Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Loewe C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Loewe C.. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de desembre del 2023

LOEWE, Johann Carl (1796-1869) - Grosse Sonate für das Pianoforte (1829)

Gustave Léonard de Jonghe (1829-1893) - Practicing


Johann Carl Loewe (1796-1869) - Grosse Sonate (E-Dur) für das Pianoforte, Op.16 (1829)
Performers: Tobias Kοch (pianoforte); Gesine Adlеr (soprano)

---


German composer and singer. He was the twelfth and youngest child of the Kantor and schoolmaster Adam Loewe (?-1826), from whom he received his first musical education. When he was 12 he was sent to the Francke Institute in Halle, where his attractive manner, excellent high voice, and early ability to improvise brought him to the attention of Jerome Bonaparte, who granted him stipend of 300 thalers annually until 1813. His teacher was Daniel Gottlob Türk, the head of the Francke Institute; after Turk's death in 1813, Loewe joined the Singakademie founded by Johann Friedrich Naue. He also studied theology at the University of Halle, but soon devoted himself entirely to music. He had begun to compose as a boy; under the influence of Zelter, he wrote German ballades, and developed an individual style of great dramatic force and lyrical inspiration; he perfected the genre, and was regarded by many musicians as the greatest song composer after Schubert and before Brahms. In 1820 he became a schoolmaster at Stettin, and in 1821 music director there and organist at St. Jacobus Cathedral. He lived in Stettin, except for frequent travels, until 1866, when he settled in Kiel. He visited Vienna (1844), London (1847), Sweden and Norway (1851), and Paris (1857), among other places. During his long career in Stettin, he established a reputation across Europe both as a composer and a singer. Much respected at the Prussian court, where he was a favourite of both Friedrich Wilhelm III and Friedrich Wilhelm IV, he was elected a member of the Berlin Academy in 1837. Loewe was also active as a music teacher. His most famous student, whom he taught composition from 1841 to 1847, was Emilie Mayer. As a composer, he wrote 6 operas, hundreds of songs and ballades, several cantatas, 2 symphonies, 2 piano concertos, 4 string quartets, a Piano Trio and piano sonatas.

divendres, 19 d’abril del 2019

LOEWE, Carl (1796-1869) - Passionsoratorium

Luc-Olivier Merson - La Vision (1872)
Obra de Luc-Olivier Merson (1846-1920), pintor francès (1)


- Recordatori de Johann Carl Gottfried Loewe -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Luc-Olivier Merson (Paris, 21 de maig de 1846 - Paris, 13 de novembre de 1920) va ser un pintor francès. Fill del pintor Charles-Olivier Merson, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar a l'École de Dessin i a l'École des Beaux-Arts. A partir del 1866 va exhibir al Saló de París i el 1869 va guanyar el Prix de Rome viatjant poc després a Itàlia. Allà es va especialitzar en pintura de temàtica religiosa i històrica. El 1875 va tornar a França on va guanyar una medalla a la Société des artistes français. També en aquell temps va rebre diversos encàrrecs per a decorar el Palais de Justice, el museu Louis Pasteur i algunes zones de la basilica del Sacré Cœur. El 1889 va guanyar una medalla d'or a l'Exposició Universal de París i el 1892 va ser triat membre de l'Académie des Beaux-Arts. A partir del 1903 va treballar com a professor de l'Académie Vitti i a partir del 1908 va treballar al servei del Banc de França. Entre els anys 1906 i 1911 va ser professor a l'École des Beaux-Arts on van destacar els seus alumnes Clément Serveau, Claire Shuttleworth i Martha Cunz. Pels mèrits assolits al llarg de la seva carrera, va ser guardonat amb la Legió d'Honor. Luc-Olivier Merson va morir a París el novembre de 1920.



Parlem de Música...

Johann Carl Gottfried Loewe (Löbejün, 30 de novembre de 1796 - Kiel, 20 d'abril de 1869) va ser un cantant, director i compositor alemany. Fill del kantor Adam Loewe (?-1826), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar com a cantant d'un cor a Köthen i més tard a la Halle. Va ser allà on va conèixer i rebre suport de Madame de Stal qui el va presentar a Jerome Bonaparte, en aquell temps governador de Westfalia. Va ser aleshores quan va rebre una beca d'estudis ampliant la seva formació a la Universitat de Halle. El 1820 es va traslladar a Stettin on va assolir el seu primer càrrec d'organista i director musical d'una escola. També va ser en aquell temps quan es va iniciar en la composició de forma regular sent un dels seus primers treballs una versió d'Erlkönig (1824) de Goethe. El 1821 es va casar amb Julie von Jacob en un matrimoni molt breu degut a la mort de la seva esposa el 1823. Més tard, es va tornar a casar amb la cantant Auguste Lange, amb qui també va participar en diversos recitals. Durant els anys 1840 i 1850 va viure el seu zenit musical participant en diverses gires com a cantant i compositor. Al seu retorn a Alemanya, i després de 46 anys al servei musical de la ciutat de Stettin, es va traslladar a Kiel, ciutat on va viure la resta de la seva vida. Com a compositor, va gaudir d'extraordinària popularitat gràcies principalment a les seves cançons amb les quals es va guanyar el sobrenom del "Schubert del Nord d'Alemanya". No obstant, també va ser autor de cinc òperes, nombrosos oratoris, cantates i abundant obra instrumental. Carl Loewe va morir a Kiel l'abril de 1869.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Monika Mauch (soprano); Ulrike Malotta (mezzo-soprano); Georg Poplutz (tenor); Andreas Burkhart (baritone); Arcis-Vocalisten MunichL'Arpa FestanteThomas Gropper
AMAZON: LOEWE - Passionsoratorium
SPOTIFY: LOEWE - Passionsoratorium



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 30 de novembre del 2018

LOEWE, Carl (1796-1869) - Die Auferweckung des Lazarus (1863)

Wilhelm Riefstahl - Procesja kapucynów na Forum Romanum (1879)
Obra de Wilhelm Riefstahl (1827-1888), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Carl Gottfried Loewe -
En el dia de la celebració del seu 222è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Wilhelm Riefstahl (Neustrelitz, 15 d'agost de 1827 - München, 11 d'octubre de 1888) va ser un pintor alemany. El 1843 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín, ciutat on també va estudiar amb el litògraf Gropius. Finalitzada la seva formació, va viatjar a Rügen on es va focalitzar en l'estudi i realització de vistes de paisatges. Més tard, va viatjar per Westfalia, Baviera i Suïssa on l'orografia dels Alps va despertar el seu interès per les vistes geològiques i d'alta muntanya. El 1869 va viatjar a Itàlia on va viure un temps a Roma abans de tornar a Karlsruhe, ciutat on va ser nomenat professor de l'escola d'art de la ciutat. Els darrers anys es va traslladar a Munich, ciutat on va morir l'octubre de 1888.



Parlem de Música...

Johann Carl Gottfried Loewe (Löbejün, 30 de novembre de 1796 - Kiel, 20 d'abril de 1869) va ser un cantant, director i compositor alemany. Fill del kantor Adam Loewe (?-1826), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar com a cantant d'un cor a Köthen i més tard a la Halle. Va ser allà on va conèixer i rebre suport de Madame de Stal qui el va presentar a Jerome Bonaparte, en aquell temps governador de Westfalia. Va ser aleshores quan va rebre una beca d'estudis ampliant la seva formació a la Universitat de Halle. El 1820 es va traslladar a Stettin on va assolir el seu primer càrrec d'organista i director musical d'una escola. També va ser en aquell temps quan es va iniciar en la composició de forma regular sent un dels seus primers treballs una versió d'Erlkönig (1824) de Goethe. El 1821 es va casar amb Julie von Jacob en un matrimoni molt breu degut a la mort de la seva esposa el 1823. Més tard, es va tornar a casar amb la cantant Auguste Lange, amb qui també va participar en diversos recitals. Durant els anys 1840 i 1850 va viure el seu zenit musical participant en diverses gires com a cantant i compositor. Al seu retorn a Alemanya, i després de 46 anys al servei musical de la ciutat de Stettin, es va traslladar a Kiel, ciutat on va viure la resta de la seva vida. Com a compositor, va gaudir d'extraordinària popularitat gràcies principalment a les seves cançons amb les quals es va guanyar el sobrenom del "Schubert del Nord d'Alemanya". No obstant, també va ser autor de cinc òperes, nombrosos oratoris, cantates i abundant obra instrumental. Carl Loewe va morir a Kiel l'abril de 1869.

Carl Loewe (2)



Informació addicional... 

dissabte, 20 d’abril del 2013

LOEWE, Johann Carl Gottfried (1796-1869) - Grand Piano Trio, Op.12

Luis Álvarez Catalá - The Costume Ball
Obra de Luis Alvarez Catalá (1836-1901), pintor espanyol.


- En record del 144è aniversari del decés de Carl Loewe -



Johann Carl Gottfried Loewe (1796-1869) compositor i baríton alemany nascut a Löbejün. Repassant la història discogràfica d'aquest espai m'he adonat, amb delit, que Loewe és un dels autors amb més referències, amb el pertinent permís dels de sempre, d'aquest bloc. Curiós, o no, tenint en compte que el principal univers de Loewe fou el Lied del qual, encara, no n'he parlat ni per aproximació en el seu cas. Per tant, i què vull dir amb això, que Loewe, tot i el que pugui semblar, també va ser un compositor instrumental amb veu i estil propi. Només cal fer una ullada breu a les edicions fins ara recuperades del seu repertori. Avui el fet de parlar-ne té a veure amb el calendari ja que commemorem l'aniversari del seu decés 144 anys després. La seva biografia, de la qual ja n'he parlat en edicions anteriors, té a veure amb la del seu contemporani Franz Schubert amb qui "competiria" en un gènere musical de gran repercussió al llarg del romanticisme alemany, el Lied. De fet, Loewe no gaudeix de la fama fruit dels seus treballs instrumentals sinó gràcies a les més de 400 cançons conservades i regularment interpretades del seu extens llegat. Ara bé, com a gourmets del gènere instrumental nosaltres deixarem de banda les cançons, moltes d'elles disponibles a Spotify, per a centrar-nos novament en la seva música de cambra. És d'aquesta forma que centrarem l'atenció en l'únic dels seus grans trios de piano recuperats fins ara. De fet, el seu Grand Trio en Sol menor opus 12 per a piano, violoncel i violí no és pròpiament un simple tercet de cambra ja que Loewe, amant de la poesia i de la fantasia literària, intenta crear una partitura talment com si ens volgués explicar una història. Hem de tenir present que la condició de cantant de Loewe i de director d'orquestra el situen un esglaó per sota d'aquells que globalment van dedicar el seu temps, de forma exclusiva, a la composició, per tant, la seva actitud a l'hora de compondre és menys ortodoxa i formal que la de molts dels seus coetanis més acadèmics. Aquest punt diferencial no desmereix en absolut el seu treball, ans el contrari, ja que imprimeix un marcat estil propi, més abstracte i més indeterminat en un trio de piano extens i de quatre moviments. Dissabte esplendorós que ens invita a sortir del cau domèstic per gaudir d'un Sol fulgurant i d'una naturalesa exuberant i en plena ebullició floral. Loewe també va ser una flor romàntica i de lirisme encisador. Instrumentalment, va viure als contraforts del protagonisme d'altres grans músics del seu temps. Per fortuna, un dels efectes col·laterals del nostre univers diari són els regals que ens ofereixen, de forma permanent, tot un exèrcit de directors, musicòlegs, intèrprets, aficionats, melòmans i autèntics buscadors de tresors que constantment, i en nom de la cultura, recuperen més i més partitures de totes les èpoques i cromatismes possibles. Les de Loewe en són un exemple que tant de bo tinguin continuïtat en el nostre temps i ben aviat puguem seguir gaudint de noves aventures al seu nom!

A la interpretació el Göbel Trio Berlin.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

Loewe: Grand Trio, Op. 12 - Beriot: Piano Trio No. 2, Op. 58

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 30 de novembre del 2012

LOEWE, Johann Carl Gottfried (1796-1869) - Grand Duo, Op.18

Ferdinand Brütt (1849-1936) - At the Station
A l'estació, obra de Ferdinand Brütt (1849-1936), pintor alemany.





Johann Carl Gottfried Loewe (1796-1869) compositor i pianista alemany nascut a Lobejun. Finalitzem la setmana de la mateixa forma com la començàvem i, de fet, talment com hem fet tots aquests dies, commemorant l'aniversari corresponent de compositors de totes les èpoques. Avui un d'aquells noms romàntics situats en un segon pla, que van deixar un repertori d'obres brillants i que per misteris de la història han desaparegut de la primera línia de forma incomprensible. En relació a Loewe, crec recordar que fa pocs dies en feia una fugaç referència al parlar d'una compositora de cognom Mayer que va tenir el privilegi de ser alumne de l'alemany. Avui, en aquest dia especial en què celebrem el 216 aniversari del seu naixement, recuperarem una partitura realment desconeguda del seu creador i que de ben segur sorprendrà a tots els amants del piano a quatre mans dels quals, evidentment, m'hi incloc. Loewe, de qui ja n'he parlat un parell de vegades, va viure amb la rèmora d'haver de competir, involuntàriament, amb el mestre universal Franz Schubert. Tots aquells que el coneixem i l'hem mínimament estudiat sabem que el seu camp de treball fou, amb èxit, el Lied. Vet aquí la gràcia de tot plegat ja que Schubert, de qui no calen presentacions n'és, per mèrits propis, el "Lied d'or" de tots els temps per tant Loewe, que també treballaria l'art instrumental i fins i tot l'operístic, va veure's superat pel seu contemporani alemany. Ara bé Loewe, com hem vist i ratificat en aquest espai, va deixar extraordinàries obres instrumentals sovint oblidades pel fet de ser un cognom desconegut per àmplies majories de profans, amateurs i professionals. Simfonies, concerts, obres de cambra, sonates per a piano... il·lustren un romàntic convençut i amb convenciment ja que només cal fer l'exercici de descobrir-ne les seves obres, i aquí m'agrada fer una analogia amb Kalkbrenner, per entendre i visualitzar la magnitud i la potència del seu bon treball. Avui un exemple total del que diem. Aquest Grand Duo per a piano a quatre mans en Fa major opus 18 parla per sí mateix. Fins i tot diria, en un disc que incorpora un duo a quatre mans de Schubert, que el de Loewe és sensiblement més elaborat que el schubertià... aquest extrem, amb el respecte absolut que em transmet el geni alemany, és una percepció estrictament personal. Pel que fa a la partitura en sí mateixa és una elaborada i temàtica sonata per a piano a quatre mans ordenades en quatre moviments característics. Particularment, em resulta encantador el llarg i desenvolupat maestoso, allegro con spirito del seu primer moviment. El piano amb dos intèrprets és un al·licient i una forma tant expressiva com tècnicament difícil per la coordinació imprescindible en cada moment. Loewe, tot i compondre poques obres per a piano sol, sorprèn gratament al melòman i ens regala aquest espectacle sonor. Sent divendres i en aquest dia de record i de celebració d'una efemèride especial, delectem-nos amb la subtilesa que un tal Loewe, de la galàxia romàntica, va compondre ara fa uns quants anys!

A la interpretació Camelia Sima i David Montgomery al piano.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 16 d’abril del 2012

LOEWE, Carl (1796-1869) - Symphony in d (1832)

Obra de Jean-Baptiste Olive, pintor francès contemporani de C. Loewe





Carl Loewe (1796-1869) compositor i baríton alemany nascut a Löbejün. Comencem setmana amb una simfonia de Loewe, una de les dues que se sap que va compondre en el seu dia. D'ell n'havia parlat en relació amb el seu concert de piano en La major, una obra que ens feia recordar a Mendelssohn, un dels contemporanis més admirats per Loewe. Conegut amb el nom del "Schubert del Nord" el gènere de Loewe fou, sens dubte, el Lied pel qual va escriure multitud de peces. Loewe es va iniciar en els seus estudis musicals amb el seu pare impulsant-lo a entrar al cor infantil de Löthen i la Halle, on adquiria les primeres dots amb les cordes vocals que, anys més tard, explotaria com a baríton. Es diu que la seva veu era tant exuberant i de tanta bellesa, que es va guanyar el compromís del rei de Westfalia de rebre una pensió que el permetés dedicar-se de ple a la música i sobretot al gènere líric. Solista i cantant, es va permetre el luxe de viatjar arreu interpretant les seves pròpies cançons amb les quals va assolir una enorme popularitat en el seu temps. Al nostre, Loewe ha quedat defenestrat de l'escena musical diluït per l'enorme qualitat i producció en el gènere Lied de Franz Schubert amb el qual mai va competir, ans el contrari, ja que el va respectar profundament. Independentment del gènere líric, Loewe va escriure unes poques obres instrumentals, entre elles dues simfonies de les quals recuperaré la seva primera simfonia en Re menor, una obra estructurada de forma diferent a la norma romàntica de l'època on el primer moviment és un allegro maestoso, el segon un scherzo vivace, el tercer un andante grazioso i el quart un adagio expressivo. Per tant, una obra allunyada de les convencions "normals" de l'estil simfònic romàntic i clàssic fins i tot i que ens ajudarà a conèixer, una mica més, un autor del qual ja n'havia parlat però que, tanmateix, roman a l'espera de veure, més a prop, el retorn de la seva música a una popularitat que en el seu dia, ell i la seva veu, tenien.

Ens la interpreta la Lorraine Philharmonie amb Jacques Houtmann a la conducció.

Gaudiu i compartiu!



SPOTIFY: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

LOEWE, Carl (1796-1869) - Piano Concerto in A major

Joseph Mallord William Turner - The Fighting Temeraire (1839)
Obra de Joseph M. William Turner, pintor anglès.





Carl Loewe (1796-1869) compositor i baríton alemany nascut a Löbejün, coordenada situada al l'estat federal de Saxonia Anhalt. Conegut amb el sobrenom de "Schubert del Nord", va escriure més de 400 cançons o Lieds. Va ser un prolífic compositor de balades, cançons tal com hem dit i altres peces operístiques i religioses. Existeixen unes poques obres orquestrals, dues simfonies i un concert de piano. El seu estil va evolucionar al llarg del temps passant d'un estil tradicional clàssic fins arribar al seu estil característic en forma de balades. Tot i la seva abundància quantitativa en el gènere del Lied val a dir que, al nostre temps, ha quedat eclipsat pel geni de Schubert. No així a la seva època, ja que les seves cançons van gaudir de molta popularitat i admiració. Tanta era la seva fama arreu, que va viatjar per multitud de països en gires com a solista. La font d'inspiració de les seves cançons era principalment poètica i literària. Cal tenir present que al segle XIX va viure una edat d'or en aquests gèneres i la música en va ser un reflex fidel tot homenatjant diverses obres de les lletres. Doncs bé, d'aquest personatge il·lustre i respectat de l'Alemanya nòrdica, he recuperat l'únic concert per a piano i orquestra que es té constància que va escriure. És un concert que ens recordarà, en certa forma, algun dels concerts de piano de Mendelssohn tant en la forma com en l'estil i la orquestració. Està escrit en la tonalitat de La major i es divideix en tres moviments:

1. Allegro maestoso - 10:53
2. Espaniola andante grazioso - 7:54
3. Rondo vivace - 10:56

Ens l'interpreta la Orchestre National de Lorraine sota la direcció de Jacques Houtmann, amb Eva Kupiec al piano i té una durada total de 28:49 minuts.

Gaudiu i compartiu!



SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!