BENNET, William Sterndale (1816-1875) - Symphony in g (1835)

William Sterndale Bennett (1816-1875) - Symphony (No.5) in g (1835)

Performers: Milton Keynes Chamber Orchestra; Hilary Davan Wetton (conductor)

Painting: James Webb (1825-1895) - St Paul's from the River Thames (1875)

Further info: Piano Concerto In F Minor - Symphony In G Minor

---

William Sterndale Bennett [Bennet]

(Sheffield, 13 April 1816 - London, 1 February 1875)

English composer. His father, Robert Bennett (1788-1819), an organist, and his mother, Elizabeth Donn (1791-1818), died when he was a child, and he was then placed in the care of his grandfather, John Bennett (1754-1837), who was also a musician. At the age of eight he was admitted to the choir of King's College Chapel, Cambridge, and at ten he became a pupil at the Royal Academy of Music in London, where he studied theory with Charles Lucas and piano with William Henry Holmes, and played violin in the academy orchestra under Cipriani Potter. He later studied music theory there with William Crotch. Soon he began to compose; he was 16 years old when he was the soloist in the first performance of his Piano Concerto No.1 in Cambridge on 28 November 1832. In 1836 he made an extensive visit to Leipzig, where he became a close friend of Felix Mendelssohn and Robert Schumann; also appeared as a pianist and conductor of his own works with the Gewandhaus Orchestra there. He continued to compose industriously, and played his Piano Concerto No.4 with the Gewandhaus Orchestra in Leipzig on 17 January 1839. He visited Germany again in 1841-42. From 1843 to 1856 he gave a series of chamber music concerts in London; in 1849 he founded the Bach Society. From 1856 to 1866 he conducted the Philharmonic Society of London; concurrently he held the post of professor of music at the University of Cambridge; in 1866 he assumed the position of principal of the Royal Academy of Music. His reputation as a composer grew. He amassed honors: in 1856 he received the honorary degree of D.Mus. from the University of Cambridge, which also conferred on him the degree of M.A. in 1867; he received the degree of D.C.L. from the University of Oxford in 1870; in a culmination of these honors, he was knighted by Queen Victoria in 1871. The final honor was his burial in Westminster Abbey. He ranks as the most distinguished English composer of the Romantic school. 

BENNETT, William Sterndale (1816-1875) - Piano Sextet Op. 8 (1838)

Obra de John Frederick Kensett (1816-1872), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de William Sterndale Bennett -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

John Frederick Kensett (Cheshire, 22 de març de 1816 - New York, 14 de desembre de 1872) va ser un pintor nord-americà, membre de la segona generació de pintors de l'Escola del Riu Hudson. Fill d'un gravador anglès emigrat a Amèrica, es va formar amb el seu pare. Va entrar a treballar des de ben jove a New Haven i després a Nova York introduint-se progressivament en la pintura de paisatges. Va ser a partir del 1840 que es va decidir de ple per la pintura viatjant a Europa amb John Casilear, Asher B. Durand i Thomas P. Rossiter. El 1847, i després d'un llarg recorregut, va tornar als Estats Units on es va instal·lar a Nova York. Va ser els entorns de la ciutat americana els que va plasmar amb més intensitat, especialment els de la costa de Newport i els del llac de George. Va ser triat membre de la National Academy, on va tenir una vida molt activa. El 1870 va col·laborar en la creació del Metropolitan Museum of Art on també hi va exposar. La seva obra va ser un reflex de la influència dels pintors Thomas Cole i John Constable, entre altres. Posteriorment el seu estil pictòric es va fer més simple, contagiat per l'obra del seu amic Durand i pel luminisme de l'època. Aquesta tendència a la reducció va ser una de les constants de la seva evolució artística i, al començament de la dècada del 1870, les seves composicions es van convertir en franges de color que dividien terra, mar i cel. Va morir a Nova York el desembre de 1872.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Frederick Kensett (1816-1872) - In english: John Frederick Kensett (1816-1872) - Altres: John Frederick Kensett (1816-1872)

---

Parlem de Música...

William Sterndale Bennett (Sheffield, 13 d'abril de 1816 - St. John's Wood, 1 de febrer de 1875) va ser un compositor i organista anglès. Orfe de pare quan era molt petit, es va criar amb el seu avi a Cambridge, de qui també va rebre les primeres lliçons musicals. El 1824 el van inscriure en el cor de la capella del King College i el 1826 a l'Acadèmia Reial de Música, on va ser alumne d'aquesta institució durant 10 anys, estudiant piano amb W. H. Holmes i Cipriani Potter, i composició amb Charles Lucas i el Dr. Crotch. Durant aquest temps va compondre alguns treballs que van ser molt apreciats, en els quals en van destacar les influències del romanticisme alemany, país que va visitar sovint entre els anys 1836 a 1842. En un dels festivals musicals de Rhenish a Düsseldorf, va conèixer a Mendelssohn, a qui va tornar a trobar ben aviat a Leipzig, on els músics principals de la generació del renaixement musical el van acollir. En un dels concerts celebrats a l'Gewandhaus, Bennett va interpretar el seu Concert No.3, que va ser rebut amb entusiasme. Mendelssohn val a dir va ser la influència més intensa, un bon exemple d'això es pot veure en el seu Capriccio in Re menor. El seu gran èxit en el continent establí la seva posició per retornar a Anglaterra. El 1834 fou elegit com a organista de la capella de St. Anne. Aquest mateix any va compondre l’Obertura Parisina i el Concert en do menor amb l'estil de Mozart. Un inèdit Concert en fa menor i l’Obertura The Naiads, impresa per Broadwood & Sons, que ja li havien ofert al compositor el 1836 a Leipzig, i després li van oferir un concert a la Gewandhaus el 13 de febrer de 1837. Bennett va visitar Leipzig per segona vegada el 1840-41.

De tornada a Londres, es va dedicar principalment a l'ensenyança pràctica. El 1844 es va casar amb Marie Anne, filla del capità James Wood. El 1856 va ser nomenat professor de música a la Universitat de Cambridge, any en què també el van contractar com a director permanent de la Societat Filharmònica. En aquest lloc hi va romandre fins el 1866, any en què el van nomenar director de la Royal Academy of Music. Degut als seus deures professionals, els seus últims anys no van ser els més creatius, i en prou feines va escriure obra nova. L'encant principal de les composicions de Bennett, sense mencionar la seva mestria absoluta de la forma musical, va derivar de la dolcesa del seu concepte. Amb l'excepció de l’òpera, Bennett va provar fortuna en quasi totes les formes diferents tant de gèneres vocals com instrumentals. Els seus millors treballs van incloure la música per a piano (tres esborranys: El llac, The Millstream i La font, i el seu Concert de piano n.º 3); música per a orquestra (la seva Simfonia en sol menor i la seva Obertura The Naiads); i música vocal (la Cantata The May Queen, escrita per al festival inaugural de Leeds de 1885). I pel Jubileu d'Or de la Philarmonic Society, va escriure l'Obertura Paradise and the Peri, l'any 1862. També va escriure la cantata sagrada, La muller de Samaria, escrita per al Festival Triennal de Birmingham de 1867. El 1870 la Universitat d'Oxford li van atorgar el grau honorari de D.C.L.; un anys més tard, el Knighted, i el 1872 va rebre testimoni públic al St. James Hall, a Londres. Poc temps abans de morir, va escriure una sonata anomenada The Maid of Orleans, i va compondre una peça programa-música basada en la tragèdia de Friedrich von Schiller. Va morir a St. John's Wood el febrer de 1875.

OBRA:

Vocal secular:

With orchestra:
wo26 In radiant loveliness (canzonet, J. Montgomery), S, June 1834, vs (c1835)
wo39 Chorale (textless), A major, SSATB, 19 May 1839
2 choruses in The Woman of Samaria, op.44
39 The May-Queen (pastoral, H.F. Chorley), S, A, T, B, 4vv, Leeds Festival, 8 Sept 1858 (1858) [incl. ov.,wo46]
40 Ode Written Expressly for the Opening of the International Exhibition, 1862 (A. Tennyson), 4vv, Dec 1861–April 1862 (1862)
41 Cambridge Installation Ode (C. Kingsley), S, T, 4vv, 1862
wo83,u26 Ajax (incid music, Sophocles, trans. H. Snow): ov., 1871–2; funeral march chorus, TB, Aug 1873–Aug 1874, inc.

Songs and partsongs
for voice and piano unless otherwise stated
op.
wo35 Ch’io speri! padre amato (P. Metastasio), canzonetta, 1v, pf, hn, c1831
wo30 Resignation (J. Edmeston), acc. pf/org, in The Sacred Melodist (1836)
wo36 Herr Schumann ist ein guter Mann (?Bennett), canon, 2vv, Feb 1837
wo41 The Better Land (F. Hemans) (1839)
wo65 Tell me where, ye summer breezes, 1861, rev. 1866
wo70 Lord, to thee our song we raise, 4 S, unacc., A
wo78 Sweet stream that winds (W. Cowper), partsong, SATB (1871)
wo85 Of all the arts (J. Hogg), partsong, SATB, 1873 (1874)

Six Songs, June 1837–Feb 1842 (Leipzig and London, 1842):
Musing on the roaring ocean (R. Burns);
O’er the woodlands (May-Dew) (L. Uhland, trans. H.H. Pierson);
Wave that wand’rest (Forget-me-not) (L. Landon);
Long is the night (To Chloe in Sickness) (Burns), E;
Wilt thou forget (The Past) (P.B. Shelley), E;
Gentle Zephyr (P. Metastasio), pubd separately (1838), E
wo47 Come live with me (C. Marlowe), partsong, SATB, in J. Hullah’s Vocal Scores (1846)

Six Songs (1855):
Tell me not (Indian Love) (B. Cornwall);
Winter’s gone (J. Clare), E;
Dawn, gentle flower (Cornwall), Oct 1853;
Loud blaw the frosty breezes (Castle Gordon) (Burns), pubd separately (1848) as The Young Highland Rover;
As lonesome through the woods (Waldeinsamkeit) (C. Klingemann, trans. H.F. Johnston);
Sing, maiden, sing (Cornwall)

Four Songs (1875):
Maiden mine (H. Heine, trans. T. Case), 1861, rev. 1866;
Sunset (Case);
Dancing lightly comes the summer (Case);
Stay, my charmer (Burns), ?1839

Vocal religiosa:

u14 Zion (orat), 1839–44;
44 The Woman of Samaria (sacred cant. Bennett), S, A, T, B, 4vv, Birmingham Festival, 28 Aug 1867; with addl chorus, Therefore with joy, and quartet, God is a spirit, London, St James’s Hall, 21 Feb 1868 (1868) [incl. 2 choruses from Zion,u14]

Anthems, with organ:
wo54 Remember now thy creator, S, S, 4vv, Aug 1855 (c1856), A [from op.30 no.1]
wo57 Lord, who shall dwell in thy tabernacle?, S, T, B, 8vv, 1856, A
wo84 In thee, O Lord, have I put my trust, 8vv, 1856–73, A [partly from Sym. no.1]
wo58 Oh that I knew where I might find him, 4vv, in F.A.G. Ouseley: Special Anthems for Certain Seasons and Festivals of the United Church of England and Ireland (1861), A
wo59 Great is our Lord, 4vv, A
wo61 The fool hath said in his heart, 4vv, in Novello’s Collection of 31 Anthems (1864), A
wo72 Now, my God, let, I beseech thee, 4/4vv, 1869 (1870), A

Other:
wo75 The Lord bless thee and keep thee, int, 4vv, org, 1870
11 hymn tunes:
Boulcote,wo38, 1839, A;
St Lawrence, wo49, 1849;
St Junia, wo51, 1853, A (as Day of Wrath);
Russell Place, wo52, 1854, A;
God, who madest earth and heaven, wo63, 1864, A;
Holy, holy, holy, wo64, 1864, A;
Peace be to this habitation, wo68, 1866;
From all thy saints, wo76, 1870, A (as Inverness);
The radiant morn, wo77, 1870, A;
Watching all through the weary night, wo81, 1871, A (as Courage, my sorely tempted heart);
Jesu, solace of my soul, wo82, 1872, A
12 Anglican chants
30 Six [recte 4] Sacred Duets (1849–51), 2 S, pf:
Remember now thy creator, April 1848, rev. as anthem wo54;
Do no evil, 1849;
And who is he that will harm you, 1849;
Cast thy bread upon the waters, ?1850

Instrumental:

Orch.:
op.
wo20 Symphony no.1, E , completed 6 April 1832
wo22 The Tempest, ov., Dec 1832
1 Piano Concerto no.1, d, 1832 (1833)
wo23 Symphony no.2, d, Nov 1832–Feb 1833
wo24 Overture, d, Oct 1833
4 Piano Concerto no.2, E , July–Nov 1833 (1835)
wo28 Symphony no.4, A, Dec 1833–Feb 1834, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vii (New York, 1982)
wo25 The Merry Wives of Windsor, ov., May 1834
wo27 Adagio, g, pf, orch, 24 Sept 1834
9 Piano Concerto no.3, c, July–Oct 1834 (1836)
3 Parisina, ov., completed 20 March 1835 (1836), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vi (New York, 1984)
wo29 Concerto, C, 2 pf, 1835; collab. G. Macfarren
u5 Dramatic Overture, A, Jan 1836
wo31 Symphony no.5, g, Oct 1835–Feb 1836, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vii (New York, 1982)
wo32 Piano Concerto, f, 12 Feb–4 May 1836; orig. 2nd movt ‘A Stroll through the Meadows’, wo37, replaced 1 July 1836 by ‘Barcarole’
15 The Naiades, ov., May–Sept 1836 (Leipzig, 1837), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vi (New York, 1984)
wo37 A Stroll through the Meadows, pf, orch, 1836, orig. 2nd movt of wo32, lost; rev. 1838 as 2nd movt of op.19
22 Caprice, E, pf, orch, 1836–8 (Leipzig, 1840)
19 Piano Concerto no.4, f, July–Sept 1838 (London and Leipzig, 1839); orig. 2nd movt rev. version ofwo37, replaced by ‘Barcarole’ from wo32
20 Die Waldnymphe (The Wood Nymph), ov., Nov 1838 (London and Leipzig, 1839)
wo48 Piano Concerto (Concert-Stück), a, 1841–3, rev. 1848
wo46 Marie du Bois, ov., 1842–3, rev. 1844; later incl. in The May-Queen, op.39
42 Paradise and the Peri, fantasia-ov., July 1862 (Leipzig, 1870)
43 Symphony, g, Aug 1863 – 21 June 1864, addl movt, Romanza, 1867;
Minuetto and Trio (1865), full score (Leipzig, 1872), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vii (New York, 1982)

Chbr.:
wo17 String Quartet, G, completed 15 Oct 1831, perf. London, 22 Nov 1885
8 Sextet, f , pf, 2 vn, va, vc, db, ?July–Dec 1835 (Leipzig and London, 1846)
26 Chamber Trio, A, pf, vn, vc, July 1839 (London and Leipzig, 1845), B
32 Sonata Duo, A, pf, vc, 1852 (1852), B

Keyboard:
for piano unless otherwise stated
wo15 Minuetto and Trio, f, 1831/2
wo21 Lady Georgina, A, 1832
2 Capriccio, d, 1834 (1835), LPS xvii
11 Six Studies in the Form of Capriccios, c, E, B , f, D, g, 1834–5 (1836), LPS xvii
10 Three Musical Sketches: The Lake, E, The Millstream, e, The Fountain, B; 1835/early 1836 (1836), LPS xvii
wo33 Romance, b, 28 May 1836, LPS xvii
12 Three Impromptus, b, E, f , 1836 (1836), LPS xvii
13 Sonata, f, 1836–March 1837 (Leipzig, 1837), B, LPS xvii
14 Three Romances, b , E , g, ?4 Dec 1836–10 April 1837 (Leipzig, 1837), LPS xvii
16 Fantaisie [in 4 movts], A, 1837 (Leipzig, 1837), LPS xvii
18 Allegro grazioso, A, Nov–Dec 1838 (London and Leipzig, 1839), LPS xvii
17 Three Diversions, A, E, a, pf duet, Dec 1838 (Leipzig and London, 1839), LPS xix
wo42 Genevieve, notturno, B, 10 Nov 1839 (ed. facs. in AMZ, 29 April 1840), LPS xvii
wo40 Waltz, E , in The Harmonist (1839), LPS xvii
wo43 Fandango, 22 June 1840, LPS xvii
29 Two Characteristic Studies: L’amabile, E , L’appassionata, g; Jan 1841 (1841), LPS xviii
24 Suite de pièces: Presto leggiero, c , Capricciosa, E, Agitato assai, e, Alla fantasia, A, Presto agitato, f , Lento-Allegro con bravura, B; ?1841 (Leipzig and London, 1842), B, LPS xviii
25 Rondo piacevole, E, Aug 1842 (1842), LPS xviii
wo45 Prelude, a, 31 July 1844
27 Scherzo, e, 1845 (Leipzig and London, 1846), LPS xviii
28 Introduzione e pastorale, A (1846), Rondino, E (Leipzig, 1852), Capriccio a, March 1853 (London and Leipzig, 1853), LPS xviii
31 Tema e variazioni, E (1850), LPS xviii
33 [30] Preludes and Lessons [in all keys], 1842–53 (1853), LPS xviii
38 Toccata, c, 13 Jan 1854, in Album van de Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst (Amsterdam, 1855), LPS xviii
34 Pas triste, pas gai (rondeau), g, Nov 1854 (1855), LPS xviii
wo53 Minuetto espressivo, E , ?1854 (1854), LPS xviii
wo55 January, 11 Jan 1856 (1876), LPS xviii
wo56 February, 1856 (1876), LPS xviii
37 Rondeau à la polonaise, c, Aug 1857 (Leipzig, 1858), LPS xviii
wo60 Praeludium, B , 1863 (1863), LPS xviii
wo74 Adagio a 4 voci, voluntary, org, in The Village Organist (1870), Jan
wo79 Sonatina, C, Aug 1871 (London and Leipzig, 1876), LPS xviii
wo80 Andante, E, ?1871 (1892)
46 Die Jungfrau von Orleans, sonata, A , 1869–73 (1873), LPS xviii

Font: En català: William Sterndale Bennett (1816-1875) - En castellano: William Sterndale Bennett (1816-1875) - In english: William Sterndale Bennett (1816-1875) - Altres: William Sterndale Bennett (1816-1875) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Anglès i fill d'organista, Bennet va desenvolupar un talent natural que ràpidament va ser reconegut arreu. Des de Mendelssohn (escoltar aquí), de qui va dir que era la millor promesa musical que mai havia conegut, fins a Schumann (escoltar aquí), que va lloar intensament la seva musicalitat i forma de tocar el piano. Però Bennett lluny de presumir de les bones crítiques rebudes, va optar per l'ensenyament, en aquest sentit va perseverar fins assolir el càrrec de professor de música a la Universitat de Cambridge, i la composició. I si bé en termes de creativitat els seus darrers anys van ser menys fèrtils i enlluernadors, en general les seves obres es van caracteritzar per la tendresa de la seva concepció, pel domini absolut de les formes musicals i per una profunda intensitat, tant lírica com expressiva. I val a dir que, amb l'excepció de l'òpera, Bennett va explorar la majoria de gèneres del seu temps, també el de cambra com avui escoltarem. El Sextet en Fa sostingut major Op. 8 per a piano, dos violins, dos violoncels, viola i contrabaix, escrit el 1838, mostra d'entrada un perfil proper al del seu bon amic Mendelssohn. Cal recordar que en aquell temps la popularitat de Mendelssohn era total fins el punt que se'l considerava el compositor viu més important i influent. Per tant, no és d'estranyar que Bennett s'emmirallés en l'alemany fins el punt de considerar l'obra d'avui, tot i l'originalitat i la frescor que desprèn, especular i propera al millor Mendelssohn. I dic millor perquè realment és una partitura esplèndida, de principi a final, amb desenes de detalls i recursos musicals que ens demostren, si més no en aquest tast d'avui, que Bennett va ser un compositor impol·lut i impecable que mereix, evidentment, el nostre reconeixement pòstum permanent i especialment avui, el dia del seu aniversari!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ilona Prunyi (piano); András Kiss & Ferenc Balogh (violins); László Bársony (viola); Károly Botvay & György Kertész (cellos); Péter Kubina (double bass)
RECICLASSICAT: BENNETT, William Sterndale (1816-1875)
NAXOS: Bennett - Piano Sextet & Sonata

IMSLP: William Sterndale Bennett (1816-1875)

CPDL: William Sterndale Bennett (1816-1875)

SPOTIFY: Bennett - Piano Sextet & Sonata



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BENNETT, William Sterndale (1816-1875) - Overtures

Obra de Giuseppe De Nittis (1846-1884), pintor italià.

---

Parlem de Pintura...

Giuseppe De Nittis va ser un pintor impressionista italià, nascut a Barletta el 25 de febrer de 1846, i mort a Sant-Germain-en-Laye, a França, el 21 d'agost de 1884. Després de la seva formació al costat del pintor barlettà Giovanni Battista Caló, es va inscriure, el 1860, a l'Istituto di Belle Arti de Nàpols. Durant la seva etapa formativa no va mostrar interès per les nocions i els exercicis acadèmics. En conseqüència, quatre anys més tard va fundar la "Scuola di Resina" (Escola de Resina), representant del realisme a Itàlia. El 1867 es va traslladar a París, on va conèixer a Ernest Meissonier i Jean-Léon Gérôme, es va casar dos anys després, amb Léontine Lucile Gruvelle, qui influenciarà notablement el posicionament social i artístic del seu espòs. Va arribar al cim de l'èxit durant l'Exposició Universal de París de 1878, en la qual va exposar 11 teles. Va morir pocs anys més tard a Sant-Germain-en-Laye, degut a un infart cerebral.

Font: En català: No disponible - En castellano: Giuseppe De Nittis (1846-1884) - In english: Giuseppe De Nittis (1846-1884) - Altres: Giuseppe De Nittis (1846-1884)

---

Parlem de Música...

William Sterndale Bennett (Sheffield, 13 d'abril de 1816 - St. John's Wood, 1 de febrer de 1875). Compositor i organista anglès. Orfe de pare quan era molt petit, el crià el seu avi a Cambridge, del qual va rebre les primeres lliçons musicals. Ell el va inscriure el 1824 en el cor de la capella del King College. El 1826 l'inscriví a l'Acadèmia Reial de Música, on va ser alumne d'aquesta institució durant 10 anys, estudiant piano sota supervisió de W. H. Holmes i Cipriani Potter, i composició amb Charles Lucas i el Dr. Crotch. Durant aquest temps va compondre alguns treballs que foren molt apreciats, en els quals s'hi veuen les influències del moviment contemporani de la música alemanya, país que visità sovint durant els anys 1836 a 1842. En un dels festivals musicals de Rhenish a Düsseldorf, conegué personalment en Mendelssohn, al qual torna a trobar molt aviat altre cop a Leipzig, on els músics principals de la generació del renaixement musical acolliren amb molta satisfacció el jove anglès talentós. En un dels concerts celebrats a l'Gewandhaus, Bennett interpretà el seu Concert nº. 3, que fou rebut amb entusiasme. Robert Schumann va escriure un article lloant el músic anglès i dient que era un músic amb àngel. Mendelssohn influencià fortament en Bennett, un bon exemple d'això es pot veure en el seu Capriccio in re menor. El seu gran èxit en el continent establí la seva posició per retornar a Anglaterra. El 1834 fou elegit com a organista de la capella de St. Anne (avui església). Aquest mateix any va compondre l’Obertura Parisina i el Concert en do menor amb l'estil de Mozart. Un inèdit Concert en fa menor, i l’Obertura The Naiads, impresa per Broadwood & Sons, que ja li havien ofert al compositor el 1836 a Leipzig, i després li oferiren un concert a la Gewandhaus el 13 de febrer de 1837. Bennett visità Leipzig per segona vegada el 1840-41 quan composà el Caprice en Mi per piano i orquestra i llur Obertura Die Waldnymphe (Les Ninfes del Bosc).

Vista de Sheffield el 1819, obra de d'Edward Blore (1787-1879), pintor anglès (1)

De tornada a Londres, es va dedicar principalment a l'ensenyança pràctica. El 1844 es casà amb Marie Anne, filla del capità James Wood. El 1856 l'anomenaren professor de la música a la Universitat de Cambridge, any en què també el contractaren com a director permanent de la Societat Filharmònica. En aquest lloc hi va romandre fins el 1866, en què el nomenaren director de la Royal Academy of Music. Degut als seus deures professionals, els seus últims anys no eren fèrtils ni creatius, a penes escrivia com en els seus principis de joventut. L'encant principal de les composicions de Bennett (sense mencionar la seva mestria absoluta de la forma musical), consisteix en la dolcesa del seu concepte, elevant-se sovint a la intensitat lírica més dolça. A excepció de l’òpera, Bennett intenta posar mà en quasi totes les formes diferents d'escriptura vocal i instrumental. Els seus millors treballs inclouen la música per a piano (tres esborranys: El llac, The Millstream i La font, i el seu Concert de piano n.º 3); música per a orquestra (la seva Simfonia en sol menor i la seva Obertura The Naiads); i música vocal (la Cantata The May Queen, escrita per al festival inaugural de Leeds de 1885). I pel Jubileu d'Or de la Philarmonic Society, va escriure l'Obertura Paradise and the Peri, l'any 1862. També va escriure la cantata sagrada, La muller de Samaria, escrita per al Festival Triennal de Birmingham de 1867. El 1870 la Universitat d'Oxford li conferí el grau honorari de D.C.L.; un anys més tard, el Knighted, i el 1872 rebé testimoni públic davant molts afeccionats a la música al St. James Hall, a Londres, els diners anaven per una subscripció d'una beca a la Royal Academy of Music. Poc temps abans de morir, va escriure una sonata anomenada The Maid of Orleans, i va compondre una peça programa-música basada en la tragèdia de Friedrich von Schiller.

Font: En català: William Sterndale Bennett (1816-1875) - En castellano: William Sterndale Bennett (1816-1875) - In english: William Sterndale Bennett (1816-1875) - Altres: William Sterndale Bennett (1816-1875)

---

Parlem amb veu pròpia...

Viatgem a Anglaterra per a seguir parlant d'un dels protagonistes més romàntics, amb veu i dret propi, d'aquella geografia. Bennett, de qui ja n'he parlat anteriorment, va ser un dels autors més prominents dels segle XIX anglès. El gènere que el defineix, tot i palpar els diferents ambients musicals, fou el del piano. Tanmateix, el seu llegat inclou altres produccions que si bé segueixen sent poc conegudes haurien de tenir, o sí més no de tant en tant, la nostra atenció. Com deia, una de les referències que havíem pogut escoltar fou la seva única i solitària Simfonia en Sol menor recuperada i editada fins ara de les 4 o 5 simfonies que en total va escriure durant la seva etapa de joventut. D'estètica propera al de les seves simfonies les obertures, que va escriure per ocasions, celebracions i festivitats especials, segueixen un esquema melòdic i orquestral semblant tot i estructurar-se en un únic moviment. Avui, recuperarem algunes de les obertures de Bennett. Concretament, The May Queen, The Wood Nymphs, The Naiades i la Parisina. Si bé l'estructura és semblant al de la pròpia Simfonia en Sol menor, el cert és que el tractament és encantadorament poètic i melòdic amb l'enginy que caracteritza a Bennett i amb el qual es va guanyar el títol d'hereu anglès de Mendelssohn. Òbviament, per tots aquells que admirem i estimem a l'il·lustre alemany, la música de Bennett ens ajudarà a recordar-lo en positiu perquè l'anglès, tot i ser-ne un fidel seguidor, va ser capaç d'enlluernar el món amb la seva genialitat i el seu estil propi!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: London Philharmonic Orchestra; Nicholas Braithwaite

RECICLASSICAT: BENNETT, William Sterndale (1816-1875)
AMAZON: William Sterndale Bennett: Orchestral Works

IMSLP: William Sterndale Bennett (1816-1875)

CPDL: William Sterndale Bennett (1816-1875)

SPOTIFY: London Philharmonic Orchestra – William Sterndale Bennett: Orchestral Works

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BENNET, William Sterndale (1816-1875) - Symphony in g (1835)

Paisatge de tardor, obra d'Isaak Levitán (1861-1900), pintor rus.

---

William Sterndale Bennett (1816-1875) compositor i pianista anglès nascut a Sheffield. Aviat farà un any que presentava en aquest espai un compositor romàntic anglès conegut per la seva obra pianística. Aquell dia en parlava en relació al seu tercer concert de piano de reminiscències germàniques d'un autor que, si bé la seva primera llum la va visualitzar a l'Anglaterra romàntica, la seva vida va estar íntimament relacionada amb Alemanya i no de forma física, ja que la residència la tindria entre Londres i Cambridge, però si de forma virtual i en un temps en què els països exportaven i importaven talent, fos d'on fos. La formació, no obstant, aniria a càrrec de la prestigiosa Acadèmia Reial de Música. I a on no només sorprenia a l'audiència amb el piano sinó que també ho feia cantant. Mendelssohn, assistent en els primers concerts en quedaria tant encantat que el jove anglès, conscient de la presència de l'alemany, l'hi preguntaria avergonyit si "acceptaria que fos el seu mestre". Mendelssohn, sorprès l'hi diria: "No, No. Has de ser el meu amic". Un diàleg curt però significatiu del cóm esdevindria el futur d'un jove Bennett relacionat, profundament, amb els contemporanis alemanys del seu temps. Mendelssohn bàsicament però també Schumann. Doncs bé, del seu no molt extens catàleg on hi predomina el teclat, seleccionaré dues partitures, una d'elles sorprenent ja que és una de les simfonies que va escriure i que romanen, certament, en la foscor. Abans, tanmateix i a mode d'introducció, incorporaré una extensa composició per a piano, la Fantasia en La opus 16, escrita durant la seva estada a Leipzig l'any 1837 i amb dedicatòria inclosa al seu bon amic Robert Schumann. Una obra pianística anestesiant per la irresistible bellesa melòdica que presenta. Obertura de la simfonia en Sol menor, la última de les seves quatre o cinc simfonies que va escriure de jove. Aquesta és de 1835, estrenada aquell mateix any amb un personatge, de cognom Mendelssohn, d'oient. Entusiasmat per aquesta obra d'inspiració clàssica, és una breu simfonia, de quatre moviments i que agradarà tant als enamorats del classicisme com del romanticisme. Bennett probablement va ser el romàntic anglès més important de bona part del segle XIX. Així ens ho demostren contínuament les seves virtuoses composicions que si bé no van ser, en conjunt, molt abundants, desprenen una atmosfera única i atemporal en el fet que aparentment Mendelssohn fou el seu mirall, tot i que Mozart va ser, també, la referència obligada. En aquest dia plenament tardorenc, ben il·lustrat per la preciosa pintura del rus Isaak Levitan i per la meteorologia plujosa i canviant d'aquest dijous de finals d'octubre, gaudim amb la inesperada troballa simfònica que oníricament ens traslladarà als paisatges verds i bucòlics de l'Anglaterra romàntica!

A la interpretació la Milton Keynes Chamber Orchestra amb Hilary Davan Wetton a la direcció.

La Fantasia ens la interpreta Malcolm Binns al piano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: William Sterndale Bennett (Sheffield, 13 d'abril de 1816 – St. John's Wood, Londres, 1 de febrer de 1875)
RECICLASSICAT: BENNET, William Sterndale (1816-1875)

AMAZON: Sterndale Bennett: Piano Concerto No. 4 in F minor

IMSLP: William Sterndale Bennett (1816-1875)
CPDL: William Sterndale Bennett (1816-1875)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BENNET, William Sterndale (1816-1875) - Piano Concerto No. 3 (1834)

Obra d'Edward Moran, pintor anglès (1)

---

William Sterndale Bennet (1816-1875) compositor i organista anglès nascut a Sheffield. Orfe de pare, va conviure i aprendre les seves primeres lliçons amb el seu avi a Cambridge. Membre de l'Acadèmia de Música  Reial durant deu llargs anys, va ser on va aprendre l'art compositiu i interpretatiu, sota la influència de la música alemanya, país que posteriorment visitaria sovint. És precisament a Alemanya, en el sí d'un festival de música on coneix a un jove Mendelssohn el qual l'hi serviria com a model musical. Aquests anys a Alemanya van ser molt productius per ell ja que va compondre la majoria de les seves obres, entre elles aquest concert per a piano que presento avui i que va ser rebut amb profunda admiració per a compositors de la talla de Schumann. Podem dir que els seus anys en terres alemanyes foren, sens dubte, els seus millors anys ja que al seu retorn a Anglaterra va deixar aparcada, ja de forma quasi definitiva, la seva devoció compositiva i interpretativa per a dedicar-se, de ple, a la docència musical. Les seves obres són, principalment, per a piano. Ja sigui en forma de concerts, sonates o obres de cambra. També va escriure una sèrie d'obertures i una simfonia. A banda, una poca música vocal. Bé, fos com fos, Bennet va saber extreure brillantment el seu talent amb el piano tal com queda demostrat en aquest fantàstic concert número 3 en la tonalitat de Do menor escrit l'any 1834.

El concert es divideix en tres moviments:

1. Allegro moderato - 13:34

2. Romanza. Andante espressivo - 7:06

3. Allegro agitato - 7:32

Ens l'interpreta la London Philarmonic Orchestra amb Malcolm Binns al piano i sota la direcció de Nicholas Braithwaite.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: William Sterndale Bennett (Sheffield, 13 d'abril de 1816 – St. John's Wood, Londres, 1 de febrer de 1875)

AMAZON: William Sterndale Bennett: Piano Concertos No. 1 & 3

IMSLP: William Sterndale Bennett (1816-1875)
CPDL: William Sterndale Bennett (1816-1875)
SPOTIFY: London Philharmonic Orchestra – William Sterndale Bennett: Piano Concertos No. 1 & 3

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!