Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boccherini L.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boccherini L.. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de febrer del 2026

BOCCHERINI, Luigi (1743-1805) - Sinfonia a piu Stromenti (1771)

Fernando Brambila (1763-1834) - La Granja. Vista de la fachada principal del Real Palacio


Luigi Boccherini (1743-1805) - Sinfonia (C-Dur) 'SINFONIE | A | Plusieurs Instruments récitants |
COMPOSÉES | Pour S.A.R. L'Infant dom Louis d'Espagne ... Œuvre 16' (1771)
Performers: New Philharmonia Orchestra; Raymond Lеppаrd (1927-2019, conductor)

---


Italian composer and cellist. He was the third child of the musician Leopoldo Boccherini (1712-1766) and his wife Maria Santa, née Prosperi (?-1776). When he reached the age of 13, he was sent to Rome to study with the renowned cellist Giovanni Battista Costanzi, musical director at Saint Peter’s Basilica. In Rome Boccherini was influenced by the polyphonic tradition (i.e., music with two or more interweaving melodic parts) stemming from the works of Giovanni da Palestrina and from the instrumental music of Arcangelo Corelli. In 1757 Boccherini and his father were invited to play in the Imperial Theatre orchestra in Vienna. On his second journey to Vienna (1760), Boccherini, at 17, made his debut as a composer with his Six Trios for Two Violins and Cello, G 77–82. During his third stay in that city (1764), a public concert by Boccherini was enthusiastically received. In August 1764 he obtained a permanent position in Lucca with the local church and theatre orchestras. He was in Lombardy in 1765, in the orchestra of Giovanni Battista Sammartini. Through his association with this Milanese composer, the 22-year-old Boccherini strengthened the new “conversational” style of the quartet: the cello’s line was now as important as the counterpoint (i.e., the intertwining of independent melodic lines) of the violin and viola. Boccherini put together the first public string quartet performance, with an extraordinary string quartet made up of outstanding Tuscan virtuosos, including himself, Pietro Nardini, Nardini’s pupil Filippo Manfredi, and Giuseppe Cambini. After the death of his father (1766), Boccherini left Lucca for Paris, which was at that time particularly hospitable to Italian musicians. 

According to tradition, it was the Spanish ambassador to Paris who persuaded Boccherini to move (probably in 1768 or early 1769) to Madrid, where he began his long sojourn at the intrigue-ridden court of Charles III. The king’s brother, the infante Don Luis, conferred on him a yearly endowment of 30,000 reals as a cellist and composer. Boccherini first began writing string quintets during this period, and he also wrote his well-known Six String Quartets (1772). At about the same time, he married Clementina Pelicho, with whom he had five children. In 1785, when both Clementina and the infante died, the king granted him a pension of 12,000 reals, after which he was free to accept the patronage of (among others) Frederick William II of Prussia, who was an amateur cellist and well acquainted with Boccherini’s music. Boccherini married Joaquina Porreti in 1787. From 1787 to 1797 he may have been in Berlin, at a post provided by Frederick William II, although this position has not been adequately documented; it seems equally likely that he remained in Spain. In 1798 the new king of Prussia refused to extend Boccherini’s pension, the duchess of Osuna (another important source of income) moved to Paris, and Boccherini’s financial distress was aggravated by poor health. His life was further saddened by the death of two of his daughters in 1802 and the death of his second wife and a third daughter in 1804. Reportedly, he was by then living in near poverty, although his financial plight may have been exaggerated. Certainly, however, his own health suffered from his personal losses, and he died in 1805 of a long-standing respiratory ailment. 

diumenge, 19 de febrer del 2023

BOCCHERINI, Luigi (1743-1805) - Kyrie e Gloria à 4 voci

Pompeo Batoni (1708-1787) - Luigi Boccherini playing the violoncello


Luigi Boccherini (1743-1805) - Kyrie e Gloria à 4 voci
Performers: Svetla Krasteva (soprano); Fernanda Piccini (contralto); Manuel Beltrand Gil (tenor); Duccio Dal Monte (bass); Capella 'S. Cecilia'; Orchestra da Camera del Teatro del Giglio di Lucca; Gianfranco Cosmi (conductor)

---


Italian composer and cellist. He was the third child of the musician Leopoldo Boccherini (1712-1766) and his wife Maria Santa, née Prosperi (?-1776). Leopoldo's activities as a singer, and from 1747 as a second double bass player in the Cappella Palatina, allowed the family only a modest standard of living in their home town of Lucca. Thanks to intensive parental encouragement, the Boccherini children developed their considerable artistic talents early: Luigi's elder brother Giovanni Gastone (1742-c.1800) began a career as a ballet dancer in 1756 and from 1773 was ‘dramatic poet’ (Theatraldichter) at the Burgtheater in Vienna, where he worked with Calzabigi and made a name as librettist for comic operas (including works by Antonio Salieri and Florian Gassmann) and for Joseph Haydn's oratorio Il ritorno di Tobia of 1775. Luigi's elder sister Maria Ester (1740-c.1800) became a popular and successful solo dancer while she was still very young at the Burgtheater, where she worked with Gluck. Luigi's sister Anna Matilde (1744-?) was a ballet dancer in Vienna and his sister Riccarda (1747-?) an opera singer, appearing in Florence in 1777. He probably had his first musical education from his father, as was usual in musicians' families. He attended the archiepiscopal Seminario di S Martino in Lucca as a day pupil from about 1751 to 1753 and received a comprehensive musical training from the maestro di cappella and cellist Domenico Francesco Vannucci, including tuition in singing and cello playing. In 1753 he went to study in Rome, where G.B. Costanzi is said to have been his teacher. It is not known exactly how long he remained there, but he was back in Lucca by the summer of 1756, making his début on 4 August 1756 with a cello concerto. Through the sympathetic support of Giacomo Puccini, maestro di cappella of the Cappella Palatina and organist at S Martino, he made a number of further appearances on local occasions involving sacred music and at other festivities.

Judging by the fees he commanded, the young Boccherini must already have been regarded as one of the city's outstanding musicians. By 1761 he set off on a tour of Europe as a virtuoso. By 1768 he intended to make his reputation in London but was diverted to Madrid on the invitation of the Spanish ambassador, where he was employed as musical director for the Infante Don Luís Antonio de Borbón. In 1770 he was named as compositor y virtuoso da camera, and for the next 15 years he followed his patron to various country estates and homes in Boudilla del monte, Olias- Velada-Cadalso, and Arenas de San Pedro, where he composed the greater portion of his chamber music. Returning to Madrid in 1785 he conducted the private orchestra of the Duke of Ossuna, as well as the Real Capilla until 1799, when Spain was occupied during the Napoleonic wars. In 1786 he was appointed as chamber composer to Friedrich Wilhelm II of Prussia, who bestowed upon him an annual pension, even though there is no evidence that Boccherini ever traveled to Potsdam in person. By 1802 he obtained the patronage of Lucien Bonaparte, which allowed him to continue his duties, although economic circumstances appear to have been difficult. Boccherini, whose music was published in Paris and elsewhere and widely distributed throughout the world, can be seen as one of the most popular composers of the last half of the 18th century. His style was known for its fluid melodic lines, advanced sense of harmony, innovative forms and structure, and rhythmic drive. He often used Spanish rhythms and dances in his music, and he was often compared with Joseph Haydn as one of the most progressive composers of the period. He left over 500 compositions.

diumenge, 28 de maig del 2017

BOCCHERINI, Luigi (1743-1805) - Missa

Neapolitan School, 18th Century - The Madonna
Obra d'autor anònim de l'Escola d'Art Napolitana.

- Recordatori de Luigi Boccherini -
En el dia de la commemoració del seu 212è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

---

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Luigi Boccherini (Lucca, 19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Va iniciar els seus estudis amb l'abat Vanucci al seminari de la seva ciutat natal i els va continuar a Roma, dedicant-se al mateix temps al violoncel i a la composició. Havent tornat a Lucca, va conrear amistat amb el violinista Filippo Manfredi, amb qui va emprendre una gira artística que va durar diversos anys. El 1768 va arribar a París, on va rebre una bona acollida i on va publicar les seves primeres obres de cambra. El 1769, sempre amb Manfredi, es va traslladar a Madrid, convidat per l'ambaixador d'Espanya a París. Allà va obtenir el qualificatiu de "compositor i virtuós de cambra" de l'infant Lluís Antoni, germà del rei, en un càrrec que va preservar fins a la mort del seu protector el 1785. A partir d'aleshores, va treballar al servei de Frederic Guillem de Prússia, qui l'hi havia conferit el títol de compositor de cambra amb una pensió anual. La mort de Frederic Guillem el 1797 va precipitar un ràpid deteriorament econòmic de Boccherini si bé a partir del 1799 va poder recuperar certa estabilitat gràcies a la protecció que va rebre de Luciano Bonaparte, a qui en agraïment va dedicar nombroses obres. No obstant, la fugida de l'ambaixador francès de Madrid va provocar la pèrdua del seu darrer suport econòmic per la qual cosa Boccherini va viure els darrers anys en l'extrema pobresa. Com a compositor, tot i la fama que va assolir gràcies especialment a la seva obra de cambra i simfonies, va viure a l'ombra dels grans autors neoclàssics i la seva obra, després de la seva mort, va caure en l'oblit. Va morir a Madrid el maig de 1805.

Matthaus Seutter - Madritum sive Mantua Carpetanorum celeberrima Castiliae Nova Civitas et Monarcharum Hispanicorum magnificentissima Regia seds sumtib, et cura (c.1730)
Matthaus Seutter (1678-1757) - Madritum sive Mantua Carpetanorum celeberrima Castiliae Nova Civitas et Monarcharum Hispanicorum magnificentissima Regia seds sumtib, et cura (c.1730) (2)

Font: En català: Luigi Boccherini (1743-1805) En castellano: Luigi Boccherini (1743-1805) In english: Luigi Boccherini (1743-1805) - Altres: Luigi Boccherini (1743-1805)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Svetla Krasteva (soprano); Fernanda Piccini (contralto); Manuel Beltrand Gil (tenor); Duccio Dal Monte (bass); Capella 'S. Cecilia'; Orchestra da Camera del Teatro del Giglio di Lucca; Gianfranco Cosmi
RECICLASSICAT: BOCCHERINI, Luigi (1743-1805)
AMAZON: Boccherini - Missa & Symphony
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Boccherini - Missa & Symphony



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 5 de febrer del 2013

BOCCHERINI, Luigi (1743-1805) - Six Sonates pour le Clavecin

Johannes Vermeer - De liefdesbriet
Obra de Johannes Vermeer (1632-1675), pintor holandès.





Luigi Boccherini (1743-1805) compositor i violoncel·lista italià nascut a Lucca. Repassant la història d'aquesta espai i el registre de compositors dels quals ja he parlat amb anterioritat, m'he adonat que en el cas del simpàtic italià, expert violoncel·lista, era considerable el temps que no l'hi dedicava una entrada. I ja que d'aquí pocs dies celebrarem el seu 270è aniversari de naixement, aprofitaré la ocasió per esmenar, com bonament pugui, aquest greuge imperdonable vers un dels autors italians més importants i elegants del segle XVIII. I com que Boccherini no és ni resulta desconegut en un ambient com el nostre, recordarem breument la seva figura i la seva biografia molt relacionada, cal dir-ho, amb la del nostre idíl·lic i plaent país. Perquè el cas de l'italià i com molts dels seus contemporanis, entre ells Domenico Scarlatti o Gaetano Brunetti, fou el d'un emigrant adoptat artísticament a Espanya. Si bé actualment parlem sovint, en termes econòmics i laborals, de mobilitat geogràfica el cert és que durant el segle XVIII, tot i les penúries inherents de qualsevol viatge, hi va haver-hi, si més no artísticament, una autèntica deslocalització d'artistes de les més diverses geografies a unes altres potser atrets pel clima, les platges, els emoluments o la bellesa plàstica dels seus habitants... fos com fos, Boccherini va instal·lar-se a Madrid, sota protecció reial i gràcies a la pertinent intervenció del seu col·lega de quartet musical i violinista Filippo Manfredi, fins a l'últim dels seus dies. En aquell paisatge aristocràtic madrileny, tot i la indiferència artística i cultural de bona part de la monarquia espanyola d'aquell temps, el cert és que Boccherini va desenvolupar una carrera brillant. Tanta fou la llum del seu ressò que ben aviat van sorgir les enveges i les turbulències que, de mica en mica i de forma inexorable, acabarien afectant la seva vida i el seu benestar tot produint en ell tal ennuegament que acabaria profundament arruïnant i malvenent les seves obres a compositors forans. Va morir en l'extrema pobresa tot i l'extrema qualitat d'un repertori tant exuberant com extens... podem trobar-hi simfonies, gran quantitat de música de cambra, algun exemple d'oratori i de música religiosa, una sarsuela i un volum important de sonates per a violoncel, entre d'altres. Per tant, celebrarem a Boccherini recuperant, evidentment, una mostra del seu art amb el violoncel. Ara bé i ja que en aquest espai gaudim de la música però gaudim, també, del descobriment permanent d'aquelles obres desconegudes i amagades en les profunditats del baül dels tresors, recuperarem en primícia una de les seves sèries de sonates exclusives per a clavecí. Per tant, d'entrada un parell de sonates de clavecí que demostren un virtuosisme potent d'un intèrpret expert amb el violoncel. I ja que en parlem, una sonata per a violoncel i guitarra en Sol major marca de la casa. L'art de Boccherini és mundialment reconegut i admirat. Les seves formes galants inductores, conjuntament amb les de tota una sèrie de compositors del seu temps, d'allò que musicalment coneixem amb el nom de classicisme, van posar les pautes d'una metodologia clara, transparent i que avui dia nosaltres en gaudim amb certa nostàlgia. Un record que per a nosaltres, ciutadans de la postmodernitat pot, aparentment, semblar arcaic tot i que possiblement les bases filosòfiques d'aquell model cultural van ser tant potents que la seva energia ens omple de joia, encara, a dia d'avui. Tant de bo, així sigui per sempre!

La clavecinista Anne Robert ens interpreta les sonates de clavecí.

Les sonates de violoncel ens les interpreta Sebastian Comberti al violoncel, amb Elizabeth Kenny a la guitarra i amb Ruth Alford al violoncel.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Boccherini: Six sonates pour le clavecin

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 15 de novembre del 2011

BOCCHERINI, Luigi (1743-1805) - Overture & Symphonie

Chardin Jean-Simeon - Still Life with Attributes of the Arts
Obra de Jean Siméon Chardin, pintor francès coetani de L. Boccherini





Luigi Boccherini (1743-1805) compositor i violoncel·lista italià nascut a Lucca, coordenada geogràfica de la qual en parlàvem fa uns dies en relació a un altre compositor, F. Geminiani. Doncs bé, L. Boccherini va néixer en el si d'una família il·lustrada en les arts musicals i literàries. El seu pare era un brillant contrabaixista, el seu germà llibretista d'òperes de A. Salieri i de F.J. Haydn i la seva germana ballarina. En aquest context, és comprensible la seva dedicació a la música i en especial al violoncel. Del seu pare aprengué els primers compassos. El seu talent era innat i el van enviar a Roma per tal de desenvolupar la seva carrera musical i interpretativa. El seu talent amb el violoncel el van fer mereixedor, juntament amb el seu pare, d'un lloc a la respectada orquestra de la Cort Imperial d'Àustria, a Viena. Cansat de l'estil i formes vieneses, va tornar a la seva ciutat natal. Tanmateix, el relatiu estancament de la seva carrera el va dur, novament, de gira. Concretament a França on va conèixer l'ambaixador espanyol el qual li va demanar que es traslladés a Madrid sota el mecenatge i protecció del germà del rei Carles III. Gustosament va acceptar la suculent oferta i tot i que a Madrid hi va desenvolupar la major part de la seva carrera des de l'any 1768 fins a la seva mort, ho va fer amb grans daltabaixos en la seva estabilitat econòmica i emocional. Amic del pintor Goya, va ser una etapa realment prolífica i abundant que es posa de manifest en la seva obra. Tot i això, va morir en l'extrema pobresa i malvenent les seves composicions a un jove compositor de qui ben segur un dia en parlarem, Ignace Joseph Pleyel. Com hem dit, la seva obra és abundant i principalment instrumental en una època on, teòricament, no podies evolucionar ni brillar si no escrivies òperes cosa que ell no va fer exceptuant la sarsuela o òpera (fins i tot en això els experts no es posen d'acord) La Clementina, un parell d'oratoris i altra música sacre vocal. No obstant, el seu gènere fou, sens dubte, la música de cambra i instrumental, escrivint multitud de quartets de corda, quintets, concerts, sonates, simfonies, etc. En honor a aquest geni de la música contemporani dels grans mestres clàssics i que per sort no roman en l'oblit, he recuperat una de les seves simfonies, obres molt poc representades i escoltades actualment i que donen fe i testimonien l'estil clàssic de l'època. I de propina, l'obertura de La Clementina, la única sarsuela (o òpera segons es miri) que va escriure i que recomano vehementment!

La obertura ens la interpreta la Orchestra della Radiotelevizione della Svizzera Italiana i té una durada total de 6:13 minuts.

I la simfonia ens la interpreta la Deutsche Kamerakademi Neuss i té una durada total de 15:27 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Luigi Boccherini (Lucca, 19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805)
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!