FETIS, François-Joseph (1784-1871) - Grand Sextuor, Op.5 (1820)

Obra de Lancelot-Théodore, Comte de Turpin de Crissé (1782-1859), pintor francès.

- Recordatori de François-Joseph Fétis -

En el dia de la commemoració del seu 148è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Lancelot-Théodore Turpin de Crissé (Paris, 9 de juliol de 1782 - Paris, 15 de maig de 1859) va ser un pintor francès. Fill d'Henri Roland Lancelot Turpin de Crissé, es va formar probablement amb el seu pare abans de traslladar-se a Suïssa i Itàlia, on es creu va finalitzar la seva formació. El 1809 va tornar a França on va comenár a exhibir les seves obres al Saló de París. Allà va obtenir el benefici imperial i va assolir el càrrec de Chamberlain de l'emperadriu Josephine. Precisament amb ella, va realitzar una extensa gira per Suïssa i Savoia en el transcurs de la qual va realitzar desenes de dibuixos. El 1813 es va casar i el 1816 va entrar com a membre de l'Académie des Beaux-Arts. El 1825 va ser condecorat amb la Legió d'Honor i el 1829 va ser nomenat membre honorari de la Maison du Roi. Va ser en aquest període quan va realitzar diversos viatges a Itàlia en els quals va realitzar moltes de les seves obres més conegudes. També a Itàlia va ser nomenat membre de l'Accademia di Belle Arti de Venecia. El 1830 es va jubilar dels seus càrrecs públics i va retornar a la seva vida privada. El 1832 va exibir a la Royal Academy of Arts de Londres i el 1835 va publicar Souvenirs du vieux Paris, exemples d'architecture de temps et de styles divers. Lancelot-Théodore Turpin de Crissé va morir a París el maig de 1859.

---

Parlem de Música...

Francois-Joseph Fétis (Mons, 25 de març de 1784 - Brussel, 26 de març de 1871) va ser un teòric, crític i compositor belga. Net de l'organista Simon-Joseph Fétis i fill de l'organista Antoine Joseph Fétis, es va formar inicialment amb el seu pare. Ben aviat, va començar a treballar com a organista de Ste.-Waudru de Mons. El 1800 va entrar al Conservatori de París, on va estudiar harmonia amb Jean Baptiste Rey i piano amb Boieldieu i Pradher. El 1803 va viatjar a Viena, ciutat on va estudiar contrapunt i fuga i l'obra dels grans músics alemanys i austríacs. Va ser en aquell període vienès que va començar a escriure música, destacant per una simfonia i diverses obres per a piano. A partir del 1806 va començar un dilatat projecte de revisió i estudi del cant pla i dels rituals musicals de l'església romana en un projecte que va completar després de trenta anys d'estudi. El 1811 es va traslladar a Ardennes on es va dedicar a la teoria musical i a la composició. El 1813 va assolir un càrrec d'organista de l'església de Sant Pere de Douai. El 1818 va tornar a París, ciutat on el 1821 va assolir un càrrec de professor de composició del Conservatori de París. Va ser allà on el 1824 va publicar el seu famós tractat Traiie du contrepoint et de la fugue el qual es va convertir en una referència docent. També en aquell període va fundar el periòdic La Revue Musicale i va escriure diversos articles a Le National i Le Temps. A partir del 1833 va treballar com a mestre de capella del rei Leopold I i va assolir el càrrec de director del Conservatori de Brussel·les en un càrrec, aquest darrer, que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser relativament poc prolífic tot i escriure set òperes, dues simfonies i altres obres. En vida, no obstant, va ser especialment reconegut per la seva feina docent i teòrica sent autor de nombroses publicacions entre elles la monumental Histoire générale de la musique i Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique en la qual va incloure centenars de biografies de compositors contemporanis i pretèrits. El seu fill Edouard Louis François Fétis (1812-1909) va ser professor i crític musical. Francois-Joseph Fetis va morir a Brussel·les el març de 1871.

François-Joseph Fétis (1)

OBRA:

Vocal secular:

Stage
performed in Paris
L'école de la jeunesse, 1807 (oc, L. Anseaume), unperf.
L’amant et le mari (oc, 2, C. Etienne and J.-F. Roger), OC (Feydeau), 8 June 1820 (1820)
Les soeurs jumelles (oc, 1, F.-A.-E. de Planard), OC (Feydeau), 5 July 1823, excerpts (1823)
Marie Stuart en Ecosse (drame lyrique, 3, Planard), OC (Feydeau), 30 Aug 1823, B-Br
Phidias (op, 2), 1824, unperf., Br
Le bourgeois de Reims (oc, 1, J.H. Vernoy de Saint-Georges and C. Ménissier), OC (Feydeau), 7 June 1825, Br
La vieille (oc, 1, E. Scribe and G. Delavigne), OC (Feydeau), 14 March 1826 (1826)
Le mannequin de Bergame (opéra bouffe, 1, Planard and E. Duport), OC (Ventadour), 1 March 1832, excerpts (1832)

Other:
Ariane (cant.), 1807, B-Br;
2 nocturnes and canzonette, 2vv (1820);
other works

Vocal religiosa:

Mass, 5vv, 1810;
Requiem en expiation de la mort de Louis XVI, 1814 or 1815, lost;
Requiem (1850);
Te Deum (1856);
Domine salvum fac regem nostrum, 4vv, orch, org (Brussels, 1866);
Lamentations de Jérémie, 6vv, org, lost;
many other works, some lost

Instrumental:

Orch:
2 pf concs., before 1800, lost;
Concert ov. (Brunswick, 1854);
Sym. no.1, E  (Brussels, 1862);
Sym. no.2, g (Brussels, 1863);
Fantaisie symphonique, orch, org (Brussels, 1866);
Fl Conc., 1869, B-Br;
Other works, some lost;

---

Chbr:
3 str qts, before 1800, B-Bc;
Pièces de harmonie, 8 ww insts, op.1 (1810);
Grand sextuor, pf 4 hands, 2 vn, va, vc, op.5 (1820);
Grand duo, pf, vn, op.8 (1821);
3 str qnts, 2 vn, 2 va, vc, no.1 (Brussels, 1860), nos.2, 3 (Brussels, 1862);
other works

Pf:
2 fantasias, opp.2-3 (1818);
Préludes progressifs, op.4 (1818);
Fantaisie chromatique, op.6 (1819);
3 sonates faciles, pf 4 hands, ?op.7 (1819);
Variations, pf 4 hands, op.9 (1823);
other works, some lost

Org:
6 messes faciles (1840);
Vêpres et saluts du dimanche (1843);
60 preludes and fugues, ?c1834, lost;
La science de l’organiste, inc., Bc;
other works

Literatura:

Méthode élémentaire et abrégée d’harmonie et d’accompagnement (Paris, 1823, 3/1841; Eng. trans., 1835)
Traité au contrepoint et de la fugue (Paris, 1824, enlarged 2/1846)
Solfèges progressifs (Paris, 1827, 4/c1857)
with Chabert: Galerie des musiciens célèbres, compositeurs, chanteurs et instrumentistes (Paris, c1827–30)
Traité de l’accompagnement de la partition sur le piano ou l’orgue (Paris, 1829; Eng. trans., 1888)
Verhandelingen over de vraag: welke verdiensten hebben zich de Nederlanders vooral in de 14e, 15e en 16e eeuw in het vak der toonkunst verworven, en in hoe verre kunnen de nederlandse kunstenaars van dien tijd, die zich naar Italien begeren hebben, in vloed gehad hebben op de muzijkscholen, die zich kort daarna in Italien hebben gevormd? (Amsterdam, 1829/R)
Curiosités historiques de la musique, complément nécessaire de La musique mise à la portée de tout le monde (Paris, 1830) [collection of articles from Revue musicale]
La musique mise à la portée de tout le monde (Paris, 1830, enlarged 3/1847; Eng. trans., 1831)
Notice biographique sur Sébastien Erard (Paris, 1831)
Traité élémentaire de musique (Brussels, 1831–2)
Etudes de Beethoven: traité d’harmonie et de composition (Paris, 1833)
Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique (Brussels, 1835–44, 2/1860–65/R1963, and many later impressions) [suppl. ed. A. Pougin (1878–80/R1963)]
Manuel des compositeurs, directeurs de musique, chefs d’orchestre et de musique militaire (Paris, 1837, 2/1864; Eng. trans., 1870)
Manuel des principes de musique à l’usage … particulièrement des écoles primaires (Paris, 1837, 2/1864)
with I. Moscheles: Méthode des méthodes de piano (Paris, ?1840; Eng. trans., 1841)
Traité du chant en choeur (Paris, 1837; Eng. trans., 1854)
Esquisse de l’histoire de l’harmonie considérée comme art et comme science systématique (Paris, 1840)
Méthode élémentaire de plain-chant (Paris, 1843, 5/1862)
Traité complet de la théorie et de la pratique de l’harmonie (Paris and Brussels, 1844, 20/1903)
Notice biographique sur Nicolo Paganini (Paris, 1851; Eng. trans., 1852); repr. in J.-B. Condat: Nicolo Paganini: musicien, magicien ou mutant de Marfan (Paris, 1990)
Antoine Stradivari, luthier célèbre (Paris, 1856; Eng. trans., 1864/R)
Mémoire sur l’harmonie simultanée des sons chez les grecs et les romains (Brussels, 1858)
‘Instruments de musique’, Extrait des rapports du jury international, ed. M. Chevalier (Paris, 1867) [paper presented at Paris Exposition Universelle, 1867]
Méthode des méthodes de chant (Paris, 1869)
Histoire générale de la musique (Paris, 1869–76/R) [inc.]
Biographies de Joseph et Michael Haydn (Paris, n.d.)
Numerous articles in Revue musicale, Revue et gazette musicale, Le temps, Le national

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Dominique Cornil & Olivier Gardon (pianos); André Martin, François Chamberlan, Michel Collin & Véronique Bogaerts (violins); Guy Decleire, Louis Logie & Paul De Clerck (violas); Edmond Baert & Hans Mannes (cellos)
RECICLASSICAT: FETIS, François-Joseph (1784-1871)
AMAZON: FETIS - Sextour, Sonates, Quintette

IMSLP: François-Joseph Fétis (1784-1871)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FETIS, François-Joseph (1784-1871) - Messe des doubles "De Angelis"

Obra de George Richmond (1809-1896), pintor anglès.

---

François-Joseph Fétis (1784-1871) crític musical, compositor i organista belga nascut a Mons. Deixem els aniversaris i gaudim d'aquest diumenge estiuenc amb la companyia d'un belga molt poc conegut i situat a un còmode tercer pla. No obstant, avui el reclamarem i el situarem al bell mig del nostre cercle per tal que ens il·lustri amb una música en què l'orgue en serà un dels motius principals en les dues partitures que avui recuperarem. Fétis, que he descobert recentment, va néixer en el sí d'una família d'organistes. Ara bé, la seva formació acadèmica va anar a càrrec, entre altres, de Boieldieu en el conservatori de París. Seria en aquell ambient, i després d'una sèrie de viatges que el durien a Alemanya i a Itàlia, que començaria a escriure la que seria la novel·la de la seva vida. El conservatori va ser el seu hàbitat i ecosistema des d'on va divulgar la seva música, la seva literatura artística i des d'on, també, va començar a publicar, a partir del 1826, la Revista Musicale, una publicació d'àmplia difusió i acceptació. El seu paper, com a crític i conferenciant, van atorgar-li una certa aureola d'autoritat influent. Alhora, les seves crítiques, àcides i contundents, van fer història amb divertides anècdotes al respecte. Una d'elles, focalitzada en Berlioz, afirmava el següent: 

"...el que Monsieur Berlioz compon no és part d'aquest art que es distingeix com la música i estic completament segur que no té la capacitat més bàsica en la matèria."

Crítica destructiva, amb bones paraules, però en la seva màxima expressió. Però no en va tenir prou amb aquesta afirmació lapidària que en relació amb la coneguda i admirada Simfonia Fantàstica de Monsieur Berlioz, va arribar a etiquetar-la de "plana, monòtona i monstruosa". Berlioz, mordaç i sarcàstic, no va tenir més remei que respondre a un Fétis de qui, curiosament, acostumava a llegir-ne els seus tractats de música. La resposta no té preu i es situa, amb una retòrica tan elaborada com incisiva, a l'altura del seu col·lega:

 "Aquests joves teòrics de vuitanta anys, que viuen enmig d'un mar de prejudicis i convençuts que el món s'acaba amb la costa de la seva illa, aquests vells llibertins de totes les edats que exigeixen la carícia de la música per divertir-los a ells, mai admetran que la musa casta podria tenir una missió més noble, especialment en aquests profanadors que s'atreveixen a posar les mans sobre les obres originals, sotmetent-los a horribles mutilacions que criden correccions i perfeccions que, diuen, requereixen considerable gust. Les malediccions sobre ells! Ells es burlen de l'art! Tals són aquests ocells vulgars que poblen els jardins públics, que enfilen d'arrogància les més belles estàtues i, quan han embrutat el front de Júpiter, el braç d'Hèrcules, o el pit de Júpiter, ho celebren com si haguessin posat un ou d'or."

Berlioz, quan es refereix a "posar les mans sobres les obres originals" ho esmenta en relació a les "correccions" que Fétis va fer, segons el seu parer musical, a les simfonies de Beethoven. Val a dir que aquesta pública animadversió mútua va perdurar tota la vida. Però bé, deixem-nos de la retòrica d'acció-reacció i fixem-nos en el nostre protagonista que, tot i les aparences, va tenir arguments musicals propis. Si bé amb el temps Berlioz l'hi ha guanyat la partida, haurem de fer honors a un Fétis que, jocosament, també va escriure una Simfonia Fantàstica i que avui tindrem la sort d'escoltar i de comparar, si és que és possible, amb la del seu "estimat" contemporani. I què ens està passant que hem parlat de simfonies, de discussions d'anada i tornada però encara no ho hem fet d'allò que acostuma a ser habitual en diumenge. Efectivament, avui toca missa i així serà. Fétis, autor d'una sèrie de 6 misses fàcils per orgue, va deixar un testimoni en matèria religiosa en absolut pretensiós però elegant i solemne que mereix un petit espai dominical. Per tant, en aquest context situarem la Messe des doubles "De Angelis" per a cant pla i orgue. Cant homofònic que simplement segueix linealment la literatura de la missa a mode de complement de l'orgue. És una missa singular en el sentit que només hi trobarem el Kyrie, el Gloria, el Sanctus i l'Agnus Dei. L'orgue, en casos com aquests, és tan imprescindible com fascinant donant, al conjunt de la missa, un poder i una potència litúrgica summament efectiva. Com deia, introduiré la missa amb la Simfonia Fantàstica per a orgue i orquestra que Fétis va escriure en una data indeterminada. Aquesta, precursora de la simfonia d'un Guilmant que recuperàvem el passat dijous, és un treball interessant, ple de matisos i en què s'intueix una mirada permanent als grans clàssics. No entenc la tírria congènita de Fétis per Berlioz. La rivalitat a vegades encega, tanmateix, Fétis ha resultat ser un descobriment tan important com necessari per entendre la música francesa del segle XIX. Des d'aquí, i per un professor de compositors com Arriaga, Widor i Herold entre molts altres, crec que no podem sinó aixecar la vista al cel i fer un somriure sincer perquè no dubto que aquest Monsieur Fétis s'ho mereix!

La simfonia ens la interpreta la Orchestre symphonique de la RTBF, amb Anne Froidebise a l'orgue i la direcció de Brian Priestman.

La missa interpretada per l'orgue de Jean-Philipe Navarre, amb el conjunt vocal Schola Vallorensis sota direcció d'Eric Deltour.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: François-Joseph Fétis (Mons, Hainaut, 25 de març de 1784 - Brussel·les, 25 de març de 1871)

AMAZON: Fétis: Messes pour l'orgue avec le plain chant romain accompagné
ALLMUSIC: François Joseph Fétis: First Symphony

IMSLP: François-Joseph Fetis (1784-1871)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Jean-Philipe Navarre – Fétis: Messes pour l'orgue avec le plain chant romain accompagné

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!