Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Heinichen J.D.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Heinichen J.D.. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de juliol del 2026

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Concerto con Corni da Caccia

Scuola del XVIII secolo - Ritratto di gentiluomo con lettera


Johann David Heinichen (1683-1729) Work: Concerto (F-Dur) con Corni da Caccia, Seibel deest
Performers: Musica Antiqua Köln; Reinhard Goebel (conductor)

---


German composer and theorist. He was the son of David Heinichen who, after an education at Leipzig's Thomasschule and the university, moved to Krössuln for a lifelong career as pastor. Johann David also attended the Thomasschule Leipzig. There he studied music with Johann Schelle and later received organ and harpsichord lessons with Johann Kuhnau. The future composer Christoph Graupner was also a student of Kuhnau at the time. Heinichen enrolled in 1702 to study law at the University of Leipzig and in 1705-06 qualified as a lawyer (in the early 18th century the law was a favored route for composers; Kuhnau, Graupner and Georg Philipp Telemann were also lawyers). Heinichen practiced law in Weissenfels until 1709. However, Heinichen maintained his interest in music and was concurrently composing operas. In 1710, he published the first edition of his major treatise on the thoroughbass. He went to Italy and spent seven formative years there, mostly in Venice, with great success with two operas, Mario and Le passioni per troppo amore (1713). Mario was staged again in Hamburg in 1716 with the German title, Calpurnia, oder die romische Grossmut. In 1712, he taught music to Leopold, Prince of Anhalt-Köthen, who took him as composer. The same prince would appoint Johann Sebastian Bach Kapellmeister at the end of 1717. In 1716, Heinichen met in Venice Prince Augustus III of Poland, son of King Augustus II the Strong, and thanks to him was appointed the Royal-Polish and Electoral-Saxon Kapellmeister in Dresden. His pupils included Johann Georg Pisendel. In 1721, Heinichen married in Weissenfels; the birth of his only child is recorded as January 1723. In his final years, Heinichen's health suffered greatly; on the afternoon of 16 July 1729, he was buried in the Johannes cemetery after finally succumbing to tuberculosis. 

divendres, 26 de desembre del 2025

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Pastorale per la Notte della Nativitate Christi (c.1720)

Matthias Stomer (c.1600-c.1650) - The adoration of the shepherds


Johann David Heinichen (1683-1729) - Pastorale (A-Dur) | per la Notte della Nativitate Christi | 2 Hautbois en Chalmaux. | 2 Hautbois Ripien. | Violini e Violette | con Bassi soliti (c.1720), SeiH 242
Performers: Musica Antiqua Köln

---


German composer and theorist. He was the son of David Heinichen who, after an education at Leipzig's Thomasschule and the university, moved to Krössuln for a lifelong career as pastor. Johann David also attended the Thomasschule Leipzig. There he studied music with Johann Schelle and later received organ and harpsichord lessons with Johann Kuhnau. The future composer Christoph Graupner was also a student of Kuhnau at the time. Heinichen enrolled in 1702 to study law at the University of Leipzig and in 1705-06 qualified as a lawyer (in the early 18th century the law was a favored route for composers; Kuhnau, Graupner and Georg Philipp Telemann were also lawyers). Heinichen practiced law in Weissenfels until 1709. However, Heinichen maintained his interest in music and was concurrently composing operas. In 1710, he published the first edition of his major treatise on the thoroughbass. He went to Italy and spent seven formative years there, mostly in Venice, with great success with two operas, Mario and Le passioni per troppo amore (1713). Mario was staged again in Hamburg in 1716 with the German title, Calpurnia, oder die romische Grossmut. In 1712, he taught music to Leopold, Prince of Anhalt-Köthen, who took him as composer. The same prince would appoint Johann Sebastian Bach Kapellmeister at the end of 1717. In 1716, Heinichen met in Venice Prince Augustus III of Poland, son of King Augustus II the Strong, and thanks to him was appointed the Royal-Polish and Electoral-Saxon Kapellmeister in Dresden. His pupils included Johann Georg Pisendel. In 1721, Heinichen married in Weissenfels; the birth of his only child is recorded as January 1723. In his final years, Heinichen's health suffered greatly; on the afternoon of 16 July 1729, he was buried in the Johannes cemetery after finally succumbing to tuberculosis.

dimecres, 16 de juliol del 2025

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Concerto à 7

Christophe Huet (1700-1759) - Singerie The Dance (c.1739)


Johann David Heinichen (1683-1729) - Concerto (G-Dur) à 7, SeiH 215
Performers: Accademia Bizantina

---


German composer and theorist. He was the son of David Heinichen who, after an education at Leipzig's Thomasschule and the university, moved to Krössuln for a lifelong career as pastor. Johann David also attended the Thomasschule Leipzig. There he studied music with Johann Schelle and later received organ and harpsichord lessons with Johann Kuhnau. The future composer Christoph Graupner was also a student of Kuhnau at the time. Heinichen enrolled in 1702 to study law at the University of Leipzig and in 1705-06 qualified as a lawyer (in the early 18th century the law was a favored route for composers; Kuhnau, Graupner and Georg Philipp Telemann were also lawyers). Heinichen practiced law in Weissenfels until 1709. However, Heinichen maintained his interest in music and was concurrently composing operas. In 1710, he published the first edition of his major treatise on the thoroughbass. He went to Italy and spent seven formative years there, mostly in Venice, with great success with two operas, Mario and Le passioni per troppo amore (1713). Mario was staged again in Hamburg in 1716 with the German title, Calpurnia, oder die romische Grossmut. In 1712, he taught music to Leopold, Prince of Anhalt-Köthen, who took him as composer. The same prince would appoint Johann Sebastian Bach Kapellmeister at the end of 1717. In 1716, Heinichen met in Venice Prince Augustus III of Poland, son of King Augustus II the Strong, and thanks to him was appointed the Royal-Polish and Electoral-Saxon Kapellmeister in Dresden. His pupils included Johann Georg Pisendel. In 1721, Heinichen married in Weissenfels; the birth of his only child is recorded as January 1723. In his final years, Heinichen's health suffered greatly; on the afternoon of 16 July 1729, he was buried in the Johannes cemetery after finally succumbing to tuberculosis.

dilluns, 17 d’abril del 2023

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Concerto con Corni da Caccia

Pietro Longhi (1702-1785) & Alessandro Longhi (1733-1813) - Colazione in villa


Johann David Heinichen (1683-1729) - Concerto (F-Dur) con Corni da Caccia, SeiH 231
Performers: Pеtеr Arnοld (horn); SWR Rundfunkorchester Kаisеrlаutеrn

---


German composer and theorist. He was the son of David Heinichen who, after an education at Leipzig's Thomasschule and the university, moved to Krössuln for a lifelong career as pastor. Like his father, Heinichen studied at the Thomasschule, having displayed considerable musical gifts as a child. (According to his own testimony in Der General-Bass in der Composition, these involved composing and conducting sacred music in local churches.) He enrolled at the Thomasschule on 30 March 1695 and his education included harpsichord and organ lessons with Johann Kuhnau. Heinichen's talent impressed Kuhnau, who employed the young student as his assistant, with responsibility for copying and correcting Kuhnau's own manuscripts. In 1702 Heinichen entered Leipzig University as a law student, completing the degree in 1706 and immediately moving to Weissenfels to begin a practice as an advocate. Here the musical life of the court, under the patronage of Duke Johann Georg, seems soon to have attracted Heinichen away from his career in law. Johann Philipp Krieger, the Kapellmeister, apparently encouraged Heinichen to write music for court occasions. In addition, Heinichen came into contact with other composers including Gottfried Grünewald, Krieger's assistant, the court organist Christian Schieferdecker, and for a while Reinhard Keiser, Hamburg's leading opera composer. In 1709 Heinichen returned to Leipzig at the request of the manager of the opera house, for which he composed several operas. He also became the director of the collegium musicum that met at Lehmann's coffee house. During this period Heinichen was appointed composer to the court of Zeitz and opera composer to the court of Naumburg. During this year, if not earlier, he found time to write the first version of his thoroughbass treatise, published in 1711. In 1710 Heinichen gave up his successful career in Leipzig to travel to Venice, the centre of Italian operatic music, the style of which Heinichen was determined to learn at first hand. 

In Venice he was commissioned to write two operas for the Teatro S Angelo, Mario and Le passioni per troppo amore, both successfully produced in 1713. In Venice Heinichen came into personal contact with numerous important Italian musicians and composers, including Gasparini, Pollaroli, Lotti and Vivaldi. In 1712 he went to Rome, where he gave music lessons to the young Prince Leopold of Anhalt-Cöthen, later J.S. Bach's patron. No further details of Heinichen's travels in Italy have been found. He remained in Italy, mainly in Venice, until 1716. His growing fame as a composer attracted the attention of the Prince-Elector of Saxony, who engaged him as Kapellmeister to the court at Dresden, a post Heinichen assumed in 1717 and retained all his life. In Dresden Heinichen shared the duties as Kapellmeister with Johann Christoph Schmidt. The court of August the Strong maintained one of the most important musical establishments in Europe. In the court orchestra Heinichen found such outstanding musicians as the violinists Veracini, Volumier and Pisendel (one of Heinichen's pupils), the flautists Buffardin, Hebenstreit and Quantz, and the lutenist S.L. Weiss. For the court theatre he wrote only one opera, Flavio Crispo, which was never performed. For reasons which remain obscure, the Italian opera company at court was dissolved by order of the king when quarrels broke out between the composer and the singers Senesino and Berselli. The score of Flavio Crispo breaks off without explanation near the end of the final act, as if the composer gave it up at the time of these disagreements. Although opera no longer had any significance in Heinichen's career, he wrote a large amount of music, both secular (in the form of cantatas, serenades and instrumental works) and sacred, in numerous scores largely performed in the royal chapel. During Heinichen's final years he revised and rewrote his earlier thoroughbass manual, publishing it in 1728 at his own expense. He died from tuberculosis, and was buried on 19 July 1729 in the cemetery of the Johanniskirche.

dimarts, 17 de juliol del 2018

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Wind Concertos

Giacomo Francesco Cipper - Jugadores de morra
Obra de Giacomo Francesco Cipper (1664-1747), pintor austríac (1)


- Recordatori de Johann David Heinichen -
En el dia de la commemoració del seu 289è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giacomo Francesco Cipper (Feldkirch, 1664 - Milano, 1736) va ser un pintor austríac. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1700, any que va datar una de les seves primeres obres. Pel que sembla, va viure a Itàlia on va realitzar principalment pintures de gènere en un estil proper al dels seus contemporanis Antonio Cifrondi i ­Giacomo Ceruti. En aquest sentit, es va dedicar durant tota la seva carrera a la representació de les classes més baixes de la població a les quals sovint va representar realitzant oficis manuals. Amb aquestes composicions va assolir un gran èxit entre els seus contemporanis justificat, també, per ser un dels pocs pintors a Bèrgam i Milà que es va especialitzar en aquest tipus de gènere en un fet, per altra banda, que va ser motiu de menyspreu de la crítica, sent ignorat per les fonts literàries. En la seva producció es pot seguir la línia del caravaggisme en el costum de representar personatges populars però evitant el dramatisme i afegint, en canvi, un to alegre en la recreació d'anècdotes folklòriques, que tan fecundes van ser a partir del segle XVIII. Giacomo Francesco Cipper va morir a Milà el 1736.



Parlem de Música...

Johann David Heinichen (Krössuln, 17 d'abril de 1683 - Dresden, 16 de juliol de 1729) va ser un teòric i compositor alemany. Fill de David Heinichen (1652-1719), es va formar a la Thomasschule de Leipzig on ràpidament va desenvolupar grans habilitats per la música. Allà va rebre formació en orgue, clavecí i composició de Johann Kuhnau, músic de qui ben aviat es va convertir en assistent privat. El 1702 va entrar a la Universitat de Leipzig i va obtenir el grau en dret el 1706 traslladant-se aquell mateix any a Weissenfels per a realitzar pràctiques com advocat. Va ser allà on va fer amistat amb Johann Philipp Krieger qui el va motivar per tal que es dediqués plenament a la música en un temps en què també va coincidir amb Gottfried Grünewald, l'organista Christian Schieferdecker i el famós compositor Reinhard Keiser. El 1709 va tornar a Leipzig on va ser nomenat membre del Teatre de l'Òpera pel qual va escriure diverses obres teatrals. Va ser en aquell període a l'entorn del 1710 que va ser nomenat, també, compositor de la cort de Zeitz i compositor d'òperes de la cort de Naumburg. A finals del 1710 va decidir abandonar els seus càrrecs de Leipzig per traslladar-se a Venècia on ràpidament va ser reclamat com autor teatral. També a Venècia va fer amistat amb diversos músics com Gasparini, Pollaroli, Lotti i Vivaldi. El 1712 va viatjar a Roma on es va convertir en professor privat del príncep Leopold d'Anhalt-Cöthen. A Itàlia hi va romandre fins a l'entorn del 1716 ja que aquell any fou reclamat pel príncep elector de Saxònia a Dresden amb una irrenunciable oferta de mestre de capella de la cort, càrrec que va acceptar el 1717 i que va preservar la resta de la seva vida. A Dresden va treballar estretament amb Johann Christoph Schmidt i amb músics al servei de la seva orquestra de gran nivell com els violinistes Veracini, Volumier i Pisendel, els flautistes Buffardin, Hebenstreit i Quantz o el llaütista S.L. Weiss. Johann David Heinichen, considerat una de les figures cabdals de l'univers musical de Dresden, va morir en aquesta ciutat el juliol de 1729.

Johann Baptist Homann - Circulus Saxoniae Superioris (1716)
Johann Baptist Homann (1664-1724) - Circulus Saxoniae Superioris (1716) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Der Karneval von Venedig, oder Der angenehme Betrug, ?Weissenfels, 1705, 1 aria D-SWl
Hercules, ?Leipzig, c1709, 11 arias SWl
Olimpia vendicata (A. Aureli, after L. Ariosto), Naumburg, 1709
Paris und Helene, oder Der glücklicke Liebeswechsel, Naumburg, 1710, Bsb*
Le passioni per troppo amore (3, M. Noris), Venice, S Angelo, carn. 1713, D-Dl*
Mario (G. Braccioli), Venice, S. Angelo, 1713, Dl; as Calpurnia, oder Die römische Grossmut, Hamburg, 1716
L'amicizia in terzo, overo Il Dionigio [Act 3] (G.M. Rapparini), Neuburg an der Donau, 1718 [Act 1 by ‘Cavaliere Messa’, Act 2 by A.R. Stricker, ov and ballet music by G. Finger]
Flavio Crispo, 1720, unperf., Dl*

Serenades and festival music:
Zeffiro e Clori, serenata a 2 voce, 1714
La gara degli dei, serenata nel giardino chinese, 10 Sept 1719
Diana sull'Elba, serenata fatta sull'Elba, 18 Sept 1719
Serenata di Moritzburg, 6 Oct 1719
Le nozze di Nettuno e di Teti, serenata, Pillnitz, 3 Aug 1726
Musica da tavola per il giorno del nome di S.A.R. Federigo Augusto, 5 March 1727

Vocal religiosa:

12 masses;
2 Requiem;
8 Mag;
3 TeD;
7 Lamentations (4 lost);
4 lit;
6 hymns;
12 responsories (lost);
int;
off;
35 Latin hymns and motets;
15 German sacred cants. and motets;
2 orats (La pace di Kamberga; Oratorio tedesco al sepolcro santo, 1724);
2 Cantate al sepolcro di nostro Signore: mostly in Dl

Other:
63 cants., 1–2vv

Instrumental:

24 concs.;
5 sinfonias;
2 ovs. (suites);
7 solo sonatas, vn/fl;
9 trio sonatas;
4 sonatas, 3–5 pts;
Pastorale per la notte della nativitate Christi;
kbd and org works

Literatura:

Neu erfundene und gründliche Anweisung … zu vollkommener Erlernung des General-Basses (Hamburg, 1711)
Der General-Bass in der Composition, oder Neue und gründliche Anweisung (Dresden, 1728/R)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fiori Musicali; Thomas Albert
RECICLASSICAT: HEINICHEN, Johann David (1683-1729)
AMAZON: Heinichen - Dresden Wind Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 17 d’abril del 2013

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Magnificat in A

Andrea Sacchi - Saints Anthony Abbot and Francis of Assisi
Obra d'Andrea Sacchi (1599-1661), pintor italià.


- En record del 330è aniversari del naixement de Johann David Heinichen -



Johann David Heinichen (1683-1729) compositor alemany nascut a Krauschwitz. Situem el calendari a Alemanya per tornar a visitar un dels noms que ja forma part de la història d'aquest espai. Heinichen, pes pesat de l'escola germànica i actor protagonista de la ciutat de Dresden, va néixer en un dia com el d'avui de fa 330 anys, per tant, celebrem i emocionem-nos amb el seu art que, tot i els seriosos dubtes a l'entorn de la seva figura pocs anys després de la seva mort, a la nostra era reviu per a satisfacció nostra amb una bona col·lecció existent d'edicions de gran qualitat. Alumne de Johann Kuhnau, un altre dels tants contemporanis de Bach, va començar els estudis musicals de la mà i ajuda del seu pare, antic alumne de l'escola Sant Tomàs de Leipzig. L'orgue i el clavecí, amb els que faria els primers compassos, el van acompanyar en aquests primers anys de formació acadèmica. Tot i això, en el seu temps un bon recurs era estudiar Dret a la Universitat cosa que no només va fer per afició sinó per obligació professional ja que durant una temporada va treballar com a tal a Weissenfels. Possiblement descontent amb tanta llei i tant poc art, va decidir traslladar-se a Venècia on, per una conjunció astral, induïda o fortuïta, va estrenar dues òperes amb considerable èxit. Un punt d'inflexió que probablement l'hi va obrir la porta a un nou univers en què, a més a més, entraria en contacte amb els grans noms del moment de l'escena italiana com Vivaldi o LottiI talment com s'evidencia tot repassant la història d'Heinichen en aquest espai, és que el seu art, tot i fer referència a l'òpera, va tenir un clar argument al llarg de la seva vida, la litúrgia. L'exemple, les dues misses recuperades en el seu dia o el preciós Te DeumAvui, novament, tirarem de repertori religiós i ens fixarem de ple en un dels seus nombrosos magnificats. De fet, en nom del seu Magnificat en La major, per a veus solistes, cor i orquestra, situarem tot un conjunt de partitures diferenciades i testimonials d'una brillant forma d'entendre la música. D'entrada, el Beatus Vir, un tradicional ofertori catòlic per a veus i orquestra que ens animarà l'obertura del seu Magnificat en La major. De caràcter breu, ens trobem davant la primera gravació mundial d'aquest himne de les vespres catòliques tant recurrent al llarg de la història de la música. L'acompanyarà, com a interludi, una Pastoral en La major per a dos oboès i orquestra. Finalitzarà el conjunt d'avui, la cantata Warum toben die Heiden per a baix i orquestra. En el cas d'Heinichen, i fem referència al segle XVIII, potser l'hauríem de situar en el triangle "H" d'alemanys il·lustres, és a dir, en el mateix sac que Haydn i Hasse. Cadascun amb les seves particularitats i el seu estil coherent amb la seva època però tots tres acadèmicament meticulosos i absolutament necessaris per entendre la música. D'ells, el d'Heinichen és probablement el més "desconegut" de tots degut a què la seva música és relativament poc coneguda ja que molta d'ella es va perdre durant la Segona Guerra Mundial. En qualsevol cas, el sistemàtic redescobriment contemporani ajudarà a situar-lo en un punt i seguit dels Bach, Telemann, Kuhnau, Graupner... Avui recordarem el seu nom perquè no dubto que va ser un dels grans, pels segles dels segles, amén!

A la interpretació del Magnificat, el director Hermann Max, amb les veus del Rheinische Kantorei-Choir i la orquestra de la Kleine Konzert.

Les obres restants interpretades pel conjunt Musica Antiqua Köln, els tenors Jörg Dürmüller i Scot Weir, el baix Raimund Nolte i la direcció de Reinhard Goebel.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


BIOGRAFIA: Johann David Heinichen (Krössuln, 17 de abril de 1683 - †Dresde, 16 de julio de 1729)
SPOTIFY: Musica Antiqua Köln & Reinhard Goebel – Heinichen: Lamentationes / Passionsmusik
SPOTIFY: Hermann Max – Choral Music (Sacred) - Zelenka, J.D. / Hasse, J.A. / Heinichen, J.D. / Homilius, G.A.



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 9 de desembre del 2012

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Missa No.11 (1728)

Fra Bartolommeo - The Rest on the Flight into Egypt with St. John the Baptist
Obra de Fra Bertolommeo (1472-1517), pintor italià.





Johann David Heinichen (1683-1729) compositor alemany nascut a Krössuln. Precisament aquesta setmana fa just un any que vaig parlar per primera vegada d'aquest simpàtic i important compositor barroc de la constel·lació germànica vinculada a Bach i a la seva determinant magnetosfera. Quan citem a Heinichen se'ns ha de formar, obligadament, una imatge mental relacionada amb un espai concret, Dresden. Perquè va haver-hi un temps en què aquella preciosa ciutat, contemporàniament coneguda per la terrible atrocitat que sofriria durant la Segona Guerra Mundial, va viure en l'esplendor i en la glòria artística. Heinichen en formaria part directament com a mestre de capella i director d'una de les orquestres barroques més admirades del seu temps. Per tant i declarant una profunda admiració per tots aquells noms que van viure i van treballar en aquella meravellosa ciutat, pictòricament immortalitzada per un mestre de la pintura com Bellotto, nebot de Canaletto, Dresden va gaudir d'una generació brillant de compositors dels quals destacaria el mateix Heinichen, Zelenka o Hasse, sense oblidar a Homilius, Pisendel o Weiss, durant l'edat d'or musical que podríem cronològicament situar entre els anys 1670 i 1760. Tots ells noms de primer nivell dels quals ens resulta fàcil, uns més altres menys, trobar-ne excel·lents edicions de les seves partitures i de la seva contribució cultural cabdal per la ciutat de Dresden. Heinichen, bon amic de Bach i del seu art, va deixar per la posteritat un repertori impressionant en què la diversitat de gèneres, instruments i mètodes en va ser la constant. Concerts, fantasies, sonates, obres sacres i seculars habiten en un ecosistema de tonalitats barroques d'un artista del qual, fa anys endarrere, poca cosa en coneixíem. Avui, l'exemple del seu bon treball serà, com no podrà ser d'altra forma i relacionant-ho amb l'entrada de fa un any, una de les seves misses que amb tanta delicadesa i passió va compondre. Concretament, la missa en Re major número 11, de l'any 1728, per a cor, solistes i orquestra barroca. Jocs de trompes i simpàtics cors en els moments festius de la missa es contraposen amb els dramatismes solistes que requereixen, per exemple, algunes parts del gloria i del credo. Un aplaudiment sincer i un absolut respecte em mereix cada un dels savis musicals que van regalar al món el seu art i específicament el seu temps al servei de la Cort musical de Dresden. Tots ells representen una de les tantes dimensions amb què la música ens sorprèn de forma permanent. Estil i mètode característic i especial que testimonien fins a quin punt aquella ciutat germànica fou, amb dret propi, el centre de l'univers artístico-cultural, i que em perdoni Venècia, a cavall dels segles XVII i XVIII. Espero, no haver d'esperar un any natural per tornar a parlar de tu, Heinichen, perquè les teves partitures no s'ho mereixen. Avui, tots els honors pel mestre de capella de Dresden, evidentment!

A la interpretació magistral, edició que correspon als estimats amics de Carus-Verlag, la Dresdner Barockorchester, amb el cor i solistes de la Dresdner Kammerchor i la direcció de Hans-Christoph Rademann.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 28 de desembre del 2011

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Te Deum

L'agonia del jardí, obra de Giovanni di Pietro "Lo Spagna", pintor renaixentista italià del segle XVI




Johann David Heinichen (1683-1729) compositor alemany nascut a Krössuln. Tornem a visitar aquest artista barroc per a estudiar, novament, una de les seves obres sacres. Heinichen és un dels grans genis alemanys contemporanis al gran mestre J.S. Bach amb qui devia compartir "afició" per la música litúrgica... Bé, fos com fos, d'ell en parlàvem fa unes setmanes en relació amb una de les seves exuberants misses (Missa n.12). Redescobert artísticament aquests últims anys, Heinichen forma part del complex organigrama musical previ al classicisme del qual tants artistes en beurien posteriorment. L'escola alemanya es demostra i es consolida, a mesura que hi anem aprofundint, com una font de música brillant, exquisida i esplèndida. A banda dels ja coneguts Bach, Telemann i Handel, sorgeixen d'Alemanya noms com Homilius, Hasse o Kuhnau entre molts altres que donen fe de la gran potència musical que va ser Alemanya en contraposició a la més que coneguda escola italiana. Per a nosaltres, rivalitats reals o fictícies ens resulten emocionants si d'elles en naixien, en cadena, obres mestres com sembla ser que passava a finals del XVII i principis del XVIII. Entrant en matèria, la música d'avui és d'aquelles que val la pena escoltar diverses vegades i amb un cert volum ja que la contundència és marca de la casa de l'escola de Dresde ciutat que, amb noms com Heinichen, Zelenka o Hasse es mereix, com a mínim, una visita real o musical. Aquest Te Deum, motet litúrgic que tantes vegades hem tingut la sort d'escoltar en diverses formes i maneres (el de Hummel impressionant! i el de Zelenka...), és una obra no molt extensa però sí suficientment expressiva com per entendre'n prou bé el missatge que ens vol transmetre el gran geni a l'ombra del Bach magnànim. 

Ens l'interpreta la Dresdner Instrumental Concert sota la direcció de Peter Kopp i amb el Körnerscher Sing Verein.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

diumenge, 4 de desembre del 2011

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Missa No. 12 (1728)

Obra de Raphael, pintor renaixentista italià del segle XV




Johann David Heinichen (1683-1729) compositor barroc i teòric alemany nascut a Krössuln. Ens trobem davant d'un compositor en majúscules que, de forma inexplicable i fins a finals de la nostra era, no ha estat redescobert. No caldrà escriure gaires elucubracions per entendre el per què del seu redescobriment. La música ja s'encarregarà de posar-lo al seu lloc, sens dubte! J.D. Heinichen forma part de la generació contemporània al gran mestre J.S. Bach (sí, fins i tot d'ell un dia en parlarem com toca). De família de músics, va rebre instrucció del seu pare per, posteriorment, estudiar coneixements teòrics i musicals amb l'orgue del mestre J. Kuhnau (de qui en parlàvem fa uns dies en relació amb un Magnificat) i del mestre C. Graupner. Hem de tenir en compte que Alemanya, a finals del XVII i principis del XVIII, va donar una generació brillant i irrepetible de compositors (Telemann, Bach, Haendel, Heinichen, Kuhnau, Hasse, per citar-ne alguns). Abans d'establir-se definitivament a Dresde, ciutat on va desenvolupar la major part de la seva carrera compositiva i teòrica, va viure a Venècia, on va conèixer i intercanviar opinions i coneixements amb A. Vivaldi i A. Lotti, entre altres. Podem comprovar la magnitud musical de l'època només citant els noms dels artistes amb els quals Heinichen va conviure, es diu aviat... Escoltar obres religioses d'aquests compositors preclàssics ens ajuden a entendre les fonts d'on beuen aigua celestial compositors posteriors com Homilius, Hasse, els germans Haydn o el gran Mozart. Heinichen va ser molt productiu musicalment, escrivint multitud d'obres instrumentals, vocals i operístiques que, malauradament, moltes d'elles s'han perdut per sempre arrel del terrible i miserable bombardeig nazi de la ciutat de Dresde a finals de la Segona Guerra Mundial. Doncs bé, de Heinichen recuperaré una de les seves misses, l'efemèride d'avui invita a fer-ho. És una Missa en Re major escrita l'any 1728, un any abans que morís de tuberculosi. És una missa monumental curta però intensa on ens sorprendrà la constant presència de les trompes, instrument molt recurrent a finals del barroc. Tot i ser curta, presenta tots els moviments característics d'una missa tradicional (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus, Agnus dei). I de regal, un Concert en Fa major... ja direu que us sembla!

La missa ens la interpreta la Dresdner Barockorchester juntament amb la Dresdner Kammerchor sota la direcció de Hans Christoph Rademann en aquesta extraordinària i única versió existent.

El concert ens l'interpreta Musica Antiqua Köln sota la batuta de Reinhard Goebel.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!