Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kozeluch J.A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kozeluch J.A.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de desembre del 2025

KOZELUH, Jan Antonín (1738-1814) - Messa Pastorale (1784)

Rudolf von Alt (1812-1905) - Blick auf die Teynkirche und die Mariensäule am Altstädter Ring zu Prag


Jan Antonín Koželuh (1738-1814) - Messa Pastorale | a | 4 Voci
2 Violini | 2 Oboe | 2 Flauti | 2 Clarini | Viola | Organo | e Timpani (1784)
Performers: Magdalena Hajossyova (soprano); Marta Benackova (alto); Vladimir Dolezal (tenor); Milan Bürger (bass); Kühn Mixed Choir; Prague Philharmonic Orchestra; Bohumil Kulínský (1959-2018, conductor)

---


Bohemian teacher, composer and organist, cousin to Leopold Koželuh (1747-1818). He studied under the Jesuits at Brenitz, as well as Josef Seger in Prague. He then worked for a short time as Kapellmeister in Rakovník and cantor in Velvary. Moving to Vienna, he became a pupil of Christoph Willibald von Gluck and Florian Gassmann. By 1784 he had returned to Prague to accept a position at the St. Vitus Cathedral as well as the Strahov Monastery, positions he retained for 30 years. Among his pupils were Václav Praupner and Leopold Kozeluch; he also taught composition to his two sons, Wenzel Franz Koželuh (1784-?) and Vinzenz Emanuel Koželuh (1780-1839), and to his daughter Barbara Koželuh, a singer and pianist. As a composer, his output includes 45 Masses, a Requiem, an oratorio, two operas, 98 offertories, 60 sacred arias, 10 Te Deums, two litanies, four symphonies, and at least three woodwind concertos. He was one of the most important Bohemian composers in the second half of the 18th century, and his music was performed well into the 19th century.

diumenge, 25 de maig del 2014

KOZELUH, Jan Antonín (1738-1814) - Messa curta e solenne in D

Pelagio Palagi - Il destino regale di Federico II di Svevia Infante (c.1810)
Obra de Pelagio Palagi (1775-1860), pintor italià (1)



- Recordatori de Jan Antonín Kozeluh -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pelagio Palagi (Bologna, 25 de maig de 1775 - Torino, 6 de març de 1860) va ser un escultor i pintor italià. Va iniciar la seva formació a Bologna per després continuar-la a Roma. Va estudiar durant deu anys a l'Acadèmia di San Luca. Allà, va coincidir amb Camuccini i les seves obres van començar a mostrar certa inclinació cap al gust neoclàssic. Es va enamorar de Rafael l'estil i la pintura del qual el va fascinar. El 1815 es va traslladar a Milà on va obrir una acadèmia. Tres anys més tard, a Brera, es va especialitzar en el gènere històric. En aquesta època va entrar en contacte amb Hayes, amb qui va compartir el seu gust per les emergents corrents romàntiques. De la seva producció cal destacar els retrats que va realitzar. De línia segura i estalviadora, concentrat en l'expressió del rostre i en la senzillesa verista, guarda cànons que divergeixen dels imperatius de gràcia i de l'elegància del retrat romàntic francès. Al començament de la dècada dels anys trenta va desenvolupar la seva faceta com a arquitecte. Va entrar a treballar al servei de Carles Albert de Sardenya com a arquitecte de tall. Des d'aquest lloc es va encarregar de la restauració del Teatre Regio, a més de participar en el Palau Reial i en el Castell Reial de Racconigi. Dins d'aquest últim complex va executar la Margheria, una de les construccions més destacades de l'arquitectura neogòtica. És autor també del monument en bronze del Comte Verd, ubicat davant de la Casa Consistorial de Torí. Va destacar per la seva capacitat per reproduir diferents estils arquitectònics. Va morir el març de 1860.

Font: En català: No disponible En castellano: Pelagio Palagi (1775-1860) In english: Pelagio Palagi (1775-1860) - Altres: Pelagio Palagi (1775-1860)



Parlem de Música...

Jan Antonín Koželuh (Velvary, 14 de desembre de 1738 - Praga, 3 de febrer de 1814) va ser un reconegut organista i compositor bohemi. Alumne de Josef Seger, va estudiar a Viena. Tot i saber-ne poc de la seva vida, va ser mestre de capella a la Catedral de Sant Vito (de Praga) durant trenta anys. El seu treball, tot i ser principalment religiós, també va incloure concerts, obra de cambra i, fins i tot, alguna òpera. Va ser un dels més compositors txecs més respectats de l'època i, com dèiem, va arribar a compondre alguna òpera seriosa italiana: Allesandro nell 'Indie es va publicar el 1769 i Demofoonte el 1772. També va ser l'organista oficial del Monestir de Strahov, a Praga, durant quaranta anys. Va ser el mestre d'instrumentació i composició del seu cosí, i compositor internacional, Leopold Kozeluch. La música de Jan Antonin es va representar habitualment fins ben entrat el segle XIX. Va ser conegut amb el sobrenom del "magistral contrapuntista", fruit de la seva profunditat harmònica i del seu depurat contrapunt. En vida va acumular una gran col·lecció musical que va preservar a la Catedral de Praga. En aquesta s'incloïen més de 440 obres entre pròpies i d'autors com Brixi, Caldara, Hasse, Michael Haydn, Zach i molts altres. Va morir a Praga el febrer de 1814.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814) - Altres: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814) 



Parlem amb veu pròpia...

Entre celebracions i commemoracions vàries, aquest 2014 tenim noms més o menys coneguts. D'alguns ja n'hem parlat i d'alguns altres encara ho hem de fer. Un d'aquests, ens ha de situar obligadament a Bohèmia, i especialment a l'esplèndida Catedral de Praga on Jan Antonín Koželuh va treballar-hi durant 30 llargs anys. Allà, com a mestre de capella, amb les obligacions inherents i pròpies del càrrec, va escriure abundant música religiosa, en concret: més de 45 Misses, 5 Rèquiems, 10 Te Deum, 98 Ofertoris, 90 Graduals, 60 àries sacres, 30 Motets, 2 Lletanies i nombrosa obra menor. També va compondre 2 grans oratoris, La morte d’AbelGioas re di Giuda, ambdós amb text de Metastasio. No hem d'oblidar, tampoc, les dos òperes que va escriure, Alessandro nell’Indie i Demofonte, de nou, amb text de Metastasio. L'estil operístic, amb abundants recitatius, influenciat per la comèdia francesa i per l'òpera italiana, és la forma que Koželuh selecciona a l'hora d'adaptar musicalment la paraula de Déu. Així serà en la clàssica Messa curta e solenne en Re per a solistes, cor i orquestra. Molt propera en l'estil a la Missa Pastoralis en Re que ja havíem escoltat fa pocs mesos, adapta la música a un entorn més solemne i possiblement de celebració d'alguna festivitat o commemoració important. De data desconeguda, recorre tots els moviments típics de la missa en un format molt proper al de l'escola vienesa. Tenint en compte l'abundant repertori de Koželuh, gran part d'ell ben conservat a la mateixa catedral de Praga, és una veritable pena trobar únicament dues edicions al seu nom. El silenci, tot i el 200 aniversari de decés, seguirà sent el protagonista a l'entorn del seu univers musical. Anhelaria un món on la normalitat fos recuperar íntegrament el repertori de tots i cadascun dels autors que, per fortuna, en un altre temps i espai van dedicar el seu esforç i la seva ànima a la música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ludmila Vernerová (soprano); Ivona Škvárová (alt); Vladimír Doležal (tenor); Romano Janál (barítono); Jiří Kalendovský (bas); Smíšený sbor un Komorní orchestr pražských symfoniků Ridi; Pavel Kühn (1938-2003)
RECICLASSICAT: KOZELUH, Jan Antonín (1738-1814)
CDMUSIC: Te Deum, Requiem solenne c moll - Messa curta e solenne in D
Te Deum, Requiem solenne c moll - Messa curta e solenne in D

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 15 de desembre del 2013

KOZELUH, Jan Antonín (1738-1814) - Missa Pastoralis in D

Johannes Vermeer - Christ in the House of Martha and Mary (c.1654)
Obra de Johannes Vermeer (1632-1675), pintor holandès (1)

- Recordatori de Jan Antonín Kozeluh -
En el dia de la celebració del seu 275è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps. Després de sis anys d'aprenent, part d'ells a les ordres del pintor holandès Carel Fabritius, va ser admès el 1653 a la confraria de Sant Lluc com a mestre pintor. Va ser un dels seus membres més importants i va servir en el seu consell de govern. Es va guanyar la vida modestament com a marxant més que com a pintor. Només es conserven 35 llenços de Vermeer. Aquest petit nombre sembla ser fruit del metòdic i deliberat estil de treball de Vermeer, de la seva curta vida i de la desaparició de moltes de les seves obres durant un període de foscor després de la seva mort a Delft, el 15 de desembre de 1675. Amb algunes excepcions, que inclouen paisatges, escenes quotidianes i alguns retrats, la producció de Vermeer va consistir en interiors domèstics plens de llum en què una o dues figures estan llegint, escrivint, tocant un instrument musical o realitzant alguna tasca domèstica. Aquestes obres d'observació i execució precisa de la vida holandesa del segle XVII es caracteritzen per un sentit geomètric de l'ordre. Vermeer va ser una mestre de la composició i de la representació en l'espai. Vermeer va ser oblidat després de la seva mort i no se'l va redescobrir fins ben entrat el segle XIX. A partir de llavors, la seva reputació ha crescut de manera constant. Avui se'l considera un dels més grans pintors holandesos. Jove adormida a la taula (c.1656, Museu Metropolità d'Art, Nova York) exemplifica el seu maneig de les tonalitats i la perspectiva sobre el fons, cap al pla mitjà i més enllà en la distància. En Donzella abocant llet (1660, Rijksmuseum, Amsterdam), Dona amb gerra d'aigua (1663, Museu Metropolità d'Art), Vista de Delft (c.1661, Mauritshuis, l'Haia) i altres obres, es visualitzen els efectes de la llum amb una subtilesa, delicadesa i puresa de color que són virtualment úniques. Entre les seves obres també destaquen Soldat i dona rient (1657, Frick Collection, Nova York) i Jove amb barret vermell (1667, National Gallery of Art, Washington). 




Parlem de Música...

Jan Antonín Koželuh (Velvary, 14 de desembre de 1738 - 3 de febrer de 1814) va ser un reconegut organista i compositor bohemi. Alumne de Josef Seger, va estudiar a Viena. Tot i saber-ne poc de la seva vida, va ser mestre de capella a la Catedral de Sant Vito (de Praga) durant trenta anys. El seu treball, tot i ser principalment religiós, també va incloure concerts, obra de cambra i, fins i tot, alguna òpera. Va ser un dels més compositors txecs més respectats de l'època i, com dèiem, va arribar a compondre alguna òpera seriosa italiana: Allesandro nell 'Indie es va publicar el 1769 i Demofoonte el 1772. També va ser l'organista oficial del Monestir de Strahov, a Praga, durant quaranta anys. Com a curiositat, hem de destacar que va ser el mestre d'instrumentació i composició del seu cosí, i compositor internacional, Leopold Kozeluch.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814) - Altres: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814)



Parlem amb veu pròpia...

Diumenge d'Advent, avui viatjarem fins a Bohèmia per a escoltar una missa típicament nadalenca. Emmarcats de ple en la tradició cristiana de Nadal, aquestes properes setmanes posarem l'accent musical en aquesta festivitat perquè, tal com ens demostra la història de la música, són innombrables els compositors que van dedicar un temps de la seva vida a compondre música per aquestes dates de celebració de l'església catòlica. Jan Antonín Kozeluh l'hem de situar, estèticament, en el classicisme i en òrbita musical vienesa. Comprensible tenint en compte que Viena i Praga, ciutats del Sacre Imperi Romanogermànic en aquell temps, compartien l'amor per la música. En el cas que ens ocupa i en el dia de celebració de l'aniversari de Jan Antonín Kozeluh, no confondre amb el seu cosí considerablement més conegut Leopold Kozeluh, i de commemoració de l'aniversari de decés del singular pintor holandès Vermeer, recuperarem, com no podia ser d'altra forma, missa. I serà d'aquelles misses que tant m'agraden, una de filosofia clàssica en la forma, mètode i arquitectura. En concret, la Missa Pastoralis en Re per a solistes, cor i orquestra, de data desconeguda, és una obra clàssica a tots els efectes. Llenguatge "fàcil", instrumentació carregada de vents i timbales, solistes i cor amb veus festives i que amplifiquen el context d'una missa pastoral de celebració. Breu, en prou feines arriba als 20', està especialment indicada per la festivitat que ens ocupa. Els germans Haydn i els Mozart ens vindran en ment escoltant a Kozeluh. Tanmateix, l'exemple de la missa d'avui, d'un autor clàssic que probablement va escriure, pel cap baix, unes 30 misses, dóna fe de l'enorme quantitat de música pendent de recuperar. Alguns dels noms clàssics més enllà dels que tots coneixem, i que també van escriure gran quantitat de misses clàssiques, algunes d'elles meravelloses, van ser:

Maximilian Stadler (1748-1833),
Joseph Leopold Edler von Eybler (1765-1846),
Franz Bühler (1760-1823),
Georg Valentin Röder (1780-1848),
Johann Baptist Schiedermayr (1778-1840),
Johann Caspar Aiblinger (1779-1867),
Josef Ohnewald (1781-1856),
- Andreas Heichlinger (1746-1809),
Sixt Bachmann (1754-1825),
Ernest Weinrauch (1730-1793)
- Amando Ivancic (1727-1790)

Aquests autors clàssics, entre centenars d'altres, van deixar manuscrits amb gran quantitat de misses. La majoria d'elles, tot i romandre ben conservades, segueixen acumulant pols a l'espera d'un esperit solidari que les recuperi. Tot i l'oblit, tant devastador en molts casos, farem l'esforç per tal que, com a mínim, els seus noms no prescriguin ja que són tants i tants els autors del classicisme que van escriure misses que molt probablement superarien, de llarg, el miler de partitures. El d'avui, Kozeluh, és un d'ells i en nom d'aquesta breu, preciosa i solemne missa pastoral, demanarem un desig, el de poder gaudir, en un futur, de més autors del classicisme, un dels períodes més daurats de la història de la música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Salome Losova (Soprano); Yvona Skvarova (Alto); Miroslav Svejda (Tenor); Miroslav Podskalsky (Bass); Prague Radio Mixed ChoirPrague Philharmonic Orchestra
AMAZON: Die schönsten Messen und Requien
IMSLP: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!