Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Albero S.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Albero S.. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 de març del 2019

DE ALBERO, Sebastián (1722-1756) - Obra para Teclado

Jean-Etienne Liotard - Portrait de Maria Josepha, archiduchesse d'Autriche, au clavecin (1751-1767)
Obra de Jean-Étienne Liotard (1702-1789), pintor suís (1) 


- Recordatori de Sebastián de Albero -
En el dia de la commemoració del seu 263è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Étienne Liotard (Genève, 22 de desembre de 1702 - Genève, 12 de juny de 1789) va ser un pintor suís. Fill d'orfebre francès instal·lat a Ginebra des de 1685, es va formar amb Daniel Gardelle (1679-1753) i Jean Louis Petitot. El 1725 es va traslladar a París on va estudiar amb Jean-Baptiste Massé i François Lemoyne. El 1735 va viure a Roma on va realitzar diversos retrats, entre ells el del Papa Climent XII. El 1738 va acompanyar a Lord Duncannon a Constantinoble, on va treballar fins el 1742. A Istanbul també va realitzar natures mortes i escenes d'interiors i va ser allà on va adoptar la rutina de realitzar la majoria dels seus retrats amb els models caracteritzats amb robes orientals, sovint inèdites a Europa. Per aquest motiu va rebre el sobrenom del "pintor turc". El 1742 va visitar Viena on va realitzar diversos retrats de la família reial. El 1753 va viatjar a Anglaterra on va realitzar, entre altres, el retrat de la princesa Augusta de Saxe-Gotha. El 1756 va viatjar a Holanda on el 1757 es va casar amb Marie Fargues. El 1762 i de nou a Viena va realitzar desenes de retrats, entre ells el de Marie Antoinette. Els darrers anys va seguir viatjant sol·licitat arreu, especialment per la singularitat, bellesa i realisme dels seus retrats. El 1781, va publicar el seu Traité des principes et des règles de la peinture en què afirmava que la pintura havia de ser el mirall de la natura. Aquesta ferma convicció va ser especialment evident en els seus retrats però també en els bodegons i paisatges que va realitzar els darrers anys de la seva vida. Jean-Étienne Liotard va morir a Ginebra el juny de 1789.



Parlem de Música...

Sebastián Ramón de Albero [Alvero] y Añaños (Roncal, 10 de juny de 1722 - Madrid, 30 de març de 1756) va ser un organista i compositor espanyol. A partir del 1734 i fins el 1739 es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Pamplona. El 1748 va ser nomenat primer organista de la Capella Reial de Madrid, ciutat on ben aviat va fer amistat amb Domenico Scarlatti. Precisament del músic italià, va rebre la influència pel que fa a la composició de música per a teclat. En aquest sentit, va ser autor de dues col·leccions de peces per a clavecí per títol Sonatas para clavicordio i Obras, para clavicordio, o piano forte. Sebastián de Albero va morir a Madrid el març de 1756 i amb només 33 anys.

Henri du Sauzet - Madrid (1739)
Henri du Sauzet (1686-1754) - Madrid (1739) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Pablo Cano (clave)
RECICLASSICAT: DE ALBERO, Sebastián (1722-1756)
AMAZON: ALBERO, S. - Obra para Teclado 15 Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ALBERO, S. - Obra para Teclado 15 Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 10 de juny del 2013

DE ALBERO, Sebastián (1722-1756) - Sonatas for Harpsichord

Valentin de Boulogne - Soldiers Playing Cards and Dice (c.1618-20)
Obra de Valentin de Boulogne (1591-1632), pintor francès.


- En record del 291è aniversari del naixement de Sebastián de Albero -



Sebastián de Albero (1722-1756) compositor i organista navarrès nascut a Roncal. Els dilluns la recança és evident i la feina d'organitzar idees i paraules i d'estructurar-les amb coherència és realment dificultós. En el cas que ens ocupa intentarem simplificar el procés i farem, de la brevetat, un ordre del dia en aquest dilluns en què Albero celebraria el seu 291 aniversari. La proximitat geogràfica i una biografia més o menys consolidada i coneguda ens ajudaran en el procés de delimitació del compositor d'avui, actiu, al llarg dels només 34 anys de a vida, en territori hispànic. Format inicialment en el cor d'infants de la catedral de Pamplona, va potenciar el seu coneixement amb Miguel Valls, el mestre de capella de la catedral en aquell temps. Amb ell, aprofundiria en l'art interpretatiu amb l'orgue i posteriorment amb el clavecí instrument pel qual es conserven les escasses produccions d'Albero. Les discrepàncies, fruit del considerable temps transcorregut des d'aleshores, són una font de distorsió del seu esdevenir però, pel que sembla, la parada següent fou a Madrid i concretament en el càrrec d'organista de la Capella Reial. És evident que alguna cosa important devia fer en aquest entretemps desconegut per tal d'assolir un càrrec tant elevat. Desconeixem el què, no obstant, escoltant el seu repertori de clavecí ens resulta comprensible entendre o si més no deduir el per què de la decisió de formar part d'una Capella Reial a les ordres de Ferran VIEn aquell ambient monàrquic, i en contacte directe amb els músics De Nebra i Domenico Scarlatti, faria evolucionar un art, per altra banda, estèticament i formalment proper al del seu col·lega italià. El seu estil, a cavall del virtuosisme clàssic i de la melancolia precursora del romanticisme, representa la culminació de l'escola espanyola de clavecí del segle XVIII. Una culminació compartida, evidentment, amb autors de la talla d'Antoni Soler a qui no hem d'oblidar quan la referència és l'orgue i el clavecí del XVIII espanyol. Avui, en honor i en record seu, escoltarem una selecció de sonates extretes d'una de les tres edicions existents, en exclusiva, al seu nom. Aquestes obres són especialment notables pel seu llenguatge harmònic i per una influència, decisiva, dels ritmes de la dansa espanyola i de les formes més flamenques i folklòriques. Esplèndid el treball d'un Albero que va tenir l'infortuni de viure en aquest univers durant un període molt breu. Recordar-lo el dia del seu aniversari no només ens ajudarà a tenir-ne un record pòstum sinó que ens complementarà la música, rica i plena, que es pensava, s'escrivia i s'interpretava a Espanya durant el segle il·lustrat. Una il·lustració, per altra banda, poc influent, en general, en la vida social, política i intel·lectual d'un estat espanyol sotmès a la rigidesa monàrquica borbònica. No obstant això, la rigidesa per sort no aplicava als innombrables mestres musicals i un d'ells, l'Albero d'avui, va deixar mostres d'un geni i d'un art que avui recuperem i que en nom seu celebrem!

A la interpretació, el clavecinista Gilbert Rowland.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

IMSLP: No disponible.
CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!