PAINE, John Knowles (1839-1906) - Symphony No. 2 ‘In the Spring’ (1879)

Obra de William Bradford (1823-1892), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de John Knowles Paine -

En el dia de la commemoració del seu 110è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

William Bradford (New Bedford, 30 d'abril de 1827 - New York, 25 d'abril de 1892) va ser un pintor nord-americà, especialitzat en escenes marítimes. Es va formar estrictament de forma autodidacta realitzant vistes marines i dibuixos d'embarcacions marítimes. Ràpidament, va participar en diverses expedicions a l'Àrtic amb Isaac Hayes sent un dels primers pintors en plasmar els entorns freds i inhòspits del nord de la Terra. A partir del 1861 i fruit de l'èxit dels seus treballs, va finançar diverses expedicions per tal que de rebre fotografies d'aquests viatges per després utilitzar-les en les seves pintures. La seva obra, sota influència d'Albert van Beest, va tenir notable ressò pel seu realisme i pel cromatisme i paisatges exòtics. Va ser membre de la National Academy of Design. Va morir a Nova York l'abril de 1892.

Font: En català: No disponible - En castellano: William Bradford (1823-1892) - In english: William Bradford (1823-1892) - Altres: William Bradford (1823-1892)

---

Parlem de Música...

John Knowles Paine (Portland, 9 de gener de 1839 - Cambridge, 25 d'abril de 1906) va ser un compositor nord-americà, i el primer compositor nascut als Estats Units en assolir, musicalment, una notorietat a gran escala gràcies, especialment, a la seva música orquestral. Membre del famós grup de compositors coneguts amb el nom dels Boston Six, Paine ser un dels primers organitzadors de concerts, de forma sistemàtica, als Estats Units. Fill d'un botiguer que venia música, paraigües i altres dispositius mecànics, ràpidament va demostrar la seva aptitud musical. Hermann Kotzschmar, la seva primera professora de procedència alemanya i amb qui va compondre el seu primer quartet de corda, va captar l'enorme potencial de Paine i el va invitar a viatjar a Alemanya. A Berlín hi va viure durant tres anys, ciutat on va rebre classes d'orgue i de composició. Algunes de les seves primeres obres van tenir en l'orgue el seu protagonista i amb elles es va presentar en els seus primers recitals. En el seu retorn als Estats Units, es va convertir en membre de la facultat de la Universitat d'Harvard, càrrec que va mantenir durant molts anys. Va pertànyer al col·lectiu de compositors anomenat "Boston Six", al costat de George Chadwick, Horatio Parker, Arthur Foote, Edward MacDowell i Amy Beach. Una composició seva de 1889 va ser una de les primeres gravacions de so que es van fer amb el recentment inventat fonògraf. Entre les seves obres destaquen, les Simfonies No. 1, Op. 23 i No. 2, Op. 34 "A la primavera", l'Obertura As You Like It, Op. 28, el Poema simfònic "La Tempesta", el Oedipus Tyrannus, Op. 35 (per a cor i orquestra) i l'òpera Azara la qual, tot i l'enorme esforç que hi va dedicar en vida, no va poder veure representada. Va morir a Cambridge l'abril de 1906.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
op.
— Il pesceballo (comic op, F.J. Child, J.R. Lowell), 1862, lib (Cambridge, MA, 1862), music (mostly arrs. of pieces by Mozart, Rossini, Bellini, Donizetti) lost
35 Oedipus tyrannus (incid music, Sophocles), T, male chorus, orch, 1880–81, Cambridge, 17 May 1881 (Boston, 1881); rev. 1895; version for large orch (Boston, 1908); Prelude pubd separately (Leipzig, 1903/R)
— Azara (grand opera, 3, Paine), 1883–98, concert perf., Boston, 7 May 1903 (Leipzig, 1901)
— The Birds (incid music, Aristophanes), T, male chorus, orch, 1900, Cambridge, 10 May 1901 (Boston, 1902)

Songs: all for 1v, pf
29 Four Songs, c1866–c1878 (Boston, 1879):
Matin Song (B. Taylor), ed. R. Hughes, Songs by Thirty Americans (Boston, 1904/R);
I wore your roses yesterday (C. Thaxter);
Early Springtime (T. Hill);
Moonlight (J. von Eichendorff)
— Spring, 1869
— The Fountain (G.P. Lathrop), c1878
— The clover blossoms kiss her feet (O. Laighton), 1882
40/1 A bird upon a rosy bough (C. Thaxter) (Boston, 1884)
40/2 A Farewell (C. Kingsley) (Boston, 1885)
40/3 Beneath the starry arch (H. Martineau) (Boston, 1885)
40/4 Music when soft voices die (P.B. Shelley), lost
Other songs

Vocal religiosa:

— Agnus Dei, 1861, lost
— Benedictus, 1861, lost
— Hymn for Harvard Commencement (J.B. Greenough), 1862, rev. 1883 (Boston, 1883)
8 Domine salvum fac, inauguration hymn for Harvard president, male chorus, orch, 1863 (Cambridge, 1915)
10 Mass, D, S, A, T, B, chorus, org, orch, 1865, Berlin, 16 Feb 1867 (New York, 1866)
14/1 Funeral Hymn for a Soldier, male chorus, c1863
14/2 The Summer Webs, male chorus, c1863
14/3 Minstrel’s Song (T. Chatterton), male chorus, c1863
— Peace, peace to him that’s gone (T. Moore), male chorus, c1863
— Radway’s Ready Relief (advertisement text), male chorus, c1863 (Boston, 1883)
— Soldier’s Oath (C.T. Brooks), male chorus, 1865
— O bless the Lord, my soul (I. Watts), male chorus (Boston, 1911)
20 St Peter (orat), S, A, T, B, chorus, org, orch, 1870–72, Portland, ME, 3 June 1873 (Boston, 1872/R)
27 Centennial Hymn (J.G. Whittier), chorus, org, orch, 1876 (Boston, 1876), for Centennial Exposition, Philadelphia, 1876
36 The Realm of Fancy (after J. Keats), cant., S, A, T, B, chorus, orch, 1882 (Boston, 1882)
37 Phoebus, Arise! (W. Drummond), cant., T, male chorus, orch, 1882 (Boston, 1882)
38 The Nativity (after J. Milton), cant., S, A, T, B, chorus, orch, 1883 (Boston, 1883), for Handel and Haydn Society, Boston; rev. 1903 as op.39 (Boston, 1903)
— Divine Love (C. Wesley), 1883, lost
43 Song of Promise (after G.E. Woodberry), cant., S, chorus, org, orch, 1888 (Cincinnati, 1888), for Cincinnati May Festival
— Columbus March and Hymn (Paine), chorus, org, orch, 1892 (Boston, 1892), for World’s Columbian Exposition, Chicago, 1893
— Freedom, our Queen (O.W. Holmes), children’s chorus, 1893, for World’s Columbian Exposition, Chicago, 1893 (London, 1893); arr. SATB (New York, 1902)
— Hymn of the West (E.C. Stedman), chorus, orch, 1903 (St Louis, 1904/R), for Louisiana Purchase Exposition, St Louis, 1904
Other occasional works, chorus, kbd

Instrumental:

Orch.:
23 Symphony no.1, c, 1875 (Leipzig, 1908); repr. in H.W. Hitchcock, ed., Earlier American Music, i (New York, 1972)
28 As you Like it, ov., c1876, pubd as Was ihr wollt (Leipzig, 1907/R)
31 The Tempest, sym. poem after Shakespeare, c1876 (Leipzig, 1907/R)
33 Duo concertante, vn, vc, orch, c1877
34 Symphony no.2 ‘In the Spring’, A, 1879 (Boston, 1880)
44 An Island Fantasy, sym. poem, c1888, pubd as Poseidon and Amphitrite: an Ocean Fantasy (Leipzig, 1907R; T, x)
— Lincoln: a Tragic Tone Poem, c1904–6, inc.

Chbr.:
5 String Quartet, D, c1855 (New York, 1940)
22 Piano Trio, d, c1874
24 Violin Sonata, b, 1875, rev. c1905; ed. J.C. Schmidt (Madison, Wis., 1991)
30 Romanza and Humoreske, vc, pf, c1875; ed. J.C. Schmidt (Madison, Wis., 1991)
32 Larghetto and Humoreske, vn, vc, pf, c1877; ed. J.C. Schmidt (Madison, Wis., 1991)

Organ:
— Prelude and Fugue, g, 1859; LS
— Prelude, c; LS
2/1 Fantasia and Fugue, e, 1860; LS
2/2 Double Fugue on God Save the Queen or Heil dir im Siegeskranz, D, 1860; LS
3/1 Concert Variations on the Austrian Hymn, F, 1860 (Boston, 1876); L, LS
3/2 Concert Variations on The Star-Spangled Banner, c1861 (Boston, 1865); L [as op.4], LS
— Concert Variations upon Old Hundred, c1861 (Cambridge, 1916); L, LS
6 Fantasia, F, 1865, lost
— Reverie, after Longfellow’s Song of the Silent Land, c1862, lost
17 Andante con variazioni, from lost Fantasia Sonata, c1863; LS
— Caprice, c1863, lost
19 Two Preludes, D, b, c1864 (Boston, 1892); L, LS
— Fantasia on the Portuguese Hymn, c1864, lost
— Pastorale, c1865, lost
13 Fantasie on Ein’ feste Burg, c1869 (Cambridge, 1916); L, LS
Many preludes, fugues, other pieces

Piano:
1 Sonata no.1, a, 1859
4 Sonata no.2, f, before 1861, lost
7 Christmas Gift, 1862 (Boston, 1864); ed. M. Hinson, Piano Music in 19th-Century America, ii (Chapel Hill, 1975); S
9 Funeral March in Memory of President Lincoln, 1865 (New York, 1865); S
— Valse Caprice
11 Four Character Pieces, c1868 (Leipzig and Boston, 1872), incl. Welcome Home to my Darling Lizzie! From John
12 Romance, c, c1868 (Boston, 1869); S
15/1 Prelude and Fugue, b, before 1865
15/2 Prelude, f, before 1865
15/3 Fugue, A, before 1865
25 Four Characteristic Pieces, 1876 (Boston, 1876); S
26 Ten Sketches: In the Country, c1873 (Boston, 1876); S
39 Romance, D, c1882 (Boston, 1883); S
41 Three Piano Pieces, c1882–4 (Boston, 1884), no.2 previously pubd (Boston, 1882); S; nos.2–3 ed. J. Gillespie, Nineteenth Century American Piano Music (New York, 1978)
45 Nocturne, B, c1889 (Boston, 1889); S
MSS of most unpubd works in US-CA

Literatura:

ed., with T. Thomas and K.Klauser: Famous Composers and their Works (Boston, 1891, 2/1894, rev. 3/1901) [incl. ‘Beethoven as Composer’ and ‘Music in Germany’ by Paine]
The History of Music to the Death of Schubert (Boston, 1907/R) 

Font: En català: No disponible - En castellano: John Knowles Paine (1839-1906) - In english: John Knowles Paine (1839-1906) - Altres: John Knowles Paine (1839-1906) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Paine’s second symphony, In the Spring, was a significant step forward in his development as a composer. He began work on the piece sometime before January 1877 and had hoped to premiere it in Berlin while visiting there during the summer of 1879 but, to his disappointment, the Germans programmed his first symphony instead. The première eventually took place in Boston on March 10, 1880, at the first concert presented by the Boston Philharmonic, with a repeat performance given the following afternoon under the auspices of the Harvard Musical Association. As the result of a successful subscription effort, Arthur P. Schmidt of Boston published the symphony, making it the first American orchestral work to appear in print. Early audiences were enthusiastic. In one local critic’s assessment, “The symphony is delightfully clear from beginning to end. Its learning, which is great, is unobtrusive, and properly falls into its place as a means and not an end.” At least eight more performances followed during the next two decades; it entered the repertoire of the newly formed Boston Symphony Orchestra and appeared in concerts by the Brooklyn Philharmonic and the Chicago Orchestra under Theodore Thomas. A Tribune review following the New York première declared Paine “easily foremost of American composers” and described the symphony as “a serious, important and totally beautiful work”. The Spring Symphony was reportedly Paine’s favourite among his own works. Whereas the shadow of Beethoven loomed large over his first symphony, in his second Paine created a work that was more firmly rooted in the nineteenth century—with nods to Mendelssohn, Schumann, Liszt—and even the young Brahms. But the influences are well-absorbed, resulting in a symphony that is no mere compilation of borrowed or recycled ideas but very much a reflection of its composer’s freshness and originality.

Frank K. DeWald (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: New York Philharmonic; Zubin Mehta (conductor)
RECICLASSICAT: PAINE, John Knowles (1839-1906)
AMAZON: Paine - Symphony No.2

IMSLP: John Knowles Paine (1839-1906) 

CPDL: John Knowles Paine (1839-1906)

SPOTIFY: Paine - Symphony No.2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAINE, John Knowles (1839-1906) - Symphony No.1, Op.23

Obra d'Edvard Munch (1863-1944), pintor noruec 

---

Parlem de Pintura...

Edvard Munch (Løten, Noruega, 12 de desembre de 1863 - Ekely, prop d'Oslo, 23 de gener de 1944) va ser un pintor noruec on els seus quadres i obra gràfica, tristos i angoixants representacions basades en les seves obsessions i frustracions personals, van obrir el camí al desenvolupament de l'expressionisme. Nascut a Loeiten, Noruega, el 12 de desembre de 1863, Munch va començar a pintar a l'edat de 17 anys. Una beca estatal, concedida el 1885, li va permetre prosseguir els seus estudis a París durant un breu període de temps. Vint anys després, en aquesta ciutat i a Berlín, Munch va desenvolupar la major part de la seva producció artística. Després d'una primera influència de la pintura impressionista i postimpressionista, va derivar cap a un estil molt més personal, obsessivament aferrat a la representació d'imatges relacionades amb la malaltia i la mort. L'exposició dels seus quadres a Berlín l'any 1892 va impressionar de tal manera a les autoritats que van decidir tancar la mostra. Sense immutar-se per la contrarietat, Munch i els seus partidaris van treballar durant tota la dècada de 1890 en pro del desenvolupament de l'art expressionista alemany. 

D'entre tota la seva obra, la més coneguda és potser El crit (1893, Museu Nacional d'Oslo). Aquesta, juntament amb l'angoixant Nen malalt (1881-1886, Museu Nacional d'Oslo), reflecteixen el trauma sofert per Munch en la seva infantesa en morir la seva mare i la seva germana víctimes de la tuberculosi. Pinta també tristes i malenconioses escenes, com El pont, amb figures lànguides, de trets i rostres indefinits. El reflex de les seves ansietats sexuals es pot veure en els seus múltiples retrats de dones, representades alternativament, com a fràgils i innocents víctimes o com a vampiresses devoradores de vida. El 1908 el seu estat d'ansietat va ser de tal magnitud que va haver de ser hospitalitzat. El 1909 va tornar a Noruega. La relativa tranquil·litat que va dominar la seva vida des del 1909 tindrà el seu reflex artístic en els murals de la Universitat d'Oslo (1910-1916) i en el vigorós i brillant colorit dels seus paisatges. Tot i que els últims quadres no són tan torturadors com els seus primers treballs, el seu últim autoretrat, Entre el rellotge i el llit (1940, Museu Munch d'Oslo), marca un retorn a la introspecció d'anys anteriors. Les nombroses xilografies, aiguaforts i litografies que Munch va realitzar al llarg de la seva carrera tenen avui dia una significativa consideració dins de l'art gràfic contemporani, una feina i un estil que pot definir-se com poderós, simple, directe i fort. Són molt pocs els quadres de Munch que es conserven fora de Noruega, entre ells figura Capvespre. 

Font: En català: Edvard Munch (1863-1944) - En castellano: Edvard Munch (1863-1944) - In english: Edvard Munch (1863-1944) - Altres: Edvard Munch (1863-1944)

---

Parlem de Música...

John Knowles Paine (9 de gener de 1839 - 25 d'abril de 1906), va ser el primer compositor nascut als Estats Units en aconseguir, musicalment, una notorietat a gran escala gràcies, especialment, a la seva música orquestral. Membre del famós grup de compositors coneguts amb el nom dels Boston Six, Paine ser un dels primers organitzadors de concerts, de forma sistemàtica, als Estats Units. Fill d'un botiguer que venia música, paraigües i altres dispositius mecànics, ràpidament va demostrar la seva aptitud musical. Hermann Kotzschmar, la seva primera professora de procedència alemanya i amb qui va compondre el seu primer quartet de corda, va captar l'enorme potencial de Paine i el va invitar a viatjar a Alemanya. A Berlín hi va viure durant tres anys, ciutat on va rebre classes d'orgue (n'era un virtuós intèrpret) i de composició. Algunes de les seves primeres obres van tenir en l'orgue el seu protagonista i amb elles es va presentar en els seus primers recitals. En el seu retorn als EUA, es va convertir en membre de la facultat de la Universitat d'Harvard, càrrec que va mantenir durant molts anys. Va pertànyer al col·lectiu de compositors anomenat "Boston Six", al costat de George Chadwick, Horatio Parker, Arthur Foote, Edward MacDowell i Amy Beach. Una composició seva de 1889 va ser una de les primeres gravacions de so que es van fer amb el recentment inventat fonògraf. Entre les seves obres destaquen, les Simfonies No. 1, Op. 23 i No. 2, Op. 34 "A la primavera", l'Obertura As You Like It, Op. 28, el Poema simfònic "La Tempesta", el Oedipus Tyrannus, Op. 35 (per a cor i orquestra) i la òpera Azara la qual, tot i l'enorme esforç que hi va dedicar en vida, no va poder veure representada. 

Font: En català: No disponible - En castellano: John Knowles Paine (1839-1906) - In english: John Knowles Paine (1839-1906) - Altres: John Knowles Paine (1839-1906)

---

Parlem amb veu pròpia...

La vida americana musical durant el segle XIX, especialment en els gèneres orquestrals, corals i de música de cambra, va estar dominada pel gust alemany. La influència alemanya, curiosament, no procedia pròpiament d'Alemanya ja que el canal de comunicació amb els EUA era via Londres. Tanmateix, a la capital britànica el ressò d'Händel i especialment d'Haydn i Beethoven estava plenament consolidat per la qual cosa aquests autors, i concretament la seva música, van emigrar fàcilment als EUA. L'exemple el trobarem a Boston, ciutat capdavantera musicalment i a on el 1815 es van fundar, paral·lelament, la Haydn i la Händel Societies amb un objectiu clar, el de representar El Messies i La Creació ja que les consideraven les obres més importants de la història. La irrupció de Beethoven va modificar, no obstant, alguns d'aquests principis i en va fer evolucionar la percepció musical sobretot pel que fa el gènere simfònic. Amb el temps, les orquestres es van professionalitzar amb un nou objectiu, el de poder representar les nou simfonies de Beethoven. Aquest progressiu canvi de paradigma i, evidentment, la música de l'alemany, van influir decisivament en el nostre autor americà. De fet, Beethoven va marcar un abans i un després a nivell acadèmic però també a nivell emocional. Paine, a l'hora d'imaginar-se escrivint una simfonia, només podia tenir en ment al geni alemany, a qui admirava profundament.

Doncs bé, en base al context anteriorment descrit, Paine va decidir compondre la seva primera simfonia a principis de la dècada de 1870. De fet, la seva Simfonia No.1 en Do menor opus 23 va restar acabada en una data indeterminada entre el 1872 i el 1875. La seva primera estrena, sota direcció de Theodore Thomas amb la seva pròpia orquestra, va tenir lloc a Boston el 26 de gener de 1876. Pel poble americà, aquella simfonia representava, per fi, la independència artística d'Europa si bé no era realment així ja que la simfonia, com podrem comprovar, està íntimament relacionada amb el món acadèmic europeu. En qualsevol cas, la crítica americana fou molt benèvola i positiva amb aquesta partitura ja que possiblement el seu significat traspuava el de la pròpia música. Els entesos en la matèria musical van sentir-hi el ressò i l'homenatge a la cinquena simfonia de Beethoven i no només en la elecció de la tonalitat sinó també pel ritme característic en el desenvolupament del primer moviment. Van reconèixer-hi, també, l'amplitud d'aquest primer moviment, l'harmonia de gran abast així com la seva energia, vigor i enginy. El lirisme càlid de l'adagio, amb un progressiu agitament en la secció central així com l'exuberància i el tema de l'allegro final atorguen, a aquesta primera simfonia, l'èxit immediat que sens dubte Paine mereixia ja que, possiblement, ell va ser el representant romàntic americà més important de la història del seu país!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: New York Philharmonic; Zubin Mehta
RECICLASSICAT: PAINE, John Knowles (1839-1906)
AMAZON: John Knowles Paine: Symphony No. 1/Overture to As You Like It

IMSLP: John Knowles Paine (1839-1906) 

CPDL: John Knowles Paine (1839-1906)

SPOTIFY: New York Philharmonic – John Knowles Paine: Symphony #1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAINE, John Knowles (1839-1906) - Mass in D

Obra de Louis Lang (1814-1893), pintor alemany.

- En record del 107è aniversari del decés de John Knowles Paine -

---

John Knowles Paine (1839-1906) compositor i organista americà nascut, possiblement, a Boston. Descendent d'anglesos, comprensible aleshores, l'emigració de la seva família a Nova Anglaterra data de principis del segle XVIII i amb una família de clara tradició musical. La figura de Paine, pel fet de ser un compositor nascut, criat i format exclusivament als Estats Units, ja és de per sí notable i més si tenim en compte la restricció geogràfica que sovint acompanya la història de la música ja que la majoria d'ella té un temps i un espai definit; Europa. Estudiant de música d'Hermann Kotzschmar, va aprendre a tocar l'orgue, el piano i a teoritzar en l'art de la composició. I de fet, la seva primera obra data de 1855, quan Paine tenia 16 anys, i el primer recital d'orgue quan en tenia 18. Ara bé, si el que volia era aprofundir en la tècnica, el coneixement i l'astúcia musical el seu lloc havia de ser lluny del seu territori ja que aquest malvivia en la ignorància musical, encara, a mitjans del segle XIX. És comprensible entendre el per què l'any 1858 va decidir fer parada a la llunyana Alemanya, concretament, a la Hochschule für Musik de Berlín. Allà estudiaria amb el també organista i admirador profund de la música de Bach, Karl August Haupt. Aquesta circumstància va influir determinantment en la totalitat de la seva obra, entre ella, la grandiloqüent missa d'avui. La seva fama començava a enlluernar un públic reticent a la sàvia no europea. Americà de cap a peus, havia de redoblar l'esforç per tal de poder rebre l'acceptació musical que se'ns dubte mereixia. De fet, ell va ser l'inductor directe de la fundació, l'any 1896, de l'Aliança d'Organistes Americans on, entre moltes altres partitures, s'interpretava un desconegut, en terres americanes, Johann Sebastian Bach. 

Vista de Boston l'any 1909, obra d'autor anònim.

Però ja que tenim entre mans la que probablement sigui, amb el permís de Bach i de la seva gran Missa, la obra més descomunal de Paine ja que ens trobem amb una Missa molt extensa, ens haurem de preguntar quina fou realment la motivació a l'hora d'escriure una partitura d'aquesta magnitud en un país en què la tradició musical romania, encara, en els ambients més privats i elitistes. Possiblement, la resposta deriva de moltes variables però una d'elles devia tenir molt a veure amb l'estudi de Bach i de la història de la música europea. En el cas d'avui no hem de fer cas a la cronologia dels esdeveniments perquè la tradició en la que s'emmarca formalment aquesta Missa en Re per a veus solistes, cor i orquestra és, clarament, en el barroc i el classicisme. Paine la va començar a escriure l'any 1859 a Berlín amb la idea i esperança de què fos en aquella ciutat on s'interpretés. Aquest és, també, un dels punts per entendre la similitud estètica i formal d'aquesta missa amb els postulats clàssics ja que recorre, en els seus extensos passatges, la teologia de Bach, Beethoven, Cherubini o el mateix Händel. Acadèmicament brillant, tenint en compte que la va escriure amb només 20 anys, és un treball poc innovador certament, però prou consistent i treballat per considerar-la, sense embuts, com una de les partitures més importants de la trajectòria professional de Paine. De fet, aquesta missa fou la primera obra d'un autor americà interpretada, amb tota la bona intenció i mitjans necessaris, a Europa. Un èxit tenint en compte les reticències amb què es devia trobar. Els atordits oients d'aquesta monumental obra observaran, amb sorpresa, detalls musicals posteriorment explotats per Verdi en el seu preciós Rèquiem. No dubto que una dosis elevada de voluntat i de temps seran imprescindibles per gaudir i captar el llarg missatge temàtic d'una missa catòlica, apostòlica i romana en tota la seva dimensió possible. I ja que tenim entre mans un tresor de proporcions bíbliques en aquesta setmana en què el passat divendres celebràvem l'aniversari de decés de John Paine, glorifiquem el seu nom i deixem-nos captivar per la retòrica d'una partitura de tots colors possibles, entre ells, els de les fugues les quals, tot sigui dit, resulten extraordinàries!

A la interpretació les veus, cor i orquestra de Saint Louis sota la direcció de Thomas Peck.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: John Knowles Paine (January 9, 1839 – April 25, 1906)
AMAZON: John Knowles Paine: Mass in D

IMSLP: John Knowles Paine (1839-1906) 

CPDL: John Knowles Paine (1839-1906) 

SPOTIFY: Saint Louis Symphony Orchestra – John Knowles Paine: Mass in D

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!