Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Krommer F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Krommer F.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de novembre del 2023

KROMMER, Franz (1759-1831) - Concerto Pour deux Clarinettes (c.1802)

Unknown - Volkssänger in einem Gasthaus (c.1850)


Franz Vinzenz Krommer (1759-1831) - Concerto Pour deux Clarinettes
composé et dédié à M. de Marsano, Op.35 (c.1802)
Performers: Ludmila Pеtеrková (clarinet); Marjolein de Rοοs (clarinet);
Czech Ensemble Baroque; Roman Válеk (conductor)

---


Moravian composer. He was the son of the innkeeper and later mayor of Kamenice Jiří Kramář (1737–1810), and the nephew of the composer and choirmaster Anton Matthias Krommer (1742-1804) with whom he studied violin and organ. Later he was self-taught in composition. He became a violinist in the orchestra of the Duke of Styrum in Simontornya (1786), becoming his music director (1788). Towards the end of 1790 he became Kapellmeister of Pécs Cathedral; after 1793 he acted as Kapellmeister and composer in the service of a Duke Karolyi and later of Prince Antal Grassalkovich de Gyarak. In 1798 he became Kapellmeister to Duke Ignaz Fuchs. Then he returned to Vienna where in 1806 he applied, unsuccessfully, to join the Vienna Hofkapelle as a violinist. In 1810 he was appointed Ballett-Kapellmeister at the Wien Hofkapelle. On 14 June 1815 he was appointed Kammertürhüter to the emperor, and in this office accompanied Emperor Franz I to Paris and Padua in the same year, and to Verona, Milan and Venice in 1816. From 13 September 1818 until his death he succeeded Leopold Anton Kozeluch as the last official director of chamber music and court composer to the Habsburg emperors. As a composer, he wrote over 300 works, among them, accomplished solo concertos for wind instruments, as well as symphonies, sacred works, much chamber music and piano pieces. He was one of the most successful of the many influential Moravian composers in Vienna at the turn of the 18th century. His son August Krommer (1807-1842), an insurance agent in Vienna, was for a time a violinist in the orchestra of the Burgtheater, and also appeared in public as a pianist in 1833.

dijous, 8 de novembre del 2018

KROMMER, Franz (1759-1831) - Symphonien

Friedrich Wilhelm Schadow - The Brothers Friedrich and Rudolph Schadow with the Sculptor Bertel Thorvaldsen (1815)
Obra de Friedrich Wilhelm von Schadow (1789-1862), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

Friedrich Wilhelm von Schadow (Berlin, 6 de setembre de 1789 - Düsseldorf, 19 de març de 1862) va ser un pintor alemany. Fill de l'escultor Johann Gottfried Schadow, es va formar amb el seu pare i poc després amb Friedrich Georg Weitsch. El 1810, i després d'uns anys de servei militar, va viatjar en companyia del seu germà Rudolph, a Roma, ciutat on va entrar en contacte amb els pintors del natzarenisme. A Roma, va es va convertir al catolicisme i va començar a treballar com a professor i pintor rebent, per exemple, un encàrrec del general Jakob Salomon Bartholdy. El 1819 va tornar a Berlin on va ser nomenat professor a l'Acadèmia de les Arts de la ciutat. També en aquest període va realitzar nombroses pintures per a esglésies. El 1826 va ser nomenat director de l'Acadèmia de les Arts de Düsseldorf en un càrrec que va mantenir fins el 1832. Al llarg del temps, Von Schadow va assolir un gran èxit com a teòric i docent i potser no tant des d'una perspectiva artística. Finalment, va morir a Düsseldorf el març de 1862.



Parlem de Música...

Franz (Vinzenz) [Kramář, František Vincenc] Krommer (Kamenice, 27 de novembre de 1759 - Wien, 8 de gener de 1831) va ser un compositor bohemi. Fill de Georg Krommer (1737-1810) i nebot del compositor Anton Matthias Krommer (1742-1804), es va formar inicialment amb el seu oncle a Turan. Va ser allà on el 1777 va assolir el seu primer càrrec d'organista i des d'on el 1785 es va traslladar a Viena. El 1786 va ser nomenat violinista de l'orquestra del duc de Styrum a Simontornya, lloc on el 1788 va assolir el càrrec de director musical. A finals del 1790 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Pécs i en una data posterior al 1793 va treballar també com a mestre de capella i compositor al servei del duc Karoly i posterior príncep Antal Grassalkovich de Gyarak. El 1795 va tornar a Viena on va treballar probablement com a professor abans de ser nomenat, el 1798, mestre de capella del duc Ignaz Fuchs. El 1806 va procurar, sense èxit, accedir a un càrrec de violinista de la Hofkapelle de Viena. El 1810 va entrar com a Ballett-Kapellmeister del Hoftheater i el 15 de juny de 1815 va ser nomenat Kammertürhüter al servei de l'emperador Francesc d'Austria amb qui va iniciar una gira europea el 1816. El 13 de setembre de 1818 va succeir a Leopold Anton Kozeluch com a director oficial de música de cambra i compositor de la cort al servei dels Habsburg, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'unes 300 obres la majoria de les quals, no obstant, no va publicar. El seu fill August Krommer (1807-1842) va treballar un breu període com a violinista i pianista a Viena. Franz Krommer va morir a Viena el gener de 1831.

Franz Johann Joseph von Reilly - Karte von dem Erzherzogthum Oesterreich (1795)
Franz Johann Joseph von Reilly (1766-1820) - Karte von dem Erzherzogthum Oesterreich (1795) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

2 masses, 4vv, orch, org, C, op.108 (Offenbach, c1825), d (Florence, 1842);
Ave Maria;
2 Pange lingua;
2 Tantum ergo, 4vv, insts, A-Wn

Instrumental:

Orch.:
printed works published in Offenbach unless otherwise stated

Syms.:
op.12 (1798);
op.40 (1803);
op.62 (1808), autograph 1807, A-Wgm;
op.102 (n.d.);
op.105 (?1820);
no.6, autograph 1823, Wgm;
no.9, 1830, Wn;
2 lost

Concs.:
3 for fl, ob, vn, op.18 (1799), opp.38–9 (1803);
2 for fl, cl, vn, opp.70, 80 (Vienna, ?1808);
2 for 2 cl, op.35 (?1802), op.91 (?1815);
2 for fl, no.1, op.30 (Vienna, 1802), op.86 (Vienna, n.d.) [arr. as Cl Conc. (n.d.)];
2 for ob, op.37 (1803), op.52 (Vienna, 1805) [arr. as Cl Conc. (n.d.)], ed. in MAB, xxvii (1956);
1 for cl, op.36 (1803), ed. in MAB, xiii (1953);
9 for vn, no.1 (Vienna, 1802), nos.2–5, opp.41–4 (Vienna, 1803), op.61 (1808), op.64 (?1808), op.81 (Vienna, after 1826), 1 in Wgm

Wind insts:
3 partitas a 10, op.45 (Vienna, 1803);
15 marches a 10, 6 pubd (Vienna, 1803), 6 as op.31 (n.d.), 3 as op.60 (Vienna, ?1808);
Harmonie-Musik a 9, i–x (Vienna, 1808–?1810);
Märsche für türkische Musik, opp.97–100 (Vienna, 1818);
Volkslied (Vienna, 1827);
3 partitas a 10, Wn

---

Chbr.:
printed works published in Vienna unless otherwise stated

Qnts:
26 for 2 vn, 2 va, vc, 3 as op.8 (Offenbach, 1797), 3 as op.11 (Offenbach, 1798), 6 as op.25 (1802–3), 2 as opp.70, 80 (Offenbach, 1817), 3 as op.88 (?1809), 3 as op.100 (Milan, ?1822), 6 as opp.106–7 (Offenbach, c1825); 9 for fl, vn, 2 va, vc, op.49 (1804), op.55 (1805), op.58 (?1808), op.63 (Offenbach, ?1808), op.66 (?1809), op.92 (?1823) [2 extracts, autograph, Wgm], op.101 (1820), op.104 (1821), op.109 (n.d.); 1 for cl, vn, 2 va, vc, op.95 (Offenbach, n.d.)

Str qts (pubd in groups of 3 unless otherwise stated):
op.1 (Offenbach, 1793), op.3 (Offenbach, 1793), op.4 (Offenbach, 1794), op.5 (Augsburg, 1796) [1 ed. in MAB, v (1949)], op.7 (Augsburg, 1797), op.10 (Offenbach, 1798), op.16 (1798), op.18 (1800), op.19 (1801), 1 as op.23 (1802), op.24 (1802), op.26 (London, c1800), op.34 (1803), op.48 (1804), op.50 (1804), op.53 (1804), op.54 (1805), op.56 (1805), op.68 (?1808), op.72 (Paris, n.d.), op.74 (?1808), op.85 (?1809), op.90 (?1809), op.92 (Milan, 1816), op.103 (c1821);
12 valses viennoises (Paris, n.d.)

Other qts:
9 for fl, str, op.13 (Offenbach, 1798), op.17 (1799), op.59 (n.d.), op.75 (?1808), op.89 (Offenbach, ?1820), op.90 (1820), opp.93–4 (Offenbach, ?1820), op.97 (Augsburg, n.d.);
5 for cl, str, 2 as op.21 (Offenbach, 1802), op.69 (Bonn, n.d.), op.82 (Offenbach, ?1816), op.83 (Offenbach, c1816);
2 for bn, 2 va, vc, op.46 (1804);
2 for pf, str, op.95 (1817), B  (Florence, n.d.)

2–3 insts:
27 vn duos (pubd in groups of 3), op.2 (Offenbach, 1793), op.6 (Offenbach, 1796), op.20 (London, c1810), op.22 (?1800) [1 ed. in Hausmusik, clxxiii (Vienna, 1958)], op.33 (1802), op.35 (?1805), op.51 (?1805), op.94 (1816), op.110 (1829);
2 sets of variations, vn, db, opp.9, 14 (1797);
Sonata, vn, db, op.15 (1799);
3 sonatas, vn, va, op.27 (n.d.), op.42 (1802), op.45 (Paris, n.d.);
Trio, pf, va, vc, op.32 (1802);
13 pièces, 2 cl, va, op.47 (1804);
2 trios, pf, vn, vc, opp.84, 87 (?1808–9);
Str Trio, op.96 (1818);
6 sonatas, vn, pf (Offenbach, n.d.)

Arrs.:
3 pf sonatas, 4 hands (Leipzig, n.d.);
21 works, arr. 2 fl (Offenbach, n.d.);
Petits airs et rondeaux, vn, pf (Offenbach, n.d.);
single kbd works, incl. dances and marches, pubd Copenhagen, Mannheim, Berlin



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestra della Svizzera ItalianaHoward Griffiths
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KROMMER, F. - Symphonies Nos. 1-3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 27 de novembre del 2012

KROMMER, Franz (1759-1831) - Sinfonia Concertante, Op.80

Julius Caesar Ibbetson - A Stage Coach on a Country Road
Obra de Julius Caesar Ibbetson (1759-1817), pintor anglès.





Franz Krommer (1759-1831) compositor txec nascut a Kamenice. No aconsegueixo entendre per què, però tot plegat em fa pensar que aquesta serà una setmana de commemoracions musicals. Si ahir ho fèiem en relació a un enigmàtic Purcell que ens generava confusió amb un dels cognoms de la música anglesa més reconeguts, avui ho farem, amb tots els honors, en relació amb una de les figures més importants de la bohèmia musical. Franz Krommer, en un 27 de novembre de ja fa uns quants anys, naixia en una petita i bucòlica vil·la txeca geogràficament propera a la majestuosa Praga que tant ens agrada. El sistema estel·lar i planetari de Krommer és un d'aquells als quals viatjo amb assiduïtat. La mostra la podem trobar i ratificar en aquest espai ja que n'he parlat en diverses ocasions. Parlar d'aquest bohemi internacional és fer-ho, majoritàriament, a l'entorn de música instrumental i preponderantment amb instruments de vent amb els quals feia i desfeia amb agilitat precisa i grans dosis de creativitat. Avui per celebrar amb consistència l'aniversari del seu naixement avui farà 253 anys, escoltarem una de les obres més característiques i més representatives del seu extens catàleg. La simfonia concertant en Re per flauta, clarinet, violí i orquestra opus 80 és, probablement, una de les simfonies del gènere concertant més extenses del període clàssic. Recordem que quan ens referim a simfonia concertant fem esment, particularment, al fet que és un treball simfònic amb la participació solista de dos o més instruments. En el cas d'avui, la flauta, el clarinet i el violí tots ells ben coneguts per un Krommer especialista en tot allò que fa referència a la instrumentació. A diferència de molts dels treballs clàssics, aquesta extensa i ben desenvolupada simfonia de temàtica diversa, se'ns presenta en cinc moviments. Un allegro inicial expressiu, seguit d'un passatge lent i parsimoniós adagio, alterat per un menuetto allegretto el qual es retroba amb un andante allegretto que dóna la paraula final a un allegro. Krommer en estat pur el dia del seu aniversari. Espero que la propera efemèride de celebració referida a aquest extraordinari compositor ho pugui fer parlant d'alguna de les seves produccions sacres les quals, tot i existir, no han estat recuperades. Si fos un ésser intel·lectualment i musicalment preparat no dubto que viatjaria on fos per tal de fer realitat aquest somni. No és el cas, per tant, esperaré pacient la caritat i la solidaritat d'ànimes mortals o immortals per tal que aquest incontrolable somni es faci realitat!

A la interpretació la Budweis Philharmonic Orchestra i la direcció de Jakub Hrusa.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

IMSLP: Franz Krommer (1759-1831)
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: No disponible.



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 27 de setembre del 2012

KROMMER, Franz (1759-1831) - Symphony No.4, Op.102

Carl Friedrich Lessing - Die Belagerung
Obra de Carl Friedrich Lessing (1808-1880), pintor alemany





Franz Krommer (1759-1831) compositor txec nascut a Kamenice, Bohèmia. Nascut el mateix any de la mort del mestre absolut de l'òpera del segle XVIII, el gran, el més internacional alemany de l'època i de cognom Handel. Krommer, un autor del qual sempre n'és i en serà un plaer d'escoltar i que ja forma part d'aquest espai, ja n'havia parlat en relació a la seva obra concertant per a clarinet, instrument amb el qual va escriure excel·lents partitures. Els seus inicis musicals els va iniciar en plena adolescència i de la mà virtuosa del seu oncle violinista i organista. Bona destresa devia tenir un Krommer que amb només 18 anys ja s'encarregaria de l'orgue de la petita població de Turan. Bons anys d'aprenentatge a la seva terra natal el promocionarien a la més gran capital de la música del moment, la monumental i aristocràtica Viena, una encantadora ciutat si el teu devenir era l'art i la música. Tanmateix, possiblement contrariat i gens conforme amb la rebuda o el més que previsible ambient competitiu de la ciutat del Danubi, el van fer desistir d'estar-hi gaire temps i ràpidament emigraria a la recerca de nous horitzons, un d'ells, el de mestre de capella de la ciutat de Pecs, anys abans que l'ocupés un dels nomes coneguts per nosaltres, el també bohemi Johann Georg Lickl de qui fa molts pocs dies en parlàvem. Ara bé, Krommer era un ciutadà inquiet i poc avesat al sedentarisme per la qual cosa allà on anava el veien més aviat poc. Dit i fet, retorn a Viena i càrrec de mestre de capella a la cort magnànima del Ducat d'Ignaz Fuchs. Els seus viatges i la seva hiperactivitat no acabaria aquí, evidentment. Pel que ens interessa avui, situarem a Krommer a Viena en una data indeterminada de finals de la segona dècada del segle XIX.

En aquell temps i aparentment més establert i consolidat, suposem per qüestions d'edat, a Viena, va escriure una de les 9 simfonies que es coneixen de Krommer, concretament l'opus 102 o bé ser el mateix que la simfonia número 4 en Do menor. Escrita en honor, pel que sembla, al compte Rudolph Wrbna, és una simfonia considerablement extensa, de quatre moviments ben definits i per a gran orquestra. Un regal de Krommer o bé una obligació professional ara que, amb independència de la causa, a nosaltres ens interessa la substància en sí mateixa d'una simfonia escrita per un autor acostumat a treballar amb els instruments de vent. Conseqüent amb l'estil emergent i els nous aires romàntics i temàtics que impregnaven la cultura de forma efectiva i emocional, la simfonia de Krommer segueix, perfectament, aquest nou mètode compositiu. Una introducció lenta preludi del contundent i elegant allegro vivace amb paisatges senzillament brillants i ben dibuixats. Un punt i apart amb l'adagio en la tonalitat de La major i amb domini de les cordes. L'allegretto que perfectament podria ser un scherzo canvia de registre i els vents es converteixen en els protagonistes. El conjunt es tanca amb el finale allegro, amb un breu però dens desenvolupament i amb un final espectacular i solemne. Vet aquí una de les inesperades obres d'un Krommer de qui el clarinet n'és l'absolut protagonista. En el nostre cas, és una de les poques edicions, on s'interpreten dues de les simfonies que s'han pogut recuperar, contrastades del seu extens repertori en el qual, no deixaré passar l'ocasió de comentar-ho, hi trobarem fins a quatres misses. Tant de bo la voluntat, que de ben segur existeix a les seves frondoses terres txeques, ens regali, properament i en primícia, alguna d'aquestes, que no dubto, monumentals i sorprenents partitures sacres d'un gran mestre, sens dubte!

La London Mozart Players amb el director Matthias Bamert ens les interpreten en aquesta gravació de l'any 1994.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 5 de gener del 2012

KROMMER, Franz (1759-1831) - Clarinet Concerto Op.35

Obra de Claude Lorrain, pintor francès del segle XVII




Franz Krommer (1759-1831) compositor txec nascut a Kamenice, antiga Bohèmia. Territori del qual en parlem sovint tot i que la seva influència hagi estat, tradicionalment, escassa a la mediterrània. Bé, de F. Krommer en parlàvem fa uns mesos en relació amb un altre dels seus extraordinaris i brillants concerts per a clarinet, l'opus 91. Avui recuperaré aquesta figura concertant, el concert per a clarinet que, particularment, tant m'agrada i que va viure una autèntica edat d'or en el període entre els segles XVIII i XIX, principalment en compositors com el mateix Krommer, C.M. von Weber, B.H. Crusell (de qui també en parlàvem fa uns dies en relació amb un dels seus concerts, l'opus 1), L. Spohr, els germans Stamitz o el mateix Mozart. El clarinet és un instrument de vent-fusta molt popular en la orquestra simfònica, en les bandes musicals i popularment conegut per ser l'instrument predilecte del director de cine Woddy Allen i la seva banda. És un instrument d'un timbre molt particular i està format per diverses peces desmuntables. Fet aquest apunt en relació amb l'instrument protagonista del concert del dia d'avui, comentaré el fantàstic concert que sentirem. Krommer va escriure multitud d'obres de cambra, concerts i simfonies, tanmateix, les seves obres més valorades són les escrites per a instruments de vent i concretament les de la família del clarinet. El concert triat es corresponent a l'Opus 35 del seu catàleg el qual consta de més de 110 obres referenciades. És un concert monumental i contundent en la orquestració i d'un elevat grau de perfeccionisme en la interpretació del clarinet, concretament, és un concert per a dos clarinets solistes i orquestra en la tonalitat de Mi bemoll major. Essencialment clàssic, es divideix en tres moviments molt característics de l'època:

1. Allegro - 10:13
2. Adagio - 4:53
3. Rondo - 4:48

Ens l'interpreta la Nicolaus Esterhazy Sinfonia sota la conducció al clarinet de Kálmán Berkes i amb Kaori Tsutsui al segon clarinet.

Gaudiu i compartiu... i avui tots a dormir aviat!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):




Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 1 d’octubre del 2011

KROMMER, Franz (1759-1831) - Clarinet Concerto Op. 91 (c.1815)





Franz Krommer (1759-1831) compositor txec i contemporani de grans compositors com Mozart, Haydn o Beethoven. El seu tiet va ser el seu mestre de violí i orgue i, tot i que va escriure per a molts tipus d'instruments, la majoria d'obres que avui dia coneixem són per a instruments de vent, ja sigui en forma de concerts, simfonies concertants o obres de cambra les quals representen un dels millors exemples en l'ús d'instruments com el clarinet. La seva música és instrumental, de fet, només es coneixen unes poques misses que va escriure les quals no s'han enregistrat mai ni escoltat, si més no a la nostra època. Estilísticament, va ser un compositor clàssic tot i viure de primera mà el naixement i la transició romàntica. Els seus concerts denoten un classicisme depurat i virtuós on l'ús de la orquestra i dels instruments solistes brillen amb una qualitat pròpia de l'escola vienesa. De fet, fou el substitut de L. Kozeluch (de qui en parlàvem fa uns dies) a la Cort Imperial d'Àustria. Com a gran compositor d'obres per a clarinet, recuperaré un dels seus concerts per a dos clarinets. El clarinet va ser un instrument inventat al segle XVII tot i que el seu ús no es va introduir de forma sistemàtica a la orquestra fins a mitjans-finals del segle XVIII. 

El concert que escoltarem avui consta de tres moviments:

1. Allegro - 12:01
2. Adagio - 6:16
3. Alla polacca - 5:33

Ens l'interpreta la Nicolas Esterhazy Sinfonia sota la direcció i clarinet de Kalman Berkes i en l'altre clarinet solista a Tomoko Takashima i té una durada total de 23:50 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


IMSLP: Franz Krommer (1759-1831)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Kalman Berkes – Krommer: Clarinet Concertos Opp. 35, 36 And 91

Kalman Berkes – Krommer: Clarinet Concertos Opp. 35, 36 And 91

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!