CAVALLI, Francesco (1602-1676) - Messa concertata a 8

Francesco Cavalli (1602-1676) - Messa concertata a 8 'Musiche sacre concernenti messa, e salmi concertati con istromenti, imni, antifone & sonate, a due, 3. 4. 5. 6. 8. 10. e 12. voci' (1656)

Performers: I Concertanti; Roberto Solci (conductor)

Painting: Unknown artist (17th Century) - Saint Cecilia surrounded by angels playing music

Further info: Cavalli - Messa e Magnificat

---

(Pietro, Pier) Francesco Cavalli [Caletti, Caletto, Bruni, Caletti-Bruni, Caletto Bruni]

(Crema, 14 February 1602 - Venice, 14 January 1676)

Italian composer, organist and singer. Born to Italian composer and organist Giovanni Battista Caletti (1577-c.1642), he attracted the attention of the Venetian governor of Crema, Federico Cavalli, who brought this remarkable boy soprano to Venice and placed him in the chapel choir at San Marco on 18 December 1616. Francesco adopted his patron’s surname. On 18 May 1620, he was appointed organist at the Church of San Giovanni e Paolo. He resigned on 4 November 1630. Apparently, he no longer needed the position because he had married Maria Sozomeno on 7 January 1630, the widow of a wealthy Venetian, Alvise Schiavina. In 1647, they rented a palazzo on the Grand Canal. She died in 1652, leaving no children but most of her property to him, and Cavalli remained in the house until his death. Her landholdings and dowry of 1,200 ducats allowed the composer to invest early in the nascent public operas of Venice, beginning on 14 April 1638, when he signed an agreement to produce operas at the first public opera house, Teatro San Cassiano. The first Cavalli opera, Le Nozze di Teti e di Peleo, opened on 24 January 1639. At San Marco, Claudio Monteverdi had been Cavalli’s maestro di cappella since the boy’s arrival in 1616. Whether Cavalli studied formally with the master is unknown, but it seems clear that Cavalli assisted with the composition of some details of Monteverdi’s final opera L’Incoronazione di Poppea (1642). Earlier, Cavalli had competed for the post of second organist at the basilica and was appointed on 23 January 1639. Although his salary rose from 140 ducats to the maximum of 200 by 1653, higher than the first organist, Massimiliano Neri, and in practice, he played the role of first organist, he was not officially appointed first organist until 11 January 1665, after Neri’s departure. 

By that point, Cavalli’s fame as an opera composer had been spread across Europe by traveling opera companies performing his works. Egisto provided Paris with one of its first experiences of music drama in 1646, and it may have also reached Vienna. From 1652, he attracted commissions from opera houses in other cities: Naples, Milan, and Florence. His 1648 opera Giasone became so popular that it remained in the traveling repertory until the end of the 17th century. Xerse and Erismena were also staples of Venetian opera, all characterized by faster, more complex, and more comic plots than were typical of the court and academic operas earlier in the century. In April or May 1660, Cavalli, who generally traveled little, went to Paris at the invitation of Cardinal Mazarin to compose Ercole Amante. Preparations for the spectacle delayed production, and in the interim, Cavalli’s 1654 opera Xerse was given in the Louvre with the title role changed from soprano to baritone, the original three acts redistributed to five, and with new entrées de ballet composed by Jean-Baptiste Lully. Cavalli returned to Venice in summer 1662. On 28 November 1668, he succeeded Giovanni Rovetta as maestro di cappella at San Marco and spent his last years concentrating on sacred music, publishing his Vesperi in 1675. He was buried in the church of San Lorenzo in Venice. As a composer, his more than 30 operas dominated the Venetian musical theater from 1639 to 1669 and defined more than anyone what is meant by “Venetian opera.” He also published collections of sacred music. Francesco Cavalli was the most performed, and perhaps the most representative, composer of opera in the quarter-century after Monteverdi and was a leading figure, as both composer and performer, in Venetian musical life.

CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676) - Messa a 8

Obra de Bartolomeo Schedoni (1578-1615), pintor italià (1)

- Recordatori de Pier Francesco Cavalli -

En el dia de la commemoració del seu 342è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Bartolomeo Schedoni (Formigine, 1578 - Parma, 23 de desembre de 1615) va ser un pintor italià. A partir del 1598 es va formar en el taller de Federico Zuccaro a Roma. No obstant, una malaltia el va obligar a tornar a Parma. Allà va rebre la influència de pintors com el Correggio i Parmigianino i es creu que durant poc temps va ser alumne d'Annibale Carracci. A partir del 1599 va començar a rebre encàrrecs des de Bolonya, ciutat en la qual va decorar algunes esglésies. El 1600 es va traslladar a Mòdena com a pintor del duc. Entre el 1606 i el 1607 va realitzar els frescs de la Sala del Consell del Palau Comunal de Mòdena els quals van mostrar un estil manierista proper al de Niccolò dell Abate. Els darrers anys va tornar a Parma en un període en què el seu estil va anar canviant i es va fer més proper al de la pintura de Lanfranco, autor resident a Parma en aquells mateixos anys. Bartolomeo Schedoni va morir a Parma el desembre de 1615.

---

Parlem de Música...

Pier Francesco Cavalli [Caletti, Caletto, Bruni, Caletti-Bruni, Caletto Bruni] (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venezia, 17 de gener de 1676) va ser un compositor i organista italià. Va estudiar amb el pare Giovanni Battista, organista de la catedral de la seva ciutat natal. Recolzat per l'alcalde de Crema, Federico Cavalli, el 1616 va marxar a Venècia, on va entrar a formar part del cor de la Basílica de Sant Marc. Allà va ser alumne de Monteverdi i el 1640 va ser nomenat segon organista. Poc després, va ocupar el lloc d'organista a l'Església de Sants Joan i Pau. El 1639 es va estrenar al Teatre S. Cassiano la seva òpera Le Nozze di Teli. Considerat juntament amb Monteverdi el representant més important del primer període de l'òpera veneciana, va seguir component per als teatres de Venècia i algunes de les seves obres van arribar a estrenar-se a altres ciutats, com L' Egist (Viena i París), Il Giasone (París) i l'Orione (Milà). El 1660 va viatjar a París per compondre Ercole amant, òpera encarregada pel Cardenal Mazarino per a inaugurar el Teatre de les Tullerías. L'obertura del coliseu va ser retardada i l'obra estrenada el 1662, després de la mort de Mazarino, sense cap èxit. Aquest fracàs el va fer tornar a Venècia per a dedicar-se principalment a la música religiosa. El 1665 va ser nomenat primer organista de Sant Marc i tres anys després va accedir al lloc de mestre de capella, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, esdevinguda a Venècia el gener de 1676.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Le nozze di Teti e Peleo (libretto di O. Persiani) al Teatro San Cassiano di Venezia
Gli amori di Apollo e Dafne (Gian Francesco Busenello) al Teatro San Cassiano di Venezia
La Didone (Gian Francesco Busenello) al Teatro San Cassiano di Venezia
Amore innamorato (Giovanni Battista Fusconi e Giovan Francesco Loredan) al Teatro San Moisè di Venezia
Narcisso et Ecco immortalati di Filippo Vitali, rielaborazione di Marco Marazzoli e Cavalli (O. Persiani, perduta) al Teatro Santi Giovanni e Paolo di Venezia
La virtù de' strali d'Amore (Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
L'Egisto (Giovanni Faustini) al Teatro Novissimo di Venezia
La Deidamia scritta con Filiberto Laurenzi (Scipione Herrico, perduta) al Teatro Novissimo
L'Ormindo (G. Faustini) al Teatro San Cassiano
Il Romolo e 'l Remo (Giulio Strozzi e Giovan Battista Strozzi, perduta) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
La Doriclea (Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
Il Titone (Giovanni Faustini, perduta) al Teatro San Cassiano
La prosperità infelice di Giulio Cesare dittatore (Gian Francesco Busenello, perduta)
La Torilda (P.P. Bissari, perduta)
Il Giasone (Giacinto Andrea Cicognini) al Teatro San Cassiano
L'Euripo (Giovanni Faustini, perduta) al Teatro San Moisè di Venezia
La Bradamante (P.P. Bissari, perduta)
Orimonte (Nicolò Minato)
L'Oristeo (Giovanni Faustini)
La Rosinda (Giovanni Faustini) al Teatro Sant'Apollinare di Venezia
L'Armidoro (B. Castoreo, perduta) al Teatro San Cassiano
La Calisto (Giovanni Faustini)
Veremonda, l'amazzone di Aragona (Giulio Strozzi e Giacinto Andrea Cicognini) al Palazzo Reale di Napoli
L'Eritrea (Giovanni Faustini)
L'Helena rapita da Teseo (Giacomo Badoaro)
L'Orione (Francesco Melosio, Teatro Regio Ducale di Milano)
Il Ciro (Aurelio Aureli, opera di Francesco Provenzale rimaneggiata da Cavalli con Andrea Mattioli[1]) al Teatro Santi Giovanni e Paolo di Venezia
Il Serse (o Xerse, Nicolò Minato) al Teatro Santi Giovanni e Paolo con Atto Melani
La Statira, principessa di Persia (Gian Francesco Busenello) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
L'Erismena (Aurelio Aureli) al Teatro Sant'Apollinare di Venezia
L'Artemisia (Nicolò Minato) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
L'Antioco (Nicolò Minato, perduta) al Teatro San Cassiano
L'Hipermestra (Moniglia, Firenze) al Teatro della Pergola
L'Elena (Nicolò Minato e Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
La pazzia in trono, ossia il Caligola delirante (D. Gisberti, perduta)
L'Ercole amante (Francesco Buti, Teatro delle Tuileries di Parigi)
Scipione Africano (Nicolò Minato), Teatro Santi Giovanni e Paolo con Giovanni Francesco Grossi
Il Mutio Scevola (Nicolò Minato) al Teatro Vendramin di San Salvatore (poi Teatro stabile del Veneto Carlo Goldoni) di Venezia
Il Pompeo Magno (Nicolò Minato) al Teatro Vendramin di San Salvatore (poi Teatro stabile del Veneto Carlo Goldoni) di Venezia
L'Eliogabalo (A. Aureli)
Coriolano (Cristoforo Ivanovich) a Piacenza

Other secular:
most attributions doubtful; arias by Cavalli are probably from operas:
Arias:
Son ancor pargoletta, 1634, ed. K. Jeppesen, La Flora (Copenhagen, 1949);
E rimedio al mal d'amore, 1656 (see also Erismena);
Dolce colpo d'un sguardo amoroso, F-Pn;
In amor non ho fortuna, Pn;
O dolce servitù, Pn;
Dolce amor, ?Pn (formerly GB-T), probably the piece ed. J. Stainer, Six Italian Songs for a Mezzo-soprano Voice (London, 1897), and E. Rung, Musica scelta di antichi maestri italiani (Mainz, n.d.), almost certainly not by Cavalli

Cantatas:
Arm'il petto d'orgoglio, I-Vc (6 arias wrongly attrib. Cavalli in same MS);
Chi non fa il giardinier, dated 1662, MOe;
Ho un cor che non sa (Amante veridico), 1662, MOe;
Levamiti davanti (Vanità in amore), 1662, MOe;
Se laggiù negli abissi, Nc, ed. H. Riemann, Kantaten-Frühling (1633–1682) (Leipzig, 1912)

Vocal religiosa:

Musiche sacre concernenti messa, e salmi concertati con istromenti, imni, antifone et sonate, 2–8, 10, 12vv, bc (Venice, 1656):
Messa, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib; ed. R. Leppard (London, 1966)
Alma Redemptoris mater, 2 S, A, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, iv (Regensburg, 1950)
Ave maris stella, A, T, B, 2 vn, vc
Ave regina caelorum, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, i (Regensburg, 1950)
Beatus vir, A, T, B, 2 vn, vc
Confitebor tibi Domine, 8vv, 2 vn, vc
Credidi, 2 S, A, T, B, 2 vn, vc
Deus tuorum militum, A, T, B, 2 vn, vc
Dixit Dominus, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib
Domine probasti, S, A, B, 2 vn, vc
Exultet orbis, 4vv, 2 vn, vc
In convertendo, 2 S, A, T, B
Iste confessor, 2 S, 2 vn, vc
Jesu corona virginum, A, T, B, 2 vn, vc
Laetatus sum, A, T, B, 2 vn, 3 va, ed. R. Leppard (London, 1969)
Lauda Jerusalem, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib
Laudate Dominum, 8vv, 2 vn, vc, ed. R. Leppard (London, 1969)
Laudate pueri, 2 S, A, T, B, 2 vn, vc
Magnificat, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib, ed. R. Leppard (London, 1969)
Nisi Dominus, 4vv, 2 vn, vc
Regina caeli, A, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, ii (Regensburg, 1950)
Salve regina, A, 2 T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, iii (Regensburg, 1950)
Canzoni [sonate] a 3, 4, 6, 8, 10, 12; those a 6 and a 12 ed. R. Nielsen (Bologna, 1955)
Vesperi, 8vv, bc (Venice, 1675):
Vespero della B.V. Maria: Dixit Dominus; Laudate pueri; Laetatus sum; Nisi Dominus; Lauda Jerusalem; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Vespero delle domeniche: Dixit Dominus; Confitebor; Beatus vir; Laudate pueri; In exitu Israel; Laudate Dominum; Credidi; In convertendo; Domine probasti; Beati omnes; De profundis; Memento; Confitebor angelorum; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Vespero delle cinque Laudate ad uso della cappella di S Marco: Laudate pueri; Laudate Dominum laudate eum; Lauda anima mea; Laudate Dominum quoniam bonus; Lauda Jerusalem; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Cantate Domino, 1v, bc, 1625; ed. F. Vatielli, Antiche cantate spirituali (Turin, 1922)
O quam suavis, 1v, bc, 1645
Magnificat, 6vv, 2 vn, bc, 1650; ed. F. Bussi (Milan, 1988)
In virtute tua, 3vv, bc, 1656
O bone Jesu, 2vv, bc, 1656
Plaudite, cantate, 3vv, bc, 1656
Missa pro defunctis [Requiem], 8vv, bc, D-Bsb, Dlb; ed. F. Bussi (Milan, 1978)
Il giuditio universale (orat), dated 1681, I-Nf, attrib. ‘Cavalli’ in MS but almost certainly not by Francesco Cavalli; attrib. ‘Nicolas Cavalli’ by Fétis, who incorrectly dated it as 18th-century

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: I Concertanti; Roberto Solci
RECICLASSICAT: CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676)
AMAZON: Cavalli - Messa e Magnificat

IMSLP: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

CPDL: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

SPOTIFY: Cavalli - Messa e Magnificat



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676) - Magnificat

Obra de Lorenzo Lotto (1480-1556), pintor italià (1)

- Recordatori de Pier Francesco Cavalli -

En el dia de la celebració del seu 412è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Lorenzo Lotto (Venècia, 1480 - Loreto, 1556) va ser un pintor italià del Renaixement, actiu entre Venècia, Bèrgam i les Marques. La qualitat dels seus nombrosos retaules i quadres religiosos és desigual, els seus esforços per pintar dins de l'estil dels seus mestres contemporanis Rafael i Ticià van ser, en general, infructuosos. Destaca, però, entre tots ells el seu Sant Nicolau de Bari a la Glòria (1529, Església del Carmini, Venècia). Lotto és més conegut pels seus retrats penetrants psicològics, com el Retrat del gentil home (Roma, Galeria Borghese) o Misser Marsilio i la seva dona (1523, Museu del Prado, Madrid). Aquestes obres, reforçades amb somiadors colors vellutats, ofereixen sovint un aire de malenconia que es reflecteix en el rostre dels personatges representats. En vida, Lorenzo Lotto va ser un pintor molt respectat i popular en el Nord d'Itàlia. S'inclou tradicionalment a l'escola veneciana, però la seva carrera independent de fet el situa fora de l'escena artística veneciana. Tenia la seva pròpia individualitat artística. Després de la seva mort, va ser oblidat a poc a poc. Això pot atribuir-se al fet que la seva obra avui roman en esglésies menys conegudes o en museus provincials. Els millors museus del món posseeixen només un grapat d'obres seves. Gràcies al treball de l'historiador de l'art Bernard Berenson, va ser redescobert i aclamat com a mestre a la fi del segle XIX. Des de llavors, diverses monografies i exposicions s'han dedicat a Lorenzo Lotto, com l'exposició a Venècia del 1953.

Font: En català: Lorenzo Lotto (1480-1556) - En castellano: Lorenzo Lotto (1480-1556) - In english: Lorenzo Lotto (1480-1556) - Altres: Lorenzo Lotto (1480-1556)

---

Parlem de Música...

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 17 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià. Va estudiar amb el pare Giovanni Battista, organista de la catedral de la seva ciutat natal. Recolzat per l'alcalde de Crema, Federico Cavalli, el 1616 va marxar a Venècia, on va entrar a formar part del cor de la Basílica de Sant Marc. Va ser deixeble de Monteverdi i va ser nomenat segon organista el 1640. Poc després, va ocupar el lloc d'organista a l'Església de Sants Joan i Pau. El 1639 es va estrenar al Teatre S. Cassiano la seva òpera Le Nozze di Teli. Considerat juntament amb Monteverdi el representant més important del primer període de l'òpera veneciana, va seguir component per als teatres de Venècia i algunes de les seves obres van arribar a estrenar-se a altres ciutats, com L' Egist (Viena i París), Il Giasone (París) i l'Orione (Milà). El 1660 va viatjar a París per compondre Ercole amant, òpera encarregada pel Cardenal Mazarino per a inaugurar el Teatre de les Tullerías. L'obertura del coliseu va ser retardada i l'obra estrenada el 1662, després de la mort de Mazarino, sense cap èxit. Aquest fracàs el va fer tornar a Venècia per a dedicar-se principalment a la música religiosa. El 1665 va ser nomenat primer organista de Sant Marc i tres anys després va accedir al lloc de mestre de capella, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Dins de la seva producció religiosa una de les seves obres mestres és la Missa pro defunctis a 8 veus, que va compondre per als seus propis funerals. Destaquen, així mateix, els oficis de Vespro della Beata Vergine Maria i les nombroses òperes que va escriure.

Font: En català: Pier Francesco Cavalli (1602-1676) - En castellano: Pier Francesco Cavalli (1602-1676) - In english: Pier Francesco Cavalli (1602-1676) - Altres: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

---

Parlem amb veu pròpia...

Actualment, l'opinió que tenim de Francesco Cavalli és ambigua ja que per una banda el situem com a una de les figures fonamentals de l'òpera veneciana durant el segle XVII i per l'altra el situem a l'ombra del seu mestre Monteverdi. Per tant, com a alumne i successor del seu mestre a Venècia va aconseguir el reconeixement tot i que la seva obra teatral va viure tant de l'èxit com del fracàs més estrepitós. El fet més enigmàtic de Cavalli és, probablement, el de la seva música religiosa tot i que actualment es poden trobar bons i virtuosos exemples de l'art sacre de l'italià. Hem de recordar que Cavalli va ser, des del 1668, mestre de capella d'una de les basíliques més importants del món durant el segle XVII, la Basílica de Sant Marc de Venècia. En aquest important càrrec teològico-musical, Cavalli va compondre un extens repertori religiós que va publicar en diverses col·leccions (Messa a Quattro voci e salmi; Vespro della Beata Vergine Maria; Vespro delle Cinque Laudate). També hi incorpora recopilacions de música religiosa realitzats en períodes anteriors (Musiche sacre 1656). Aquest voluminós recull de música demostra el seu art vocal, per una banda propera a l'essència polifònica del renaixement i per l'altra amb la inclusió del seu propi estil més líric i teatral. La nostra cerca es centrarà en la secció del magnificat, un dels himnes més importants de l'ofici de vespres catòlic. Abans però del Magnificat i a mode d'introducció escoltarem el motet Laetatus sum a 3 a veus del salm 121 bíblic utilitzat recurrentment en les festivitats marianes segons el ritual catòlic de l'època. Extret de la col·lecció Musiche sacre 1656, és una obra en què Cavalli abandona l'herència de Monteverdi i desenvolupa un preciós motet de virtuosos passatges, temàtica contrastada i un eloqüent diàleg entre les veus i els instruments. De la mateixa col·lecció Musiche sacre 1656 és la Canzona a 10 instrumental emmarcada de ple en la tradicional escola veneciana i reminiscent del gran compositor italià Giovanni Gabrieli.

Més enllà d'aquestes dues primeres introduccions, la figura central de la nostra visita al cosmos de Cavalli tindrà per protagonista el Magnificat a 8 veus de la col·lecció Musiche sacre 1656 per a solistes, gran cor i orquestra barroca. Una obra esplèndida, d'entrada pel voluminós i vocalment impecable cor de 40 veus, que alterna amb les veus solistes i amb uns instruments característicament barrocs: llaüts, cornetes, trombons, violins. Aquest monumental Magnificat a 8 veus amb instruments representa la plena maduresa de l'estil del compositor. Ho podem comprovar en l'ús dels diversos artificis compositius del barroc: cors, àries, passatges concertants (des duos fins a octets vocals), fugues i simfonies. El desenvolupament és profund i ben estructurat formalment en una clara evidència de la consumada habilitat del compositor. Un altre exemple el trobem en l'ús consolidat dels doble cors reforçats per la introducció d'un grup instrumental concertato, augmentant i potenciant la difusió del so en tres nivells diferenciats. Alhora, amb la sorprenent fuga final a 12 veus, en el versicle Esurientes implevit Bonis, la culminació de l'obra resulta brillant, sensiblement espiritual i absolutament espectacular. La qualitat de l'edició és, en general, consistent i tècnicament bona. Els artistes són experts en la matèria, tant els cantants com els instrumentistes, amb una notable i sensible afinació i fraseig. En definitiva, aquesta és una edició digna de lloança que evidentment recomanarem per tal de conèixer al Cavalli més religiós, que immediatament ens captivarà i que ens convidarà amablement a seguir explorant, amb la curiositat que sempre ens caracteritza, el seu impressionant univers!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Coro Claudio Monteverdi di Crema; La Pifarescha; Bruno Gini (conductor)
RECICLASSICAT: CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676)
AMAZON: CAVALLI, F.: Magnificat and Other Sacred Works
IMSLP: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

CPDL: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

SPOTIFY: Pifarescha, La – Cavalli: 5 Magnificat and Other Sacred Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676) - Musik fur San Marco in Venice

El Nen, la Verge i els Sants, obra de Gerard David (1460-1523), pintor flamenc.

---

Pier Francesco Cavalli (1602-1676) compositor i organista italià nascut a Crema. Després d'uns dies en què Alemanya ha quasi monopolitzat aquest espai, canviem de geografia i viatgem al segle XVII per a situar-nos a la Venècia prèvia a la potent irrupció artística de Vivaldi i Canaletto. Perquè, tot i les aparences, abans del pèl-roig més famós de la història de la música a Venècia hi va haver vida i no precisament extraterrestre, si bé aquest extrem seria discutible. Avui doncs m'agradaria parlar d'un actor venecià de qui aquesta setmana se'n commemora l'aniversari del seu decés (uns diuen en un 14 de gener, altres en un 17). Sigui com sigui, un motiu perfecte per a conèixer el bon art de Cavalli... bé, de fet, hauríem de dir de Caletti Bruni, el seu cognom real. Efectivament, Cavalli era el pseudònim amb què honoríficament firmava les seves partitures ja que aquest cognom es corresponia amb el del noble venecià que, amablement, retribuïa a Caletti pels seus treballs. En reconeixement, tacticisme professional o per cortesia, va creure convenient firmar les obres d'aquesta manera. Alumne de Giovanni Battista, organista de la Catedral de Crema, viatjaria a Venècia per a entrar a formar part del cor de veus de la famosa Basílica de Sant Marc. Progressivament aniria madurant com a cantor i també com a intèrpret amb l'ajuda de Monteverdi, director del cor de la Basílica en aquell temps. El privilegi d'haver estat alumne d'un dels més grans mestres barrocs de la història es traduiria en una vasta producció operística amb que Caletti seria àmpliament reconegut. Ara bé, no oblidaria la seva lúdica i acadèmica capacitat interpretativa amb un instrument, l'orgue, amb el qual assoliria l'elevat i prestigiós rang d'organista principal, de la pròpia Basílica de Sant Marc, l'any 1665. Alhora, i pocs anys més tard, ocuparia el càrrec de mestre de capella a la mateixa Basílica, l'estatus més elevat de la seva vida. Aquest nou càrrec, i abandonada l'escena teatral i secular, afavoririen la dedicació, en exclusiva, a un nou gènere en ell, el religiós. En aquest context històric i de finals del XVII haurem de situar, cronològicament, la producció sacre que avui, en honor a Caletti alies "Cavalli", recuperarem. Doncs sí, sota l'etiqueta d'una esplèndida recopilació editada pel segell Harmonia Mundi i en què trobarem obres de Gabrieli o del mateix Monteverdi, entre d'altres, és a on podrem gaudir d'una sèrie d'obres de Cavalli de caràcter litúrgic i situades a l'entorn d'un majestuós Magnificat. L'estil de Cavalli és fidel, a diferència de la òpera, al de Monteverdi. Policorals, a quatre, sis o vuit veus segons el cas i amb l'acompanyament obligat d'instrumentació i baix continuo. El Magnificat serà introduït per una canzona a 8 instrumental i per un preciós Lauda Jerusalem per a cor, instruments i baix continuo. Cavalli, certament, no és un desconegut del paisatge internacional. I no ho és fruit, bàsicament, del seu repertori operístic que va causar furor durant bona part del segle XVII i que ha estat recuperat, testimonialment, a finals de la nostra era. No obstant, no hem de menystenir el fet que, així mateix, va dedicar el seu bon temps, des de 1639 i fins a l'últim dels seus dies, al servei musical i a la devoció catòlica a la Basílica de Sant Marc. Per tant, resulta comprensible redimensionar la producció litúrgica que fou, tot i el que pugui semblar, la més important i la més extensa del seu brillant catàleg. Podem afirmar que possiblement la òpera era una de les seves diversions, lucratives evidentment, però que no han de restar mèrit, en absolut, a l'art religiós que un bon dia va decidir regalar a Venècia i de pas a la humanitat!

A la interpretació el cor i els instruments de la Balthasar-Neumann sota la direcció de Thomas Hengelbrock.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 17 de gener de 1676)

AMAZON: Music for San Marco in Venice

IMSLP: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

YOUTUBE: Pier Francesco Cavalli (1602-1676) - In Convertendo  

SPOTIFY: Thomas Hengelbrock – Musik für San Marco in Venedig/Musique Pour Saint Marc De Venise/Music For San Marco In Venice



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!