Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asioli B.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asioli B.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de maig del 2022

ASIOLI, Bonifazio (1769-1832) - Sinfonia in fa minore

Michal Stachowicz (1768-1825) - Dozynki


Bonifazio Asioli (1769-1832) - Sinfonia in fa minore (live performance, 1982)
Performers: Orchestra giovanile degli istituti pareggiati di Modena, Reggio Emilia e Ravenna; Dariο Indrigο (conductor)

---


Italian composer and theorist. Born into a family of musicians, he was essentially self-taught although he studied briefly with Giovanni Battista Lanfranchi, the assistant maestro di cappella in the basilica. At the age of eight he had already written complex sacred pieces and chamber music. He studied in Parma with Angelo Morigi (called ‘Il Merighi’) during 1780–81 and in 1782 stayed for a time in Bologna (where he visited Paudre Martini) and Venice, where he had great success as a harpsichordist and improviser. Having returned to Correggio, at the age of 14 he taught the harpsichord, flute and cello at the Collegio Civico and in 1786 was appointed maestro di cappella. La volubile, performed in Correggio in 1785 with the intermezzo Il ratto di Proserpina, marked the beginning of his career as an opera composer. In the retinue of the Marchese Gherardini, he moved to Turin (1787), then to Venice (1796-99) and finally to Milan, where his opera Cinna had already been staged at La Scala (1792). In 1805 he was appointed maestro di camera and music director at the royal chapel of the viceroy Eugène Beauharnais; the appointment involved the composition of both sacred and secular music for the accademie held at the royal palace. In 1808, at the suggestion of Mayr, who had refused the post, he became the first director of the newly founded Milan Conservatory, and held the chair of composition. The second part of his life was devoted to teaching by the production of a series of theoretical works. He was responsible for the first performance in Italy of Haydn’s Creation and Seasons. During his Milanese period he was in touch with Weigl, Clementi and Haydn, who, in a letter in 1806, recommended Karl Mozart to him as a pupil. 

Apart from a journey to Paris in Beauharnais’ retinue in 1810, he remained in Milan until 1814, when he was compelled to leave the conservatory as a ‘foreigner’ after the fall of the Kingdom of Italy. Because of his exceptional merits he was allowed to retain his post at court but in October he was again in Correggio, where he remained until his death. In Correggio in 1815 he established a music school, in which he was joined by his brother Giovanni Asioli (1767-1831), who, during a life spent entirely in Correggio, was municipal maestro di cappella (from 1755), organist at the basilica, a pianist and composer. In this final period of his life, Bonifazio composed mostly sacred music and continued his theoretical writings. In 1826 he supplied the statutes for the Reggio music school of which, having refused the directorship, he was made honorary president. Asioli’s music is now forgotten, although the brilliance of his talent was widely acknowledged by his contemporaries. His idiom, pleasant and at times sentimental, is at its best in his vocal chamber music, which in style recalls Haydn and Mozart, without showing many traces of the stylistic crisis undergone by music at the beginning of the 19th century. His sinfonie have been compared to those by the young Beethoven, and his theatrical music was written in the style of Paisiello and Cimarosa. His didactic work survived longer, and it is to him that the Milan Conservatory owes the foundation of its library. His brother Luigi Asioli (1778-1815) was a tenor, pianist and composer. A pupil of his brother Giovanni Asioli, he worked first in Naples and Palermo, and from 1804 in London, where he became a fashionable singing teacher. He composed a large amount of music in all forms, much of which, particularly vocal and instrumental chamber pieces, was published in London. 

dilluns, 26 de maig del 2014

ASIOLI, Bonifazio (1769-1832) - Keyboard Sonatas

Richard Parkes Bonington - The Grand Canal, Venice, Looking Toward the Rialto (1826)
Obra de Richard Parkes Bonington (1801-1828), pintor anglès (1)



- Recordatori de Bonifazio Asioli -
En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Richard Parkes Bonington (Arnold, Nottinghamshire, 25 d'octubre de 1802 - Londres, 23 de setembre de 1828) va ser un pintor paisatgista romàntic anglès. Va néixer a Arnold, prop de Nottingham. Quan la seva família es va traslladar a Calais, França, va assistir a l'Escola de Belles Arts de París el 1820 on va rebre classes particulars del baró Antoine-Jean Gros i es va fer amic de Delacroix. Encara que també va pintar a l'oli, és més conegut pels seus paisatges a l'aquarel·la. Va passar la major part de la seva vida a França i va ser un dels primers pintors d'aquest país a adoptar la tècnica dels paisatgistes anglesos de l'època, com John Constable. Va morir a l'edat de 26 anys a Londres, abans que el seu estil assolís la plena maduresa. No obstant això, en la seva obra s'aprecia una gran habilitat, espontaneïtat i agilitat en la traçada. Juntament amb Turner i John Constable va posar en voga les pochades (esbossos ràpids presos del natural). Després de la seva mort, la seva pintura de caràcter líric i eteri va exercir una gran influència a l'Escola de Barbizon francesa. Entre les seves obres en destaquen Enric IV i l'ambaixador espanyol (c.1827, Col·lecció Wallace, Londres), Francesc I i la duquessa d'Étampes (c.1828, Museu del Louvre, París), Escena costanera, Normandia i Descans a la vora del camí (ambdós en el Museu Metropolità, Nova York).




Parlem de Música...

Bonifazio Asioli (Correggio, 30 d'agost de 1769 - Correggio, 26 de maig de 1832) va ser un compositor i pianista italià. Nascut en una família de músics, la seva primerenca formació va ser autodidacta tot i estudiar, durant un breu període de temps, amb Giovanni Battista Lanfranchi, un assistent de mestre de capella de la seva ciutat natal. Amb 8 anys va començar a compondre música de cambra i obra litúrgica. Va estudiar a Parma amb Angelo Morigi i el 1782 va estudiar a Bologna amb el Pare Martini. Des d'allà va viatjar a Venècia abans de tornar a Correggio. Amb 14 anys va començar a donar classes de clavecí, flauta i violoncel al Collegio Civico i el 1786, amb 17 anys, el van nomenar mestre de capella. El 1785 va estrenar La volubile, la primera de les seves òperes. A partir d'aleshores va començar a recorre Itàlia com a compositor teatral. El 1895 va ser nomenat maestro di camera i director de la capella musical del virrei Eugène Beauharnais. El 1808, gràcies a la influència de Mayr, va ser nomenat director del Conservatori de Milà on va ocupar la càtedra de composició. A partir d'aquell moment va dedicar la seva vida a la docència tot publicant diversos treballs teòrics. Va promoure la música d'Haydn i va tenir a Karl Mozart com a alumne en el conservatori. La caiguda del regnat d'Itàlia el va obligar a abandonar el càrrec de professor del conservatori i va decidir tornar a Correggio, on va compondre especialment música de cambra i obra religiosa abans de morir el mes de maig del 1832.

Font: En català: Bonifazio Asioli (1769-1832) En castellano: Bonifazio Asioli (1769-1832) In english: Bonifazio Asioli (1769-1832) - Altres: Bonifazio Asioli (1769-1832)



Parlem amb veu pròpia...

Bonfiazio Asioli va ser el membre més destacat d'una generació de tres germans especialment coneguts, imagino, a Correggio. Giovanni Asioli (1767-1831), mestre de capella, organista i compositor, i Luigi Asioli (1778-1815), tenor, pianista i compositor, van ser els altres representants d'aquesta família musical. Bonifazio va ser el més internacional de tots ells i la seva música va arribar a ser, si més no durant un temps, bastant popular arreu d'Itàlia. Alhora, el seu talent va ser àmpliament reconegut en públic en els seus anys d'opulència creativa i docent. El seu llenguatge musical, proper instrumentalment a Haydn i Mozart i vocalment a Pasiello i Cimarosa, va ser agradable, i en general, ben construït acadèmicament. No obstant, avui dia el seu nom malviu en l'oblit. De fet, només existeix una edició monogràfica relacionada amb la seves sonates de piano. Aquestes precisament, en una edició compartida amb obres de Mozart i de qualitat interpretativa irregular, seran les protagonistes en aquest recordatori pòstum de la seva vida i obra. La Sonata en Do opus 9-2, de tres moviments i d'estètica clàssica, serà la que podrem escoltar en honor a un ciutadà que en vida va rebre grans mostres d'afecte i admiració. D'aquella alegria i amor per Asioli en el nostre temps no en queda ni rastre. Des d'aquí un homenatge breu però sincer per no oblidar a tants i tants mestres de l'apassionant història de la música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Kathryn Deguire & Vladimir Pleshakov (piano)
AMAZON: Mozart - Asioli:Keyboard Sonatas

Mozart And Asioli: Keyboard Sonatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!