Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cervetto G.B.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cervetto G.B.. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de gener del 2022

CERVETTO, Giacobbe Basevi (1690-1783) - Solo (II) for Violoncello and Bass



Giacobbe Basevi Cervetto (1690-1783) - Solo (II) for Violoncello and Bass (c.1750)
Performers: Apollo Ensemble

---


Italian cellist and composer. He was of Sephardi Jewish origin. Nothing is known about his life in Italy, though Burney referred to him as a Venetian. He arrived in England probably in early 1738, when he became a member of the Royal Society of Musicians: he was an important member of a group of London-based Italians who brought the solo cello into favour in England. Although his playing was technically brilliant, his tone, according to Burney, was ‘raw, crude and uninteresting’. The first reliable record of his playing is of a concerto at Drury Lane (22 November 1742); he continued to play there regularly until about 1774-75. According to his son James's obituary, Cervetto ‘led the band’ there. He played in numerous subscription concerts at Hickford's Room, the Great Room, the King's Theatre and the New Theatre in the Haymarket. He also played in the orchestra at Vauxhall and took part in private concerts, for example in the Burney household. At some point in the early 1760s Cervetto seems to have relinquished his solo career in order to make way for his son, also a cellist. Marsh recorded Cervetto's presence at a concert at the Salisbury Festival in September 1781; according to James Cervetto, his father was still playing his cello at that time. Cervetto, known as ‘Nosey’ among his colleagues and theatre-goers (owing to the size of his nose), was a popular and colourful character and the subject of many anecdotes, including a prologue by Garrick. His compositions, which represent an important contribution to the cello repertory, belong to the period of transition from the Baroque to the Classical style. The pieces range from binary dances and fugues to early versions of sonata form. The op.2 solos are arranged in ascending order of difficulty, the last including a three-voice fugue with variations. Some of the music here, as well as in op.4, is technically demanding, with fast, broken-chord figurations, complex rhythms and large registral leaps. Cervetto employed a variety of compositional techniques (e.g. rhythmic alteration in pitch sequences) in order to maintain melodies and rhythmic interest. Many of his solo sonatas include either implied or written-out cadenzas, an unusual feature. His cello concerto is one of the few surviving 18th-century English works in this genre. It is a short and unremarkable (though attractive) work scored for ripieno and concertino.

dilluns, 15 de gener del 2018

CERVETTO, Giacobbe Basevi (1690-1783) - Trio Sonatas (1741)

Johan Joseph Zoffany (1733-1810) - Self-Portrait with His Daughter Maria Theresa, James Cervetto, and Giacobbe Cervetto (1780)
Obra de Johan Joseph Zoffany (1733-1810), pintor alemany (1)


- Recordatori de Giacobbe Basevi Cervetto -
En el dia de la commemoració del seu 235è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johann Joseph Zoffany (Frankfurt am Main, 13 de març de 1733 - London, 11 de novembre de 1810) va ser un pintor alemany, actiu principalment a Anglaterra. Zoffany, d'origen bohemi, va néixer a Frankfurt i va començar els seus estudis en el taller d'un escultor, possiblement el de Melchor Paulus, a Ellwangen durant la dècada de 1740, i més tard a Regensburg amb l'artista Martin Speer. El 1750, va viatjar a Roma i va entrar a l'estudi d'Agostino Masucci. A la tardor de 1760, va arribar a Anglaterra a la recerca d'una feina amb el rellotger Stephen Rimbault, pintant vinyetes per als seus rellotges. A l'entorn 1764 va signar un contracte de patrocini amb la família reial anglesa, el rei Jordi III del Regne Unit i la reina Carlota de Mecklenburg-Strelitz, per les seves escenes de caràcter informal com, per exemple, el retrat de la reina amb els seus dos fills grans (1765). També va ser notablement popular entre la família imperial d'Àustria i el 1776 va ser nomenat Baró per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. Zoffany va ser, també, membre fundador de la nova Reial Acadèmia el 1769 i va gaudir de gran popularitat pels seus retrats nobles i teatrals tot pintant, sovint, molts actors i actrius destacats, en particular, David Garrick, l'actor més famós de la seva època, a qui sovint va caracteritzar amb la seva vestimenta. Els darrers anys, Zoffany va ser especialment conegut per la producció d'enormes quadres amb la presència de personatges del món artístic rodejats de gran quantitat d'obres d'art. Johann Joseph Zoffany va morir a Londres el novembre de 1810.



Parlem de Música...

Giacobbe Basevi Cervetto (Venezia?, novembre de 1680 - London, 14 de gener de 1783) va ser un violoncel·lista i compositor italià. D'origen sefardita, es desconeix gran part de la seva vida sent la única referència l'exposada per Charles Burney en el transcurs dels seus viatges. Segons Burney, Cervetto va néixer a Venècia on hi va viure fins el 1738, any que es va traslladar a Anglaterra. Allà va entrar com a membre de la Royal Society of Musicians i va formar part activament de la colònia italiana resident a Londres. Es creu va començar a participar en recitals públics a partir del 1742 al Drury Lane, lloc on hi va seguir interpretant fins el 1774 o 1775. També va participar en nombrosos concerts per subscripció al Hickford's Room, al Great Room, al King's Theatre i al New Theatre Haymarket. També va formar part de l'orquestra de Vauxhall i va participar en concerts privats, com per exemple un d'ells a casa del mateix Charles Burney. A partir del 1760 va anar disminuint la seva presència en favor de la formació del seu fill James Cervetto, qui també va ser violoncel·lista. Cervetto, conegut a Londres amb l'etiqueta de "Nosey", pel seu nas prominent, va gaudir de gran popularitat, principalment pel seu caràcter divertit i afable. Com a compositor, va escriure obra per a violoncel, principalment sonates, solos i divertiments i si bé segons Burney la seva tècnica va ser brillant, el seu repertori va ser a priori poc interessant. Giacobbe Basevi Cervetto va morir a Londres el gener de 1783.

OBRA:
all printed works published in London

op.
1 Six Sonatas or Trios, (3 vc)/(2 vn, bc) (1741); ed. N. Pyron (London, 1982)
2 Twelve Solos, vc, bc (c1750); ed. N. Pyron (London, 1985–6)
3 Six Solos, vc, bc (c1750); also in Eight Solos, fl, bc (1757), in different keys
4 Six Lessons or Divertiments, 2 vc (c1754)
VI Trios, 2 vn, vc/hpd (1758)
Lessons and scales, vc, in Broderip & Wilkinson: Complete Treatise for the Violoncello (c1800)
Solo, vc, bc, after 1760, GB-Lbl
Concerto, vc, str, after 1750, DRc, arr. of op.3, no.3



Informació addicional... 

INTERPRETS: Martin Zeller (cello); Marco Frezzato (cello); Nicola Dal Maso (cello); Stefano Demicheli (harpsichord)
AMAZON: CERVETTO, G.B. - Six Sonatas for Three Violoncellos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CERVETTO, G.B. - Six Sonatas for Three Violoncellos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!