 1753, Nc* (inc.), P-La
La clemenza di Tito [1st version] (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 30 Aug 1753, lib US-Wc, 3 arias D-Dlb, F-Pn, I-Bc, BGc and Nc
Bajazette (os, 3, A. Piovene), Turin, Regio, 26 Dec 1753, Nc
Don Falcone (int, 2), Bologna, Marsigli-Rossi, 22 Jan 1754, Gl
Lucio Vero (os, 3, after Zeno), Milan, Regio Ducal, Jan 1754, Nc*
Catone in Utica (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 30 Aug 1754, lib US-Wc, 4 arias B-Bc, F-Pn, I-Bc, Mc, MC, Nc and Rc
Pelope (os, 3, Verazi), Stuttgart, Herzogliches, 11 Feb 1755, Nc; rev. J.C. da Silva, Salvaterra, Real, carn. 1767, P-La
Enea nel Lazio [1st version] (os, 3, Verazi), Stuttgart, Herzogliches, 30 Aug 1755, F-Pn; rev. Silva, Salvaterra, Real, carn. 1767, P-La
Artaserse [2nd version] (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 30 Aug 1756, D-Sl, P-La
Creso (os, 3, G. Pizzi), Rome, Argentina, 5 Feb 1757, B-Bc (Act 2), GB-Cfm, Lbl, I-BGc, MAc, Mc, Nc*, Nn, P-La, S-Skma, US-Wc
Temistocle [1st version] (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 18 Dec 1757, B-Bc (Act 1), Br, D-Hs, SWl, F-Pn*, GB-Lbl, Lcm, I-MC (without recits), Nc, Nn, Tf, S-Skma
Tito Manlio [3rd version] (os, 3), Stuttgart, Herzogliches, 6 Jan 1758 (see Sittard 1890–91)
Ezio [3rd version] (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 11 Feb 1758, lib US-Wc, arias I-Nc and D-Dlb
Nitteti (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 11 Feb 1759, 3 arias I-MC and Nc; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 2 June 1770, P-La
Endimione, ovvero Il trionfo d’Amore (pastorale, 2, after Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, spr. 1759; rev. Queluz, Real, 29 June 1780, La
Alessandro nell’Indie [2nd version] (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 11 Feb 1760, 5 arias I-MC and Nc; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 6 June 1776, P-La
Caio Fabrizio (os, 3, Verazi), Mannheim, Hof, 4 Nov 1760, with arias by G. Colla, I-Mc (without recits), US-R, Wc
L’olimpiade (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 11 Feb 1761, D-WRtl, I-Mc, Nc (without recits), A-Wn (reduced, without recits), Recueuil des opéra composés par Nicolas Iomelli (Stuttgart, 1783) (without recits); rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 31 March 1774, P-La
L’isola disabitata (pastorale, 2, Metastasio), Ludwigsburg, Schloss, 4 Nov 1761; rev. Queluz, Real, 31 March 1780, La
Semiramide riconosciuta [3rd version] (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 11 Feb 1762, F-Pn
Didone abbandonata [3rd version] (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 11 Feb 1763, A-Wn* 16488, D-Bsb; rev. Stuttgart, 1777–83, Sl
Il trionfo d’Amore (pastorale, G. Tagliazucchi), Ludwigsburg, Schloss, 16 Feb 1763 (Sittard 1890–91), lib US-Wc, aria D-Bsb
La pastorella illustre (pastorale, 2, Tagliazucchi), Stuttgart, Herzogliches, 4 Nov 1763; rev. Silva, Salvaterra, Real, carn. 1773, P-La
Demofoonte [3rd version] (os, 3, Metastasio), Stuttgart, Herzogliches, 11 Feb 1764, B-Bc, D-Sl*; rev. Ludwigsburg, Schloss, 11 Feb 1765; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 6 June 1775, P-La
Il re pastore (os, 3, Metastasio), Ludwigsburg, Schloss, 4 Nov 1764; rev. Silva, Salvaterra, Real, carn. 1770, La
La clemenza di Tito [2nd version] (os, 3, Metastasio), Ludwigsburg, Schloss, 6 Jan 1765; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 6 June 1771, La
Imeneo in Atene (pastorale, 2, after S. Stampiglia), Ludwigsburg, Schloss, 4 Nov 1765; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 19 March 1773, La (attrib. Porpora)
Temistocle [2nd version] (os, 3, Metastasio), Ludwigsburg, Schloss, 4 Nov 1765
Eneo nel Lazio [2nd version] (os, 3, Verazi), Ludwigsburg, Schloss, 6 Jan 1766, F-Pn, I-Nc
Vologeso (os, 3, Verazi, after Zeno: Lucio Vero), Ludwigsburg, Schloss, 11 Feb 1766, A-Wgm, B-Bc, D-Bsb, Sl, F-Pn; rev. Silva, Salvaterra, Real, carn. 1769, P-La
Il matrimonio per concorso (ob, 3, G. Martinelli), Ludwigsburg, Schloss, 4 Nov 1766; rev. Silva, Salvaterra, Real, carn. 1770, La
La critica (ob, 1, Martinelli), Ludwigsburg, Schloss, 1766, I-Nc; rev. as Il giuoco di Picchetto (int), Koblenz, Hof, spr. 1772, F-Pn; rev. as La conversazione and L’accademia di musica (int, 2), Salvaterra, Real, carn. 1775, P-La (La conversazione)
Il cacciatore deluso [ovvero] La Semiramide in bernesco (dramma serio-comico, 3, Martinelli), Tübingen, 4 Nov 1767, I-Nc* (inc.); rev. Silva, Salvaterra, Real, carn. 1771, P-La
Fetonte (os, 3, Verazi), Ludwigsburg, Schloss, 11 Feb 1768, A-Wgm, B-Bc, D-Bsb, Sl, F-Pn; ed. in DDT, xxxii–xxxiii (1907, 2/1958)
La schiava liberata (dramma serio-comico, 3, Martinelli), Ludwigsburg, Schloss, 18 Dec 1768, DK-Kk (Acts 2 and 3), F-Pn, I-Mc (Act 1), Nc; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 31 March 1770, P-La
Armida abbandonata (os, F.S. de Rogatis, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), Naples, S Carlo, 30 May 1770, B-Bc, D-Bsb, Dlb, Hs, Mbs, MÜs, F-Pn, GB-Ob, I-Fc, Mc, Nc, Nn, Rsc, P-La; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 31 March 1773, La
Demofoonte [4th version] (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 4 Nov 1770, D-Bsb, F-Pn D6231–3, I-Mc, Nc, Nn, P-La
L’amante cacciatore (int, 2, A. Gatta), Rome, Pallacorda, carn. 1771, lib I-Bc and Vgc
Achille in Sciro [2nd version] (os, 3, Metastasio), Rome, Dame, 26 Jan 1771, D-Bsb, F-Pn, I-Mc (Acts 1 and 2), Nc
Le avventure di Cleomede, April 1771 (dramma serio-comico, 3, Martinelli); rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 6 June 1772, P-La
Ifigenia in Tauride (os, 3, Verazi), Naples, S Carlo, 30 May 1771, A-Sm, D-Bsb, Mbs, DK-Kk, I-Fc, Mc, Nc; rev. Silva, Salvaterra, Real, carn. 1776, P-La
Ezio [4th version], July 1771 (os, 3, Metastasio), A-Wn SM9952, F-Pn, I-Nc; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 20 April 1772, P-La
Cerere placata (serenata, 2, Sarcone), Naples, Perrelli, 14 Sept 1772, B-Bc, D-Sl, F-Pn, I-Mc, Nc, P-La
Il trionfo di Clelia, early 1774 (os, 3, Metastasio), F-Pn, I-Nc; rev. Silva, Lisbon, Ajuda, 6 June 1774, P-La
La pellegrina (ob), sent to Lisbon, according to letter from Silva (see McClymonds, 1980)

Music in pasticcios:
La contessina, 1743, B-Bc;
Catone in Utica, 1747;
Merope, 1749, A-Wn;
Andromeda, 1750, Wn;
Euridice, 1750, Wn;
Armida placata, 1750, Wn;
César in Egipte (os, 3, after G. Bussani), Strasbourg, carn. 1751, lib US-Wc;
Fetonte (os, 3, L. Villati), Stuttgart, Herzogliches, 1753, lib D-Sl;
Il tre vecchi innamorati, 1768;
? Arcadia in Brenta, A-Wgm

Serenatas and other theatrical pieces:
Perchè da l’alta reggia (componimento drammatico) [characters: Giove, Pallade, Marte, Amore] (2, F. Scarselli), Rome, 9 Feb 1747, lost, lib B-Bc
Siam nel Parnaso, o amica (componimento drammatico) [Virtù, Apollo, Felicità, Tempo] (2, G. Pizzi), Ronciglione, 28 Feb 1751, lost, lib GB-Lbl, I-Rsc
La reggia de’ Fati (2, G. Pascali), Milan, Regio Ducal, 13 March 1753, with G.B. Sammartini, F-Pn [as La serenata, Acts 1–2]
La pastorale offerta (1, Pascali), Milan, Regio Ducal, 19 March 1753, with G.B. Sammartini, Pn [as La serenata, Act 3]
Il giardino incanto (1), Stuttgart, 1755, lost; cited in Sittard 74
L’asilo d’amore (1, Metastasio), Stuttgart, Ducal, 11 Feb 1758, lost, lib D-Sl
Le cinesi (1, Metastasio), Ludwigsburg, 1765, lost (see M.P. McClymonds: Niccolò Jommelli: the Last Years, 1980)
L’unione coronata (1, Martinelli), Solitude, improvised theatre, 22 Sept 1768, lost, lib Sl
Cerere placata (2, M. Sarcone), Naples, Perrelli palace, 14 Sept 1772, A-Sm, B-Bc, D-Sl, F-Pn, I-Mc, Nc, P-La
Misera, dove mai [Venere, Imeneo, Il Tempo] (2), for the wedding of the Duke of Casamassimo and the Duchess of S Donata, I-Nc
La partenza (2), pt 1 G.B. Zonca, pt 2 Jommelli, D-Dlb*
Arcadia conservata [Numante, Ladone, Clelia, Sabella, Carmenta] c1765 or later, F-Pn, 1 aria attrib. Holzbauer; not the same as Arcadia in Brenta (Mondolfi), or Arcadia conservata perf. at Schwetzingen (Schatz)

Cantatas and other secular vocal:
Armida (E.V. de Romanis), 2vv, Rome, 1746, lost, D-Dl, MÜ, I-Nc, US-AAu
Cants., S, str, bc:
E quando sarà mai, D-Dlb, MÜs, I-MAC, Nc;
Gia la notte (Metastasio: La pesca), F-Pn, I-Mc*, Nc;
Giusti numi (Didone abbandonata), D-MÜs, I-Nc;
No, non turbarti, o Nice (Metastasio: La tempesta), D-Bsb, F-Pn, I-Nc, Tn (inc.);
Partir conviene, D-Bsb, MÜs, GB-Lbl Add.31692, I-Nc;
Perdona, amata Nice (Metastasio: La gelosia), D-MÜs, I-Mc, Nc
Le frondi l’erbe (Autunno), S, S, S, 2 hn, 2 ob, bc, GB-Lcm;
Lucinda e Fileno, G, S, S, str, bc, F-Pn;
Oh come oltre l’osato (Venere ed Amore), S, A, orch, bc, D-MÜs;
Scendi propizio (Metastasio: Epitalamio II), S, S, bc, MÜs
Solfeggi, S, T, bc, MÜs

Vocal religiosa:

Oratorios and sacred cantatas:
Isacco figura del Redentore (Il sacrificio di Abramo; Abramo ed Isacco) (2, P. Metastasio), S, S, A, T, B, 4vv, orch, bc, ?Venice, 1742, A-KR, Wn, B-Br, CH-Bu, D-Bsb, Dl, Hs, Mbs, MÜs, SWl, F-Pn, GB-Lbl, Lcm, Ob, I-Bc, Fc, Nc, Nf, PS, Ras, Tf, Vnm, Vsmc, S-Skma
La Betulia liberata (La Giuditta) (2, Metastasio), S, A, T, B, 4vv, orch, bc, ?Venice, 1743, B-Bc, D-MÜs, Sl*, GB-Lbl (facs. in IO, xviii, 1986), Lcm, I-Mc, Nc, OS, PS, Tf, Vsmc
Joas (Gioas; Il Gioas re di Giuda) (2, Metastasio, Lat. trans. G.B. Visino), S, S, S, A, A, A, 4vv, insts, Venice, Incurabili, 1745, lib Vcg; in Ac for mixed voices; ?spurious
Juda proditor (1, J. de Bellis), S, S, S, A, A, A, 4vv, insts, Venice, Incurabili, c1745/6, lost, lib Vmc
La passione di Gesù Cristo (2, Metastasio), S, A, T, B, 4vv, orch, bc, Rome, 1749, A-Wgm, Wn, B-Br, Lc, D-Bsb, Dl, Hs, HR (in Au), Mbs, MÜs, Rp, Rtt, SWl, F-Pn, GB-Cfm, Er, Lbl, Lcm, Lgc, Y, I-Bc, BGc, Fc, FAN, Mc, Nc, OS, PESc, PS, Rf, Vnm, Vsmc, US-Cn, NYp, Wc (London, 1770/R1986 in IO, xviii)
Giuseppe glorificato in Egitto (Giuseppe riconosciuto) (2), S, S, T, orch, bc, Rome, Collegio Nazareno, 1749, I-Nc, PS
Le spose di Elcana (1, C.E. Santa Colomba), 4vv, insts, Palermo, Chiesa del monastero del S Salvadore, 1750, lost, lib US-BEm
La natività della Beatissima Vergine (Ove son? Chi mi guida?) (2, G. Luca), S, A, T, orch, bc, Rome, Collegio Nazareno, 1750, D-MÜs, SWl, GB-Ob, I-Bc, Nc, Nf, PS
La gloriosa ascensione al cielo di Nostro Signor Gesù Cristo (In queste incolte rive) (2, F. Perazzotti), S, A, orch, bc, Rome, Collegio Capranica, 20 May 1751, D-MÜs, I-Nc* (sinfonia)
La natività della Beatissima Vergine (Che impetuoso è questo torrente) (2), S, S, T, orch, bc, Rome, Collegio Nazareno, 1751, Nc, Nf
La natività della Beata Vergine (Non più: l’atteso istante) (2, G.L. Bendini), S, A, T, orch, bc, Rome, Collegio Nazareno, 1752, GB-Lcm, I-Nc, PS
Il sacrificio di Gefte (1), 4vv, insts, Palermo, Chiesa del monastero di S Maria di Monte Vergine, 1753, lost, lib US-BEm
La reconciliazione della Virtù e della Gloria (1, C. Taviani), 2vv, insts, Pistoia, Palazzo del magistrato supremo, 1754, lost, lib I-Vgc
Gerusalemme convertita (2, A. Zeno), 4vv, chorus, insts, Palermo, Congregazione di S Filippo Neri, 1755, lost, lib PLcom (pt 2 only)
Il sogno di Nabucco (1), 4vv, chorus, insts, Palermo, Congregazione di S Filippo Neri, 1755, lost, lib PLcom
Spurious:
S Elena al Calvario, cited in Alfieri

Masses:
Ky, Gl (F), S, S, S, A, A, 4vv, str, bc, Venice, Incurabili, 1745, B-Lc, D-Dl, Hs, Mbs (inc.), MÜs, Rp, F-Pn, GB-Lbl, I-Mc, Nc
Cr (D), S, S, A, A, 4vv, str, bc, Venice, Incurabili, c1745, B-Lc, D-Dl, Rp, I-Nc (inc.)
Missa pro defunctis (E ), S, A, T, B, 4vv, str, bc, Stuttgart, Feb 1756, for Duchess of Württemberg, A-GÖ, KR, LA, Ssp, Wgm, Wn, B-Br, CH-Zz, D-BAR, BNms, Bsb, Dl, W. Hochstein’s private collection, Geesthacht, GBR, Hs, HL (in Mbs), HR (in Au), LEb, LEm, LEmi, LÜh, OB, Rp, SWl, TZ, WEY, WRgs, F-Pc, Pn, GB-Er, Lbl, Lcm, Ob, I-BGc, CORc, FAd, Fc, Gl, Mc, MOe, MZ, Nc, Ria, Rsc, P-EVc, Lf, US-Bp, NYp, PRu, Wc (Paris, n.d.), ed. H. Müller (Adliswil, 1986)
Missa solemnis (D), S, A, T, B, 4vv, orch, bc, Stuttgart, 1766, for the new ducal chapel, A-KN, LA, Wgm, Wn, Ws, CH-E, D-BNms, Bsb, Hs, HR (in Au), LEm (Ky, Gl), Mbs, MÜs, Rp, Rtt, Sl, SWl, F-Pc, Pn, R (Cr), GB-Lbl, Ob, I-BGc, Fc, Mc, MOe, Nc, US-Bp (Ky, Gl, Cr), Wc (Paris, n.d.), ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1987)
Missa (D), S, S, A, T, B, 4vv, orch, bc, Naples, 1769, perf. Lisbon, Festa de nossa Senhora do Cabo, spr. 1770 [Cr, San and Ag are variants from Missa solemnis, 1766], I-Nc* (sinfonia, Ky, Gl), P-La (without sinfonia), Cr (1766 Stuttgart version) in F-R, US-Bp
Doubtful:
Mass (C), CH-E 504/8, CZ-ZI, D-Mbs 283/3;
Mass (C), CH-E 504/9, D-Mbs 283/4;
Mass (c), CZ-RO (attrib. Brixi), D-EB;
Mass (D), A-Wn, CH-A, E 504/11, D-Bsb, Mbs, WEY, I-Fc;
Mass [without Cr] (D), CH-E 505/4;
Mass (d-D), CH-E 504/12;
Mass (d), A-KR, D-Dl (Cr) [by Righini, see RISM A/I/7, R1545];
Missa a cappella [without Gl] (F), A-Wgm;
Mass (G), lost;
Ky, Gl (c–D), D–MÜs 2202;
Ky, Gl (D), MÜs 2200 [partly identical to a mass by Cimarosa in MÜs 1106];
Ky, Gl, Cr (D), c1750, B-Lc (inc.);
Ky, Gl (D), I-Gl;
Ky, Gl (D), D-OB (attrib. Brixi), I-Fc;
Ky, Gl (d-F), D-Bsb;
Ky, Gl, Cr (F), Venice, Incurabili, Dl;
Ky, Gl, Cr (G), Venice, Incurabili, A-Wn (inc.), D-Dl;
Ky, Gl (B ), I-BGc;
Cr, San, Ag (C), S, A, Rvat;
Cr, San, Ag (D), B-Lc;
Requiem movts, I-Nc;
Gl (Ehre sei Gott in der Höhe) (C), D-As;
single mass movts: Ky, Gl (inc.), 2 Ag, Bsb 11210

Other sacred vocal:
Grads:
Benedicta et venerabilis ‘per la natività di Maria vergine’ (A), S, A, T, str, bc, Rome, 8 Sept 1752, B-Lc, D-Hs, GB-Lbl, I-Nc;
Diffusa est gratia ‘pro nec Vergine nec Martire’ (G), S, S, A, bc, Rome, 1751, F-Pn, I-Nc, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Discerne causam meam (D), S, A, 4vv, str, bc, Rome, c1751/3, D-Hs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc (Paris, n.d.);
Justus ut palma (A), S, S, A, 4vv, str, bc, Rome, 1751, B-Lc, D-Hs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc;
Locus iste ‘in anniversario dedicationis ecclesiae’ (C), S, S, A, T, B, bc, Rome, 18 Nov 1752, A-Wn, CH-E, D-Bsb, Hs, Mbs, MÜs, GB-Lbl, I-Ac, BGc, Mc, Nc, Rvat, P-Lf, Ln, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Propter veritatem ‘in Assumptione Beate Marie Virginis’ (A), S, A, str, bc, Rome, 15 Aug 1752, F-Pn (inc.)

Grads with seqs:
Alleluia, Emitte spiritum, and Veni Sancte Spiritus ‘festa della Pentecoste’ (D), S, A, T, B, 4vv, bc, Rome, 1752, A-Ssp, Wn, B-Bc, CH-E, D-Bsb, Dl, Hs, LEb, LEm, Mbs, Mk, MÜs, OB, Rp, WRgs, E-MO, F-Pn, GB-Lbl, Lcm, Ob, I-Ac, Bc, BDG, Fc, FEd, Mc, Md, Nc, Nf, OS, PAc, PS, Rc, Rf, Rmassimo, Rsc, Rsg, Rvat, Vnm, NL-At, P-Lf, Ln, VV, US-Bp, CA, PRu, Wc;
Oculi omnium, and Lauda Sion (‘festa del Corpus Domini’) (G), S, A, T, B, 4vv, bc, Rome, 1751, A-Wn, CH-E, D-Bsb, Hs, Mbs, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-Fc, Nc, Rvat, P-Lf, Ln, US-Bp

Seq:
Victimae paschali (F), S, S, A, A, T, B, 4vv, bc, Naples, 1770, written for the court of Lisbon, A-KR, Ssp, Wgm, Wn, B-Bc, D-Bsb, BD, Hs, LEmi, LÜh, Mk, MÜs, WRgs, F-Pn, GB-Lbl, Lcm, Ob, I-Ac, BGc, Fc, FEd, LT, Mc, Nc, Nf, PAc, Rsc, Rsg, Rsmt, Rvat, P-EVc, La, Lf, Ln, VV, US-Bp (Mainz, n.d.)

Offs:
Confirma hoc Deus (‘Pentecoste’) (F), S, S, A, T, B, 4vv, bc, Rome, 1752, A-KN, KR, Ssp, SF, Wgm, Wn, B-Bc, Lc, CH-E, CZ-LIa, Pnm, D-Bsb, BNms, Dl, GOa, Hs, LEm, Mbs, MÜs, OB, SWl, WEY, WRgs, E-MO, F-Pc, Pn, R, GB-Cfm, Er, Lbl, Ob, I-Ac, Bc, BGc, LT, MAC, Mc, Nc, Nf, OS, PAc, PS, Rf, Rvat, VId, P-EVc, La, Lf, Ln, VV, US-Wc (Paris, n.d.), arr. with orch in several sources;
Diffusa est gratia (C–e), S, A, T, T, B, bc, Rome, 1751, F-Pn, I-Nc, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Domine Deus in simplicitate (F), S, A, 4vv, bc, Rome, c1751/3, inc. in F-Pn, P-Lf;
Doubtful:
Haec dies quam fecit (D), 8vv, bc, I-LT;
Haec dies quam fecit (B ), S, B, bc, CH-E;
Terra tremuit (D), S, A, 4vv, bc, D-MÜs (attrib. Casali), I-PAc

Responses:
In monte oliveti (d), 4vv, bc, Rome, ?1751/3, B-Bc, D-Bsb, Hs, F-Pn, GB-Lbl, US-Wc;
Libera me [part of the Missa pro defunctis, 1756] (c), S, (S), A, T, B, 4vv,str, bc, separately in D-Bsb, BAR, HL (in Mbs), OB, Rtt, SWl, GB-Lcm, I-Fc, Mc, Nc, P-Lf;
Regnum mundi (D), S, A, 4vv, str, bc, Rome, 1752, D-Hs, GB-Lbl, I-Nc;
27 responses for Holy Week, 4vv, bc, Rome, c1751/3, D-Hs, GB-Lbl

Lamentations:
Incipit lamentatio Jeremiae Prophetae (c), S, orch, bc, Rome, c1751, A-Wn, D-Bsb, MÜs, F-Pn, GB-Lgc, I-BGc, Mc, Tn, US-Bp;
Vau–Et egressus est (F), S, A,orch, bc, Rome, c1751, A-Wn, F-Pn, GB-Lbl;
Jod–Manum suam misit (D), A, orch, bc, Rome, c1751, A-Wn, D-Bsb, Mbs, MÜs, E-ORI, F-Pn, GB-Lgc;
Doubtful:
Lamed–Matribus suis (G), S, A, orch, bc, D-Bsb (attrib. Perez in A-Wn, I-BGc);
Aleph–Ego vir videns (F), A, orch, bc, D-Bsb, MÜs, GB-Lbl, US-Bp (attrib. Perez in A-Wn, I-BGc);
Incipit oratio Jeremiae Prophetae (g), S, A, 4vv, orch, bc, D-MÜs (attrib. Durante), GB-Lbl

Canticles:
Domine ad adjuvandum me (D), S, (S, A, A, T, T), 4vv, str, bc, D-Bsb, MZsch;
Mag (A), S, (S), A, T, B, (B), 8vv, bc, Rome, c1750, A-Wn, D-Bsb, F-Pn, GB-Lbl, I-Rvat, US-Bp;
Sicut erat (F), 5vv, Bologna, 1741, I-Baf*;
TeD (D), S, S, A, B, 4vv, orch, bc, ?Venice, 1746, D-Hs, GB-Lbl, Lcm, I-BGc, Nc;
TeD (D), S, A, T, (B), 4vv, orch, bc, Stuttgart, 13 Feb 1763, A-LA, Wn, B-Br, CH-Zz, CZ-Pnm, ZI, D-As, BAR, Bsb, F, Hs, HR (in Au), LEm, LÜh, Mbs, MÜs, Rp, RUl, Sl, SWl, F-Pc, Pn, TLm, GB-Er, Lbl, Lcm, Ob, I-Bc, BGc, Fc, MOe, ed. H. Müller and W. Hochstein (Stuttgart, 1986);
TeD (D), S, S, A, T, B, 5vv, orch, bc, GB-Lcm, US-Wc*;
Doubtful:
Alleluia (C), 4vv, bc, I-Rvat;
Benedictus Dominus (G), 4vv, Rome, 1750, CH-E;
Domine ad adjuvandum me (C), 4vv, orch, bc, I-Vnm;
Gloria Patri (g–D), S, S, 4vv, orch, bc, F-Pn;
Mag (D), S, A, T, B, 4vv, orch, bc, CZ-Pnm (attrib. Zach), D-Bsb (attrib. Brixi);
Mag (D), 3vv, org (London, n.d.);
Mag (E ), S, A, T, B, 4vv, bc, P-EVc;
Mag (g), S, A, T, B, 4vv, orch, bc, D-Dl

Ants:
Bene fundata est (C), 4vv, bc, Rome, 18 Nov c1751/3, I-Rvat*;
Bene fundata est (B ), T, bc, Rome, 18 Nov 1752, Rvat*, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Christus factus est (d), 4vv, bc, Rome, c1751/3, D-Hs, GB-Lbl, I-Nc;
Domus mea (A), S, A, bc, Rome, 18 Nov 1750, D-Hs, GB-Lbl*, I-Nc, Rvat, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Haec est domus Domini (C), S, S, T, B, bc, Rome, 18 Nov 1750, D-Hs, GB-Lbl*, I-Nc, Rvat, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Hosanna filio David (d), 4vv, bc, Rome, ?1751/3, A-Wn, B-Bc, D-Bsb, Hs, Rtt, F-Pn, GB-Lbl, US-Bp;
Juravit Dominus (G), S, A, bc, Rome, 1751, I-Rvat*, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Memor sit Dominus (G), S, A, bc, Rome, 1752, Rvat (inc.);
Veni sponsa Christi (C), S, str, bc, Rome, 1752, Nc*, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Veni sponsa Christi (A), S, str, bc, Rome, 1751, D-Hs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc, ed. W. Hochstein (Lottstetten, 1986);
Doubtful:
Ave regina caelorum (A), S, S, str, bc, before 1756, PS;
Christus factus est (c), 3vv, bc, Nf;
Christus factus est (e), 4vv, bc, Ls, PAc;
Regina caeli (G), A, str, bc, B-Lc;
Regina caeli (B ), T, T, B, orch, A-Wgm;
Salve regina (F), S, str, bc, GB-Lgc;
Salve regina (G), S, orch, D-MÜs

Psalms:
Beati omnes (B ), S, S, A, 4vv, str, bc, Venice, Incurabili, c1745, I-Vnm;
Beatus vir (A), S, 4vv, str, bc, Rome, 1751, D-Hs, GB-Lbl, I-Nc;
Beatus vir (B ), S, A, T, B, 4vv, bc, Rome, 1750, A-Wn, D-Bsb, Hs, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, Ob, I-Mc, Nc, Rvat, US-Wc;
Confitebor (D), S, A, T, 8vv, bc, Rome, 1750, D-Hs, GB-Lbl, I-Rvat;
Confitebor (F), S, S, A, A, 4vv, str, bc, Venice, Incurabili, c1745/6, B-Lc;
Confitebor (G), S, A, T, B, 4vv, str, bc, Rome, 1751, I-Mc (inc.), Nc;
Confitebor (A), S, S, A, A, 4vv, str, bc, Venice, Incurabili, c1745/6, B-Lc;
Credidi (A), S, A, 4vv, bc, Rome, 1751, D-Hs, GB-Lbl, I-Mc, Nc, P-Lf;
Dixit Dominus (F), S, A, T, B, 4vv, str, bc, B-Lc, I-Vnm;
Dixit Dominus (F), 8 solo vv, 8vv, str, bc, Rome, 1751, B-Lc, D-Hs, F-Pn, GB-Cfm, Lbl, Lcm, I-Mc, Nc, P-Lf, US-Bp;
Dixit Dominus (G), S, A, T, B, 4vv, str, bc, Rome, 1751, F-Pn, I-Mc, Nc;
Domine ne in furore (c), S, (S), A, 4vv, str, bc, Venice, ?Incurabili, 1745, GB-Ob, I-Mc
In convertendo (D), 6 solo vv, 8vv, bc, Rome, 1753, D-Bsb, MÜs, F-R, GB-Ob, I-Rvat*;
In convertando (G), S, S, 8vv, bc, Rome, 1751, D-Hs, F-Pn, GB-Lbl*, I-Nc;
Laetatus sum (F), S, A, 4vv, orch, bc, ?Venice, 1743, A-Wm, Wn, CH-E, D-MÜs;
Laudate pueri (C), S, S, S, S, 8vv, bc, Rome, 1752, D-Bsb, Hs, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-BGc, Nc (attrib. Leo), Rvat, US-Bp;
Laudate pueri (B ), 6 solo vv, 8vv, str, bc, Venice, Incurabili, 1746, D-Hs, GB-Lbl, I-Nc;
Miserere (g), 4vv, Rome, 1749, examination piece for S Pietro, A-Wn, D-Bsb, MZsch, I-PAc, Rvat;
Miserere (d), S, S, A, T, 4vv, Rome, 1751, based on settings by Leo and Lotti, A-LA, CH-E, D-Bsb, Mbs, Mk, MÜs, F-Pn, R, GB-Lbl, I-Mc, Nc;
Miserere (e), 8vv, Rome, c1751/3, D-Hs, F-Pn, GB-Lbl, I-Mc, Nc;
Miserere (G), 4vv, bc, Rome, c1751/3, D-Hs, GB-Lbl, I-Nc;
Miserere (g), 4vv, Rome, ?1751/3, D-Bsb (attrib. Pergolesi), Hs, MÜs (attrib. Lotti), GB-Lbl, I-Mc (attrib. Cafaro), Nc;
Miserere (g), S, S, A, T, 4vv, bc, Stuttgart, A-LA, Wn, D-Bsb, Dl, Hs, LEm, Mbs, Mk, Rtt, F-Pn, R, GB-Lbl, Lcm, I-Fc, Mc, Nc, OS, Rvat, Vnm, P-Lf, US-Bp;
Doubtful:
Beatus vir (D), S, 4vv, orch, D-MÜs, F-TLm;
Beatus vir (F), S, B, 4–5vv, orch, B-Lc;
De profundis (c), S, A, T, B, 4vv, ob, str, bc, A-Wn;
Dixit Dominus (D), S, A, T, B, 4vv, orch, D-MÜs;
Dixit Dominus (g), 5 solo vv, 5vv, str, bc, D-LÜh;
Laudate pueri (G), S, S, A, A, 8vv, str, bc, Venice, ?Incurabili, A-Wn;
Miserere (c), 5vv, bc, I-Nc;
Miserere (f), 3vv, bc, Nf;
Miserere (g), 7 solo vv, 5vv, orch, P-EVc;
Miserere (a), S, A, T, B, 4vv, D-LEm;
Miserere (a), 4vv, bc, D-MÜs (attrib. Casali), I-PAc

Motets, solo cants. and arias (for details see Hansell, 1970, and Hochstein, 1984):
Modulamina sacra (collection of solo motets), S/A, str, bc, Venice, Incurabili, c1745/6 [Ab herebo profundo (also attrib. Ciampi), S, lost;
Astri fulgentis (A), S, B-Lc (inc.);
Atro funeri, A, lost;
Audi, o pastor (also attrib. Porpora), A, lost;
Barbara poena afflicta (G), S, I-CHf (for solo T);
Caeleste lilium, S, lost;
De tua sede luminosa (B ), S, D-MÜs, SWl, I-CHf (for solo T);
Fuge, o misera columba (B ), S, A-Wn, GB-Lbl (inc.), attrib. Hasse in F-Pn, US-Wc;
Furendo deliro (G), A, B-Lc (for solo B);
In te spero, A, lost;
Insurgunt armati, A, lost;
Nova fronde, novo flore, S, lost;
O amabiles dolores, S, lost;
O quam serena, S, lost;
Peregrina desolata (C), S, A-Wn;
Relinquite fontem, A, lost;
Si fremit unda irata, A, lost;
Spem deus erige labentem, A, lost (by Hasse in I-Mc);
Spirant amabiles, A, lost;
Sponsa plange, A, lost;
Tacete, o frondes (also attrib. Scarlatti), S, lost;
Venit e silva, A, lost; lib pubd (Venice, 1746), in Vcg]

Animae laetantes (D), S, B, 4vv, orch, bc, F-Pn, I-Nc* (inc.);
Arma frenate (D), B, str, bc, Mc, Nc;
Beatus vir (B ), S, str, bc, CH-E;
Benedictus Mariae filius (C), S, orch, bc, E;
Care Deus si respiro (c), S, str, bc, I-Bc;
Credidi propter quod (B ), S, str, bc, CH-E;
Cuncta in mundo (B ), B, str, bc, A-Wgm;
Deus refugium nostrum, B, 4vv, orch, GÖ, M;
Dum fremit unda insana (E ), S, str, bc, Wn;
Haec requies mea (G), S, str, bc, I-Nc (inc.);
In alto monte tremo (F), B, str, bc, Mc;
In sede beata (D), A, orch, CZ-Pnm, TU;
Laudabo te pastorem (E ), A, str, bc, A-KR;
Laudate pueri (D), S, orch, CH-E;
Lord have mercy (E ), vv, org, F-Pn, GB-Lbl (‘John Bennet’s Organ Book’), Lsp;
Miseris agitatis (D), B, str, bc, A-KR;
O Jesu ter amabilis (E), A, str, bc, KR;
O Lord our God (D), B, str, bc, GB-Lbl;
Panem caeli (d), 4vv, bc, P-Lf;
Pange lingua (E ), T, str, bc, CH-E;
Pange lingua (B ), S, str, bc, E;
Panis angelicus (B ), S, A, str, bc, A-KR, LA;
Peccatorum (g), B, str, bc, KR;
Pietà, pietà Signore (g) (It. trans. S. Mattei), S, S, str, bc, Naples, 30 March 1774, A-GÖ, Wgm, Wn, B-Bc, Br, BR-Rn, CH-E, D-Bsb, Dl, Hs, Mbs, MÜs, Rp, Rtt, Sl, SWl, F-Pn, R, GB-Cfm, Er, Lbl, Lcm, Lgc, I-Baf, Bc, BGc, BGi, CORc, Fc, Gl, LT, Mc, Nc, OS, PAc, PIraffaelli, Rig, Rsc, TLP, TEd, Vc, Vlevi, Vnm, US-Bp, PRu, Wc;
Stando accanto (A), S, str, bc, D-EB;
Sum fides armata (D), S, str, bc, Bsb;
Surgite cives (D), A, orch, CZ-LO;
Spurious:
Agonia di Gesù Cristo (g), I-Mc (by Zingarelli), Vc;
Caeli enarrant (A), Ac, Nc (by Buroni)

Hymns:
Aurea luce (D), S, A, 8vv, bc, Rome, 29 June 1750, A-Wn, D-Bsb, Hs, Mbs, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-BGc, Nc, Rvat;
Urbs Jerusalem beata (G), S, A, T, B, 4vv, bc, Rome, 18 Nov 1750, D-Hs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc, Rvat;
Veni Creator Spiritus (D), S, 4vv, str, bc, Rome, c1751, D-Hs, MÜs, F-Pc, Pn, R, GB-Lbl, I-Nc (Paris, n.d.), ed. W. Hochstein (Stuttgart, 1991)

Sacred duets (pss trans. S. Mattei), S, S, bc, I-Nc:
Le mie voci (F); Ma tu sperar (G) (also attrib. Rispoli);
Perchè, o Dio (C); Piane le vie (B ) (also attrib. Rispoli);
Tu mi vedi (F); Venga ad offrir (E) (also attrib. Cafaro)

Instrumental:

Six Sonatas, 2 fl/vn, bc (hpd/vc) (London, 1753), nos.2 (G), 3 (D), 5 (C), and 6 (D), nos. 1 and 4 not by Jommelli; nos.3 and 6 in S-Uu; no.6 in D-KA 223; no.5 ed. G. Boilla (Adliswil, 1983)
Divertimento (G), 2 vn, va, bc, D-SWl;
Divertimento (E ), 2 vn, va, hn, bc, SWl;
Sinfonia for salterio [dulcimer] (G), str, bc, I-Nc; Ciacona (E ), orch, D-Sl, GB-Lbl, I-Bc (London, n.d.); Conc. (G), fl, orch, formerly D-Bsb
Conc. (D), hpd, orch, bc, A-Wgm;
Concerto (F), hpd, orch, D-SWl;
Conc. (G), hpd, orch, bc, Bsb, LB, MÜu;
March (F) and 2 minuets (C, B ), hpd, Bsb;
Sonata (C), hpd, Rome, 1769, Bsb;
Duo (C), hpd/pf 4 hands, B-Bc
9 qts, 2 vn, vc, bc, inc. I-Gl [nos.1–5 lack vn 1, no.9 lacks vc];
Napolitano (D), fl, 2 vn, bc, D-MÜu;
Sonata (D), 2 fl, bc, KA 224;
Concerto … da camera (f), 2 vn, bc, I-Mc;
Sonata (G), 2 vn/fl, bc, A-LA, Wgm, I-Gl, PS R.92;
Sonata (G), 2 vn/fl, bc, Gl M4.2836, PS no.1;
Sonata (G), 2 vn, b, PS no.5



Informació addicional... 

dimecres, 10 de setembre del 2014

JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Missa pro defunctis (1756)

Canaletto - Venice The Campo SS. Giovanni e Paolo (c.1736-40)



- Recordatori de Niccolò Jommelli -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Canal (Venècia, 7 d'octubre de 1697 - Venècia, 19 de abril de 1768) va ser un pintor italià. Canaletto va estudiar pintura i perspectiva amb el seu pare, un escenògraf de tradició barroca. La veduta (vista de la ciutat), una forma de pintar relativament nova i rara per a l'època, es va convertir en la seva especialitat. Els seus principals clients van ser aristòcrates anglesos de viatge per Europa, per a qui els seus quadres eren souvenirs de les vistes de Venècia, el Gran Canal, la cala de Sant Marc, innombrables escenes de regates i festivals aquàtics com el de la celebració anual de les Noces de Venècia i el Mar. La tècnica de Canaletto tenia totes les característiques venecianes tradicionals de lluminositat i color, a les quals va afegir una especial atenció, d'influència flamenca, pel detall clar i precís. Per l'enquadrament de les seves pintures va utilitzar la cambra obscura. Les seves primeres obres solen presentar, en colors foscos i densos, un ambient d'una humitat gairebé palpable sota un cel tempestuós. Les seves obres posteriors, a partir de 1740, quan comença a adquirir un estil de pinzellada més solta i imprecisa, representen escenes banyades per un sol brillant, amb un ric cromatisme realçat pels vermells i daurats. El 1746, després que la Guerra de Successió austríaca hagués reduït de forma dràstica l'afluència de visitants anglesos a Venècia, Canaletto va viatjar a Anglaterra. Allà va pintar molts paisatges i cases de camp abans de tornar a Venècia el 1755. Va ser triat membre de l'acadèmia de Venècia el 1763, encara que les obres dels seus últims anys van rebre cada vegada més crítiques pel seu estil superficial i per la repetició mecànica dels seus temes més coneguts. La qualitat que dóna a la textura de l'aire en les seves millors obres va esdevenir determinant per la pintura paisatgística del segle XIX. El seu nebot, Bernardo Bellotto, va ser també un important pintor de paisatges. Va morir a Venècia l'abril de 1768.




Parlem de Música...

Niccolò Jommelli (Aversa, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) va ser un compositor italià, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època. Va estudiar amb el canonge Muzzillo de la Catedral de San Paolo de la seva ciutat natal Aversa, a Nàpols, amb Leonardo Leo i Francesco Feo, al Conservatori de S. Onofrio i al Conservatori de la Pietà dei Turchini. A partir del 1736 va ser mestre de capella del marquès d'Avalos, que es va convertir en el seu protector des de l'estrena, al Teatre Nuovo de Nàpols, de la seva òpera bufa l'Errore amoroso (1737), a la qual va seguir Odoardo (1738). L'èxit aconseguit amb aquestes obres va fer que escrivís per a diversos escenaris italians, com els de Roma i Bolonya. A partir del 1741, va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Venècia, on l'alemany Johann Adolph Hasse el va nomenar director del Conservatori degli Incurabili (1743-1747). Entre els anys 1748 i 1750 va estar a Viena, on va col·laborar amb Metastasio i a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt de Sant Pere. A partir del 1753, va ser mestre de capella del duc de Wurtemberg a la cort de Stuttgart. Durant aquesta època va equilibrar la tradició italiana de l'òpera seriosa amb la tècnica instrumental alemanya i el teatre francès. Durant els seus anys d'activitat a Stuttgart va elevar la qualitat teatral de la ciutat, arribant a ser reconeguda a tot Europa. Durant aquesta època va compondre, entre altres obres, Fetonte (1753), Cantone in Utica (1754) i les noves versions de Enzio (1758) i de Didone abbandonatta (1763). El 1769 va abandonar la ciutat alemanya i va tornar a Aversa, on va compondre música de cambra i música religiosa, entre la que destaca un Miserere. Va morir a Nàpols l'agost del 1774.

Font: En català: Niccolò Jommelli (1714-1774) En castellano: Niccolò Jommelli (1714-1774) In english: Niccolò Jommelli (1714-1774) - Altres: Niccolò Jommelli (1714-1774) 



Parlem amb veu pròpia...

Niccolò Jommelli és un dels compositors destacats d'aquest 2014. El seu aniversari, inesperadament, ens està obrint una desconeguda porta a un univers musical d'una gran riquesa. Especialment pel que fa a música religiosa la qual (veure la darrera entrada de Jommelli en aquest espai) s'està configurant com una de les majors produccions del seu repertori. En aquest sentit, el seu Rèquiem o Missa pro defunctis en Mi bemoll major, escrit en una tonalitat peculiar en el segle XVIII, és mereix un punt i apart. En memòria i honor a la duquessa Maria Augusta de Württemberg, la mare de Carlo Eugenio Duc de Roma, Jommelli el va compondre el 1756, per tant, l'hem de situar, amb matisos, en l'època musical clàssica. La introducció marca la pauta solemne en una missa amb una marcada barreja d'estils, comprensible en relació al context pre-clàssic i barroc. Parts operístiques (soprano en el Benedictus i baix en el Tuba mirum) es juxtaposen amb trams d'estricte contrapunt, un d'ells amb una esplèndida doble fuga en el Pie Jesu. Per a quatre veus, soprano, tenor, alt i baix, i orquestra, Jommelli el va escriure durant la seva estada a la Cort Würtemberg a Sttutgart. L'obra reflecteix la reacció serena i contemplativa de la mort amb moments de certa pompositat sense perdre la compostura. Curiosament, tot i que molts de nosaltres relacionem a Jommelli amb l'òpera, va ser precisament el seu Rèquiem l'obra més internacional del seu repertori. Fins a 80 manuscrits diferents de la seva partitura s'han localitzat arreu d'Europa sent, durant la segona meitat del segle XVIII, el Rèquiem més interpretat i famós i comparable al que va significar, durant el segle XIX, el Rèquiem de Mozart. I això tenint en compte que notables compositors com Hasse, Zelenka, Werner, Heinichen o Martini, per citar-ne alguns, havien escrit misses de difunts meravelloses. Sorprenentment, fins aquest any de celebració, no havíem tingut la fortuna de gaudir, en bones condicions, d'aquesta impressionant obra d'un Jommelli que darrerament no ens deixa de sorprendre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Susanna Martin (soprano); Britta Schwarz (contralt); Virgil Hartinger (tenor); Raimund Nolte (bass); Chor und Orchester der Ludwigsburger Schlossfestspiele; Reinhard Goebel (conductor)
RECICLASSICAT: JOMMELLI, Niccolò (1714-1774)
IMSLP: Niccolò Jommelli (1714-1774)
CPDL: Niccolò Jommelli (1714-1774) 
SPOTIFY: No disponible

Niccolò Jommelli (1714-1774)





















dimecres, 5 de febrer del 2014

JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Roma 1751, Sacred Music

Giovanni Battista Moroni - Canon Ludovico di Terzi
Obra de Giovanni Battista Moroni (c.1520-1579), pintor italià (1)



- Recordatori de Niccolò Jommelli -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Moroni (Albino, c.1520 - 5 de febrer de 1578) va ser un pintor manierista italià, fill de l'arquitecte Andrea Moroni. Va ser deixeble d'Alessandro Bonvicino, més conegut com Moretto de Brescia, a qui no va arribar a igualar en composicions religioses, però al que va superar com a retratista. Els seus retrats, plens de vida, reflectien fidelment la personalitat dels retratats gràcies a la tècnica segura i personal del pintor, a la sinceritat en el color i la fidelitat del dibuix, que aconseguien traduir a consciència l'aspecte dels personatges. Va retratar sobretot a la petita aristocràcia i burgesia de Bèrgam. Un dels seus treballs més coneguts és El sastre (1571, Galeria Nacional de Londres), on es pot apreciar aquesta tècnica precisa i fidel. Com a colorista són notables els vermells que emprava i els inimitables grisos dels fons. El gran pintor Ticià solia aconsellar als personatges que el visitaven Venècia que procuressin obtenir un retrat de Moroni, testimoni d'excepció de la extraordinària obra de l'artista de Bèrgam. Les principals obres del Moroni es conserven a la seva ciutat natal i també a la Galeria Nacional de Londres, la Pinacoteca Antiga de Munich, el Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg, la Galeria Imperial de Viena, el Museu de l'Emperador Frederic de Berlín, la Galeria dels Uffizi de Florència i la Galeria Nacional de Dublín. El Museu de Prado de Madrid té en dipòsit el retrat d'un capità venecià. Va morir el febrer de 1578.

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Battista Moroni (c.1520-1579) In english: Giovanni Battista Moroni (c.1520-1579) - Altres: Giovanni Battista Moroni (c.1520-1579)



Parlem de Música...

Niccolò Jommelli (Aversa, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) va ser un compositor italià, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època. Va estudiar amb el canonge Muzzillo de la Catedral de San Paolo de la seva ciutat natal Aversa, a Nàpols, amb Leonardo Leo i Francesco Feo, al Conservatori de S. Onofrio i al Conservatori de la Pietà dei Turchini. A partir del 1736 va ser mestre de capella del marquès d'Avalos, que es va convertir en el seu protector des de l'estrena, al Teatre Nuovo de Nàpols, de la seva òpera bufa l'Errore amoroso (1737), a la qual va seguir Odoardo (1738). L'èxit aconseguit amb aquestes obres va fer que escrivís per a diversos escenaris italians, com els de Roma i Bolonya. A partir del 1741, va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Venècia, on l'alemany Johann Adolph Hasse el va nomenar director del Conservatori degli Incurabili (1743-1747). Entre els anys 1748 i 1750 va estar a Viena, on va col·laborar amb Metastasio i a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt de Sant Pere. A partir del 1753, va ser mestre de capella del duc de Wurtemberg a la cort de Stuttgart. Durant aquesta època va equilibrar la tradició italiana de l'òpera seriosa amb la tècnica instrumental alemanya i el teatre francès. Durant els seus anys d'activitat a Stuttgart va elevar la qualitat teatral de la ciutat, arribant a ser reconeguda a tot Europa. Durant aquesta època va compondre, entre altres obres, Fetonte (1753), Cantone in Utica (1754) i les noves versions de Enzio (1758) i de Didone abbandonatta (1763). El 1769 va abandonar la ciutat alemanya i va tornar a Aversa, on va compondre música de cambra i música religiosa, entre la que destaca un Miserere.



Parlem amb veu pròpia...

Aquest any tenim quatre compositors de renom que celebren el 300 aniversari de naixement. D'entrada, i de qui ja n'hem parlat, l'alemany Gottfried August Homilius. Seguirà el també alemany Carl Philipp Emanuel Bach. Continuarà amb Christoph Willibald Gluck i finalitzarà amb l'italià Niccolò Jommelli. Per tant, de forma sistemàtica n'anirem parlant ja que tots ells, amb major o menor mesura, freqüència i intensitat, van escriure una interessant i apassionant història de vida musical la qual per nosaltres serà motiu de cerca, estudi, revisió i divulgació. Avui iniciarem la celebració d'un italià que va escriure, principalment, òpera però que en altres camps també va deixar una empremta destacada i especialment valuosa. Quan parlem de Jommelli ràpidament ens situem a un espai geogràfic ben delimitat, el de Nàpols i el de la seva magnífica escola de música. Per entendre la magnitud de la seva importància acadèmica, consti un exemple eloqüent per sí mateix. En el segle XVIII Nàpols tenia fins a quatre conservatoris de música a ple rendiment. Una autèntica "factoria industrial" d'instrumentistes, cantants i compositors que va "produir" grans mestres com Durante, Cimarosa, Paisiello o Porpora, entre molts altres. El 1806, aquests quatre conservatoris es van fusionar en el nou i actual Conservatori de San Pietro a Maiella. Queda clar que Nàpols, que en aquell temps de ben segur que ja era una potència gastronòmica, es va convertir en un centre de peregrinació artístic internacional i reconegut arreu d'Europa. Va ser en aquest ambient on Jommelli va bordar la seva carrera com a compositor, principalment, d'obres teatrals. No obstant, el nostre Jommelli d'avui l'haurem de situar en l'interludi de la seva etapa operística més brillant. I concretament, allunyat del seu Nàpols estimat. L'any 1751, situat a la bellisima Roma, va afrontar un vocació diferent, la de compondre música religiosa. Aquesta, donada l'experiència lírica de Jommelli, ha esdevingut una de les majors produccions del seu extens repertori. Recordem que a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt a la Basílica de Sant Pere. Lògicament, el seu càrrec, per imperatiu categòric, l'obligava a escriure litúrgia musical. El resultat, esplèndides i operístiques obres vocals sacres en un estil molt proper al del seu contemporani italià Baldassare Galuppi. Entre elles, el Miserere a quatre veus i continuo en honor a Sant Pere. Una obra coral austera i polifònica però a la vegada esplèndida, delicada i tonalment molt equilibrada... en poques paraules, una meravella. Contrast molt marcat amb l'explosiu i líric Dixit Dominus per a solistes, cor i orquestra. Una obra que va impressionar al mateix Mozart quan va viatjar a Itàlia, on el va poder escoltar i gaudir en directe. Jommelli va escriure aquest salm, probablement, per l'ofici de vespres de l'església de Santa Maria dell'Anima. Dues obres diferents però que demostren, amb escreix, la notòria capacitat creativa de l'italià. La interpretació del conjunt és realment bona convertint aquesta edició en una de les millors pel que fa a música religiosa de Jommelli a qui avui, a mesos vista del seu aniversari, començarem a celebrar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Emanuela Galli (soprano); Romina Basso (contralto); Francesca Boncompagni (soprano); Karin Selva (soprano); Ghislieri Choir & Consort; Giulio Prandi
RECICLASSICAT: JOMMELLI, Niccolò (1714-1774)
AMAZON: Niccolò Jommelli - Roma, 1751 - Sacred Music
IMSLP: Niccolò Jommelli (1714-1774)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 10 de setembre del 2012

JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Concerto per pianoforte ed orchestra

Niccolo Jommelli
Retrat de Niccolò Jommelli, obra d'autor anònim





Niccolò Jommelli (1714-1774) compositor italià nascut a Aversa. Curiosament, en un dia 10 de setembre de fa 298 anys veia la llum per primera vegada aquest il·lustre compositor italià. Per tal de celebrar l'efemèride, recuperaré un parell de partitures. de la seva minsa però preciosa obra instrumental. Recordo, ja fa uns mesos, haver parlat de Jommelli en relació a la seva música sacra caracteritzada, en aquell dia, per un Magnificat. I si bé Jommelli està internacionalment lligat a la òpera italiana, també va trobar temps suficient per a la devoció instrumental i religiosa, amb alguna missa perduda per la immensitat del cofre dels tresors que algun dia recuperaré. Com moltes de les ànimes de vocació artística del segle XVIII, el seu primer contacte amb la música el va iniciar a través del cor de la catedral de la seva ciutat natal. Des d'allà, i amb només 11 anys, es traslladaria a la veïna Nàpols per estudiar de forma més sistemàtica i acadèmica. No coneixem del cert el per què de la seva vocació operística, tanmateix, seria en aquest gènere que rebria les primeres benevolents i agradables crítiques quan amb 23 anys estrenaria la seva primera producció teatral de caràcter jocós. Des d'aleshores, el seu univers seria aquest tot viatjant i representant òperes amb considerable èxit. Alhora, el caire innovador en les formes i en els continguts el van promocionar a les altes esferes musicals tot i que també es va guanyar alguns enemics, entre ells el català Domènec Terradellas de qui no agradava en absolut l'èxit que obtenia a la seva terra natal i de qui fins i tot es diu que fou assassinat per uns sicaris a sou del mateix Jommelli...

Elocubracions al marge, probablement i més enllà de tota una història de vida dedicada a la òpera, va ser en els últims anys de vida del compositor que es dedicaria de ple a la creativitat instrumental. En aquest context i geogràficament de tornada a la seva plàcida ciutat natal on escriuria aquest parell de concerts. D'entrada, el concert de flauta en Re major i pensat per al lluïment de l'intèrpret solista i no tant per l'acompanyament ja que aquest és molt reduït. Obertura instrumental d'una de les joies que per primera vegada es recuperen de Jommelli, un més que interessant concert per a pianoforte i orquestra en Re major. Una partitura inesperadament brillant i d'una elegància sincera que dibuixen un paisatge de Jommelli desconegut per a tots nosaltres. Dilluns de pont, previ a la diada que, segons sembla i pel que ens diuen, serà antològica patriòticament parlant. Sigui com sigui, esperem que la música d'aquest important dia sigui la de Carles Baguer, Domènec Terradellas o Antoni Soler ja que aquests també van ser catalans i possiblement prou elegants com per ser-ne protagonistes en una diada que en cas que fos així, i si més no, seria musicalment sorprenent i internacionalment reconeguda pel seu enginy. Somiar és fàcil i gratuït no obstant és evident que no serà el cas. Mentrestant i des d'aquí la nostra bandera és i serà la música ja que no entén, ni vol fer-ho, de política i, molt menys, de fronteres.

El concert de pianoforte interpretat per I Solisti Partenopei, amb Antonella Cristiano al piano i la direcció musical de Ivano Caiazza.

El concert de flauta interpretat Auser Musici i la flauta de Carlo Ipata.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!