Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fischer J.C.F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fischer J.C.F.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de setembre del 2024

FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746) - Ouverture in d-moll (1695)

Franz de Paula Ferg (1689-1740) - Jahrmarkt mit zinnenbekröntem Bergfried


Johann Caspar Ferdinand Fischer (1656-1746) - Ouverture (IV, Suite in d-moll), œuvre première (1695)
Performers: Collegium Dаmiаnum

---


German composer. He came from a family of craftsmen and attended the grammar school run by Piarist friars (the order was founded in Rome in 1617 to promote the education of the poor). It was presumably here that he received his first lessons in composition, the monastery archive contains an early work by him, and learnt to play the keyboard and the violin. He may have been first taught composition by the Kapellmeisters and court musicians Johann Hönel and Augustin Pfleger, and by Georg Bleyer. Since Duke Julius Franz sent gifted musicians to receive further training elsewhere, and had connections with the Dresden court, he may have acquired his high degree of contrapuntal skill from Christoph Bernhard in Dresden. There is no evidence that he ever studied with Lully in Paris. Lully's works were known and performed in Bohemia through printed scores and from Georg Muffat's visit to Prague in 1677. Fischer could have made an intensive study of them during his journeys to Prague and Schloss Raudnitz on the Elbe in the course of his professional duties. In 1689 or earlier Duke Julius Franz appointed Fischer to succeed Pfleger as Kapellmeister in Schlackenwerth; his name appears with that title in financial statements relating to the weddings of the two princesses in 1690. After the partition of the state at the end of 1690 Fischer may have been appointed Hofkapellmeister to Margrave Ludwig Wilhelm of Baden. The margrave had married the heiress of Schlackenwerth, Princess Sibylla Augusta, and made his residence there at the time of the war with France. There is clear evidence of Fischer's position in the titles of his printed works from 1695 onwards. The court moved to Rastatt in 1705, but because of reductions in the personnel during the war years Fischer did not accompany it. It was not until October 1715, after a Piarist foundation had been set up in the city, that he was finally given a post there, which he held until his death. After his first wife's early death in 1698 he re-married, probably at the beginning of 1700, and this marriage lasted until 1732. Johann Caspar Ferdinand Fischer served the Baden court for almost 60 years, albeit with the assistance of the man who was to succeed him, Franz Ignaz Zwifelhofer, towards the end of his career. Sadly underrepresented in today's concert repertoire, his music reveals itself on closer study to possess a marked individuality, stylistic diversity and elaborate harmonies.

divendres, 26 d’agost del 2022

FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746) - Ouverture (1695)

Circle of Hans Vredeman de Vries (1527-1604) - Belshazzar's Feast


Johann Caspar Ferdinand Fischer (1656-1746) - Ouverture (I, Suite in C-Dur), œuvre première (1695)
Performers: Handel's Company

---


German composer. Fischer came from a family of craftsmen and attended the Piarist grammar school, or at least its final class, at Schlackenwerth in the Egerland, the residence of Duke Julius Franz of Saxe-Lauenburg. He must also have received a good basic musical education there, for the Piarist order performed contemporary music in its schools and churches and expected active participation from its members. He may have been first taught composition by the Kapellmeisters and court musicians Johann Hönel and Augustin Pfleger, and by Georg Bleyer. Since Duke Julius Franz sent gifted musicians to receive further training elsewhere, and had connections with the Dresden court, Fischer may have acquired his high degree of contrapuntal skill from Christoph Bernhard in Dresden. There is no evidence that he ever studied with Lully in Paris. Lully's works were known and performed in Bohemia through printed scores and from Georg Muffat's visit to Prague in 1677. Fischer could have made an intensive study of them during his journeys to Prague and Schloss Raudnitz on the Elbe in the course of his professional duties. In 1689 or earlier Duke Julius Franz appointed Fischer to succeed Pfleger as Kapellmeister in Schlackenwerth; his name appears with that title in financial statements relating to the weddings of the two princesses in 1690. After the partition of the state at the end of 1690 Fischer may have been appointed Hofkapellmeister to Margrave Ludwig Wilhelm of Baden. The margrave had married the heiress of Schlackenwerth, Princess Sibylla Augusta, and made his residence there at the time of the war with France. There is clear evidence of Fischer's position in the titles of his printed works from 1695 onwards. The court moved to Rastatt in 1705, but because of reductions in the personnel during the war years Fischer did not accompany it. It was not until October 1715, after a Piarist foundation had been set up in the city, that he was finally given a post there, which he held until his death. Fischer's link with the Augsburg publishing firm of Lorenz Kroninger and Gottlieb Göbel, which issued his opp.1, 2, 3 and 5, was probably provided by the cathedral organist Johannes Speth, the son of a schoolmaster from Speinshart where there was a Premonstratensian monastery. Speth may have met Fischer through the Premonstratensian monastery of Tepl near Marienbad, bordering on the Schlackenworth estates. He presented Fischer's op.1 to the cathedral chapter of Augsburg in 1694, and his op.3 in 1701, and in a letter he mentioned making corrections to op.3. In 1691 Fischer married Maria Franziska Macasin, daughter of the mayor of Joachimsthal. His young wife's background, and the identity of his children's godparents, show that he was highly regarded in the circles where he moved. After his first wife's early death in 1698 Fischer re-married, probably at the beginning of 1700, and this marriage lasted until 1732.

dimecres, 30 de març del 2022

FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746) - Vesperae, seu Psalmi vespertini (1701)

Atelier de Pompeo Batoni - Apollon, la Musique et la Métrique


Johann Caspar Ferdinand Fischer (1656-1746) - Vesperae, seu Psalmi vespertini (1701)
Performers: Rastattеr Hofkapеlle; Jürgеn Ochs (conductor)

---


German composer. Fischer came from a family of craftsmen and attended the Piarist grammar school, or at least its final class, at Schlackenwerth in the Egerland, the residence of Duke Julius Franz of Saxe-Lauenburg. He must also have received a good basic musical education there, for the Piarist order performed contemporary music in its schools and churches and expected active participation from its members. He may have been first taught composition by the Kapellmeisters and court musicians Johann Hönel and Augustin Pfleger, and by Georg Bleyer. Since Duke Julius Franz sent gifted musicians to receive further training elsewhere, and had connections with the Dresden court, Fischer may have acquired his high degree of contrapuntal skill from Christoph Bernhard in Dresden. There is no evidence that he ever studied with Lully in Paris. Lully's works were known and performed in Bohemia through printed scores and from Georg Muffat's visit to Prague in 1677. Fischer could have made an intensive study of them during his journeys to Prague and Schloss Raudnitz on the Elbe in the course of his professional duties. In 1689 or earlier Duke Julius Franz appointed Fischer to succeed Pfleger as Kapellmeister in Schlackenwerth; his name appears with that title in financial statements relating to the weddings of the two princesses in 1690. After the partition of the state at the end of 1690 Fischer may have been appointed Hofkapellmeister to Margrave Ludwig Wilhelm of Baden. The margrave had married the heiress of Schlackenwerth, Princess Sibylla Augusta, and made his residence there at the time of the war with France. There is clear evidence of Fischer's position in the titles of his printed works from 1695 onwards. The court moved to Rastatt in 1705, but because of reductions in the personnel during the war years Fischer did not accompany it. It was not until October 1715, after a Piarist foundation had been set up in the city, that he was finally given a post there, which he held until his death. Fischer's link with the Augsburg publishing firm of Lorenz Kroninger and Gottlieb Göbel, which issued his opp.1, 2, 3 and 5, was probably provided by the cathedral organist Johannes Speth, the son of a schoolmaster from Speinshart where there was a Premonstratensian monastery. Speth may have met Fischer through the Premonstratensian monastery of Tepl near Marienbad, bordering on the Schlackenworth estates. He presented Fischer's op.1 to the cathedral chapter of Augsburg in 1694, and his op.3 in 1701, and in a letter he mentioned making corrections to op.3. In 1691 Fischer married Maria Franziska Macasin, daughter of the mayor of Joachimsthal. His young wife's background, and the identity of his children's godparents, show that he was highly regarded in the circles where he moved. After his first wife's early death in 1698 Fischer re-married, probably at the beginning of 1700, and this marriage lasted until 1732. 

divendres, 4 de maig del 2018

FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746) - Vesperae (1701)

Luca Giordano - Allegory of Magnanimity (c.1670)
Obra de Luca Giordano (1634-1705), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Luca Giordano (Napoli, 18 d'octubre de 1634 - Napoli, 12 de gener de 1705) va ser un pintor italià. Conegut amb el nom de "Luca fa Presto", per la rapidesa amb que executava les seves obres, va estudiar amb el pintor espanyol José de Ribera i amb el pintor i arquitecte italià Pietro da Cortona l'estil del qual, conjuntament amb el de Paolo Veronese, va influir en el de Giordano. Va viure i treballar principalment a Nàpols, encara que també va dur a terme importants obres a Florència. Entre els anys 1692 i 1700 va residir a Madrid, on va treballar per Carles II d'Espanya. Va pintar nombrosos quadres les característiques principals dels quals van ser, entre altres, l'harmonia dels colors, l'encant i la facilitat d'invenció. Entre els seus frescs hi ha els de la cúpula de la Capella Corsini de Florència, Crist expulsant els mercaders del temple (Església de Sant Filippo da Girolami, Nàpols), la Batalla de Sant Quintí i la Presó del de Memoranci (San Lorenzo del Escorial). Entre les seves pintures van destacar Venus i Mart i el Naixement de sant Joan Baptista. Luca Giordano va morir a Nàpols el gener de 1705. 



Parlem de Música...

Johann Caspar Ferdinand Fischer (Ostrov, 1656 - Rastatt, 27 de març de 1746) va ser un organista i compositor alemany. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1692, any en què va ser nomenat mestre de capella del margrave Ludwig de Baden de Schlakenwerth, un dels càrrecs més prominents del seu temps. El 1695 va publicar Le Journal du Printemps consistant en airs et balets a 5 parties et les trompettes a plaisir a Augsburg, considerada una obra notablement innovadora.  El 1696 va publicar Pieces de clavessin a Schlakenwerth i el 1702 la col·lecció Ariadne Musica neo-organoedum també a Schlakenwerth. El 1720 es va traslladar a Rastatt on va treballar com a compositor la resta de la seva vida. A Fischer se'l va reconèixer, anys després de la seva mort, com un dels enllaços més directes amb l'obra de Bach, autor que sens dubte el va tenir com a gran referent, tant per les seves innovadors obres instrumentals com per la seva contrastada habilitat com a organista i clavecinista. Johann Caspar Ferdinand Fischer va morir a Rastatt el març de 1746.

OBRA:

Vocal secular:

Lost:
Abdarameno gemarterte Pelagius (school drama), Horn, Austria, 1712
Sing-klingendes Schnee-Opffer (dramatic dialogue), 1717
Waffen-, Bücher- und Jägerlust (dramatic dialogue), 1717
Huldigungs-Fest der Zeit, Rastatt, 1718
Meleagers Gelübd-mässiges Ehren-Feuer-Opffer, Rastatt, 1718
Erkandte und bereuete Undanckbarkeit Philenae gegen ihren Erlöser Soteriastes (school drama), Rastatt, 1719
Ancaeens zu seiner Ehe-verlobten Alcathose, Rastatt, 1721
Vergnügte Ehe-Liebe in Hochbeglücktester Wiederkunfft, Rastatt, 1721
Die lobsingende Unschuld, oder Der um den christlichen Glauben unter dem König (school drama)

Vocal religiosa:

Vesperae, seu Psalmi vespertini, 4vv, 2 vn, bc, op.3 (Augsburg, 1701), ed. in Erbe deutscher Musik, xcv (Wiesbaden, 1991)
Lytaniae Lauretanae, 4vv, 2 vn, 2 tpt/hn ad lib, bc, op.5 (Augsburg, 1711), ed. in Erbe deutscher Musik, xcvi (Wiesbaden, 1996)

8 masses, Prague, Kreuzherren Music Archive:
Sanctae crucis (g), 8vv, insts;
Sancti Dominici (d), SATB, insts, ed. R. Walter (Neuhausen-Stuttgart, 1987);
Magnae expectationis (C), 4vv, insts, ed. R. Walter (Adliswil, 1982);
Inventionis sanctae crucis (d), SATB, insts, ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, 1996);
Sancti Michaelis archangeli (C), SSATB, insts, ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, 1996);
Sanctae Caeciliae (B ), SSATB, insts;
Sancti Spiritus (c), 4vv, insts, ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, 1995);
In contrapuncto (d), 4vv, org, ed. in Das Chorwerk, cxxxiv (Wolfenbüttel, 1983)

3 int, Prague, Kreuzherren Music Archive:
Rorate coeli (d), SATB, 2 vn, 2 va;
Rorate coeli (d), 4vv;
Rorate coeli (d), SATB, org, 1685

6 off, Prague, Kreuzherren Music Archive:
O crux venerabilis (F), 5vv, 2 vn, 3 va, org;
Magnus Dominus et laudabilis (C), SATB, insts;
Crux tua Domine magnificata est (F), 4 solo vv, 4vv, 2 vn, 2 va, vc, org;
Coelum plaude dulce laude (g), SATB, 2 org, theorbo;
In dedicatione templi (C), S, A, T, B, SATB, insts, ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, 1996);
Jubilate Deo (Concertus de Sancta cruce), SATB, insts, ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, 1996)
O salutaris hostia (a), SSATB, org, Prague, Kreuzherren Music Archive; ed. R. Walter (Hilversum, 1973);
O salutaris hostia, SATB, SATB, 2 vn, org, Bm
Ave mundi spes, Maria, SS, 2 vn, bc, Prague, Kreuzherren Music Archive; ed. R. Walter (Altötting, 1995)
70 others cited in contemporary inventories, lost

Instrumental:

Le journal du printems, 8 suites, 5 str, 2 tpt ad lib, op. 1 (Augsburg, 1695), ed. in DDT, x (1902/R); suites 3 and 4 ed. in HM, ccxxvii (Kassel, 1976)
Les pièces de clavessin, 8 suites, kbd, op.2 (Schlackenwerth, 1696, 2/1698 as Musicalisches Blumen-Büschlein), W
Ariadne musica neo-organoedum, 20 preludes and fugues, org, op.4 (Schlackenwerth, 1702), W
Praeludia et Fugae per 8 tonos ecclesiasticos, org (Augsburg, n.d.; repr. 1732 as Blumen Strauss … in 8 tonos ecclesiaticos eingetheilet), W
Musikalischer Parnassus, 9 suites, kbd (Augsburg, n.d.), W



Informació addicional... 

dilluns, 9 de setembre del 2013

FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746) - Le Journal du Printemps

Jerzy Siemiginowski-Eleuter - Allegory of Spring (c.1680)


- Recordatori de Johann Caspar Ferdinand Fischer -
En el dia de la celebració del seu 357è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jerzy Eleuter Szymonowicz Siemiginowski (ca.1660-ca.1711) va ser un pintor i gravador polonès destacat del barroc, pintor de la cort del rei Joan III Sobieski i un noble polonès-lituà. És considerat un dels pintors més destacats del barroc clàssic a Polònia, que va unir, a les seves obres, la teoria clàssica amb motius genuïns. Siemiginowski (nascut com Szymonowicz) era el fill d'un pintor, Jerzy Szymonowicz i Teodozja née Korunka, nascut a Lviv, actualment Ucraïna (en aquell moment a la Mancomunitat Polònia-Lituània). El 1677 se li va encomanar al rei Joan III Sobieski pels seus pares i va ser enviat pel rei a Roma. Abans d'anar-hi, probablement va passar un temps a París. El 1682, a causa de la recomanació del rei Joan III, va ser admès a l'Accademia di San Luca a Roma, on va rebre el títol de cavaller de l'Esperó d' Or i el títol de Eques auratus del papa Innocenci XI. L'onze de gener de 1682 també va obtenir el primer premi en el concurs de l'Acadèmia per dos dels seus dibuixos sobre la construcció de la Torre de Babel, i la Ira dels Déus causada per la construcció d'una torre. A Roma, va ser entrenat per Lazzaro Baldi, Luigi Garzi i Carlo Maratta. La seva pintura va rebre la influència d'artistes francesos del Barroc. Les similituds amb els plafons de Charles Le Brun en les seves obres (especialment amb la pintura del sostre a Pavillon de l'Aurore en els suburbis de París), fa que la seva visita a París fos més que probable. Les influències de Carlo Maratta i Nicolas Poussin també són visibles en les seves obres (sobretot en la seva Al·legoria de la primavera al dormitori de la reina inspirada per la obra de Maratta Flora i Canvis en el regne de la flora).

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jerzy Eleuter Szymonowicz Siemiginowski (1660-1711) - Altres: Jerzy Eleuter Szymonowicz Siemiginowski (1660-1711)



Parlem de Música...

Johann Caspar Ferdinand Fischer (Alemanya, c.1656 - Rastatt, Alemanya, 27 de març de 1746) fou un compositor i teclista alemany del Barroc. Conegut per ser el màxim representant de lullianisme a Alemanya i per haver influït amb les seves obres al compositor Johann Sebastian Bach. Tot i ser una figura prominent en el desenvolupament musical del període barroc, de la composició i de la fuga, Se sap molt poc de la vida de Johann Caspar Ferdinand Fischer. Oblidat per la ploma de biògrafs, i rares vegades interpretat, ha aconseguit mantenir el seu nom en la història de la música com un dels més importants compositors de teclat de l'Alemanya barroca i gràcies a la influència que va tenir sobre el compositor Bach. Se'l sol recordar, més que pel valor intrínsec del seu art, per la capacitat de crear noves tendències. En la seva col·lecció Journal du Printemps (1695) establia dins del barroc instrumental alemany un model de suite orquestral que reprendrien Bach i Telemann entre d'altres. A Ariadna Musica (1702) oferia el més directe antecedent del Clavecí ben temperat, al reunir vint parelles de preludis i fugues escrits en altres tantes tonalitats. Però els mèrits de Fischer no es limiten a obrir portes per als altres, entre aquests ajudà i aconsellà a Ritter que més tard fou un gran organista i compositor. Ell mateix va ser un excel·lent compositor i un hàbil contrapuntista, com confirma la gran admiració que li professava Bach (en el segon volum del Clavecí ben temperat el subjecte de la Fuga en Mi bemoll major cita de manera explícita un tema d'Ariadna Musica). Johann Caspar Ferdinand Fischer va néixer al voltant de 1656 a Alemanya. La primera notícia concreta de la seva vida apareix al voltant de 1692, quan va ser nomenat mestre de capella (Kapellmeister) del marcgravi Ludwig de Baden a Schlakenwerth. Es pot esmentar que aquest lloc era el millor que un músic podia assolir durant el Barroc. El 1695, Fischer va publicar la seva primera obra Le Journal du Printemps consistant en airs et balets a 5 parties et les trompettes a plaisir a Augsburg. A l'any següent va publicar Les Pieces de Clavessin a Schlakenwerth i el 1702 l'Ariadne Musica neo-organoedum en aquest mateix lloc. Després de desenvolupar la seva tasca a Schlakenwerth, a Bohèmia, el 1720 es trasllada a Rastatt, on es presumeix que va romandre fins la seva mort esdevinguda el 27 de març de 1746. A més de les obres per a teclat i orquestra, Fischer va escriure així mateix algunes òperes d'estil venecià, de les quals no se'n conserva cap.




Parlem amb veu pròpia...

La música d'avui, germànica pel que fa a la procedència geogràfica, té, curiosament, un aire preeminentment francès. De fet, no ens hauria d'estranyar ja que en plena hegemonia reial de Lluís XIV la seva influència va ser culturalment efectiva, si més no, musicalment parlant. Le Journal du Printemps, o 8 Suites orquestrals o directament l'al·legoria musical a la primavera és un treball "afrancesat" de Fischer. Publicat el 1695, en la seva estada amb el marcgravi Ludwig Wilhelm de Baden, és una sèrie que estèticament ens recordarà les suites de Händel i Telemann. Ara bé, el recorregut temàtic transcorre pels paisatges característics de la danses franceses. Sarabanes, rigaudons, xacones, passacailles, gavotes... tot amb una aroma francesa irònicament situada a les antípodes de la històrica confrontació entre França i Alemanya. Anecdòticament citarem el fet que el propi marcgravi i protector de Fischer va ser un francòfil d'amagat i un enamorat de la cultura francesa. Tot i això, va ser condecorat pels alemanys per la seva lluita vers l'enemic francès en una de les tantíssimes campanyes militars d'aleshores. Incoherències a banda i musicalment parlant, resultarà comprensible entendre el per què, imaginem, va gaudir plàcidament d'aquest esplèndid i encantador treball d'un Fischer a qui anteriorment havíem recuperat i que avui, 357 anys després del seu naixement, celebrarem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 11 de maig del 2012

FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746) - Concertus de Sancta Cruce

Sant Antoni de Pàdova distribuïnt pa, obra de Willem van Herp the Elder, pintor flamenc contemporani de J.C.F. Fischer





Johann Caspar Ferdinand Fischer (1656-1746) compositor i organista nascut en una coordenada indeterminada de la geografia d'Alemanya. Associat preeminentment al barroc i al seu art contrapuntístic, Fischer va viure en contacte directe amb els seus contemporanis alemanys sobre els quals exerciria una més que notable influència teòrica i pràctica, sobretot en el seu homòleg Johann Sebastian Bach. Aquest, en agraïment, homenatjaria al seu col·lega musical en diverses ocasions. De la biografia vital de Fischer poc en podem dir ja que se'n desconeix la major part d'ella, sobretot la referent a la seva formació. No obstant, la facilitat en l'aprenentatge devia ser la constant en ell ja que l'any 1692 assoliria el càrrec de mestre de capella del marcgravi Ludwig de Baden a Schlakenwerth, Bohèmia, el càrrec més important al que podia aspirar qualsevol compositor barroc. És a partir d'aquests anys que comencem a tenir les primeres notícies de la música de Fischer, sobretot relacionada amb el clavecí i amb una de les seves obres més aplaudides, les àries de ballet "Le Journal du Printemps". Avui no obstant ens centrarem en la seva obra vocal sacra la qual parteix dels principis barrocs quasi renaixentistes on quatre veus s'entrellacen amb les cordes, el baix continu i les trompetes. Tot plegat, un retorn a les arrels barroques que Fischer, elegantment, ens regala en les dues composicions d'avui. La primera d'elles, el seu Lytaniae Lauretanae VI Honori Visitationis B.V. Mariae, escrit l'any 1711 i que no és res més que un himne en honor a Maria, mare de Déu. La segona de les obres del dia, és una cantata també per a quatre veus, cordes, trompeta i baix continu amb el nom de Concertus de Sancta Cruce i escrita en una data desconeguda de principis del XVIII. Com sempre, obres oblidades però recuperades amablement per ciutadans compromesos en la divulgació i la promoció activa de la música. Com sempre, agrair la solidària labor de tantes i tantes persones que vetllen per la recuperació d'aquesta música, gràcies i que parli el pentagrama!

Ens les interpreten els solistes i la orquestra de la Rastatter Hofkapelle sota la direcció de Jürgen Ochs

Gaudiu i compartiu!



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!