Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gyrowetz A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gyrowetz A.. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de febrer del 2025

JIROVEC, Vojtech Matyáš (1763-1850) - Concerto pour le Forte Piano (1796)

Unknown artist (19th Century) - Portrait of Adalbert Gyrowetz


Vojtech Matyáš Jírovec (1763-1850) Work: Concerto (F-Dur) pour le forte-piano
avec accompagnement ... œuvre 26 (1796)
Performers: Mary Louise Boehm (1924-2002, pianoforte, 1835); Amsterdamer Kammerensemble;
Kees Kooper (1923-2014, conductor)

---


Bohemian composer and conductor. His father, a choirmaster, taught him singing and the violin and he later studied the organ and thoroughbass with Haparnorsky, a church organist and composer. Then he studied philosophy and law in Prague. He subsequently became secretary to Count Franz von Funfkirchen, to whom he dedicated his first six symphonies, a set in Haydnesque style (1783). He was also a member of his private orchestra. During his first visit to Vienna, in either late 1785 or 1786, he made the acquaintance of Joseph Haydn, Carl Ditters von Dittersdorf, Johann Georg Albrechtsberger and Wolfgang Amadeus Mozart; he developed a warm relationship with Mozart, who performed one of his symphonies at a subscription concert. He then became secretary and music master to Prince Ruspoli, who took him to Italy. While in Rome (1786-87), he composed a set of six string quartets, the first of his works to be published. After leaving Ruspoli's service, he studied with Giovanni Paisiello and counterpoint with Nicola Sala in Naples. He made a brief visit to Paris in 1789, and then proceeded to London, where he met and befriended Joseph Haydn, who was also visiting the British capital. During his London sojourn, he was commissioned by the Pantheon to write an opera, 'Semiramis'. Unfortunately, the theatre burnt down in January 1792, and his music was either destroyed or never completed. He returned to the Continent in 1793; in 1804 he became composer and conductor of the Vienna Hoftheater, where he produced such popular operas as 'Agnes Sorel' (1806) and 'Der Augenarzt' (1811). He also wrote 'Il finto Stanislao' (1818), to a libretto by Felice Romani, which Giuseppe Verdi subsequently used for his 'Un giorno di regno'. He likewise anticipated Richard Wagner by writing the first opera on the subject of Hans Sachs's life in his 'Hans Sachs im vorgerückten Alter' (1834). He retired from the Hoftheater in 1831, and his fame soon dissipated; he spent his last years in straitened circumstances and relative neglect, having outlived the great masters of the age. As a composer, he was very prolific and his music includes 28 operas, 17 ballets, 11 Masses, two vespers, numerous other shorter sacred works, around 60 symphonies (of which 40 were published), two keyboard concertos and three sinfonia concertantes, three flute quartets, around 60 string quartets, 30 trios, 40 violin sonatas, 47 Lieder, and other smaller chamber works. Although he was best known during his early career as a composer of symphonies whose progressive structure, good sense of melody, and interesting orchestration were lauded, his later career after 1800 involved the stage, for which he composed nationalist works such as the mentioned 'Hans Sachs im vorgerückten Alter'. 

dimarts, 19 de març del 2013

GYROWETZ, Adalbert (1763-1850) - Divertissement, Op.50

Hubert Robert - Architectural Fantasy 1760
Obra d'Hubert Robert (1733-1808), pintor i gravador francès.


- En record del 163è aniversari del decés d'Adalbert Gyrowetz -



Adalbert Gyrowetz (1763-1850) compositor i organista txec nascut a České Budějovice. Canviem de latitud i situem-nos a la preciosa bohèmia musical per a descobrir-hi i celebrar-ne l'efemèride pertinent d'un dels seus innombrables autors. Efectivament, avui es commemora l'aniversari de la mort de Gyrowetz o, millor diem-ho bé, Jirovec. En qualsevol cas, Jirovec o Gyrowetz va palpar la música des de ben petit gràcies a la pertinent labor organística del seu pare amb qui la motivació per aquest art rebria un impuls definitiu ja que seria ell l'encarregat de dotar-lo intel·lectualment en aquest sentit. Una intel·ligència musical que complementaria a la Universitat de Praga tot estudiant Filosofia i Dret i en un any, aquest 2013, en què celebrem, també, el 250è aniversari del seu naixement. Si bé es coneixen pocs detalls dels seus compassos inicials, pel que sembla va passar la major part de la seva vida en un centre artístic de primer nivell del qual no ens cansarem de fer-ne referències tantes vegades com calgui. Em refereixo a Viena, on treballaria durant el període més productiu com a compositor i director d'orquestra del teatre de la Cort. El seu estil, tot i divagar ideològicament pels constants canvis de models i formes, va beure d'unes fonts clares i espacialment properes. Mozart, Haydn i posteriorment Beethoven, tenint en compte els 87 anys de vida de Gyrowetz, el van fer partícip d'un estil prou variat tot i que amb la idea ferma i fidel, talment com podrem comprovar, al classicisme virtuós i de galanteria impecable de finals del XVIII i principis del XIX. Curiosament, un dels seus gèneres més populars i prolífics d'un repertori molt extens fou l'òpera. És sorprenent que sigui així perquè desconec, a dia d'avui, si existeix la més mínima edició al respecte. No en va, una trentena d'òperes formen part del seu llegat, unes 60 simfonies, multitud de música de cambra, sonates i, atenció, silenci absolut en relació a la seva abundant música religiosa... llàstima. I ja que no tenim referències vocals de Gyrowetz, farem una mirada al seu catàleg instrumental per tal de recuperar dues de les seves obres de mètode, estil i formes clàssiques hereves del seu admirat Haydn. D'entrada, el seu Trio de piano en Re menor número 2 opus 14 que ens servirà de bella introducció per al seu Divertiment en La major opus 50 per a flauta, violoncel i piano. I ja que parlem d'un autor que entre els seus estudis hi va figurar la Filosofia, em ve al cap la recurrència amb la què sovint em trobo, i sota el judici retòric (im)pertinent de "per què serveix la filosofia" , quan intento promoure el valor subjacent, la potència intel·lectual que aquesta és capaç de transmetre i la importància que ha de tenir en el nostre dia a dia. No ja com a model teòric, camp base o conveni marc, que també, ni com a metodologia per tal de posar en qüestió la vida, l'univers o l'essència intrínseca de tot plegat sinó com a eina eficaç per tal d'albirar nous camins i colors, per tal de crear alternatives vàlides i efectives i possiblement més humanes que contrarestin la profunda crisi de valors en la que passivament ens trobem immersos... paraules al vent. Celebro al Gyrowetz músic i compositor però també celebraré efusivament que un dels seus camins fos el diàleg amb la filosofia... acadèmica, històrica o amb sí mateix!

El trio de piano ens l'interpreta el conjunt Trio Fortepiano.

El divertiment ens l'interpreta Gotz Teutsch al violoncel, Eckart Haupt a la flauta i Arkadi Zenziper al piano.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!