Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris D'Agincourt F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris D'Agincourt F.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de maig del 2022

D'AGINCOURT, François (1684-1758) - Missa in assumptione beata Mariae Virginis

Pierre-Antoine Demachy (1723-1807) - Intérieur de l’église de la Madeleine d’après le projet de Contant d’Ivry (1763)


François d'Agincourt (1684-1758) - Missa in assumptione beata Mariae Virginis
Performers: Jean-Patrice Brosse (orgue); Choeur Gregorien Antiphona
Further info: D'agincourt - Missa

---


French organist and composer. After his apprenticeship at Rouen he continued his training in Paris, probably with Lebègue. From 1701 to 1706 he was organist of Ste Madeleine-en-la-Cité, Paris; he then succeeded Jacques Boyvin at Rouen Cathedral, a post he was to occupy, together with that of organist of St Herbland and of the abbey of St Ouen, until his death. In 1714 he was also appointed one of the four organists of the royal chapel and in 1726 organist of St Jean, Rouen. His Premier livre de clavecin, which contains 43 pieces, is the most remarkable of his works. It is similar to works by François Couperin, whom Dagincourt admired, particularly regarding its organization into ordres (d, F, D and E), its formal structures, the use of ornamentation and the presence of character-pieces, including personal or even dual portraits (e.g. Les deux cousines, La villerey ou les deux soeurs), genre scenes (Le colin maillard) and nature tableaux (Le val joyeux, Le moulin à vent, Les violettes fleuries). Notable pieces include La Couperin, an allemande in homage to Couperin, La sincopée, an attractive exploration of rhythm, and La moderne, which Dagincourt judged to be ‘of a very different taste from the others’; it includes indications for changes of manual, and was written to meet the demand for novelty from amateurs. His organ pieces, which consist of short versets for ecclesiastical use, are classified according to the first six church modes (excluding mode 3). Their style, more advanced than that of similar works by Couperin, suggests a late date of composition; they exhibit galant characteristics and make frequent use of the diminished 7th chord. The first three suites (on modes 1, 2 and 4) each consist of three short versets with an introductory Plein jeu of no more than 20 bars and a short final dialogue. The remaining pieces, however, are rather more developed and make satisfying use of techniques already employed experimentally by Boyvin, as in the Concerts pour les flûtes with their florid lines and graceful triplets. He makes sensitive use of the basse de cromorne and the récit de nasard (usually in 6/8 or 3/8), and in the suite on mode 5 Dagincourt is particularly ambitious, in his setting of the second Plein jeu in the manner of a highly ornamental recitative and in his treatment of the ensuing Fugue and Cornet.

diumenge, 1 de maig del 2016

D'AGINCOURT, François (1684-1758) - Missa in assumptione beata Mariae Virginis

Eustache Le Sueur - An allegory of Poetry
Obra d'Eustache Le Sueur (1616-1655), pintor francès (1)


- Recordatori de François d'Agincourt -
En el dia de la commemoració del seu 258è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Eustache Le Sueur (Paris, 19 de novembre de 1616 - Paris, 30 d'abril de 1655) va ser un pintor francès i un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Fill de Cathelin Le Sueur, un escultor, es va formar amb Simon Vouet. En els seus inicis va ser un pintor barroc si bé ràpidament, i en sintonia amb el seu col·lega i rival francès Poussin, va adoptar el classicisme tot i que en la variant coneguda amb el nom d'aticisme. Se'l va conèixer també amb el nom del 'Rafael francès'. Va viure la seva curta existència a París, ciutat on va treballar intensament deixant un llegat ingent d'obres majoritàriament religioses. Va morir a París l'abril de 1655.

Font: En català: No disponible En castellano: Eustache Le Sueur (1616-1655) In english: Eustache Le Sueur (1616-1655) - Altres: Eustache Le Sueur (1616-1655) 



Parlem de Música...

François d'Agincourt (Rouen, 1684 - Rouen, 30 d'abril de 1758) va ser un organista i compositor francès. Es va formar inicialment a Rouen abans de viatjar a París on va continuar la seva formació amb Nicolas Lebègue. Entre el 1701 i el 1706 va ser organista a Ste Madeleine-en-la-Cité de París. Posteriorment, va succeir en el càrrec d'organista de la Catedral de Rouen a Jacques Boyvin, un càrrec que ja va ocupar la resta de la seva vida. Paral·lelament, va ser també l'organista de St Herbland de Rouen. El 1714 va ser nomenat organista de la Capella Reial i el 1726 organista de St Jean de Rouen. Com a compositor, va escriure obra per a clavecí i orgue així com nombrosa música religiosa. Entre els seus alumnes va destacar especialment Jacques Duphly. Va morir a Rouen l'abril de 1758.

OBRA:

Vocal:

3 songs, Tr, bc, Recueil d'airs sérieux et à boire (Paris, 1713, 1716)

Instrumental:

1er livre de clavecin (Paris, 1733); ed. in Le pupitre, xii (Paris, 1969)
46 pieces, org, F-Psg; ed. in Orgue et liturgie, xxxi (Paris, 1956); ed. N. Gorenstein (Fleurier, 1993)

Font: En català: François d'Agincourt (1684-1758) En castellano: François d'Agincourt (1684-1758) In english: François d'Agincourt (1684-1758) - Altres: François d'Agincourt (1684-1758)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Talment com ahir, avui ens trobem amb un compositor de qui en prou feines en tenim notícies i de qui trobar-ne referències discogràfiques o bibliogràfiques no resulta gratificant per la suma d'esforç i temps que comporta. Alumne de Jacques Boyvin i de Nicolas Lebègue i organista titular de la Sainte-Madeleine en la Cité de París als 17 anys, se l'ha de situar a l'estela dels Couperin ja que efectivament va ser un ferm seguidor del llibre d'estil del seus coetanis alhora que un declarat admirador del més famós d'ells fins el punt que va publicar, potser en homenatge, un Recuil de pieces de clavecin el 1733, l'any de la mort de François Couperin (i que podem escoltar aquí). Però en cap cas D'Agincourt es va limitar a ser un mirall d'altres mestres sinó que va ser capaç de construir-se un espai en sí mateix. D'entrada, com a organista titular a partir del 1706 de la Catedral de Rouen, que va desenvolupar fins el darrer del seus dies, i posteriorment com un dels organistes, dels quatre titulars, de la Capella Reial, sens dubte el lloc més elevat a què podien aspirar els organistes a França. Per tant, tot i la foscor involuntària que actualment embolcalla i emmudeix el seu nom, recuperar-lo és un deure per nosaltres i avui, en veu de la seva extraordinària Missa in assumptione beata Mariae Virginis per a orgue i cant pla, així ho farem. Una missa el model de la qual ja hem recuperat diverses vegades. És a dir, orgue i cant pla i a partir d'aquí tot un decàleg d'intencions prou conegudes per tots aquells que estimem les misses tant singulars dels segles XVII i XVIII francès. Alternança de veus a capella amb orgue establint un profund contrast entre la sobrietat i la solemnitat entre una o altra veu. Testimoni fulminant serà, per exemple, la transició del Credo amb l'Offertorium, o el meravellós Agnus Dei, entre molts altres en una obra, en termes generals, d'interpretació estratosfèrica. En definitiva, valgui el d'avui com a homenatge a un mestre de qui serà difícil tornar-ne a parlar però que es mereix, indubtablement, el més sincer dels nostres respectes!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jean-Patrice Brosse (orgue); Choeur Gregorien Antiphona
RECICLASSICAT: D'AGINCOURT, François (1684-1758)
AMAZON: Agincourt - Missa in assumptione beata Mariae Virginis
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Agincourt - Missa in assumptione beata Mariae Virginis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 30 d’abril del 2013

D'AGINCOURT, François (1684-1758) - Pièces de Clavecin

Johannes Bosboom - De Parijse kade in Rouen
Obra de Johannes Bosboom (1817-1891), pintor holandès.


- En record del 255è aniversari del decés de François d'Agincourt -



François d'Agincourt (1684-1758) compositor i organista francès nascut a Rouen. L'endemà de la encisadora música de Donizetti, canviem de geografia i situem-nos a la veïna França per a descobrir-hi un dels seus organistes. I en un temps, al del domini reial i anys abans de la posterior revolució francesa, en què la música d'orgue, i en el seu defecte la de clavecí, vivien en la glòria daurada gràcies al gust reial per aquests instruments. Lluís XIV, el monarca hedonista, classista i elitista, era l'afortunat rei en temps d'Agincourt tot i que l'any 1715 fou substituït per Lluís XV quan aquest tenia, atenció, 5 anys. Coneguda la fama d'admirador acèrrim de la música de Lluís XIV, fins el punt de situar un tal Lulli, italià convertit al messianisme reial francès, a la seva dreta, la més propera en tots els sentits. I si les fastuoses celebracions reials eren del gust monàrquic també ho eren, pel significat noble i estètic, les grans partitures per a orgue i clavecí. És aquí on intervé el nostre protagonista d'avui, d'Agincourt, organista íntimament relacionat amb la seva ciutat natal, fou organista en diverses esglésies abans de recaure, per fortuna per ell i pels seus familiars i amics, a la Capella Reial de París. Allà, i sempre en nom del Rei de torn, va compondre tota una sèrie de partitures en què l'orgue o el clavecí n'eren els beneficiaris directes. De fet, el seu repertori és extens quantitativament parlant però extremadament limitat a la instrumentació de teclat. Per tant, en el dia del seu aniversari de decés any, també, de la mort de Johann Friedrich Fasch, haurem d'obrir la enciclopèdia de partitures de clavecí, buscar per la lletra A i escollir dins de l'extensa producció d'Agincourt. 


Georg Braun & Frans Hogenberg, Civitates Orbis Terrarum - Rouen 1572
Obra de Georg Braun (1541-1622), geògraf alemany.

El seu referent, sens dubte i sota la mateixa paraula d'Agincourt, va ser François Couperin el qual no només rep la dedicatòria formal en el recull de peces de clavecí editades l'any 1733, any de la mort de Couperin, sinó que d'Agincourt segueix la mateixa pauta metodològica a l'hora de fer-ne el corresponent tractament. Comprensible entendre per què avui recuperarem el Segon Ordre, en una forma terminològica coneguda i popularitzada anys abans pel seu admirat Couperin de qui, si no ho he fet encara, n'hauré de parlar tant aviat com pugui. El nom d'Ordre fa referència, musicalment, al concepte Suite ja que el tractament és idèntic. Sota l'etiqueta de "Peces de clavicèmbal dedicades a la Reina (1733)", d'Agincourt demostra el refinament i el virtuosisme noble d'unes suites de diversos moviments. El fet de parlar de suites i no de sonates, en un temps en què aquestes començaven a destacar i a consolidar-se, té a veure amb el caràcter galant, que no confondrem amb l'estil clàssic galant, i el refinament reial francès. Les Fetes Galantes eren pròpies de l'aristocràtica francesa. Opulència gastronòmica, d'orfebreria i d'estètica rococó exigien instruments a la altura dels solemnes esdeveniments fet que el clavecí, sovint acompanyat per la guitarra com en algun dels moviments de la suites d'avui, complia a la perfecció. La Suite, a més a més, era de caràcter més reial que la "menyspreable" sonata. Deliris de monarques que, no obstant, potser tindrem la gentilesa d'agrair ja que la música que tenim entre mans va ser fruit d'aquestes exigències del guió. Tot plegat i molt curiosament, en un dia en què una Reina d'un país tan democràtic com monàrquic ha dimitit... bé, ha abdicat, en qualsevol cas, desconec si al nou rei l'hi hauran interpretat a d'Agincourt en el dia del seu decés. Esperem que com a mínim aquest detall no se'ls hi hagi passat per alt!

A la interpretació, l'esplèndid clavecí d'Hervé Niquet i la guitarra barroca de Caroline Delume. 

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

Dagincourt, F.: Chamber Music

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!