Giuseppe Tartini (
Pirano, 8 d'abril de 1692 -
Padova, 26 de febrer de 1770) va ser un violinista, teòric i compositor italià. Es va formar en lleis i teologia a Pàdua en una època en què va assolir notable reputació en esgrima. Abans de celebrar els 20 anys es va casar, en secret, amb una noia sota tutela de l'arquebisbe de Pàdua fet que va motivar el seu empresonament. Disfressat de monjo va fugir de Pàdua establint-se a Assis. Allà va començar a tocar el violí amb destresa i va ser enviat a Venècia per ampliar formació. Al seu retorn a Pàdua, i ja alliberat dels seus càrrecs, va ser nomenat violinista de l'església de
San Antonio. Més tard, entre els anys 1723 i 1726 va ser director de l'orquestra del conseller de Bohèmia a Praga. El 1728, i després de tornar novament a Pàdua, va fundar una escola de violí i composició on va tenir nombrosos alumnes entre ells
Domenico Ferrari,
Pasquale Bini,
Filippo Manfredi,
André-Noël Pagin i
Friedrich Wilhelm Rust. A partir del 1740, i establert com un dels més importants violinistes del seu temps, va iniciar una extensa gira concertant per Itàlia. Com a compositor, va ser autor d'un centenar de concerts per a violí i d'abundant obra de cambra així com de diversa música religiosa. Com a teòric va ser autor d'alguns tractats com
Trattato di musica (1754) o
Dissertazione dei principi dell’armonia musicale (1767). Tartini va morir a Padova el febrer de 1770.
OBRA:
Vocal religiosa:
Canzoncine sacre, 1–3vv (some in more than one version):
Alma contrita;
Alma pentita;
Amare lacrime;
Caro Signor amato;
Chi cerca un'innocenza;
Crocifisso mio Signor;
Dio ti salvi regina;
Dolce mio Dio;
E m'ami ancor;
Iddio ti salvi;
Infrangiti mio cor;
Mio Gesù con tutto il cuore;
No, che terreno fallo;
O peccator che sai;
Rimira, o peccatore;
Ti voglio amar Gesù;
Vedi, Signor, ch'io piango;
Vergine bella del ciel regina;
Vergine bella e pietosa;
Voglio amar Gesù anch'io: all I-Pca; 5 ed. in Musica sacra, lxxxiii (1959), suppl.
Other:
Stabat mater, 3vv, copy, 1769;
Pange lingua, 3vv;
2 Tantum ergo, 3vv;
3 Miserere, 3vv, 4vv, 5vv, copy, 1770 (additional copies, F-Pc, GB-Ob);
Salve regina, 4vv, copy, 1773 (‘ultima composizione del … Tartini’): all I-Pca
Instrumental:
Published:
op.
1
lib.1. Sei concerti a 5: d85, 55, 60, 15, 58, 89 (g, e, F, D, F, A) (Amsterdam, 1728)
1
lib.3. Sei concerti a 5 del … Tartini a G. Visconti:d Anh.III–VI (B , D, F, a), 2 others unlisted (Amsterdam, c1728); none definitely attributable (Dounias); date derived from Le Cène's publishing numbers
1
lib.2. Sei concerti a 5: d111, 91, 59, 71, 88, 18 (a, A, F, G, A, D) (Amsterdam, 1730); date derived from Le Cène's publishing numbers
1
VI sonate vn, b: b B 7, a9, b5, g9, A3, B 8 (Amsterdam, 1732)
1
(12) Sonate e una pastorale: b A14, F9, C11, G17, e6, D12, D6, c2, A15, g10, E5, F4, A16 (Amsterdam, 1734); nos.1–6 church sonatas, nos.7–12 chamber sonatas; A16, ‘Pastorale’, uses scordatura; the nickname of g10, ‘Didone abbandonata’, is of 19th-century origin; ed. in FS, vii–viii, xii
2
VI concerti a 8: d73, 2, 124, 62, 3, 46 (G, C, b, F, C, E) (Amsterdam, c1734)
–
VI concerti … d'alcuni famosi maestri, lib.2 (no.5): d1 (C) (Amsterdam, c1740)
2
VI Sonate, vn, bc: b g4, A5, d4, e7, F5, E6 (Amsterdam, 1743)
2
(12) Sonate, vn, bc: b D13, G18, A17, b6, a10, C12, g11, D14, B 9, F8, e8, G19 (Rome, 1745); pubd as op.3 (Paris, c1747)
–
Nouvelle étude … par Mr. Pétronio Pinelli: b F11 (17 variations on Gavotte from Corelli's op.5 no.10) (Paris, c1747); see L'arte del arco
4
(6) Sonates: b E3, G20, B 10, A3, D, c5 (Paris, 1747); no.6 probably by Mauro D'Alay
5
(6) Sonates: B, a11, B 11, A18, G21, F10, B 12 (Paris, c1747); some doubtful; ed. E. Bonnelli (Padua, 1951)
6
Sei sonate: b G8, A19, D8, A6, B5, G10 (Paris, c1748)
7
(6) Sonate: b D11, B 7, G9, E4, g3, F7 (Paris, 1748); ed. P. Brainard: La raccolta di sonate autografe per violino, Ms 1888, fasc.1 nell’Archivio musicale della Venerando Arca del Santo di Padova (Padua, 1975)
8
Sei sonate a tre: Trios A5, D7, G4, D10, A10, D11, some with movts added (Paris, 1749)
–
XII Sonatas, 2 vn, b: Trios G4, D11, A5, D10, G3, F2, D7, A8, A9, D12, A10, A7 (London, 1750)
–
VI [and VI] sonate, 2 vn, bc, lib. [I], II: Trios D8, C4, D6, F2, D5, D2, D12, C5, D4, C3, D3, D9 (Amsterdam, c1755), as op.3 (London, 1756)
–
L'arte del arco: b F11 (38 variations on Gavotte from Corelli's op.5 no.10) (Paris, 1758); attrib. of both this and the earlier print is questionable
9
Sei sonate: b E 1, G6, G22, A20, F6, D16 (Paris, c1763)
–
J.B. Cartier: L'art du violon: b g4, A14, F11 (expanded to 50 variations), g5 (first appearance in print of ‘Le trille du diable’), and Adagio varié (17 variations on b F5, 1st movt) (Paris, 1798); the Adagio, probably spurious, R in H.-P. Schmitz: Die Kunst der Verzierung im 18. Jahrhundert (Kassel, 1955)
Manuscrit:
c135 vn concertos (vn, str a 4, bc), thematic catalogue by Dounias, supplemented by Duckles and others; principal MS collections in I-Pca(incl. 55 complete autographs), F-Pc, GB-Mp, US-BE (first publications listed below); 6 ed. in FS: d125, i; d12, x; d83, xi; d117, xiii; d21, xiv; d115, xv
Concs. for other insts (str a 4, bc): vc/va da gamba, A, I-Pca*; autograph; va (va da gamba), 2 hn, D, A-Wgm*; fl, G, S-Skma, doubtful; fl, F, I-Nc, doubtful
Sinfonie and sonatas a 4 (str qt, bc): D (autograph), G, A, D, I-Pca; 11 (some a 5, one with 2 clarini),
Doubtful:
c40 trio sonatas (2 vn, bc), mostly 1745–9, I-Pca, F-Pc (thematic catalogue by Brainard)
c135 authentic, 40 doubtful sonatas (vn, bc), mostly I-Pca, F-Pc, US-BE (thematic catalogue by Brainard); 3 ed. in FS, xvi
c30 sonatas, many single movts (vn, without acc. or with optional bc), probably c1745–60, mostly I-Pca, A-Wgm (thematic catalogue by Brainard)
Literatura:
Regole per arrivare a saper ben suonar il violino (MS compiled by G.F. Nicolai, I-Vc); ed. in Jacobi (1961); variant versions:
Libro de regole, ed esempi necessari per ben suonare, US-BE; and
Traité des agréments de la musique (Paris, 1771); Petrobelli (Giuseppe Tartini: le fonti biografiche, 1968) reports the discovery of a further It. MS version; a further copy has been discovered in I-Vlevi (ed. D.
Vitali: Il ‘Trattato degli abbellimenti’ di Giuseppe Tartini, diss., U. of Rome, 1995)
Trattato di musica secondo la vera scienza dell'armonia (Padua, 1754/R; Eng. trans. in Johnson, 1985)
De' principi dell'armonia musicale contenuta nel diatonico genere (Padua, 1767/R)
Risposta di Giuseppe Tartini alla critica del di lui trattato di musica di Mons. Le Serre di Ginevra (Venice, 1767)
Scienza platonica pudata sul cerchio, ed. A. Todeschini Cavalla (Padua, 1977)