Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reichardt J.F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reichardt J.F.. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de novembre del 2022

REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814) - Sonata per il Pianoforte e Violino

Nicolaas Hopman (1794-1870) - Portrait of two musicians (1826)


Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - Sonata (F-Dur) per il Pianoforte e Violino
Performers: Massimo Spadano (violin); Arthur Schoonderwoerd (pianoforte)

---


German composer, political writer and writer on music. Son of a lutenist, Johann Reichardt (c.1720-1780), he received his early musical education from his father. His early teachers also included J.F. Hartknoch (a young musician from Riga then learning the publishing trade in Königsberg), a local musician named Krüger, the organist C.G. Richter, who introduced Reichardt to the music of C.P.E. and J.S. Bach, and the violinist F.A. Veichtner, a pupil of Franz Benda. He attended Königsberg university, where he became acquainted with the philosophy of Emanuel Kant. Like other young artists in the 18th century, he began his career with years of travel. The first of his journeys began in spring 1771 with a performing tour of north German musical and literary centres; he met J.A.P. Schulz, Ramler, Friedrich Nicolai, Franz Benda, J.A. Hiller, J.G. Naumann, C.P.E. Bach, Lessing, Klopstock and Claudius. During this journey he spent two long periods in Berlin, where he attended performances of Graun and Hasse operas at the declining royal opera and oratorios at public concerts, studied briefly with Kirnberger and was deeply impressed by his first substantial hearing of Handel’s music. In 1775 he applied for and won the post of Kapellmeister to Frederick II though he had little experience in musical composition. He married Juliane Benda, Franz Benda’s daughter, in 1776, and remarried soon after she died in 1783. Tours to Italy and Vienna in 1783 (where he became friends with Joseph Martin Kraus) as well as France and England in 1785 both broadened his education and served to implement a Concert spirituel in Berlin. 

He was close friends with Johann Wolfgang von Goethe and Friedrich von Schiller, working with the former in 1789 on the Singspiel Claudine von Villa Bella. From the end of 1794 until the accession of Friedrich Wilhelm III in 1797, Reichardt lived in Hamburg and Giebichenstein, active as a political journalist, and editing the journals Frankreich and Deutschland. In 1796 he was appointed director of the Halle salt mines, a position which gave him leisure to pursue his own interests. In 1806 Napoleon’s troops occupied parts of Prussia, and also Halle and Giebichenstein. Reichardt and his family fled to north Germany, and returned in October 1807 to find the estate in Giebichenstein in ruins. With barely enough money to support his family, he had to depend on income from writing and composing until 1811, when he was given a small pension. He made several more journeys, to Berlin, Leipzig and Breslau, but his brilliant reputation had gone. He died largely forgotten. As a composer, his musical style is often dramatic, with orchestration that foreshadows the Romantic period, and he can be considered both an adherent of the Sturm und Drang style and one of the principal composers of Lieder of the Berlin School. His compositions include 1500 Lieder, 29 operas (mostly Singspiels), 11 sets of incidental music to plays, two ballets, two oratorios, 13 German cantatas, a Requiem, two Te Deums, eight Psalms, nine symphonies, 11 concertos (nine for keyboard), three quintets, a quartet, 15 trios, 26 keyboard sonatas, 16 violin sonatas, and over 100 horn duets. Reichardt can be seen as one of the most intellectual composers of the period.

dilluns, 5 d’abril del 2021

REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814) - Concerto per il Violino (1773)

Jules Cesar Denis van Loo (1743-1821) - A river landscape with ruins of an aqueduct


Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - Concerto per il Violino concertato (1773)
Performers: Ernö Sebestyen (violin); RIAS-Sinfonietta Berlin

---


German composer, political writer and writer on music. Son of a lutenist, Johann Reichardt (c.1720-1780), he received his early musical education from his father, as well as Franz Veichtner and Carl Gottlieb Richter. He attended Königsberg university, where he became acquainted with the philosophy of Emanuel Kant, but in 1771 he embarked on an extensive tour of Germany to further his own musical education. In 1775 he applied for and won the post of Kapellmeister to Frederick II though he had little experience in musical composition, and in 1777 he married Julianne Benda, daughter of Franz Benda and composer in her own right. Tours to Italy and Vienna in 1783 (where he became friends with Joseph Martin Kraus) as well as France and England in 1785 both broadened his education and served to implement a Concert spirituel in Berlin. In 1791 he retired to his country home in Giebichenstein due to illness, and shortly thereafter he was denounced as a revolutionary. After the Napoleonic invasion, he was offered the post of musical director in Kassel, but he spent the last years of his life in poverty. Reichardt can be seen as one of the most intellectual composers of the period. His views on musical life, published as a series of letters, evoke Charles Burney, while his 1774 'Über die deutsche komische Oper' must be seen as a seminal work on the genre. He was close friends with Johann Wolfgang von Goethe and Friedrich von Schiller, working with the former in 1789 on the Singspiel Claudine von Villa Bella. His musical style is often dramatic, with orchestration that foreshadows the Romantic period, and he can be considered both an adherent of the Sturm und Drang style and one of the principal composers of Lieder of the Berlin School. His compositions include 1500 Lieder, 29 operas (mostly Singspiels), 11 sets of incidental music to plays, two ballets, two oratorios, 13 German cantatas, a Requiem, two Te Deums, eight Psalms, nine symphonies, 11 concertos (nine for keyboard), three quintets, a quartet, 15 trios, 26 keyboard sonatas, 16 violin sonatas, and over 100 horn duets.

dimecres, 26 de novembre del 2014

REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814) - Lieder

Karl Philipp Fohr - Heidelberger Schloss
Obra de Karl Philipp Fohr (1795-1818), pintor alemany (1)



- Recordatori de Johann Friedrich Reichardt -
En el dia de la celebració del seu 262è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carl Philipp Fohr (Heidelberg, 26 de novembre de 1795 - Rome, 29 de juny de 1818) va ser un pintor alemany. Durant la seva formació va mostrar un enorme interès per la pintura holandesa del segle XVI i pel realisme. Va treballar a la Cort de Darmstadt on va començar a realitzar les seves primeres obres. Les fonts medievals es van convertir en un dels seus principals recursos com mostren els seus quaderns de dibuixos "Album del Neckar" i "Album del Badem". Va formar part de l'Acadèmia de Belles Arts de Munich, i anys més tard va emprendre un viatge a Itàlia. Estant a Roma va mantenir estretes relacions amb el cercle dels natzarens. La seva amistat amb Joseph Anton Koch, un pintor de paisatges, el va incentivar a realitzar pintures com Les Cascades de Tívoli. Les seves vistes prenen elements medievals de la història alemanya que anuncien el seu gust pel romanticisme. La seva llibertat a l'hora d'imprimir les tonalitats va ser una altra de les característiques formals de la seva obra. Va morir als 23 anys en un desafortunat accident al riu Tiber, el juny de 1818.

Font: En català: No disponible En castellano: Karl Philipp Fohr (1795-1818) In english: Karl Philipp Fohr (1795-1818) - Altres: Karl Philipp Fohr (1795-1818)



Parlem de Música...

Johann Friedrich Reichardt (Königsberg, 25 de novembre de 1752 - Giebichenstein, 27 de juny de 1814) va ser un compositor i director musical alemany. El seu pare, músic, va ser el seu primer mestre. Amb ell va aprendre cant, violí i llaüt. Amb només 10 anys va començar a deambular amb el seu violí per les ciutats de l'entorn de Königsberg on va adquirir una fama precoç. Va seguir estudiant amb J.F. Hartknoch, l'organista C.G. Richter i el violinista F.A. Veichtner, un alumne de Franz Benda. Als 15 anys es va matricular a la Universitat de Königsberg on la seva estada fou curta. Anàlogament a molts artistes de l'època, va començar a viatjar per Europa tant aviat com va poder. Aquests periples van començar el 1771, tot recorrent Alemanya. En aquests viatges va conèixer molts compositors de renom com CPE Bach, Franz Benda o Naumann, entre molts altres. A Berlin, on hi va romandre un temps, va entrar en contacte amb la música d'Händel, la qual l'hi va causar un gran impacte. A Leipzig va començar a compondre i a Dresden va tenir a Homilius de mestre durant un breu període de temps. El 1774 va retornar a Königsberg amb un bagatge i una experiència musical impressionant. Allà va publicar un resum dels seus viatges sota el títol de Briefe Eines aufmerksamen Reisenden morir Musik betreffend. El 1775 va assolir un important càrrec musical a la cort de Frederic el Gran, en substitució de J.F. Agricola. Fervent admirador de Kant, la política "il·lustrada" del Rei alemany el va entusiasmar. En aquell temps, a banda de representar i dirigir obres de Graun i Hasse, entre molts altres, va començar a compondre música teatral. El 1777 va estrenar Cephalus und Prokris. Home d'elevada cultura, va fer amistat amb GoetheMoses Mendelssohn i Johann Gottfried Herder. Casa seva es va convertir, ràpidament, en un punt de trobada d'artistes i intel·lectuals.

Fins i tot, un joveníssim Ludwig Tieck va fer estada en aquell temps a casa de Reichardt. El 1783 va viatjar a Venècia on va conèixer a Galuppi, a Gluck i al mateix Emperador Josep II. A Itàlia va quedar enamorat de l'art renaixentista de Palestrina. El 1783 va fundar la Berlin Concert Spirituel, en clara imitació a l'existent a França. El 1785 va viatjar a Anglaterra i França. Allà va compondre dues òperes, Tamerlan i Panthée. Amb la mort de Frederic el Gran l'any 1786, el nou rei, Frederic Guillem II, va donar Reichardt plena autoritat com a mestre de capella, va elevar els seus emoluments, va contractar nous músics, va renovar el teatre de l'òpera i l'hi va donar total llibertat musical. Progressivament, es va anar fent més proper al moviment Sturm und Drang. Va col·laborar amb Goethe en el Singspiel Claudine von Villa Bella (1789). Possiblement, aquests anys van ser els més esplendorosos ja que a partir del 1790 la seva sort va canviar. El 1791 va emmalaltir i els rumors de la seva simpatia amb els revolucionaris francesos van provocar la ira del rei Guillem II. Reichardt va ser destituït el 1794. No obstant, la mort del rei el 1797 va facilitar el seu retorn a la cort. Tanmateix, l'ocupació napoleònica d'algunes zones prussianes van obligar a Reichardt a fugir al Nord d'Alemanya, tot i les simpaties vers la nova república francesa. El nou rei de Westfalia, Jerònim Bonaparte, el va contractar com a Directeur général des Theatres et de són orchestre. Aquest nou càrrec el va assumir amb poc entusiasme i ràpidament va trobar una bona excusa per absentar-se del seu càrrec. Va viatjar incansablement tot i la misèria econòmica amb la que va viure els seus darrers anys. Va morir, absolutament oblidat, el juny de 1814.

OBRA:

Vocal secular:

Òperes:

Hänschen und Gretchen, 1771–2 (Operette, 1, J.C. Bock, after M.-J. Sedaine: Rose et Colas), unperf., ov. A-Wgm, vs (Riga, 1773 [pubd with Amors Guckkasten])
Amors Guckkasten (La lanterne magique de l’amour), 1772 (Operette, 1, J.B. Michaelis), unperf., vs (Riga, 1773 [pubd with Hänschen und Gretchen])
Le feste galanti (La gioja dopo il duolo, ò Le feste superbe) (os, 3, L. de Villati, after Duché de Vancy), Potsdam, Hof, 1775, D-Bsb, F-Pc
Der Holzhauer, oder Die drei Wünsche, c1775 (komische Oper, 1, after Castet and J.F. Guichard: Le bûcheron), unperf.
Cephalus und Prokris (Melodram, 1, K.W. Ramler), Hamburg, Gänsemarckt, 7 July 1777, D-Bsb, vs (Berlin, 1777)
Ino (musikalisches Drama, 1, J.C. Brandes), Leipzig, 4 Aug 1779, Bsb, DK-Kk, vs (Leipzig, 1779)
Liebe nur beglückt (Schauspiel mit Zwischenmusik und Gesang, 3, Reichardt), Dessau, Hof, aut. 1781 (Dessau, 1780), D-Bsb*
Tamerlan, 1786 (tragédie lyrique, 4, E. Morel de Chédeville, after Voltaire: L’orphelin de la Chine), unperf.; in Ger., Berlin, Kgl, 16 Oct 1800, Bsb, US-Wc
Panthée (tragédie lyrique, 4, Berquin), Paris, Opéra, 1786, F-Pc
Andromeda (os, 3, A. de’ Filistri da Caramondani), Berlin, Kgl, 11 Jan 1788, D-Bsb, Mbs, US-Wc
Protesilao [Act 1] (os, 2, G. Sertor), Berlin, Kgl, 26 Jan 1789, Bsb [Act 2 by J.G. Naumann]
Claudine von Villa Bella (Spl, 3, J.W. von Goethe), Charlottenburg, Schloss, 29 July 1789, Bsb, WRdn
Brenno (os, 3, Filistri), Berlin, Kgl, 16 Oct 1789, vs (Berlin, 1789), fs (Berlin, c1797)
Jery und Bätely, 1789 (Spl, 1, Goethe), 1789, Berlin, National, 30 March 1801, A-Wn, D-Bsb, WRdn, US-Wc, vs (Berlin, c1789)
L’olimpiade (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Berlin, Kgl, 2 Oct 1791, D-Bsb
Lila (Spl, Goethe), 1791, ?unperf., music lost
Erwin und Elmire (Spl, 2, Goethe), Berlin, concert perf., early 1793, Bsb, WRdn, US-Wc, vs (Berlin, 1791)
Macbeth (tragedy, 3, G.A. Bürger), Munich, Hof, spr. 1795
Die Geisterinsel (Spl, 3, J.F.W. Gotter, after W. Shakespeare: The Tempest), Berlin, National, 6 July 1798, D-Bsb, WRdn, vs (Berlin, 1799)
Lieb’ und Treue (Lieb’ und Frieden) (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 31 March 1800, Bsb, Dlb, vs (Berlin, 1800)
Der Jubel, oder Juchhei (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 21 June 1800, Bsb, DT, vs (Strasbourg, 1805)
Rosmonda (tragedia per musica, 3, Filistri), Berlin, National, 6 Feb 1801, Bsb
Das Zauberschloss (Spl, 3, A. von Kotzebue), Berlin, National, 2 Jan 1802, F-Pc
Herkules Tod (Melodram, 1, after Sophocles), Berlin, National, 10 April 1802, D-Bsb, US-Wc
Kunst und Liebe, c1803 (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 30 Nov 1807, vs (Strasbourg, 1805)
L’heureux naufrage (comedy, 1), Kassel, Hof, aut. 1808, D-Bsb
Bradamante (4, H.J. von Collin), Vienna, 3 Feb 1809, Bsb
Der Taucher (Spl, 2, S.G. Bürde, after F. von Schiller), Berlin, National, 18 March 1811, Bsb
Musik zu J.F. Reichardts Liederspielen (Strasbourg, 1804)
Music in: Hasse: Artemisia, 1778; Bertoni: Orfeo ed Euridice, 1788

Incidental:

Einige Hexenscenen aus Schackespears Macbeth, Berlin, National, 28 Dec 1787 (Berlin, 1787), vs in Olla Potrida für Clavierspieler, ed. J.C.F. Rellstab (Berlin, 1789);
Götz von Berlichingen (Goethe), c1790, lost;
Faust I (Goethe), 1790, DT, S-Skma;
Torquato Tasso (Goethe), 1791 [pubd in Göthe’s Lieder, Oden, iv];
Egmont (Goethe), 1791, Weimar, Hof, 25 April 1796, D-DÜk, WRgs;
Clavigo (Goethe), 1791, Berlin, National, 15 July 1803, lost;
Angelica liberata oder Der Sturz des Ungeheuers, Leipzig, Stadt, 16 Oct 1797, lost;
Iphigenia (Goethe), c1798, Bsb;
Die Kreuzfahrer [Les croisés] (Kotzebue), Berlin, National, 1 Jan 1802, lost;
Die Räuber, Die Jungfrau von Orleans, Wallenstein (Schiller) [pubd in Schillers lyrische Gedichte]

2 ballets: Orpheus, Trippstrill, 1763–4, lost; Il genio della Russia e il genio della Prussia (Landi), prol to C.H. Graun: Angelica e Medoro, Berlin, 24 July 1776;
Ein französischer Prolog von Madame Aurore Bursay: Venez plaisirs charmants, Kassel, Hof, 20 Feb 1808, LEm (inc.)

Other:
An die Musik (Ebeling), 1778, lost;
La danza, 2vv (St Petersburg, c1788);
Il consiglio, 1788;
Amor timido, 1788;
Musikalische Feier zum Andenken Friedrich’s des Grossen (Berlin, 1788);
Trauerode auf den Tod der Grossfürstin Helena (Penig and Leipzig, 1805);
Das neue Jahrhundert: eine prophetische Ode von Klopstock, 2vv, double choir, orch, autograph 1814, Bsb

Lieder i cançons:

Vermischte Musicalien (Riga, 1773) [incl. 7 solo songs, 1 aria];
Gesänge fürs schöne Geschlecht (Berlin, 1775);
Oden und Lieder, i–iii (Berlin, 1779–81);
Gedichte von K.C.L. Rudolphi … mit einigen Melodien (Berlin, 1781);
Frohe Lieder für deutsche Männer (Berlin, 1781);
Lieder für Kinder aus Campes Kinderbibliothek, i–ii (Hamburg, 1781), iii (Wolfenbüttel, 1787), iv (Brunswick, 1790);
Oden und Lieder von Uz, Kleist und Hagedorn (Grotkau, 1782);
Lieder von Gleim und Jacobi (Gotha, 1784);
Kleine Klavier- und Singestücke (Königsberg, 1783) [incl. 9 songs];
Deutsche Gesänge (Leipzig, 1788)
Geistliche Gesänge von Lavater (Winterthur, 1790);
Cäcilia, i–iv (Berlin, 1790–95);
Göthe’s lyrische Gedichte (Berlin, 1794);
Deutsche Gesänge beim Clavier von Matthisson (Berlin, 1794);
Gesänge der Klage und des Trostes (Berlin, 1797);
Lieder der Liebe und der Einsamkeit, acc. hp, kbd, i–ii (Leipzig, 1798, 1804), ed. W. Serauky (Halle, 1951);
Wiegenlieder für gute deutsche Mütter (Leipzig, 1798);
Lieder für die Jugend, i–ii (Leipzig, 1799);
Sonetti e canzoni di Petrarca (Berlin, n.d.);
12 deutsche Lieder (Zerbst, 1800), collab. L. Reichardt
6 Romances, acc. pf/hp (Paris and Berlin, 1805);
Romantische Gesänge (Leipzig, 1805);
Le troubadour italien, français et allemand, i–xxxvi (Berlin, 1805–6);
Göthe’s Lieder, Oden, Balladen und Romanzen, i–iv (Leipzig, 1809–11), ed. in EDM, 1st ser., lviii–lix (1964);
Schillers lyrische Gedichte (Leipzig, 1810);
3 Lieder von C.L. Reissig (Leipzig, 1812);
Lieder von T. Körner, autograph, D-DÜk
Songs in anthologies ed. Reichardt: Musikalischer Blumenstrauss, i–iv (Berlin, 1792–5), iv as Musikalische Blumenlese für 1795;
Lieder geselliger Freude, i–ii (Leipzig, 1796–7), ed. G. Ochs (Halle, 1948);
Neue Lieder geselliger Freude, i–ii (Leipzig, 1799, 1804)

Vocal religiosa:

Orats:
La Passione de Gesù Cristo (P. Metastasio), 1783, D-Bsb, USSR-KA;
Auferstehungs-Oratorium, 4vv, double choir, orch, 1785

Cants.:
Gott ist unser Gesang (G.W. Burmann), 4vv, orch, 1778, D-Bsb [for birthday of Frederick the Great];
Ariadne auf Naxos (H.W. von Gerstenberg) (Leipzig, 1780);
Der May: ein Wettgesang (K.W. Ramler), 2vv, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 3 bn, 1780;
Die Hirten bei der Krippe (Ramler) (Gotha, 1782);
Der Sieg des Messias (H.J. Tode), 1784, SWl;
Cantata in the Praise of Handel (J. Lockman), S, chorus, orch, 1785;
Weihnachts-Cantilene (M. Claudius) (Berlin, 1786)
Cantus lugubris in obitum Friderici Magni borussorum regis, 4vv, chorus, orch, Sept 1786 (Berlin, 1787) [on death of Frederick the Great];
Cantata per giorno natalizio della Principessa Frederica de Prussia, 4vv, 1787;
Eine Geisterstimme (A. Iffland), 1787;
Miltons Morgensang, 4vv, chorus, orch (Kassel, 1808) [arr. by Reichardt of C. Fasch: Hymne];
Cantate auf die Einweihung der Berliner Universität (C. Brentano), 15 Oct 1810;
Cantate auf den Tod der Königin Luise von Preussen (Brentano), 1810

Sacred:
Requiem, 6vv, lost;
Der Säemann säet den Saamen, c1784;
Der Mensch lebt und bestehet (M. Claudius), c1784;
Der 8. Psalm, 4vv, insts, org, ?lost;
Der 165. Psalm (trans. M. Mendelssohn), 1784;
Der 64. Psalm, 1784;
Der 65. Psalm, chorus, orch (trans. Mendelssohn), 1784, A-Wn, B-Bc, D-Bsb, SWl;
Te Deum laudamus, double choir, orch, 1786, A-Wn, D-Bsb*, KA [for coronation of Friedrich Wilhelm II of Prussia];
Te Deum zur Feier des Sieges bei Leipzig 1813, 2vv, double choir, orch, ?lost

Instrumental:

Concs.: 9 for kbd: 6 concerts … à l’usage de beau sexe, hpd/pf, op.1 (Amsterdam, 1774), B  (Riga, 1773), g, 1774, for Juliane Benda (Leipzig, 1777), G, autograph 1772; Concerto VIII, 2 kbd, 1773; 1 for hpd, vn, autograph c1773; 1 for vn (Riga, 1773), ed. in NM, clxxxi (1955)
Other orch: 6 syms.: nos.1 and 2, autograph 1773, e, c1774, ?lost, no.6, autograph 1776, D, autograph 1782, Schlachtsymphonie, 1814; Overtura di Vittoria, 1814; 2 ovs., 1776; Trauermarsch, c1797
Chbr: 3 qnts, 2 vn/fl/ob, 2 hn, pf (Paris, 1785); Str qt, c1774, D-SWl; 6 trios, 2, vn, b, 1774 (2 lost, 2 pubd Offenbach), 1 ed. in Collegium musicum, lii (Leipzig, 1926); 6 sonatas, 2 vn, vc, op.1 (Offenbach, 1778); 3 sonatas, vn, va, vc, op.4 (Berlin, 1782); 6 sonatas, vn, b (Berlin, 1778), 2 ed. in NM, lxiv (1930); 6 hpd sonatas, vn acc., op.2 (Amsterdam, 1777); 4 sonatas, hpd/pf, vn acc. (Paris, 1785); 2 sonatas, fl, kbd, D (Berlin, 1787), C, c1787, ed. in Collegium musicum, cviii (Wiesbaden, 1957); 100 leichte Übungsstücke, 2hn (Leipzig, ?1810); Vermischte Musicalien (Riga, 1773), [incl. str qt, str trio, vn sonata with vc, 2 vn sonatas with kbd; works for glass harmonica]
Kbd: Sonate der Herzogin … Annen-Amalien (Berlin, 1772); 2 hpd sonatas in Vermischte Musicalien (Riga, 1773); 6 hpd sonatas (Berlin, 1776); 6 hpd sonatas (Berlin, 1778); 6 sonatas, hpd/pf, op.3 (Berlin, 1782); 6 rondeaux, pf/hpd (Paris, 1785); 4 pf sonatas (Berlin, 1793); 12 variations sur l’air … de l’opéra Die Geisterinsel, pf (Berlin, c1800); Grande sonate, pf (Leipzig, ?1813); 4 kbd sonatas, USSR-KA, D-Bsb, incl. 2me sonate … pour Madame la Baronne de Ertmann, autograph 1814; Kleine Klavier und Singestücke (16 works) (Königsberg, 1783); miscellaneous smaller works in anthologies

Literatura:

Über die deutsche comische Oper (Hamburg, 1774/R)
Briefe eines aufmerksamen Reisenden die Musik betreffend, i (Frankfurt and Leipzig, 1774/R); ii (Frankfurt and Breslau, 1776/R)
Schreiben über die Berlinische Musik (Hamburg, 1775)
Ueber die Pflichten des Ripien-Violinisten (Berlin and Leipzig, 1776)
Leben des berühmten Tonkünstlers Heinrich Wilhelm Gulden (Berlin, 1779) [?autobiographical]
ed.: Musikalisches Kunstmagazin, i–ii (Berlin, 1782–91/R)
George Friederich Händel’s Jugend (Berlin, 1785); ed. W. Siegmund-Schultze in HJb 1959, 183–98
Schreiben an den Grafen von Mirabeau Lavater betreffend (Hamburg, 1786)
An das musikalische Publikum seine französischen Opern Tamerlan und Panthée betreffend (Hamburg, 1787)
Vertraute Briefe über Frankreich, i–ii (Berlin, 1792–3) [under pseud. ‘J. Frei’]
ed., with F.L.A. Kunzen: Studien für Tonkünstler und Musikfreunde (Berlin, 1793/R) [incl. Musikalisches Wochenblatt (Berlin, 1791–2), Musikalische Monatsschrift (Berlin, 1792)]
Über die Schändlichkeit der Angeberei (Berlin, 1795) [pubd anon. in protest against his dismissal]
ed., with P. Poel and others: Frankreich (Lübeck and Hamburg, 1795–1805/R)
ed.: Musikalischer Almanach (Berlin, 1796)
ed.: Deutschland, i–iv (Berlin, 1796/R)
ed.: Lyceum der schönen Künste, i–ii (Berlin, 1797/R)
Vertraute Briefe aus Paris, geschrieben … 1802–3, i–iii (Hamburg, 1804); ed. R. Weber (Berlin, 1981)
Liederspiele (Tübingen, 1804) [libs of Lieb’ und Treue, Der Jubel, Kunst und Liebe]
ed.: G. von Schlabrendorff: Napoleon Bonaparte und das französische Volk unter seinem Consulate (Hamburg, 1804; Eng. trans., 1804); ed. W. Greiling (Leipzig, 1993)
ed.: Berlinische musikalische Zeitung, i–ii (Berlin, 1805–6/R)
Der Rheingraf oder Das kleine deutsche Hofleben’ [5-act play], ‘Offene Briefe des Freiherrn Arminius von der Eiche und seines Leibjägers Hans Heidekraut’, Haupt- und Staatssittenspiegel für Gross’ und Kleine (?Hamburg, 1806)
Vertraute Briefe geschrieben auf einer Reise nach Wien und den oesterreichischen Staaten zu Ende des Jahres 1808 und zu Anfang 1809, i–ii (Amsterdam, 1810); ed. G. Gugitz (Munich, 1915)
Autobiographie’, AMZ, xv (1813), 601–16, 633–42, 665–74; xvi (1814), 21–34 (1813–14)

Font: En català: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) En castellano: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) In english: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - Altres: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) 



Parlem amb veu pròpia...

En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés, el compositor, o segons des de la perspectiva que el mirem escriptor, Johann Friedrich Reichardt és necessàriament un dels protagonistes d'aquest 2014. De forma irregular, i probablement amb més constància a Alemanya, el seu nom es va situant en escena per mostrar-nos algunes pinzellades del seu art. Com deia en la darrera entrada del passat mes de juny, Reichardt va ser bàsicament un compositor de cançons, amb més de 1500 del seu puny i lletra, la majoria d'elles inspirades en texts de més d'un centenar de poetes diferents. En una gamma d'estils probablement insuperable fins que Schubert, inspirat pel mateix Reichardt, va fer acte de presència, representa probablement un dels romanticismes més prematurs d'Alemanya i inevitablement d'Europa. La seva copiosa i enorme quantitat de cançons parteixen de models diferenciats. D'entrada, de poemes d'autors com Gleim, Claudius, Hölty i Kleist amb uniformitat estròfica, harmonia en dues o tres parts i melodies tan germànicament folklòriques que fins i tot actualment encara es canten en les escoles alemanyes. A l'altre extrem hi trobem cançons com els Lieder d'avui en què la veu emergeix de la potència romàntica d'autors com el seu bon amic Goethe, és a dir, reflexions lliures i escenes dramàtiques d'inspiració mitològica. No en va el mateix Goethe va escriure amb sinceritat que "Reichardt ha estat el primer en transformar la meva obra en música seriosa, constant i àmpliament coneguda pel públic". Paraules d'agraïment que avui intentarem desxifrar amb la seva música per a tenor o mezzosoprano i piano o guitarra. Inevitablement, parlar de les cançons de Reichardt és fer-ho de poesia romàntica!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ludwig Holtmeier (fortepiano); Michael Freimuth (guitar); Sibylle Kamphues (mezzo-soprano); Hans Jorg Mammel (tenor)
RECICLASSICAT: REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814)
AMAZON: Reichardt: Lieder der Liebe und Einsamkeit

Reichardt: Lieder der Liebe und Einsamkeit

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 27 de juny del 2014

REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814) - Miltons Morgengesang (1808)

George Morland - Selling Guinea Pigs (c.1789)
Obra de George Morland (1763-1804), pintor anglès (1)



- Recordatori de Johann Friedrich Reichardt -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

George Morland (London, 26 de juny de 1763 - Brighton, 29 d'octubre de 1804) va ser un pintor anglès. De família d'artistes, sempre va estar envoltat de pintors. El seu primer mestre va ser el seu pare, Henry Robert Morland, un pintor molt apreciat al seu temps. Va donar mostres, ben aviat, d'una afició per a les arts que als 10 anys el va portar a exposar a la Royal Academy School, on hi va estudiar. Sotmès a una severa educació, el seu pare no li permetia més distraccions que la lectura, el violí i llargues excursions, va tenir com a company de jocs a un altre pintor i gravador, Felip Dawe. Va passar una temporada a França com a retratista, sense massa èxit. Quan va tornar a Londres el 1786 es va casar amb una germana del gravador Guillerm Ward, al qual se li deu bona part de la popularitat de Morland gràcies a les seves reproduccions. L'amistat dels dos artistes es va estrènyer més quan Ward va contreure matrimoni amb una germana de Morland. Tots dos matrimonis van residir al mateix domicili, situat en una casa de postes. Aquesta circumstància va propiciar que Morland estudiés amb deteniment els postillons, que figuren en moltes de les obres de l'artista, on destaca, sobretot, la gràcia i soltesa amb la qual retratava als nens. Contrasta la seva fama de vida dissipada amb la seva enorme i cuidada producció, de manera que, de ser certa aquesta reputació, en poc o en res va afectar la seguretat de la seva mà i a l'agudesa de la seva observació. La millor època de l'artista va començar el 1790 amb una escena de gitanes, una obra que va ser adquirida a molt baix preu tot i que les seves obres ja es començaven a cotitzar alt. Aficionat a l'equitació i l'estudi de tot tipus d'animals, va mantenir una quadra amb nombrosos cavalls, protagonistes de molts dels seus quadres, i el jardí de casa es va convertir en un veritable parc zoològic. Aquestes costoses aficions el van deixar pràcticament arruïnat i durant un temps va haver de residir en una casa de pagès, on va seguir observant i dibuixant la vida dels camperols i dels animals domèstics. Va residir posteriorment en la casa d'un amic a l'illa de Wight, on va produir una sèrie d'escenes amb pescadors i contrabandistes. Per tal de pagar els seus deutes va iniciar una activitat frenètica durant els últims vuit anys de vida: va arribar a pintar 92 llenços i va produir, a més, més de 1000 dibuixos. El 1802 va patir un atac d'apoplexia que el va deixar invàlid. Va morir dos anys després, l'octubre de 1804.

Font: En català: No disponible En castellano: George Morland (1763-1804) In english: George Morland (1763-1804) - Altres: George Morland (1763-1804)



Parlem de Música...

Johann Friedrich Reichardt (Königsberg, 25 de novembre de 1752 - Giebichenstein, 27 de juny de 1814) va ser un compositor i director musical alemany. El seu pare, músic, va ser el seu primer mestre. Amb ell va aprendre cant, violí i llaüt. Amb només 10 anys va començar a deambular amb el seu violí per les ciutats de l'entorn de Königsberg on va adquirir una fama precoç. Va seguir estudiant amb J.F. Hartknoch, l'organista C.G. Richter i el violinista F.A. Veichtner, un alumne de Franz Benda. Als 15 anys es va matricular a la Universitat de Königsberg on la seva estada fou curta. Anàlogament a molts artistes de l'època, va començar a viatjar per Europa tant aviat com va poder. Aquests periples van començar el 1771, tot recorrent Alemanya. En aquests viatges va conèixer molts compositors de renom com CPE Bach, Franz Benda o Naumann, entre molts altres. A Berlin, on hi va romandre un temps, va entrar en contacte amb la música d'Händel, la qual l'hi va causar un gran impacte. A Leipzig va començar a compondre i a Dresden va tenir a Homilius de mestre durant un breu període de temps. El 1774 va retornar a Königsberg amb un bagatge i una experiència musical impressionant. Allà va publicar un resum dels seus viatges sota el títol de Briefe Eines aufmerksamen Reisenden morir Musik betreffend. El 1775 va assolir un important càrrec musical a la cort de Frederic el Gran, en substitució de J.F. Agricola. Fervent admirador de Kant, la política "il·lustrada" del Rei alemany el va entusiasmar. En aquell temps, a banda de representar i dirigir obres de Graun i Hasse, entre molts altres, va començar a compondre música teatral. El 1777 va estrenar Cephalus und Prokris. Home d'elevada cultura, va fer amistat amb Goethe, Moses MendelssohnJohann Gottfried Herder. Casa seva es va convertir, ràpidament, en un punt de trobada d'artistes i intel·lectuals. Fins i tot, un joveníssim Ludwig Tieck va fer estada en aquell temps a casa de Reichardt.

El 1783 va viatjar a Venècia on va conèixer a Galuppi, a Gluck i al mateix Emperador Josep II. A Itàlia va quedar enamorat de l'art renaixentista de Palestrina. El 1783 va fundar la Berlin Concert Spirituel, en clara imitació a l'existent a França. El 1785 va viatjar a Anglaterra i França. Allà va compondre dues òperes, Tamerlan i Panthée. Amb la mort de Frederic el Gran l'any 1786, el nou rei, Frederic Guillem II, va donar Reichardt plena autoritat com a mestre de capella, va elevar els seus emoluments, va contractar nous músics, va renovar el teatre de l'òpera i l'hi va donar total llibertat musical. Progressivament, es va anar fent més proper al moviment Sturm und Drang. Va col·laborar amb Goethe en el Singspiel Claudine von Villa Bella (1789). Possiblement, aquests anys van ser els més esplendorosos ja que a partir del 1790 la seva sort va canviar. El 1791 va emmalaltir i els rumors de la seva simpatia amb els revolucionaris francesos van provocar la ira del rei Guillem II. Reichardt va ser destituït el 1794. No obstant, la mort del rei el 1797 va facilitar el seu retorn a la cort. Tanmateix, l'ocupació napoleònica d'algunes zones prussianes van obligar a Reichardt a fugir al Nord d'Alemanya, tot i les simpaties vers la nova república francesa. El nou rei de Westfalia, Jerònim Bonaparte, el va contractar com a Directeur général des Theatres et de són orchestre. Aquest nou càrrec el va assumir amb poc entusiasme i ràpidament va trobar una bona excusa per absentar-se del seu càrrec. Va viatjar incansablement tot i la misèria econòmica amb la que va viure els seus darrers anys. Va morir, absolutament oblidat, el juny de 1814.

Font: En català: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) En castellano: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) In english: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - Altres: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Friedrich Reichardt és un nom propi dins de l'extensa cultura alemanya tot i el gran desconeixement que en tenim actualment. Ciutadà d'elevada cultura, va compartir història amb Goethe, el pare de Mendelssohn i molts altres il·lustres alemanys que amb les seves idees van marcar un dels camins a l'emergent romanticisme. En aquest sentit, Reichardt va ser un activista polític durant tota la seva vida que el va portar a la glòria, amb Frederic el Gran, i a la misèria, fruit d'enfrontaments revolucionaris, amb Guillem II. Ara bé, la faceta musical de Reichardt, si més no com a compositor, va ser irregular. La seva bona formació amb instrumentació i cant no va anar aparellada, sembla ser, per una docència teòrica prou consistent per la qual cosa les seves grans composicions, orquestrals, van ser poc celebrades. No va ser així, curiosament, amb les més de 1500 cançons que va escriure inspirades en texts de més de 125 poetes diferents. En el nostre temps, se'l recorda musicalment, i quasi en exclusiva, per aquests Lieder els quals van influenciar posteriorment a Schubert. Avui, no obstant i en commemoració del seu 200è aniversari de la seva mort, el recuperarem amb una de les grans obres que de moment s'han recuperat del seu repertori. Miltons Morgengesang per a solistes, doble cor i orquestra, va ser un particular homenatge de Reichardt al poeta anglès John Milton. Publicat el 1808, amb dedicatòria expressa a la Berlinische Singakademie i sota la supervisió del nou rei de Westfalia, Jerònim Bonaparte, està escrit en la forma himne secular solemne. Reichardt s'inspira en el famós poema èpic "El Paradís perdut" per a compondre diferents passatges a diferents veus i gran orquestra simfònica. Aquest himne es va recuperar precisament el 2008 per a celebrar el 400è aniversari del naixement de Milton. L'acompanyarà l'obertura del Singspiel "Erwin und Elmire". En ambdós casos la interpretació és acadèmicament impecable per la qual cosa la crítica emanaria de la passió, intensitat i emoció a l'hora de fer la representació. Possiblement, aprofitant aquest any de commemoració, en tornarem a parlar. Mentrestant, gaudim d'aquesta singular i emotiva obra que fa d'enllaç, de passada, amb l'immortal John Milton!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Weimar Staatskapelle – Wolf, E.W.: Symphonies in E Minor / G Major / Destouches, F.S. Von: Symphony in D Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!