Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mosony M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mosony M.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 d’octubre del 2021

MOSONY, Mihály (1815-1870) - 3. F-dúr Mise (1849)

Henrik Weber (1818-1866) - The Composer Mihály Mosonyi and His Wife (c.1845)


Mihály Mosonyi (1815-1870) - 3. F-dúr Mise (1849)
Performers: Vanessa del Riego Ledo (soprano); Simone Veder (alto); Lars Terray (bariton);
Liszt Ferenc Chorus and Orchestra; Péter Scholz
Further info: Mosony - Mass No.3

---


Hungarian composer, teacher and writer on music. Like Liszt, he was born in the border region between Hungary and Austria at the meeting-point of several cultures. His name was originally Michael Brand, the same as his father and grandfather, and his first language was German. The fourth of 11 children in a family of furriers, he learnt the usual wind instruments of peasant life. Boldogasszonyfalva was a famous place of pilgrimage, and in its church, built by Prince Pál Esterházy, he had the opportunity to practise the organ and, between the ages of 10 and 12, to deputize for the cantor. In 1829 he left home to work as a church officer in Magyaróvár, where he taught himself music by copying Hummel's manual of exercises for the piano. About 1832 he moved to Pozsony (now Bratislava), at that time the capital of the Hungarian kingdom. Its cultural life was dominated by the nearby imperial city of Vienna, and became acquainted with the great works of Viennese masters and resolved to devote himself to music. He earned a living by teaching calligraphy, copying music, and working as a newsboy, later and typesetter for a printing firm, while he studied the piano and music theory with Károly Turányi, who later became Kapellmeister in Aachen. Turányi and another patron, Count Károly Keglevich, obtained for Mosonyi a position as a piano teacher at the residence of Count Péter Pejachevich in the Slavonian village of Rétfalu. There he spent seven years (1835-42), becoming an accomplished pianist and, with the help of Reicha's theoretical works, a composer. The compositions he finished in Rétfalu reveal a diligent pupil of the Classical style. In 1842 he moved to Pest, where he worked until his death. He never held a public, municipal or ecclesiastical position, nor was he in the service of a theatre, teaching institute or aristocratic household. One of the first independent musicians in Hungary to earn a living by teaching the piano and composition, his most famous pupils were Kornél Ábrányi (the elder), Gyula and Sándor Erkel (sons of Ferenc), Sándor Bertha, and the future director of the Budapest Academy of Music, Ödön Mihalovich. 

He was encouraged to compose by the stimulating intellectual atmosphere in Pest in the decade before the Hungarian War of Independence (1848-49). On 3 October 1846 he married Paulina Weber, sister of the famous portrait painter Henrik Weber. In the same year he began writing his Second Symphony, which was not performed until ten years later. He took part in the War of Independence as a member of the National Guard. In 1849 he wrote a mass (his third) in memory of his benefactor and godfather Peter Piller. The early death of his wife (13 July 1851) brought on an emotional crisis, making it impossible for him to compose for two years. The elegiac autumnal lyricism of the German songs (1853-54), which were published by Breitkopf & Härtel, reflect his grief and show him a fully fledged Romantic. In 1857, on the occasion of the first visit to Hungary by the Empress (later Queen) Elisabeth, he composed a piano piece in Hungarian style, Pusztai élet (‘Puszta Life’). A whole year of compositional activity followed its favourable reception, and from about 1859 he wrote a series of new works in the national style. To give an outward gesture of his stylistic transformation, he took the Hungarian name of Mosonyi in 1859, after his place of birth (the county of Moson). In 1865 he went to Munich to attend the first performance of Tristan und Isolde. In the same year he played the double bass in the first performance in Pest of Liszt's Legende der heiligen Elisabeth. In his last years he composed noteworthy Hungarian art songs and ballads, and a series of choral works and cantatas of less importance. In 1870, a few months before his death, he was appointed to the programme selection committee of the Pest National Theatre and was also a member of the committee to prepare the Hungarian Beethoven centenary festival. He died with many ambitious hopes for a Hungarian national music.

diumenge, 1 de novembre del 2015

MOSONYI, Mihali (1815-1870) - Mass in A Major

Francisco Pradilla - Doña Juana la Loca (1877)
Obra de Francisco Pradilla (1848-1921), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Mihali Mosony -
En el dia de la commemoració del seu 145è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francisco Pradilla (Villanueva de Gállego, 24 de juliol de 1846 - Madrid, 1 de novembre de 1921) va ser un pintor espanyol. Gairebé sense estudis, va entrar com a aprenent al taller saragossà del pintor i escenògraf Mariano Pescador, qui el va animar per tal que acudís a les classes de l'Escola de Belles Arts de Sant Lluís. Recomanat pel seu professor Bernardino Montañés, es va traslladar a Madrid on va combinar la seva feina com a ajudant a l'estudi dels escenògrafs Augusto Ferri i Jorge Busato, amb l'assistència a les classes de l'Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat. Incitat per José Casado del Alisal, primer director de l'Acadèmia Espanyola a Roma, que desitjava comptar en la primera promoció de pensionats amb les millors promeses del panorama artístic espanyol, va optar una pensió que va aconseguir fàcilment. Precisament el seu treball corresponent al tercer any de pensió li va suposar a Pradilla un èxit rotund. L'obra titulada Doña Juana la Loca va aconseguir la medalla d'honor en l'Exposició Nacional de 1878 i medalla d'honor aquest mateix any a la Secció Espanyola de la Universal de París. Aquest sonor triomf va motivar que rebés diversos encàrrecs, entre ells el del Senat per a la realització del quadre La rendición de Granada, que si bé no va resultar tan encertat com l'anterior, la seva difusió el va promocionar internacionalment. El seu nomenament com a director de l'Acadèmia d'Espanya a Roma, substituint Casado del Alisal, el va obligar a viure a Roma on, emulant el seu admirat Fortuny, va obrir un estudi en què van acudir els més importants col·leccionistes i marxants d'Europa. El 1896 va tornar a Espanya on va ser nomenat director del Museu del Prado, un càrrec que va mantenir fins el 1898. A partir del 1900 es va retirar de la vida pública i es va recloure al seu taller de Madrid, ciutat on va morir el novembre de 1921.




Parlem de Música...

Michael Brand Mihály Mosonyi (Boldogasszonyfalva, [ara Frauenkirchen, Àustria], 4 de setembre de 1815 - Pest, 31 d'octubre de 1870) va ser un compositor i professor hongarès. Va néixer a Hongria, en una regió fronterera amb Àustria per la qual cosa va tenir un contacte directe amb la música i cultura del país veí. Es va formar en instrumentació de vent abans d'entrar a l'església local a formar-se en orgue, on també va debutar com a cantant del cor. El 1829 va entrar a treballar en una església de Magyaróvár, on de forma autodidacta va aprendre música copiant obres de piano d'Hummel. El 1832 va viatjar a Pozsony, aquell temps la capital del Regne d'Hongria. Allà va entrar en contacte de forma encara més directa amb la música austríaca de la que en va esdevenir un absolut devot. Abans de dedicar-se de ple a la música, va haver de treballar en múltiples activitats com a copista, professor de cal·ligrafia o venedor de diaris. Durant aquest temps va estudiar amb Károly Turányi, amb qui va aprendre solfeig i piano. Gràcies al seu mestre, va accedir a un càrrec de professor de piano a la residència del Comte Péter Pejachevich a Rétfalu, on hi va viure durant 7 anys (1834-1842). Precisament allà va conèixer les obres d'Anton Reicha amb les quals es va animar a començar la carrera de compositor. Les seves primeres obres, Grand Duo per a piano, quartets i una obertura ens mostren un Mosonyi d'estil clàssic vienès. El 1842 va viatjar a Pest, on va treballar-hi la resta de la seva vida. La seva condició de músic liberal, no en va no va obtenir cap càrrec públic ni teatral o musical, el van convertir en un dels primers compositors independents d'Hongria, dedicant-se principalment a l'ensenyament i a la composició. Entre els seus alumnes cal destacar a Kornél ÁbrányiGyula i Sándor Erkel, Sándor Bertha i Ödön Mihalovich. A partir del 1843 es van estrenar algunes de les seves primers obres, entre elles la seva primera simfonia, obertures, misses i un concert de piano. El 1846 es va casar amb Paulina Weber, la germana del pintor Henrik Weber. Aquells anys van ser convulsos i va participar activament en la Guerra de la Independència com a membre de la Guàrdia Nacional. La mort prematura de la seva dona el 1851 va provocar una profunda depressió a Mosonyi motiu pel qual va deixar de compondre durant dos anys. El 1853 va tornar a publicar música en un estil, ara sí, marcadament romàntic. Els darrers anys va mantenir bona amistat amb Liszt fet que va promocionar exponencialment la carrera de Mosonyi. Va morir a Pest l'octubre de 1870.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Kaiser Max auf der Martinswand (3, E. Pasqué), 1856–7, unperf.
Szép Ilonka [Pretty Helen] (4, M. Fekete, after M. Vörösmarty), Pest, National, 19 Dec 1861, vs (Pest, 1862)
Álmos (3, E. Szigligeti), 1862, Budapest, Royal Hungarian Opera, 6 Dec 1934

Cants.:
A tisztulás ünnepe az Ungnál 886-ik esztendőben [Festival of Purification at the River Ung in 886] (F. Kazinczy), 1859;
Dalra magyar! [Sing, Hungarian!] (E. Ábrányi), 1869;
Cantate a zenekedvelők dalcsarnokának megnyitási ünnepére [Cantata for the Inauguration of the Concert Hall of the Pest Amateur Music Society] (J. Komócsy), 1870

Other secular choral:
Chor zur Feyer des Tondichters Herrn Fr. Erkel, 1844;
A dalárda [The Choral Society] (I. Szepessy), 1857;
Üdvözlet [Greeting], 1857;
Völkerfrühling, 1857;
Fel fel e vérző kebelről [Up from the Bleeding Bosom], 1863;
Tavaszi dal [Spring Song] (L.F. Takáts), 1863;
Keserű pohár [Cup of Bitterness] (M. Vörösmarty), 1863;
Bordal [Drinking-Song] (J. Arany), 1864;
A nagyszombati dalárda jelvénye [Motto of the Nagyszombat Choral Society], 1864;
Kemény-induló [Kemény March] (K. Tóth), 1865;
A pacsirta [The Lark], 1865;
Ébresztő [Reveille] (Z. Balogh), 1865;
Szellemvilág [World of the Spirits], 1865;
Dalárok karéneke [A Song of Singers], 1866;
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy), 1868–9;
Gróf Batthyány Lajos emlékének [In Memory of Count Batthyány], 1870

Songs:
An Jrma, c1850;
Aus einsamer Zelle (Menner), c1850;
Wunsch im Frühlinge, c1850;
Wiegenlied (Stütze), 1850;
Du schönes Fischermädchen (H. Heine), 1853;
Ob ich dich liebe? (Renniger), c1853;
6 Lieder (N. Lenau, R. Burns, E. Geibel), op.5 (Leipzig, 1853);
Schilflieder (Lenau), op.6 (Leipzig, 1854);
A szerelem, a szerelem [Love, Love] (S. Petőfi) (Pest, 1860);
Letészem a lantot [I lay aside my Lyre] (Arany) (Pest, 1863);
Hat népdal [6 folksongs] (Tóth) (Pest, 1863);
Gara Mária (Tóth) (Pest, 1864);
Mátyás anyja [Mátyás's Mother] (Arany) (Pest, 1864);
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy) (Pest, 1869);
Boldogság emléke [Souvenir of Happiness] (Komócsy) (Pest, 1870)

Vocal religiosa:

5 masses, 1840-66;
Jubilate Deo, 1843;
Grad, 1843;
Off, 1844;
Grad, 1849;
Lauda Sion, 1855;
Off and Grad, for Liszt's Missa solemnis, 1856;
Das Gebet des Herrn; Halotti ének [Funeral Song], 1865;
Ave verum, Tui sunt, Ave Maria, all late 1850s;
Libera me, 1870 (Budapest, 1871)

Instrumental:

Orch:
Ov., b, 1841–2;
2 syms., D, 1843–4, a, 1846;
Pf Conc., e, 1844, ed. (Budapest, 1966);
A honvédek (Honvéds), fantasia, 1860;
Gyász hangok Széchenyi István halálára [Funeral Music for Széchenyi], 1860;
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének [Homage to Kazinczy], 1860;
Ünnepi zene [Festival Music], 1860

Chbr:
7 str qts, D, g, a, f, c, b, b, before 1846;
Ballade, vn, pf, 1841;
Sextet, 2 vn, 2 va, 2 vc, 1844;
Grand Nocturne, pf trio, 1845;
Pf Trio, op.1 (Vienna, 1851);
Romance, vn, pf/str, 1861

Pf (2 hands unless otherwise stated):
Grand Duo, 4 hands, 1837–8;
3 Klavierstücke, op.2 (Pest, 1855);
2 Perlen, op.3 (Pest, 1856);
Pusztai élet [Puszta Life] (Pest, 1857);
Magyar gyermekvilág [Hungarian Children's World], i–iii (Pest, 1859);
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének (Pest, 1859), arr. orch;
Tanulmányok zongorára, a magyar zene elődásának képzésére [Studies for Development in the Performance of Hungarian Music], i–iv (Pest, 1860);
Magyar zeneköltemény [Hungarian Musical Poem] (Pest, 1860);
Gyász hangok Széchenyi István halálára (Pest, 1860), arr. orch;
A régi Rákóczi nóta [The Old Rákóczi Melody] (1863);
Ünnepi zene, 4 hands (Pest, 1864), arr. orch;
Variations on a theme of S. Elemy (Pest, 1863);
Az égő szerelem hármas szine [Three Colours of Burning Love], 4 hands (Pest, 1864);
Bandérium induló [Band March] (Pest, 1867)

Numerous arrs., incl.:
Beethoven: Syms. 1–9, pf 4 hands (Pest 1866);
Liszt: Missa solemnis (Graner Messe), pf 4 hands (Pest, 1865);
Rákóczi March, pf (Pest, 1863);
Rouget de Lisle: Marseillaise, Bar, vv, orch, 1848;
Schubert: Erlkönig, orch, 1853;
Beethoven: Terzetto op.116, orch, 1856

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Mihály Mosonyi (1815-1870) - Altres: Mihály Mosonyi (1815-1870)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Fa just un mes i escaig fèiem una primera referència, en motiu del bicentenari de naixement, a Mihály Mosoni, un dels compositors hongaresos més representatius de la seva geografia. Avui novament aprofitarem l'avinentesa per tornar-ne a parlar d'una forma més solemne. Com comentava en aquella entrada, en què recuperàvem un concert de piano, Mosony va ser un compositor capaç de construir un ecosistema musical propi si bé amb algunes idees heretades d'èpoques anteriors, especialment en el seu primer període professional, el que situàvem en l'estela clàssica i romàntica austríaca. Precisament, va ser en aquesta primera etapa creativa que Mosony va compondre algunes de les seves misses, entre elles, la que avui escoltarem, la Missa en La major per a solistes, cor i orquestra. Si bé no presenta l'etiqueta de solemne, per magnitud i idiosincràsia, la personalitat s'adequa perfectament a les característiques de les misses monumentals, especialment en moviments com el gloria o el credo. I en l'exemple d'avui Mosony va adoptar un estil lleugerament més proper al de Cherubini, l'italià emigrat a París, tot escrivint una missa amb canons, fugues i passatges de contrapunt depurat en un llenguatge sensiblement més còmode amb els cors homofònics que amb les veus solistes, limitades a parts concretes de l'eucaristia. De tot plegat n'emana una missa (solemne) en què la instrumentació també hi té una part activa i necessària amb el dibuix de melodies atractives i de suport harmònic de les veus del cor, les autèntiques, contundents i meravelloses protagonistes!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Liszt Ferenc Chorus and Orchestra; Péter Scholz
RECICLASSICAT: MOSONYI, Mihali (1815-1870)
PRESTOCLASSICAL: Mosonyi - Mass No.4 in A Major
CPDL: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 4 de setembre del 2015

MOSONYI, Mihály (1815-1870) - Piano Concerto in E Minor

Martin Johnson Heade - Approaching Thunder Storm [1859]
Obra de Martin Johnson Heade (1819-1904), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Mihály Mosonyi -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Martin Johnson Heade (Lumberville, 11 d'agost de 1819 - St. Augustine, 4 de setembre de 1904) va ser un pintor nord-americà. Durant els seus inicis va ser retratista i es va dedicar a la pintura de paisatges més endavant. En els seus anys de formació va viatjar per Europa. Aquest primer Grand Tour va marcar l'inici d'una vida ambulant que va mantenir la resta de la seva vida. Entre els anys 1840 i 1859 va viure a Filadèlfia, Nova York, San Luis, Chicago, Trenton i Providence. El segon viatge a Europa, a finals de la dècada del 1840, va motivar un canvi en el seu estil, que va derivar vers una pintura de gènere més sofisticada. A partir del 1859 es va instal·lar a Nova York on va contactar amb alguns paisatgistes com Frederic Edwin Church, amb qui va compartir profunda amistat, i va començar a pintar paisatges. Tot i que va exposar en diverses ocasions a la National Academy of Design, mai en va arribar a ser membre, i tampoc va participar de forma especial en el món artístic novaiorquès. El seu estil madur, de gran precisió i lluminositat, influït per l'obra de Fitz Henry Lane a qui possiblement va conèixer, va ser batejat posteriorment amb el nom de luminisme. Els nombrosos paisatges de calma i esplendor de l'atmosfera de les maresmes són les composicions que més ressò li van proporcionar. A Heade, aquests camps pantanosos li brindaven l'oportunitat de plasmar els canvis climàtics i lumínics. Animat, potser pel seu amic Church, entre el 1860 i el 1870 va viatjar en tres ocasions a l'Amèrica Central i del Sud. En aquests viatges, a més de paisatges, va pintar flors i ocells exòtics. De la combinació d'aquests motius, van sortir les seves originals natures mortes d'orquídies i colibrís sobre fons de paisatges tropicals que han estat reconegudes com la part més emblemàtica de la seva obra. El 1883, amb 64 anys, es va casar i es va traslladar a Saint Augustine, a Florida, on va seguir pintant les flors tropicals de la zona. Va ser allà on va morir, totalment oblidat, el setembre de 1904.

Font: En català: No disponible En castellano: Martin Johnson Heade (1819-1904) In english: Martin Johnson Heade (1819-1904) - Altres: Martin Johnson Heade (1819-1904)



Parlem de Música...

Michael Brand Mihály Mosonyi (Boldogasszonyfalva, [ara Frauenkirchen, Àustria], 4 de setembre de 1815 - Pest, 31 d'octubre de 1870) va ser un compositor i professor hongarès. Va néixer a Hongria, en una regió fronterera amb Àustria per la qual cosa va tenir un contacte directe amb la música i cultura del país veí. Es va formar en instrumentació de vent abans d'entrar a l'església local a formar-se en orgue, on també va debutar com a cantant del cor. El 1829 va entrar a treballar en una església de Magyaróvár, on de forma autodidacta va aprendre música copiant obres de piano d'Hummel. El 1832 va viatjar a Pozsony, aquell temps la capital del Regne d'Hongria. Allà va entrar en contacte de forma encara més directa amb la música austríaca de la que en va esdevenir un absolut devot. Abans de dedicar-se de ple a la música, va haver de treballar en múltiples activitats com a copista, professor de cal·ligrafia o venedor de diaris. Durant aquest temps va estudiar amb Károly Turányi, amb qui va aprendre solfeig i piano. Gràcies al seu mestre, va accedir a un càrrec de professor de piano a la residència del Comte Péter Pejachevich a Rétfalu, on hi va viure durant 7 anys (1834-1842).

Precisament allà va conèixer les obres d'Anton Reicha amb les quals es va animar a començar la carrera de compositor. Les seves primeres obres, Grand Duo per a piano, quartets i una obertura ens mostren un Mosonyi d'estil clàssic vienès. El 1842 va viatjar a Pest, on va treballar-hi la resta de la seva vida. La seva condició de músic liberal, no en va no va obtenir cap càrrec públic ni teatral o musical, el van convertir en un dels primers compositors independents d'Hongria, dedicant-se principalment a l'ensenyament i a la composició. Entre els seus alumnes cal destacar a Kornél Ábrányi, Gyula i Sándor Erkel, Sándor Bertha i Ödön Mihalovich. A partir del 1843 es van estrenar algunes de les seves primers obres, entre elles la seva primera simfonia, obertures, misses i un concert de piano. El 1846 es va casar amb Paulina Weber, la germana del pintor Henrik Weber. Aquells anys van ser convulsos i va participar activament en la Guerra de la Independència com a membre de la Guàrdia Nacional. La mort prematura de la seva dona el 1851 va provocar una profunda depressió a Mosonyi motiu pel qual va deixar de compondre durant dos anys. El 1853 va tornar a publicar música en un estil, ara sí, marcadament romàntic. Els darrers anys va mantenir bona amistat amb Liszt fet que va promocionar exponencialment la carrera de Mosonyi. Va morir a Pest l'octubre de 1870.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Kaiser Max auf der Martinswand (3, E. Pasqué), 1856–7, unperf.
Szép Ilonka [Pretty Helen] (4, M. Fekete, after M. Vörösmarty), Pest, National, 19 Dec 1861, vs (Pest, 1862)
Álmos (3, E. Szigligeti), 1862, Budapest, Royal Hungarian Opera, 6 Dec 1934

Cants.:
A tisztulás ünnepe az Ungnál 886-ik esztendőben [Festival of Purification at the River Ung in 886] (F. Kazinczy), 1859;
Dalra magyar! [Sing, Hungarian!] (E. Ábrányi), 1869;
Cantate a zenekedvelők dalcsarnokának megnyitási ünnepére [Cantata for the Inauguration of the Concert Hall of the Pest Amateur Music Society] (J. Komócsy), 1870

Other secular choral:
Chor zur Feyer des Tondichters Herrn Fr. Erkel, 1844;
A dalárda [The Choral Society] (I. Szepessy), 1857;
Üdvözlet [Greeting], 1857;
Völkerfrühling, 1857;
Fel fel e vérző kebelről [Up from the Bleeding Bosom], 1863;
Tavaszi dal [Spring Song] (L.F. Takáts), 1863;
Keserű pohár [Cup of Bitterness] (M. Vörösmarty), 1863;
Bordal [Drinking-Song] (J. Arany), 1864;
A nagyszombati dalárda jelvénye [Motto of the Nagyszombat Choral Society], 1864;
Kemény-induló [Kemény March] (K. Tóth), 1865;
A pacsirta [The Lark], 1865;
Ébresztő [Reveille] (Z. Balogh), 1865;
Szellemvilág [World of the Spirits], 1865;
Dalárok karéneke [A Song of Singers], 1866;
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy), 1868–9;
Gróf Batthyány Lajos emlékének [In Memory of Count Batthyány], 1870

Songs:
An Jrma, c1850;
Aus einsamer Zelle (Menner), c1850;
Wunsch im Frühlinge, c1850;
Wiegenlied (Stütze), 1850;
Du schönes Fischermädchen (H. Heine), 1853;
Ob ich dich liebe? (Renniger), c1853;
6 Lieder (N. Lenau, R. Burns, E. Geibel), op.5 (Leipzig, 1853);
Schilflieder (Lenau), op.6 (Leipzig, 1854);
A szerelem, a szerelem [Love, Love] (S. Petőfi) (Pest, 1860);
Letészem a lantot [I lay aside my Lyre] (Arany) (Pest, 1863);
Hat népdal [6 folksongs] (Tóth) (Pest, 1863);
Gara Mária (Tóth) (Pest, 1864);
Mátyás anyja [Mátyás's Mother] (Arany) (Pest, 1864);
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy) (Pest, 1869);
Boldogság emléke [Souvenir of Happiness] (Komócsy) (Pest, 1870)

Vocal religiosa:

5 masses, 1840-66;
Jubilate Deo, 1843;
Grad, 1843;
Off, 1844;
Grad, 1849;
Lauda Sion, 1855;
Off and Grad, for Liszt's Missa solemnis, 1856;
Das Gebet des Herrn; Halotti ének [Funeral Song], 1865;
Ave verum, Tui sunt, Ave Maria, all late 1850s;
Libera me, 1870 (Budapest, 1871)

Instrumental:

Orch:
Ov., b, 1841–2;
2 syms., D, 1843–4, a, 1846;
Pf Conc., e, 1844, ed. (Budapest, 1966);
A honvédek (Honvéds), fantasia, 1860;
Gyász hangok Széchenyi István halálára [Funeral Music for Széchenyi], 1860;
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének [Homage to Kazinczy], 1860;
Ünnepi zene [Festival Music], 1860

Chbr:
7 str qts, D, g, a, f, c, b, b, before 1846;
Ballade, vn, pf, 1841;
Sextet, 2 vn, 2 va, 2 vc, 1844;
Grand Nocturne, pf trio, 1845;
Pf Trio, op.1 (Vienna, 1851);
Romance, vn, pf/str, 1861

Pf (2 hands unless otherwise stated):
Grand Duo, 4 hands, 1837–8;
3 Klavierstücke, op.2 (Pest, 1855);
2 Perlen, op.3 (Pest, 1856);
Pusztai élet [Puszta Life] (Pest, 1857);
Magyar gyermekvilág [Hungarian Children's World], i–iii (Pest, 1859);
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének (Pest, 1859), arr. orch;
Tanulmányok zongorára, a magyar zene elődásának képzésére [Studies for Development in the Performance of Hungarian Music], i–iv (Pest, 1860);
Magyar zeneköltemény [Hungarian Musical Poem] (Pest, 1860);
Gyász hangok Széchenyi István halálára (Pest, 1860), arr. orch;
A régi Rákóczi nóta [The Old Rákóczi Melody] (1863);
Ünnepi zene, 4 hands (Pest, 1864), arr. orch;
Variations on a theme of S. Elemy (Pest, 1863);
Az égő szerelem hármas szine [Three Colours of Burning Love], 4 hands (Pest, 1864);
Bandérium induló [Band March] (Pest, 1867)

Numerous arrs., incl.:
Beethoven: Syms. 1–9, pf 4 hands (Pest 1866);
Liszt: Missa solemnis (Graner Messe), pf 4 hands (Pest, 1865);
Rákóczi March, pf (Pest, 1863);
Rouget de Lisle: Marseillaise, Bar, vv, orch, 1848;
Schubert: Erlkönig, orch, 1853;
Beethoven: Terzetto op.116, orch, 1856

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Mihály Mosonyi (1815-1870) - Altres: Mihály Mosonyi (1815-1870)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Mihály Mosonyi va néixer amb el nom de Michael Brand a Frauenkirchen el 4 de setembre de 1815, és a dir, avui fa 200 anys. Per tant, aniversari destacat d'aquest 2015, de fet a la seva ciutat natal el celebren amb un exhaustiu festival al seu honor, i a nosaltres ens motivarà per a descobrir-ne el seu art. Considerat el tercer compositor hongarès més important després de Liszt i Ferenc Erkel, va treballar com a pianista, compositor i director d'orquestra i es va diferenciar dels seus contemporanis per ser un hongarès avesat a l'estil clàssic vienès, après durant els seus anys amb Hummel i també de l'estudi en detall de l'obra d'Anton Reicha i de Beethoven. No fou fins els darrers anys, i en bona part motivat per la mort de la seva dona, que va decidir endinsar-se en el romanticisme d'una forma més evident. En essència, la vida i obra de Mosonyi es pot o s'hauria de dividir en dos capítols diferenciats. Un de primer que finalitzaria a l'entorn del 1858 i en què es dedicaria a escriure música clàssica i preromàntica en un estil clarament germànic; les seves misses són bon exemple d'aquest primer període, inclusive la partitura que avui escoltarem. I un segon període que englobaria a partir del 1859 i fins la seva mort i en què també es produiria el seu canvi de nom pel de Mihály Mosonyi, canviant el seu estil musical i fent-lo més proper al de la seva Hongria natal, és a dir, més romàntic i nacionalista. No obstant l'obra que avui escoltarem, i com comentàvem, es correspon al primer període. El Concert en Mi menor per a piano i orquestra, de 1844, representa un primer intent de transició del classicisme vienès al romanticisme més genuïnament alemany per part de Mosonyi. El resultat, una obra concertant construïda en la forma d'un únic moviment que no amaga el contorn i el contrast d'un concert amb els tres moviments tradicionals i amb algunes notables connotacions romàntiques en la melodia i en l'harmonia. Un concert, val a dir-ho, descobert en manuscrit el 1950 i representat per primera vegada el 1953 (!), és a dir, més de 100 anys després de la seva creació. La interpretació, tot i ser una edició antiga, és sòlida i brillant tant en la instrumentació solista com en la concertant. Una partitura fantàstica que només s'enfosqueix al pensar que el seu autor no la va poder escoltar en vida. Nosaltres afortunats oients si que ho podrem fer i no ens oblidarem de Mosonyi, a qui avui celebrarem amb respecte i admiració!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Jerome Rose (piano); Luxembourg Radio OrchestraPierre Cao (conductor)
AMAZON: MOSONY & HILLER- The Romantic Piano Concerto


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!