CAMPRA, André (1660-1744) - Omnes Gentes Plaudite Manibus (1725)

André Campra (1660-1744) - Omnes Gentes Plaudite Manibus (1725)

Performers: Denise Monteil (1928-1984, soprano); Helmut Krebs (1913-2007, tenor); Michel Carey (baritone); Xavier Depraz (1926-1994, bass); Ludovic Vaillant (trumpet); Philippe Caillard Choir; Stephane Caillat Choir; Jean-Francois Paillard Orchestra; Louis Frémaux (1921-2017, conductor)

Engraving: Nicolas-Étienne Edelinck (1681-1767) - André Campra (1725)

Further info: André Campra (1660-1744) - Messe "Reges terrae"

---

André Campra

(Aix-en-Provence, bap. 4 December 1660 - Versailles, 29 June 1744)

French composer. Campra’s first teacher was most likely his father, Jean-François, a violinist and surgeon. He sang in the choir of St. Sauveur at Aix-en- Provence and began clerical studies in 1678 but showed his dramatic inclinations early when he was nearly dismissed in early 1681 for participating in local theatrical productions without permission. Later that same year, however, he was appointed chaplain. From August 1681 to May 1683, he was maître de chapelle at Saint Trophime in Arles. He then assumed the same title at Saint Étienne in Toulouse beginning in June 1683. He improved the musical resources of what was already considered the best choir in the city, and the authorities sent him to Paris in January 1694 for four months study. He did not return to Toulouse but instead succeeded Jean Mignon as maître de musique at Notre Dame Cathedral. In May 1696, he was made canon at Saint Jean-le-Rond and appears as a composer of Latin tragedies on the programs of the Jesuit College Louis-le-Grand from 1698. In these years, Campra attracted the notice of the Duchess de la Ferté, the future regent of France Philippe d’Orléans, and the Duke de Sully. On 24 October 1697, Campra’s opéra-ballet L’Europe Galante premiered. Campra, worried about how traditional views about the nature of French drama prevailing at Versailles might affect his career, published this opera and the following year’s Vénus, Feste Galante anonymously. But L’Europe Galante was a great success that allowed Campra to leave Notre Dame on 13 October 1700 and concentrate on the theater. His next success was a more traditional tragédie en musique, Tancrède (1702). The first two decades of the 18th century saw Campra at the peak of his popularity. He published his first two books of cantates françoises and four books of motets. King Louis XV awarded him an annual pension of 500 livres on 15 December 1718. In 1722, he entered the service of the Prince de Conti. 

He also composed intermittently for the Chapelle Royale until poor health made him give up this work in 1742. He spent his last years in a small apartment in Versailles, sustained by his pensions. On his death at the age of 84 he left the little money he possessed to two faithful servants. Campra’s main contribution to the French lyric stage was the creation of the opéra-ballet (or simply ‘ballet’), in which each act (or entrée) contains its own characters and plot related in a general way to a collective idea. Campra’s musical style is seen at its best in his opéras-ballets. As he himself stated, it is a mixture of French ‘delicatesse’ and Italian ‘vivacité’. The syllabic airs with short symmetrical phrases, a delicate sense of orchestral colour and an expressive and organic use of vocal ornamentation are characteristically French, as is the five-part texture inherited from Lully, which prevails in many symphonies. Campra was the most catholic of the generation of composers that flourished between Lully’s death (1687) and Rameau’s début as an opera composer (1733). Two books of psalms à grand choeur were printed by Ballard (1737 and 1738), each containing two psalms. A third psalm à grand choeur is found in book 3 of the petits motets. The greater part of the remaining 46 grands motets are found in manuscript at the Bibliothèque Nationale. Although they follow the tradition of the Versailles motet, they also borrow from the composer’s tragédies en musique. He was the dominant composer for the French musical theater in the first two decades of the 18th century. Campra composed the first opéraballet in 1697, inaugurating a tradition of unabashed comedy in France after the death of the tragedian Jean-Baptiste Lully. His two dozen works for the musical theater also comprise ballets, divertissements, and tragédies lyriques. He also left 22 French cantatas, a requiem mass and a plainsong mass.

CAMPRA, André (1660-1744) - Motets

Obra de Jean-Baptiste Jouvenet (1644-1717), pintor francès (1)

- Recordatori d'André Campra -

En el dia de la commemoració del seu 274è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Jouvenet (Rouen, 1644 - Paris, 5 d'abril del 1717) va ser un pintor i decorador francès. La seva etapa formativa es desconeix. Es va traslladar a París el 1661 on va estudiar amb Charles Le Brun. Va participar en la decoració del Castell de Sant-Germain-en-Laye, de la Galeria de les Tuileries, del Palau de Versalles (principalment la tribuna de la Capella Real), del Dôme (la cúpula) i de l'Església de Sant- Louis des Invalides. Les seves primeres obres s'emmarquen en un estil proper al del seu mestre i d'Eustache Le Sueur. Juntament amb Charles de la Fosse, probablement va ser un dels artistes més destacats del grup que va contribuir a la decoració del Trianon i Les Invalides tot i que actualment són coneguts pels seus treballs religiosos. Posteriorment, va abandonar el classicisme incorporant al seu estil la influència del barroc i un tractament realista dels detalls en què, per exemple, el va dur a observar el treball dels pescadors a Dieppe per a la realització de la seva obra Pesca miraculosa del 1706. Va morir a París l'abril de 1717.

---

Parlem de Música...

André Campra (Aix en Provence, bap. 4 de desembre de 1660 - Versailles, 29 de juliol de 1744) va ser un compositor francès. Fill del violinista Jean-François Campra, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1674 va entrar com a cantant del cor a St Sauveur, lloc on va rebre formació de Guillaume Poitevin i on va començar la seva formació en teologia. Segons La Borde, el 1679 va assolir el càrrec de maître de musique de Toulon. A l'entorn del 1681 va tornar a Aix on pel que sembla va participar il·legalment en diverses representacions teatrals. Tot i aquest comportament indecorós per l'època, el maig de 1681 va ser nomenat capellà. L'agost d'aquell mateix any va assolir el càrrec de mestre de capella de Ste Trophime d'Arles, on hi va romandre fins el maig de 1683. El juny d'aquell mateix any va ser nomenat maître de musique de la Catedral de St Etienne de Toulouse. A partir del 1691 va començar a compondre de forma regular viatjant a París el 1694. Tot i el seu compromís amb Toulouse, va decidir romandre a París de forma indefinida perdent el seu càrrec de Toulouse l'agost de 1694. Precisament, el juny de 1694 va succeir a Jean Mignon com a maître de musique de la Notre Dame de Paris. El 1697, i després del seu gran èxit amb l'òpera L'Europa Galante, va decidir dedicar-se a la composició d'obres teatrals abandonant definitivament el seu càrrec de Notre Dame l'octubre de 1700. A partir d'aleshores, i alliberat de les seves obligacions religioses, es va centrar en les seves òperes estrenant l'obra Tancrède el 1702. L'èxit fou tant gran, que va ser condecorat amb tots els honors i privilegis de l'època assegurant-se un espai prominent dins el panorama musical parisenc. En aquest sentit, i fins a l'entorn del 1720, es va centrar exclusivament en la composició d'òperes, ballets i cantates seculars. El 1718, el rei Lluís XV li va assegurar una pensió de 500 lliures anuals en reconeixement dels seus mèrits extraordinaris. El 1722 va ser nomenat director musical del príncep François-Louis de Bourbon-Conti en honor del qual va escriure nombrosos divertissements. A partir del 1720, i després de renunciar a la composició de música teatral, va tornar al gènere religiós publicant a partir d'aleshores desenes de motets i misses. El 1730 va succeir a Destouches com a inspector general de l'Académie Royal de Musique. Progressivament, va anar disminuint la seva activitat assolint, el 1742, el seu darrer càrrec a la Capella Reial. Finalment, es va retirar a Versailles on va gaudir d'un retir confortable gràcies a les múltiples pensions que va rebre. Va ser a Versailles on va morir el juliol de 1744.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
L'Europe galante, opéra-ballet, 1697
Vénus, feste galante, 1698
Le Carnaval de Venise, 1699
Hésione, tragédie lyrique, 1700
Le destin du nouveau siècle. Opéra .1700
Aréthuse, opéra-ballet, 1701
Tancrède, tragédie lyrique, 1702
Les Muses, 1703
Télémaque, tragédie lyrique pastiche, 1704
Iphigénie en Tauride, tragédie lyrique, 1704
Alcine, tragédie lyrique, 1705
Hippodamie, tragédie lyrique, 1708
Les Fêtes vénitiennes, opéra-ballet, 1710
Idoménée, tragédie lyrique, 1712
Télèphe, tragédie lyrique, 1713
Énée et Didon, fête musicale, 1714
Camille, reine des Volsques, tragédie lyrique, 1717
Les Muses rassemblées par l'Amour, idylle en musique, 1723
Les Sauvages, 1729
Achille et Déidamie, tragédie lyrique, 1735

Cantatas and airs:
Cantates françoises, 1v, insts … livre premier (1708/R1990 in ECFC, ii):
Hébé, L’heureux jaloux, Didon, Daphné, Arion, Les femmes
Cantates françoises, 1v, insts, avec un duo … livre second (1714/R1990 in ECFC, ii):
Les heureux époux, Silène, Achille oisif, La dispute de l’Amour et de l’Hymen, La danse de Flore, Enée et Didon, duo
Cantates françoises, 1v, avec simphonie et sans simphonie … livre troisième (1728/R1990 in ECFC, iii):
L’heureux moment, Les caprices de l’Amour, La colère d’Achille, Les plaisirs de la campagne, Le papillon, Le jaloux, Le lys et la rose
La guerre, cant., 1v, insts (n.d.)
Silène et Bacchus, cant., perf. Paris Opéra, Oct 1722, lost

Airs and sacred contrafacta in the following collections:
Airs italiens … danses au Prologue et dans l’acte du Bal des Fêtes vénitiennes (n.d.);
Airs nouveaux … de Messieurs Campra et Batistin … chantez … pendant les représentations de Thétis et Pelée (1708);
Airs spirituels des meilleurs auteurs, ii (1701);
Concerts parodiques (1721–32);
Duo choisis de brunettes (1728–30);
La lire maçonne (The Hague, 1763);
Les parodies du nouveau théâtre italien (1731–8);
Les parodies nouvelles et les vaudevilles inconnus (1730–37);
L’imitation de Jésus-Christ (1727);
Mercure de France (Jan 1722, March 1730, April 1733);
Meslanges de musique latine, françoise et italienne (1725–7);
Nouveau plaisir des dames (n.d.);
Nouveau recueil de chansons choisies (The Hague, 1726–43);
Nouveau recueil de dance de bal (1712);
Nouvelles poésies morales (1737);
Nouvelles poésies spirituelles et morales (1730–37);
Recueil d’airs ajoutez à différents opéra (1710–34);
Recueil d’airs sérieux et à boire (1698, 1700–20; Amsterdam, 1707–9);
Recueil de dances (1704);
Recueil des meilleurs airs italiens (1703–8);
Second recueil des nouvelles poésies spirituelles et morales (1731)

Vocal religiosa:

Missa, 4vv, cui titulus Ad majorem Dei gloriam (1699); ed. La Montagne (Paris, 1952), ed. E. Lemaître (Paris, 1991)

[14] Motets, 1–3vv, bc, livre premier (1695):
Paratum cor meum;
O sacrum convivium, C lxiii;
Quemadmodum desiderat cervus, C lvi;
Salve regina;
Laudate Dominum;
Insere Domine;
Exurge Domine;
Laudabit usque ad mortem;
Diligam te Domine;
In Domino gaudebo;
Tota pulchra es;
In te Domine;
Dissipa Domine;
Quam dilecta

[12] Motets, 1–3vv, insts, bc … livre second (1699):
Jubilate Deo, C xxxii;
Ubi es Deus, C lxiii;
Ave regina coelorum;
Ecce quam bonum;
Florete prata;
Laudate Dominum;
Cantate Domino, ed. in HAM ii;
Cum invocarem;
Omnes gentes;
O Jesu amantissime;
Immensus es Domine;
Deus in adjutorium meum

[11] Motets, 1–2vv, bc … livre troisième (1703):
Confitemini Domino;
Benedicam Dominum;
O dulcis amor, C xvii;
Sub tuum praesidium;
Deus misereator nostri;
Pange lingua gloriosa;
Cari zephiri volate, 1v, 2 vn, bc;
Cantemus exaltemus;
Dominus regnavit;
In convertendo Dominus, chorus, insts;
Quis ego Domine

9] Motets, 1–3vv, sans symphonies et avec symphonies, livre quatrième (1706; rev. 2/1734 with 2 new motets: Benedic anima mea; Domine salvum fac):
Beatus vir;
Domine
Dominus noster, K iii;
Regina coeli;
Quam dulce est, C vi;
Beati omnes;
Exaltabo te, C ix;
Cantate Domino;
Dialogue de l’amour divin et de l’âme;
Salvum me fac Deus

[10] Motets, 1–3vv, insts … cinquième livre (1720, rev. 2/1735 with 2 new motets: Alma Redemptoris mater; Sub tuum praesidium):
Domine quis habitabit;
Eructavit cor meum;
Nisi quias Dominus;
Ecce ego Domine;
Nunc dimittis;
Coeli enarrant;
Venite exultemus Domino;
Domini est terra;
Domine in virtute tua;
Ecce panis angelorum

Recueil des motets (1703) [= bks 1–3];
Recueil de motets (1712) [= bks 1–4];
Recueil des 60 motets (1735) [= bks 1–5]
[2] Pseaumes mis en musique à grand choeur … livre premier (1737): Notus in Judea Deus, Benedictus Dominus
[2] Pseaumes mis en musique à grand choeur … livre second (1738): Deus in nomine tuo, Cantate Domino canticum novum

Others:
Messe de requiem, c1722, F-Pn; ed. H.A. Durand (Paris, c1957), ed. E. van Straaten (Paris, 1983)
Plainsong mass in Messes de divers auteurs, Pn

25 grand motets, Pc:
In convertendo, 1703, rev. 1726;
Confitebor tibi, 1706, rev. 1722;
Nisi Dominus, 1712, rev. 1722;
Beatus vir, 1713, rev. 1722;
Laudate pueri, 1716;
O panis Deus, 1722;
De profundis, 1723, ed. H.A. Durand (Paris, c1960);
Deus in adjutorium, 1723;
Ecce panis angelorum, 1723, ed. L. Boulay (Paris, c1962);
Pange lingua, 1723;
Sacris solemnis, 1723;
Regina coeli, 1724;
Miserere mei, 1725, rev. 1726;
O filii, c1725;
Omnes gentes, 1725, ed. H.A. Durand (Paris, c1960);
Deus noster refugium, 1727, ed. B. Lespinard (Paris, 1993);
Lauda Jerusalem, 1727;
Te Deum, 1729, ed. L. Boulay (Paris, c1960);
Eructavit cor meum, 1733;
Cum invocarem, 1734;
Jubilate Deo, 1736;
Coeli enarrant, 1737;
Magnus Dominus, 1737;
Benedicam Dominum, 1739;
Deus judicium tuum, 1741

7 motets, S, B, Pn:
Usquequo avertis, 1700/1713;
Confitebor tibi, 1706, rev. 1722;
Laetatus sum, 1713;
Nisi Dominus, 1712, rev. 1722;
Beatus vir, 1713, rev. 1722;
Laudate pueri, 1713;
Magnificat, 1716;

5 anon. others in same MS possibly by Campra:
Audite insulae, 1713;
Cantate Domino, 1713, rev. 1722;
In exitu Israel, 1713, rev. 1722;
In nomine Jesu;
Veni Creator Spiritus, 1713

7 motets in Motets divers de Campra, Pellegrin, Gilles, AIXm:
Dixit Dominus (grand motet), 1716;
Dixit Dominus (petit motet), 1716;
Ecce panis angelorum, 1723;
Beatus vir;
Confitebor tibi Domine;
Magnificat;
Nisi Dominus

4 motets in Receuil de motets de differents autheurs, AIXm:
Usquequo Domine, 1716;
Confitemini Domino, 1716–22;
Cum invocarem, 1716–22;
Deus in adjutorium, before 1717

6 extracts in Récits et duo de M. Delalande, Pn:
Usquequo avertis;
Noel;
Deus noster refugium;
Suscepit Israel (from the Magnificat);
Vanum est nobis (from Nisi Dominus);
Fluminus impetus (from Deus noster refugium)
Isti sunt agni novelli (motet), 1716, Pn
Iste est vas electionis (motet), 1716, Pn

Copies of printed motets, F-AIXm, Pc, Pn; US-BEm;
Some other motets listed above may be duplicates.

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Aquilon; Sebastien Mahieuxe (conductor)

RECICLASSICAT: CAMPRA, André (1660-1744)
AMAZON: CAMPRA, A. - Motets pour Notre Dame de Paris
IMSLP: André Campra (1660-1744)

CPDL: André Campra (1660-1744)

SPOTIFY: CAMPRA, A. - Motets pour Notre Dame de Paris



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAMPRA, André (1660-1744) - Motets

Obra de Gérard de Lairesse (1640-1711), pintor holandès (1)

- Recordatori d'André Campra -

En el dia de la celebració del seu 353è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Gérard de Lairesse (Lieja, 1640 - Amsterdam, 1711) va ser un pintor holandès, últim mestre rellevant del barroc de l'esmentat país. És més cèlebre actualment pel retrat que li va fer Rembrandt que pel seu propi art, però va gaudir de renom en la seva època, la segona meitat del segle XVII, quan la pintura holandesa donava símptomes de decadència després de la mort de les seves màximes figures. Nascut a Lieja, es va instal·lar a Amsterdam el 1665. Aquell mateix any, Rembrandt va pintar el seu cèlebre retrat (Nova York, Metropolitan Museum of Art), que ens el mostra malaltís, amb el nas deforme i demacrat, a causa d'una sífilis congènita. Malgrat la seva delicada salut, Lairesse va arribar a viure 70 anys. L'art de Lairesse es mou en una línia classicista, lluny de la tradició holandesa i més pròxim a la pujant pintura cortesana francesa. De fet, Lairesse va contribuir a la penetració del gust francès a Holanda. Àlies El Poussin holandès, i fins i tot comparat amb Rafael Sanzio, Lairesse va produir majorment pintures de gran format, de mitologies i al·legories, encara que també va tocar temes de la Bíblia, si bé dins de la mateixa estètica artificiosa i monumental. El seu estil sembla derivar de múltiples artistes italians i francesos d'una generació anterior, com Salvatore Rosa, Giovanni Benedetto Castiglione, Carlo Maratta i el ja esmentat Poussin, i connecta encara més amb contemporanis seus com Charles Le Brun i Sebastiano Ricci. Es poden esmentar obres com ara: Al·legoria dels cinc sentits, de 1668 (Glasgow), Al·legoria de la llibertat del Comerç (la Haia, Palau de la Pau) i Venus presentant les armes a Eneas (Anvers, Museu Mayer Van Der Bergh). Encara que va pintar amb evident solvència, Lairesse no va ser tan hàbil en el color com en el dibuix. Va introduir tons metàl·lics per mitjà d'una pinzellada polida, creant contrasts una mica durs. La seva tasca com a gravador és potser més estimada. El 1690, Lairesse va quedar cec, per la qual cosa a partir de llavors es va dedicar a la teoria artística. Els seus escrits es van recopilar als llibres Fundació del dibuix (1701) i El gran llibre de la pintura (1707). 

Font: En català: Gérard de Lairesse (1640-1711) - En castellano: Gérard de Lairesse (1640-1711) - In english: Gérard de Lairesse (1640-1711) - Altres: Gérard de Lairesse (1640-1711)

---

Parlem de Música...

André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 - Versalles, 29 de juliol de 1744) fou un compositor francès. Aquest famós compositor florí en el període comprès entre Lully i Rameau. Féu els primers estudis musicals sota la direcció de Guillem Poitevin, beneficiat de l'església metropolitana del Salvador; molt jove encara, fou mestre de capella de la catedral de Toló (1679), més tard de la d'Arle (1681) i finalment de la de Tolosa de Llenguadoc (1683), el 1694 es traslladà a París per desenvolupar idèntiques funcions a l'església dels jesuïtes i poc després a la Catedral de Nôtre-Dame. Com que aquest càrrec l'impedia dedicar-se a la composició i direcció d'òperes renuncià a ell, després d'haver-ne estrenat dues amb gran èxit, emprant el nom del seu germà Josep. El 1722 va obtenir el nomenament de mestre director de la capella reial. En elles destaca principalment com a compositor inspirat en les escenes idíl·liques, ratllant a gran altura en les circumstàncies passionals, que brillen especialment en Idomenée. Amb L'Europe galante presentà un nou gènere de composicions que participava de l'òpera i el ball, i que es va anomenar òpera-ballet. Les seves composicions, fàcils i elegants, són un model de l'art delicat i lleuger del segle XVIII. A més de les òperes citades se li deuen gran nombre de composicions destinades en la seva major part a les festes que celebrava la cort a Versalles, de les quals malgrat que se n'han perdut moltes, es publicaren tres llibres de cantates (1708-28), cinc llibres de motets (1695-1720) i quatre misses (1700). Entre les obres més notables en el gènere teatral hi figuren: Venus (1698); Le Destin du nouveau siècle (1700); Les fêtes de Corinthe (1717); Le Génie de la Bourgogne (1732) i Les noces de Venus (1740). Algunes de les òperes de Campra figuren en la col·lecció dels Chefs d'oeuvre de l'Opera français, de Michaelis.

Font: En català: André Campra (1660-1744) - En castellano: André Campra (1660-1744) - In english: André Campra (1660-1744) - Altres: André Campra (1660-1744)

---

Parlem amb veu pròpia...

Entre l'abans i el després musical a França, és a dir, entre Lully i Rameau, van existir una sèrie de compositors més o menys il·lustres que van marcar un dels períodes més daurats i fulgents de la música francesa. Gilles, Delalande, Dumont, Dauvergne, els Couperin o el mateix Campra, entre molts altres, en foren alguns dels seus representants més respectats. I tots ells, molt sovint, pensaven i creaven la seva música en nom d'un rei omnipotent, el gran Lluís XIV. Si bé el nom de Campra pot resultar desconegut per molts neòfits, el cert és que va ser un músic de gran talent, emmarcat en la tradició musical de Lully i treballador incansable, tant de les més diverses esglésies com d'alguns dels teatres més importants de França. La seva especialitat fou la lírica a una, dues o tres veus. La seva obra, per tant, està focalitzada quasi en exclusiva a la música vocal fos aquesta profana, amb múltiples òperes, o religiosa, amb misses, cantates i motets. D'estil francès, amb versatilitat i encant, la majoria dels Motets de Campra són a una veu tot i que, com podrem comprovar, n'escoltarem també a dos i tres veus. Instrumentalment, alguns són amb continuo i altres demanden més presència de violins i flautes. El resultat, tant per la interpretació com per la pròpia partitura, és molt expressiu, amb detalls vocals i instrumentals exquisits i molt característics de l'escola francesa d'aquell temps. Un regal deliciós i una mostra de l'art refinat i rococó de Campra a qui avui recordarem amb especial il·lusió!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Peter Harvey (Baix), Philippa Hyde (Soprano), Rodrigo del Pozo (Contralt); Canzona Ensemble
RECICLASSICAT: CAMPRA, André (1660-1744)
AMAZON: Andre Campra: Motets
IMSLP: André Campra (1660-1744)

CPDL: André Campra (1660-1744)

SPOTIFY: Philippa Hyde – André Campra, Motets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAMPRA, André (1660-1744) - Messe "Reges terrae"

Obra de Claude Monet, pintor francès del segle XIX

---

André Campra (1660-1744) compositor francès nascut a Aix en Provence. Analitzant la setmana que finalitza me'n adono, inesperadament, que he dedicat una integral, exceptuant ahir tot i que Wilms també va néixer a Alemanya, als compositors germànics. Ni premeditació ni afinitat amb la senyora Merkel han causat aquest despropòsit monotemàtic. Per tant, avui ho remeiarem amb la música d'un compositor del nostre veïnat francès. Conegut nostre en qualsevol cas ja que del estimat André Campra ja n'havia parlat en relació amb una obra lírica, el Confitebor tibi domine. Campra va néixer en el sí d'una família amb saviesa musical derivada de l'activitat com a violinista del seu pare el qual seria el primer en endegar i transmetre l'amor i la professió al seu fill. Bones venes i enèrgica sang ja que amb només 19 anys seria nomenat mestre de capella de la Catedral de Toló. Seria el primer d'una sèrie de successius càrrecs, sempre com a mestre de capella, per diferents ciutats i geografies de territori francès, fins a establir-se, definitivament, a París i a la seva preciosa Catedral. No obstant, tot i l'enorme privilegi pel significat del càrrec, Campra renunciaria ja que a ell el que li agradava era la composició d'òperes cosa que en una església, tot i el seu evident disgust, no podia fer. De fet, si analitzem la seva producció el gènere que tractaria amb més delicadesa i voluntat seria, seguint el passos del seu paisà Jean Baptiste Lully, la òpera. No obstant, l'empatx eclesiàstic que va tenir els primers anys no van representar un impediment a l'hora de pensar, escriure i interpretar música religiosa. Ans el contrari, gran part del seu repertori "secundari" n'és, amb estil propi, la música sagrada. De fet, fou un innovador en certa forma tot incorporant els violins que, tot i que ens pugui semblar sorprenent, en aquell temps no s'utilitzaven a les esglésies per ser instruments de "carrer", despectivament parlant. Per tant, en una data indeterminada de principis del segle XVIII hauríem de situar la preciosa missa a dos veus, violins i continuo Reges terrae (missa dels Reis de la Terra). Una obra totalment barroca on dos veus, un baix i una soprano, dialoguen emotivament sense els cors característics de la potent escola alemanya i orientada a la més intima de les celebracions. No la podem estructurar ni pensar a la manera catòlica ja que no presenta els característics cinc moviments dels oficis tradicionals. En essència, és un trasllat de ple al barroc sense però(s) que valguin. Penúltim diumenge de mes amb els sentits expectants a unes merescudes, o no, vacances. En qualsevol cas, la música estarà sempre present ja que la nostra ànima i el nostre esperit sant no poden i, el que és més important, no volen ni voldran mai prescindir del plaer que només l'art, en totes les seves expressions, ens pot transmetre!

A la interpretació la soprano Noemi Remi, el baix François Bazola, amb Le Concert Baroque i la direcció de Dominique Serve.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 – Versalles, 29 de juliol de 1744)
RECICLASSICAT: CAMPRA, André (1660-1744)

FNAC: CAMPRA, A.: Motets / Messe, "Reges terrae"

IMSLP: André Campra (1660-1744)

CPDL: André Campra (1660-1744)

SPOTIFY: Le Concert Baroque – Petits motets

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAMPRA, André (1660-1744) - Confitebor tibi domine

Moises obrint la roca, obra de Conrado Giaquinto, pintor italià contemporani d'A. Campra

---

André Campra (1660-1744) compositor francès nascut a Aix en Provence. Ens traslladem, de nou, a França per a conèixer un artista que cronològicament situaríem entre Lully i Rameau. Com ells, el seu gènere principal fou la òpera tot i que en aquell temps se'n deien drames o tragèdies líriques. Tot i això, els seus inicis ho va fer en el món del motet religiós adquirint una refinada admiració per la pulcritud dels seus abundants treballs en aquest camp. No obstant i ràpidament, va emigrar de gènere tot popularitzant una variant del lirisme, la l'òpera ballet la qual ja havia viscut un període esplendorós amb Lully. Fill d'organista, va rebre les primeres i prematures instruccions musicals de la mà paterna i principalment amb material de connotacions eclesiàstiques. Avui recuperarem una de les seves refinades obres de la seva prolífica col·lecció de motets en honor al Santíssim. Concretament, el seu Confitebor tibi Domine, una obra de la qual existeixen certes discrepàncies en relació a la seva composició. Uns parlen de l'any 1706 i altres de 1722... sigui com sigui, és una obra acadèmicament impecable i eminentment barroca. Una composició molt elegant, amb un cor de cinc parts, quatre solistes i una petita orquestra de corda amb acompanyament discontinu de flautes i la sonoritat desdibuixada d'algun oboè. Senzill, minimalista en certs moments però testimoniatge d'un període d'un país que reescrivia la història de la música de forma singular en dissonància aparent amb la descomunal escola alemanya i la exuberant passió instrumental italiana de l'època.

Ens l'interpreta el conjunt instrumental i vocal de Le Parnasse Français. 

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 – Versalles, 29 de juny de 1744)

IMSLP: André Campra (1660-1744)

CPDL: André Campra (1660-1744)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!