TESSARINI, Carlo (c.1690-1766) - Overtura a quattro Stromenti

Carlo Tessarini (c.1690-1766) - Overtura III da Orchestra a quattro Stromenti due Violini Viola, e Basso

Performers: Tessarini Chamber Orchestra; Mirko Krebs (conductor)

Drawing: William Pether (1738-1821) - Carlo Tessarini

Further info: Carlo Tessarini (1690-1766) - Introducioni a 4, Op.11

---

Carlo Tessarini [Thessaurini, Thessarini di Rimini]

(Rimini, c.1690 - Amsterdam, after 15 December 1766)

Italian violinist and composer. He was a follower, if not actually a pupil, of Arcangello Corelli. By 1720 he was a violinist at San Marco in Venice, and from 1729 was concertmaster of the concerts of the Conservatory S. Giovanni e Paolo. He also was active at the chapel of Urbino Cathedral (from c. 1733). After a sojourn at the court of Cardinal Wolfgang Schrattenbach in Brunn (c.1735-38), he was again active at Urbino Cathedral until 1744. He also made tours as a concert artist in 1739 and appeared in the Netherlands in 1747. He was once more active at Urbino Cathedral (1750-57) although he continued to pursue his concert career; subsequently settled in Holland. The last information on Tessarini is a reference to a concert he gave at the Collegium musicum in Arnheim on 15 December 1766; after this all trace of him disappears. As a composer, his violin sonatas, generally in 3 movements, contributed to the establishment of a three-movement sonata as a norm. He published many trio sonatas, duets, concertinos, overtures and concerti grossi, as well as the interesting treatise, 'Gramatica di musica: insegna il modo facile e breve perbene imparare di sanae il violino su la parte' (1741).

TESSARINI, Carlo (1690-1766) - Violin Concertos Op. 3

Obra de Carlo Maratta (1625-1713), pintor italià (1)

- Recordatori de Carlo Tessarini -

En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Carlo Maratta o Maratti (Camerano, 13 de maig de 1625 - Roma, 15 de desembre de 1713) va ser un pintor italià. Es va formar a Roma amb Andrea Sacchi, pintor representant del classicisme acadèmic romà que li va transmetre la seva extraordinària admiració pels grans mestres del segle XVI, com Rafael i Correggio, i pels bolonyesos del segle XVII. Maratta, amb el seu estil integrador, es va fer un nom entre la clientela de Roma, ciutat en la qual la seva pintura va aconseguir una hegemonia sense competidors. Va ser un dels pocs artistes de la seva època que va tenir una important col·lecció de pintures, formada per més de 270 quadres, i que tenia exposats i en venda a casa seva. Després de la mort del pintor a Roma el desembre de 1713, la col·lecció va passar a mans de la seva filla, Faustina Maratta. Precisament el 1722 Felip V i Isabel de Farnesio van comprar 120 pintures d'aquesta col·lecció per tal de decorar el seu palau de La Granja. 

Font: En català: Carlo Maratta (1625-1713) - En castellano: Carlo Maratta (1625-1713) - In english: Carlo Maratta (1625-1713) - Altres: Carlo Maratta (1625-1713) 

---

Parlem de Música...

Carlo Tessarini (Rimini, c.1690 - Amsterdam?, desembre de 1766) va ser un violinista i compositor italià. La primera referència del seu nom va ser del 15 de desembre de 1720 on se'l menciona com a violinista de la capella de San Marco de Venècia. Entre el 1723 i el 1730 va ser maestro de concerti a l'Ospedale dei Derelitti on va publicar les seves Sonate Op. 1 (1729). El 1731 va intentar accedir a un càrrec a la Catedral d'Urbino, ciutat on se'l documenta a partir del 1733. Des d'allà va fer diversos viatges, entre ells a Brno on va treballar al servei de Wolfgang Hannibal von Schrattenbach, abans de tornar a Urbino el 1738 on va seguir treballant a la Catedral. El 1740 va ser nomenat primer violí del Teatro di Valle de Roma però la mort del Papa Climent XII va provocar el tancament del teatre el febrer del mateix any. A partir del 1743 se'l situa a com a director de l'Accademia degli Anarconti de Fano si bé es creu que ben aviat es va traslladar a París on va publica nombroses partitures. El febrer de 1747 va viure a Holanda, on va realitzar alguns concerts, abans de traslladar-se a Londres, ciutat on va dirigir l'orquestra de la Ruckholt House d'Essex. A partir del 1750 i fins el 1757 va tornar a Itàlia on va tornar a treballar a la Catedral d'Urbino. El setembre de 1761 va tornar a Arnheim des d'on es va traslladar a treballar a Gronigen. Allà va publicar les seves darreres publicacions sent la seva última aparició pública el 15 de desembre de 1766, data probable de la seva mort.

OBRA:

Instrumental:

op.
1 [12] Sonate … parte I (–II), vn, vc/hpd (Venice, 1729)
2 Il maestro e discepolo, divertimenti da camera, 2 vn (Urbino, 1734); as [6] Sonate, 2 vn, con sei canoni, deuxiesme livre (Paris, 1745); as Six sonatas or duets, 2 vn (London, c1745)
3 [6] Allettamenti da camera, vn, vc (Rome, ?1740)
4 [6] Trattenimenti, vn, bc (Urbino, 1742)
5 [5] Sonate a tre da camera … con [1] canone al fine, 2 vn, bc (Fano, c1743); as Il piacer del amator di musica, [5] facile sonatine da camera … con [1] canone al fine, 2 vn, bc (Paris, c1744)
6 Sei trio, 2 vn, bc/hpd (Paris, c1744)
7 [6] Sinfonie, 2 vn, bc/hpd (Paris, c1744)
— [12] Concerti a 5 con violino obligato [bks 1–4] (Paris, c1745)
— Il piacer delle dame, facile ariete instrumentali, vn, fl, va, bc (Paris, c1745); as Easy and Familiar airs, vn/Ger. fl, bc (London, 1751)
8 [6] Sonate, vn, bc (Paris, c1747)
9 [6] Sonate da camera e chiesa … con pastoralle, 2 vn, bc (Paris, c1747)
10 Contrasto armonico … con suoi rinforzi, 3 vn, bc (Paris, c1748)
11 [12] Introducioni a 4, 2 vn, va, vc, hpd [bks 1–4] (Paris, c1748)
12 [6] Sonate, 2 fl/vn, bc (Paris, c1749); as 6 Sonatas, 2 Ger. fl/vn, bc/hpd (London, c1752)
13 [6] Alletamenti armonici a 4, 2 vn, va, bc, hpd (Paris, c1749)
14 VI sonate, vn/fl, hpd (Paris, c1748)
15 Trattenimento musicale, [6] dueti, 2 vn/tr viols (Paris, c1750)
16 [6] Sonate, vn, vc, hpd (Paris, c1753)
— L’arte di nuova modulacione, capricio musicale a 7 partie (Paris, c1762)
— VI Sonates, vn, bc (Paris and Amsterdam, 1763)
— Pantomime, 2 vn/va/vc (Paris, c1763)
18 VI grand ouverture a 4, 2 vn, va, bc (Paris, c1764)
19 VI grand overtur a 4, 2 vn, va, bc (Paris, n.d.)
20 VI grand sinfonie a 4, 2 vn, va, bc (Paris, c1765)

Conc., vn, bowed str insts, bc, in Concertos in six parts for violins and other instruments (London, 1728)
MSS, ?duplicating printed works, in A-SEI, Wn; B-Br; D-Dlb, KA, RH; F-Pc, Pn; GB-Lbl; HR-Dsmb; I-AN, Mc; S-HÄ, Klm, L, Skma, Uu, VX; US-BEm
Sonata, conc. and sonata frags. in L’Ecole d’Orphé: méthode pour apprendre facilement à jouer du violon (Paris, 2/1779)

Unauthorized prints:
op.
1 [12] Concerti a 5, 3 vn, violetta, vc/bc, libro primo (–secondo) (Amsterdam, c1722)
1 6 Sonate a 3, 2 fl/vn, vc/bc (Amsterdam, c1732)
— [6] Concerti a piu istrumenti, vn obbl, 2 vn, va, vc, cembalo (Amsterdam, c1732)
2 6 Alettamenti da camera co suoi canone, 2 solo vn (Amsterdam, c1732)
2 XII Solos, Ger. fl/hoboy/vn, b vn/hpd (London, c1736)
2 XII Sonate, fl, bc (Amsterdam, n.d.)
3 XII Sonata, vn, violone/cimbalo (Amsterdam, c1736)
3 Concerti a piu istrumenti, vn obbl, 2 vn, va, vc, cembalo (Amsterdam, n.d.)
4 La stravaganza, divisa in quattro parti, e composta d’overture, di concerti, ob, di partite, concerti, 2 vn obbl, sinfonie, e concerti, vn obbl, a 5, 3 vn, va, bc (Amsterdam, c1736/7)
4 Sei Sonate a 3, 2 vn/fl, vc, bc (Amsterdam, c1737)
5 6 Divertimenti da camera, 2 vn (Amsterdam, c1737)
5 Sonate allettamenti da camera, vn solo, vc (Paris, n.d.)
8 Sonate, vn, vc/cembalo (Paris, n.d.)
— [6] Sonate, 2 vn, con suoi canoni (Paris, c1750)

Obra Teòrica:

Gramatica di musica: insegna il modo facile e breve per bene imparare di sonare il violino sù la parte (Rome, 1741; Eng. trans., 1765)
Grammatica per i principianti di violino (Rome, c1745)
Nouvelle méthode pour apprendre par théorie dans un mois de tems à jouer du violon, divisée en trois classes, avec des leçons à deux violons par gradation (Liège, c1760)
An accurate method to attain the art of playing ye violin. With graces in all the different keys, how to make proper cadences, & ye nature of all ye shifts, with several duets and lessons for that instrument (London, c1765)

Font: En català: Carlo Tessarini (1690-1766) - En castellano: Carlo Tessarini (1690-1766) - In english: Carlo Tessarini (1690-1766) - Altres: Carlo Tessarini (1690-1766)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Tessarini’s work is exclusively instrumental and consists mostly of sonatas and concertos. While there are influences of Vivaldi in his music, there is no more documentary evidence for his being a pupil of Vivaldi than for Fétis’s assertion that he was a pupil of Corelli. Tessarini began to publish his works at a relatively advanced age, and his productivity increased considerably during the course of his life. Already in his early works there are formal innovations, and the cyclical form of the solo concerto became the norm in his sonatas. Tessarini’s musical idiom, characterized by syncopated, cheerful, clear themes, often with a dance quality, provides an early example of the features of galant style. As a violinist he must be counted among the best of his age, even if technically, in his compositions, he does not normally go beyond seventh position. His violin method, Grammatica di musica (Rome, 1741), is one of the first such methods and contains specific information on cadenza and ornamentation practice. There are still no detailed studies on Tessarini’s output as a whole.

GROVE MUSIC ONLINE

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Fabrizio Ammetto (violin); L'Orfeo Ensemble
PRESTOCLASSICAL: TESSARINI, C. - Violin Concertos, Op. 3, Nos. 1-10

IMSLP: Carlo Tessarini (1690-1766)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: TESSARINI, C. - Violin Concertos, Op. 3, Nos. 1-10



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TESSARINI, Carlo (1690-1766) - Introducioni a 4, Op.11

Obra de Canaletto (1697-1768), pintor italià.

---

Carlo Tessarini (1690-1766) compositor i violinista italià nascut a Rimini. Vet aquí la història d'un Italià de qui biogràficament en sabem poca cosa però que, pel que ens diuen els historiadors que l'han estudiat, va viure en constant moviment per l'Europa del segle XVIII. Tot i que desenvoluparia la seva carrera musical a Venècia i a Roma principalment, el considerable temps de vida de què va gaudir, el situen a París i a Londres passant per Alemanya o els Països Baixos en una època d'ebullició musical per excel·lència. Per tant, tot i ser un actor escorredís i misteriós certament va viure en sintonia amb el seu temps i el seu art que virtuosament va desenvolupar. De la seva etapa de joventut, malauradament, no en tenim referències. Tot i no existir documentació al respecte, pel que sembla, va treballar d'una o altra forma amb Vivaldi i possiblement amb Corelli si bé són pures especulacions deductives per la similitud de la seva música amb la d'aquests autors. En qualsevol cas, la primera referència escrita la trobem a Venècia com a violinista de la Basílica de Sant Marco i de l'església de Santa Maria del Derelitti. Des d'allà promocionaria musicalment a Urbino on assoliria el càrrec de mestre de capella de la seva Catedral. En aquest punt, a banda de compondre, s'encarregaria d'editar i d'imprimir les seves pròpies obres i les d'altres compositors. Bona salut i bon esma demostraria ja que lluny d'esgotar-se seria a partir de 1740 que iniciaria una sèrie de viatges que el deslocalitzarien d'Itàlia i el situarien arreu d'Europa tot interpretant concerts com a violinista. Tot plegat, no obstant, sense tenir referències prou clares i concises dels seus moviments.

És així mateix com, tot i conèixer el seu art interpretatiu, hem de situar en el panorama musical el seu art compositiu. I què en sabem d'aquest doncs. De forma efectiva, poca cosa. I principalment, de la poca producció pròpia recuperada de Tessarini, la majoria d'ella és instrumental i específicament vinculada amb el violí. Per tant i entrant en matèria estrictament musical, avui recuperarem una sèrie de "simfonies" sota l'etiqueta d'Introducioni a 4 opus 11. I per què dic simfonies entre cometes perquè és el que realment són. Tots sabem que Haydn fou el precursor, amb tots els però(s) del món, de la simfonia clàssica, si més no acadèmicament i institucionalment parlant. Tanmateix, i abans que el gran Haydn fes acte de presència, multitud de compositors, amb més o menys fortuna, van temptejar filosòficament amb el gènere simfònic d'una forma embrionària. Aquest és el cas de Tessarini que, en un estira i arronsa i possiblement sense voler-ho, va escriure una tesi sobre com hauria de ser la simfonia sense saber-ho perquè les mostres d'avui no deixen de ser breus simfonies estèticament barroques i amb tímides aproximacions a un classicisme incipient. Per acabar, pecat el meu el de no recordar que avui, 21 de febrer, era l'aniversari de naixement d'un dels meus compositors preferits, el pianista austríac Carl Czerny. Reminiscències de la grip, en conjunció amb una memòria lamentable, m'han abocat a un oblit imperdonable perquè feia dies que tenia marcada la data d'avui com a destacada en el calendari quan, per art de màgia, ahir plàcidament vaig començar a capficar-me en Tessarini sense adonar-me que avui havia de parlar de Czerny. En fi, que li dedico la música d'aquest Italià amb la ferma idea de, molt properament, tornar a fer justícia musical al meu estimat pianista i compositor austríac!

A la interpretació, en primera gravació mundial, el conjunt Aura Musicale amb instruments originals i sota direcció artística de Balázs Máté.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Carlo Tessarini da Rimini (Rimini, 1690 ca. – ?, post 15 dicembre 1766)

AMAZON: TESSARINI, C.: Introducioni a 4, Op. 11, Books 2-4 (Aura Musicale, Mate)
IMSLP: Carlo Tessarini (1690-1766)

SPOTIFY: No disponible.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!