Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homilius G.A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homilius G.A.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de desembre del 2021

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Weihnachtsoratorium (1777)

Louis Glackens (1866-1933) - Puck Christmas (1903)


Gottfried August Homilius (1714-1785) - Weihnachtsoratorium (1777)
Performers: Christiane Kohl (sopran); Annette Markert (alto); Marcus Ullmann (tenor); Tobias Berndt (bass); Sächsisches Vocalensemble; Virtuosi Saxoniae; Ludwig Güttler (conductor)

---


German composer, organist and Kantor. The son of a Lutheran pastor, he spent his childhood from 1714 in Porschendorf (Pirna district). After his father’s death in 1722 he attended the Annenschule in Dresden, where in 1734 he composed his earliest extant work, the cantata 'Gott der Herr ist Sonn und Schild'. He sometimes stood in for the organist at the Annenkirche, J.G. Stübner, who was probably his organ teacher. On 14 May 1735 he matriculated at Leipzig University in law; a class report from the professor A. Kästner (16 September 1741) reads: ‘For three years the candidatus juris has availed himself of my praelectionum iudicarum and striven to master the fundamenta iuris. He has, however, always allowed music to be his main task’. At this time he also took lessons from Bach in composition and keyboard playing, as mentioned by J.A. Hiller (Lebensbeschreibungen, 1784) and confirmed by Forkel (Ueber Johann Sebastian Bachs Leben, Kunst und Kunstwerke, 1802); he was probably also a pupil of, and assistant to, the organist at the Nikolaikirche, Johann Schneider. In 1741 Homilius applied unsuccessfully for the organist’s post of St Petri in Bautzen, submitting five chorale settings for organ of which two had obbligato parts for horn. His first post as organist was granted him in May 1742 by Dresden’s Frauenkirche, which possessed a new Silbermann organ. An application on 5 November 1753 for the post of organist at the Johanniskirche, Zittau, failed. On 10 May 1755, however, he was appointed Kantor at the Kreuzkirche in Dresden and teacher (Collega V) of the Kreuzschule (‘as he is skilled in Greek and all else, but is pre-eminent in music’), and at the same time music director of Dresden’s three principal churches – the Kreuzkirche, Frauenkirche and Sophienkirche; a month later the appointment was ratified by the Dresden town council. After the Kreuzkirche was destroyed in 1760 (during the Seven Years War), Homilius directed his activity mainly to the Frauenkirche. Tirelessly active until an advanced age, he composed a full yearly cycle of cantatas in the last years of his life, and in 1784 dedicated 12 Magnificat settings and a Latin motet (destroyed in World War II) to the Dresden council. He suffered a stroke in December of that year, and in the following March was retired.

dilluns, 1 de febrer del 2021

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Concerto per il Cembalo (c.1761)

Bernardo Bellotto (1721-1780) - Der Neustädter Markt in Dresden (1749-1750)


Gottfried August Homilius (1714-1785) - Concerto per il Cembalo concertato (c.1761)
Performers: Sibelius + Instruments samples (edited by Pau NG)
Painting: Bernardo Bellotto (1721-1780) - Der Neustädter Markt in Dresden (1749-1750)
Further info: Gottfried August Homilius (1714-1785)

---

Gottfried August Homilius
(Rosenthal, 2 February 1714 - Dresden, 2 June 1785)


German composer, organist and Kantor. The son of a Lutheran pastor, he spent his childhood from 1714 in Porschendorf (Pirna district). After his father’s death in 1722 he attended the Annenschule in Dresden, where in 1734 he composed his earliest extant work, the cantata 'Gott der Herr ist Sonn und Schild'. He sometimes stood in for the organist at the Annenkirche, J.G. Stübner, who was probably his organ teacher. On 14 May 1735 he matriculated at Leipzig University in law; a class report from the professor A. Kästner (16 September 1741) reads: ‘For three years the candidatus juris has availed himself of my praelectionum iudicarum and striven to master the fundamenta iuris. He has, however, always allowed music to be his main task’. At this time he also took lessons from Bach in composition and keyboard playing, as mentioned by J.A. Hiller (Lebensbeschreibungen, 1784) and confirmed by Forkel (Ueber Johann Sebastian Bachs Leben, Kunst und Kunstwerke, 1802); he was probably also a pupil of, and assistant to, the organist at the Nikolaikirche, Johann Schneider. In 1741 Homilius applied unsuccessfully for the organist’s post of St Petri in Bautzen, submitting five chorale settings for organ of which two had obbligato parts for horn. His first post as organist was granted him in May 1742 by Dresden’s Frauenkirche, which possessed a new Silbermann organ. An application on 5 November 1753 for the post of organist at the Johanniskirche, Zittau, failed. On 10 May 1755, however, he was appointed Kantor at the Kreuzkirche in Dresden and teacher (Collega V) of the Kreuzschule (‘as he is skilled in Greek and all else, but is pre-eminent in music’), and at the same time music director of Dresden’s three principal churches – the Kreuzkirche, Frauenkirche and Sophienkirche; a month later the appointment was ratified by the Dresden town council. After the Kreuzkirche was destroyed in 1760 (during the Seven Years War), Homilius directed his activity mainly to the Frauenkirche. Tirelessly active until an advanced age, he composed a full yearly cycle of cantatas in the last years of his life, and in 1784 dedicated 12 Magnificat settings and a Latin motet (destroyed in World War II) to the Dresden council. He suffered a stroke in December of that year, and in the following March was retired.

divendres, 27 de maig del 2016

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Cantatas

C.H. Fritzsche - Parade of the Ladies' Races, Dresden (1710)
Obra de C.H. Fritzsche (fl.1700), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

C.H. Fritzsche (actiu c.1700) va ser un gravador i pintor alemany de qui es desconeixen detalls de la seva vida, carrera i obra i de qui només es preserva una vista de Dresden de 1710.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Gottfried August Homilius (Rosenthal, 2 de febrer de 1714 - Dresden, 2 de juny de 1785) va ser un compositor i organista alemany. Fill d'un pastor, el maig de 1735 es va matricular com a estudiant de dret a la Universitat de Leipzig. De la mateixa manera, probablement va ser en aquest moment que Homilius va ser alumne de Johann Sebastian Bach, certificat pel compositor i musicòleg alemany Johann Adam Hiller. A més de Bach, Homilius també va tenir contacte amb Johann Schneider, un alumne de Bach i organista de la Nicolaikirche, a qui va substituir en el càrrec d'organista. Després de promocionar, sense èxit, per la candidatura d'organista a Bautzen, va ser nomenat organista de l'Església de la Nostra Senyora de Dresden el 1742. El 1755 va succeir a Theodor Homilius Christlieb Reinhold com Kreuzkantor i director musical de les tres esglésies principals de Dresden, càrrec que va ocupar la resta de la seva vida. El seu repertori, molt extens, va destacar per més de 60 motets, 180 cantates d'església, una de Pasqua i un Oratori de Nadal, així com un mínim d'una desena d'obres per a la Passió, quatre seccions no acompanyades del Magnificat, dos grans col·leccions de corals, diversos Gesänge für Maurer, diversos preludis corals per a orgue, entre altres obres menors. Durant la seva vida, i en paraules del crític i compositor alemany Johann Friedrich Reichardt, "Homilius és, ara, el millor compositor d'església". Pocs anys després de la mort d'Homilius, el lexicògraf Ernst Ludwig Gerber va arribar a la conclusió que l'alemany "havia estat indiscutiblement el més gran compositor d'església" (1790). Va morir a Dresden el juny de 1785.

OBRA:

Vocal secular:

Duets:
Wir weinen dir und deiner, D-AG;
Lass uns deine Stimme hören, S and A chorus, org, MS lost, ed. R. Fricke (Hameln, 1935)

Songs:
6 Arien (Ger.), pf acc. (Dresden, 1786);
7, in Gesänge für Maurer, pf acc. (Dresden, 1782);
4 ed. J.M. Böheim: Auswahl von Maurer Gesängen (Berlin, 1798–9);
others, pubd in collections

Vocal religiosa:

Passion music:
MSS mainly in D-Bsb, SWl
Der Messias, by 1776, lib (Schwerin, 1780)
Ein Lämmlein geht (Buschmann), solo vv, chorus, orch (Leipzig, 1775), partly arr. as Ach Herr, unsre Missetaten
Jesus, der gute Hirte
Komm, Seele, Jesu Leiden
Siehe, das ist Gottes Lamm, 7 movts arr. from Ein Lämmlein geht
So gehst du nun (St Mark Passion), by 1768, ? identical with cant. of same title
Wir gingen alle in die Irre (Nun, ihr, meiner Augen Lider), by 1766

Cantatas:
MSS mainly in D-AG, Bsb, Dl, F, GOa, SWl
Ach, dass doch, by 1784;
Ach, ich bin, by 1777;
Alle, die, by 1783;
Alles Fleisch ist Heu, by 1776;
Alles Fleisch wird;
Alle Züchtigung;
Allmächtiger Schöpfer;
Also hat Gott;
Anbetung sey dir Gott gebracht (Fühl alle Dankbarkeit für ihn; Diess ist der Tag. den Gott gemacht);
Auf, auf;
Aufs Dankfest;
Aufs Friedensfest;
Aus tiefer Not;
Betrübter Lauf, by 1783;
Bleib bei uns;
Christus hat;
Danket dem Herrn;
Das frohe Chor, by 1774;
Das Licht, by 1783;
Der Engel;
Der Gerechte;
Der Gottlosen Opfer, by 1784;
Der Herr der Ewigkeit, by 1783;
Der Herr ist Gott;
Der Herr ist mächtig;
Der Herr ist mein Hirte, by 1783;
Der Herr verstösset nicht ewiglich;
Der Herr zeucht, by 1775
Der Himmel ist, by 1775;
Der Höllen;
Der Staub, by 1775;
Der Tod ist verschlungen;
Der Tod seiner Heiligen;
Dich Gott, 13 July 1784;
Dich Sieger, by 1784;
Die den Jehova (Lobet den Herrn);
Die Himmel, by 1784;
Die Hirten;
Die Hölle flieht;
Die mit Tränen säen;
Die Nacht;
Die richtig, by 1774;
Diess ist der Tag, den Gott gemacht (Fühl alle Dankbarkeit für ihn; Anbetung sey dir Gott gebracht);
Die Werke kommen;
Die Zeit;
Dir dank ich;
Du Gott;
Du Herr von meinen Tagen;
Du rufst, o Gott, by 1775;
Du siehst, by 1774;
Du sollst, by 1775;
Ein heiliger Schauer;
Ein hoher Tag kömmt;
Ein Mensch ist;
Erbarmer;
Ergreifet die Psalter, ed. D. Schoener: Musica sacra (Leipzig, 1991);
Erhöhet den Herrn, by 1774;
Erhöhet die Tore;
Erhöht und rühmet, 16 June 1777;
Erklinget ihr Harfen 2 Er übet Gewalt, 1 by 1776;
Erwachet ihr Christen, by 1783;
Erzürne dich nicht, by 1784;
Es ist umsonst, by 1784;
Freuet euch;
Frohlocke mein Psalter;
Frohlocket dem Höchsten;
Frohlocket ihr Völker, frag.;
Frohlocket und preiset (Easter orat), 4vv, orch, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., xi (Hameln, 1932);
Frohlocke Zion;
Fühl alle Dankbarkeit für ihn (Diess ist der Tag, den Gott gemacht; Anbetung sey dir Gott gebracht);
Fürchtet den Herrn, by 1784;
Fürchtet Gott;
Ganz gelassen, by 1783;
Ganz unbeweglich ruft;
Gebet jedermann;
Gedenke meiner;
Gelobet seist du;
Getrost, getrost, frag.;
Gib mir, by 1775;
Gott der Herr, 1734, ed. D. Schoener: Musica sacra (Leipzig, 1991)
Gottes Kinder;
Gott fähret auf, by 1761;
Gott ist’s, der das Vermögen, frag.;
Gott ist’s, in dessen;
Gott, mein Retter;
Gross ist bei dir;
Gut ist dem Herrn;
Hab ich, by 1775;
Halt ein (Also hat Gott);
Heilig ist, by 1761, ed. in R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., xiii (Hameln, 1932);
Heilig sind Herr; Heller als; Herr Gott, Zebaoth, by 1781;
Herr, lehre doch mich, by 1775;
Herr, lehre uns tun, frag.;
Herr, sieh nicht, by 1775;
Herr, so du willt;
Höchster, deine Macht;
Ich beschwöre;
Ich bitte;
Ich heule, Herr, by 1775;
Ich will meinen Geist
Ihr esset;
Ihr Himmel jauchzt;
Ihr sollt;
Ihr stillen, by 1784;
Ihr Völker;
Ihr waret;
Ihr Wurm;
In deinem Schmuck [also arr. as motet];
In der Zeit;
In vielen, by 1784;
Ist Christus;
Ist Gott für mich, by 1775;
Jammer, o Jammer;
Ja, Vater;
Kehre wieder, by 1784;
Kommet, frohe Völker, by 1783;
Kommt herzu;
Kommt, lasset, by 1779, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., vii (Hameln, 1931);
Lasset euch niemand, by 1784;
Legt eure Harfen hin, by 1784;
Licht der Heiden;
Lobe den Herrn, meine Seele;
Lobe den Herrn, meine Seele, und was, by 1775
Lobet den Herrn (Die den Jehova), by 1770;
Lobet den Namen; Lobsinget;
Mache dich auf;
Meine Seele erhebt, by 1775;
Mein Herz hält, by 1784;
Merk auf;
Mit Sorgen, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., viii (Hameln, 1932);
Musste nicht Christus;
Nach Dir, by 1775;
Noch sollen;
Nun ist er da (Der Herr ist Gott);
Nun ist er da, und Jesus’ Wort, by 1775;
Nun kommt, by 1775;
O Gott, du frommer Gott, by 1775;
O heiliger Tempel, by 1783;
O Herr;
O Jammer;
O wie gerührt, by 1783;
Preise, Jerusalem;
Richtet nicht, by 1784
Richtet recht, by 1775;
Saget der Tochter, by 1783;
Schmecket und sehet;
Schwing dich auf, by 1783;
Schwülstige Toren;
Sei getreu, by 1774;
Sei hochgelobt, Allgütiger;
Sei hochgelobt, barmherzger Gott, by 1761;
Sei willkommen;
Selig ist; Selig seid ihr, by 1784;
Sichre Welt;
Siehe, das ist, by 1775;
Siehe, der Herr;
Siehe, es kömmt, by 1783;
Sie sind zerbrochen, by 1783;
Singet dem Herrn;
Singet fröhlich Gotte;
Sing, Volk;
So blühet (Wie öfters hat);
So du mit deinem Munde;
So du willt;
So gehst du nun, by 1784 [? identical with St Mark Passion];
So spricht
So wahr, by 1784;
Steig, Allgewaltiger;
Suchet das Gute, by 1775;
Umsonst zwingst du;
Und hätt ich;
Unsere Seele, 1764;
Unsere Trübsal, by 1784;
Unser Wandel;
Uns ist ein Kind, by 1784, ed. N. Klose (Embühren, c1994);
Uns schützet;
Vergebliche Rechnung, by 1783;
Verwegne Spötter, by 1784;
Verwundrung;
Von der brüderlichen Liebe, S, A, T, chorus, orch, MS lost, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., x (Hameln, 1932);
Vor dir; Warum toben, by 1784;
Was betrübst du dich, by 1775
Was suchet ihr, by 1775;
Weihnachtsmusik (Die Nacht ist vergangen);
Welt, bessre dich;
Wem soll ich;
Wenn der Geist;
Wenn ein tugendsam Weib, by 1770;
Wer den Bruder;
Wer ist wie der Herr;
Wer kann wohl;
Wer preist, by 1775;
Wer sind wir, by 1784;
Wie ist mir, by 1775;
Wie lange;
Wie mühsam;
Wie murren;
Wie öfters fehlest du;
Wie öfters hat (So blühet noch);
Wie teuer ist, by 1784;
Wir haben nicht;
Wir Menschen sind, by 1775;
Wohl dem, der nicht wandelt;
Wohl dem, des Hülfe;
Wünschet Jerusalem Glück, by 1778;
Zeige mir Herr

Motets:
MSS mainly in B-Bc, D-Bsb
Alles, was ihr bittet, by 1770;
Alles, was ihr tut;
Auf, jauchzet, music lost;
Brich dem Hungrigen, 6 Aug 1765;
Christus hat, 29 Aug 1762;
Christus kömmt, 12 Dec 1762;
Da es;
Dennoch bleibe;
Deo dicamus, MS lost, ed. in Kantate-Chorblatt, xi (Dresden, 1965), other edns;
Der Herr ist mein Hirte, by 1770, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, v (Leipzig, 1784), other edns;
Der Herr ist nahe allen, ed. in Die heilige Cäcilie, ii/20 (Berlin, 1918);
Der Herr wird euch versöhnen, by 1766;
Der Herr wird mich erlösen, 13 Nov 1760;
Die Elenden, by 1770;
Die mit Tränen;
Die richtig
Domine, 6vv, 1780, ed. O. Richter (Leipzig, 1926);
Eins bitt ich, 7 Jan 1756;
Fürchtet euch nicht, by 1766;
Gedenke meiner;
Gott ist getreu, 19 Nov 1760;
Gott, man lobt dich;
Gott, wir warten;
Habe deine Lust;
Herr, lehre mich tun;
Herr, lehre uns bedenken;
Herr, wenn Trübsal, 16 Oct 1760, ed. S. Bauer (Neuhausen-Stuttgart, c1983);
Hilf, Herr, by 1766, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, i (Leipzig, 1776), other edns;
(Israel) Hoffe auf den Herrn, chorus, 3 male/female vv, MS lost, ed. in Singet dem Herrn!, cxcviii, suppl. (Elberfeld, n.d.), other arrs., edns;
Hote de ēlthen; Ich freue mich, by 1766, ed. R. Kubik (Neuhausen-Stuttgart, 1988; Stuttgart, 1992);
Ich habe dich;
Ich will den Herrn, 25 July 1765, ed. C. Albrecht (Neuhausen-Stuttgart, 1984; Stuttgart, 1992)
Ihr sollt, 13 Aug 1766;
Im Abgrund;
In deinem Schmuck, arr. from cantata, rev. C.P.E. Bach;
Invoca me, by 1766;
Jauchzet dem Herrn, alle Welt, ed. K. Hofmann (Neuhausen-Stuttgart, 1985; Stuttgart, 1992);
Kommt herzu;
Kommt her, chorus, ed. B. Hammerschmidt: Klassische Kirchenmusik, xxiv (Hameln, n.d.);
Kommt, lasst, ed. R. Palme: 88 Motetten und geistliche Gesänge (Leipzig, n.d.);
Lasset euch begnügen, 21 Jan 1766;
Lasset uns, chorus, ed. A. Bünte: Kirchliche Gesänge, v (Hannover, n.d.);
Lobet den Herrn, 18 Aug 1765, ed. N. Klose (Embühren, c1994);
Machet die Tore weit, 19 Nov 1755, ed. in Die heilige Cäcilie, ii (Berlin, 1818);
Ob jemand sündiget;
Panta kalōs pepoiēke, by 1766;
Sehet, welch, 12 Aug 1766, ed. in Die heilige Cäcilie, ii (Berlin, 1818), other arrs., edns
Seid fröhlich, by 1770;
Selig sind, by 1766, ed. H. Max (Neuhausen-Stuttgart, 1984);
Siehe, das ist, by 1766, ed. J.A. Hiller:
Vierstimmige Motetten, iv (Leipzig, 1780), other arrs., edns;
Siehe, des Herrn, 11 Aug 1765, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, iii (Leipzig, 1779), other arrs., edns;
Sieh, o Mensch, by 1779, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, iii (Leipzig, 1779), others arrs., edns;
So gehst du, 29 Nov 1762, ed. in Cw, lxxxix (1963), other arrs., edns;
So seid, 26 Nov 1755;
Turbabor;
Unsere Sünden;
Unser Leben;
Unser Vater, by 1766, ed. in Cw, lxxxix (1963), other arrs., edns;
Was hast du, 18 July 1765;
Wer sich, 12 Aug 1760;
Wir fallen, Jesu;
Wir gingen alle;
Wir liegen, 9 Aug 1760, ed. D. Zeh (Stuttgart, c1993);
Wir wissen;
Wo ist ein solcher Gott, by 1770;
Wünschet Jerusalem Glück, 20 Aug 1766

Orats:
Die Freude der Hirten über die Geburt Jesu (Gott, dich rühmen unsre Lieder) (Buschmann), solo vv, chorus, orch (Frankfurt an der Oder, 1777/R), other edns;
Frohlocket und preiset [see cants.];
chorales and choruses from Passion orat, D-Bsb

Mag settings:
C, 1783;
C, 4vv;
A, 8vv;
D, 4vv, str qt;
1, 4vv;
1, 8vv: all Bsb;
B , 4vv, Dl;
1, 4vv, B-Bc; ed. N. Klose (Embühren, c1994)

Instrumental:

Conc.:
1 for hpd, 2 vn, va, by 1761, D-Bsb

Org:
38 chorale preludes, D-Bsb*, Dl, B-Bc, ed. C. Albrecht (Leipzig, 1988);
2 chorale arrs. with hn obbl, by 1741, BAUk;
Christ lag, chorale arr., D-Bsb;
[accs. to] 197 vierstimmige Choralgesänge, LEm;
[accs. to] Vierstimmige Choräle (Wo Gott der Herr), Bsb, LEb

Literatura:

General-Bass von Homilius (MS, D-Bsb Mus.Ms.theor. 410)
Ode, dem gesegneten Gedächtniss des weiland … Herrn Johann Joachim Gottlob Am-Ende (‘Herr, nun lässest du’) (Friedrichstadt, 1777) 

Font: En català: Gottfried August Homilius (1714-1785) En castellano: No disponible In english: Gottfried August Homilius (1714-1785) - Altres: Gottfried August Homilius (1714-1785) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Els darrers temps, i possiblement increscendo a partir del 2014, hem viscut en primera persona l'esplendorós renaixement de Gottfried August Homilius, un dels millors alumnes de Johann Sebastian Bach. I això és deu principalment a una evidència objectiva i palpable en so de la seva música, imprescindible per entendre el context europeu durant el segle XVIII ja que, de fet, Homilius va ser una de les personalitats musicals més singulars del seu temps i probablement, així ho van acreditar diferents veus, el compositor de música religiosa luterana més important de mitjans del XVIII. Juntament amb el seu col·lega J.F. Doles (escoltar aquí), kantor a la Thomaskirche de Leipzig, van dibuixar un nou escenari musical hereu de la tradició més genuïna de Bach si bé amb les pròpies i inherents innovacions del classicisme emergent. I si bé l'obra d'Homilius va ser prou variada, amb Lieder, obra de cambra i desenes de peces d'orgue, el nucli del seu repertori van ser les cantates, oratoris i motets. Per mèrits propis, aquestes obres vocals s'han de situar obligadament entre les més significatives de la segona meitat del segle XVIII i que principalment van ser creades per al servei del cor de la Kreuzkirche de Dresden ciutat especialment agraciada musicalment parlant en aquell temps. Tant és així que el cognom Homilius es podia escoltar òbviament a Alemanya però també en geografies llunyanes com Itàlia o França i fruit de l'enorme ressò de la seva obra. Partitures com les d'avui, en veu de la cantata Der Herr ist Gott, der uns erleuchtet, HoWV II.91 de la Sonata per a oboè i orgue i de la cantata Heilig ist unser Gott, der Herr Gott Zebaoth, HoWV II.99 on el vector decisiu, potser i a l'hora de posar en valor el seu treball, va raure en la nova vida que va saber dotar a les cantates d'església després de la descomunal producció i qualitat del seu mestre. I possiblement conscient de la potència latent de l'obra de Bach, Homilius va tenir l'obligació d'explorar nous camins per tal d'atreure un públic commocionat per la música bachiana i per tant va prioritzar la melodia, naturalitat i simplicitat tot prenent l'exemple d'un contemporani proper com C.H. Graun (escoltar aquí). Si bé i evidentment l'origen va emanar de Bach i Händel, el cert és que al mateix temps els trets pre-clàssics es van fer més i més presents fins el punt que inconscientment va crear una nova tendència d'estil, l'empfindsamer, que curiosament un Bach, Carl Philipp Emanuel, desenvoluparia fins a les darreres conseqüències. Doncs bé, Homilius en va ser un dels pioners on la música va guanyar en diversitat i creativitat i va perdre en acadèmia i marc teòric prioritzant, per exemple, l'harmonia senzilla i la melodia enfront del contrapunt estricte. En definitiva, un testimoni de com desconstruir i construir amb noves idees obligat, potser, per una realitat implacable, la d'haver conviscut directament amb Johann Sebastian Bach. Homilius en conseqüència, per tot plegat i per sobreviure, es va crear a sí mateix i afortunats nosaltres de gaudir-ne i de ser-ne musicalment conscients!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

dilluns, 2 de juny del 2014

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Pièces pour orgue

Jan Lievens - Lezende oude vrouw
Obra de Jan Lievens (1607-1674), pintor holandès (1)

- Recordatori de Gottfried August Homilius -
En el dia de la commemoració del seu 229è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jan Lievens (Leiden, 24 d'octubre de 1607 - Àmsterdam, 4 de juny de 1674) va ser un pintor holandès. Durant la seva joventut va estudiar amb Pieter Lastman. Després de diversos anys com aprenent, va començar la seva carrera com artista independent als 12 anys. Va col·laborar i va compartir un estudi amb Rembrandt durant la dècada del 1620. La seva obra era de grans dimensions, major que la de Rembrandt, tot i que el seu estil i qualitat és considerat de menor nivell. Va viure a Anvers i a Anglaterra, on va estar-hi entre els anys 1632 i 1644. Durant la seva estada en terres angleses va fer un retrat de Thomas Howard i va sentir especial interès per l'obra d'Anthony van Dyck. Els seus últims anys va patir dificultats financeres importants pel que a la seva mort la seva família va evitar reclamar qualsevol herència per temor als nombrosos deutes. Va morir a Àmsterdam el juny de 1674.

Font: En català: Jan Lievens (1607-1674) En castellano: Jan Lievens (1607-1674) In english: Jan Lievens (1607-1674) - Altres: Jan Lievens (1607-1674)



Parlem de Música...

Gottfried August Homilius (Rosenthal, 2 de febrer de 1714 - Dresden, 2 de juny de 1785) va ser un compositor i organista alemany, considerat el màxim exponent de l'estil empfindsamer. Fill d'un pastor, va néixer a Rosenthal (Saxònia). El maig de 1735 es va matricular com a estudiant de dret a la Universitat de Leipzig. De la mateixa manera, probablement va ser en aquest moment que Homilius va ser alumne de Johann Sebastian Bach, certificat pel compositor i musicòleg alemany Johann Adam Hiller. A més de Bach, Homilius també va tenir contacte amb Johann Schneider, un alumne de Bach i organista de la Nicolaikirche, a qui va substituir en el càrrec d'organista. Després de promocionar, sense èxit, per la candidatura d'organista a Bautzen, Homilius va ser nomenat organista de l'Església de la Nostra Senyora de Dresden el 1742. El 1755 va succeir a Theodor Homilius Christlieb Reinhold com Kreuzkantor i director musical de les tres esglésies principals de Dresden, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 2 de juny del 1785. El repertori d'Homilius és molt extens. D'acord amb les últimes estimacions, més de 60 motets, 180 cantates d'església, una de Pasqua i un Oratori de Nadal, així com almenys 9 obres per la Passió, quatre seccions no acompanyades del Magnificat, dos grans col·leccions de corals, diversos Gesänge für Maurer, molts preludis corals per a orgue, entre altres obres menors. En el seu moment les composicions d'Homilius eren molt populars i van ser extraordinàriament difoses arreu d'Europa. Durant la seva vida, i en paraules del crític i compositor alemany Johann Friedrich Reichardt, "Homilius és, ara, el millor compositor d'església". Pocs anys després de la mort d'Homilius, el lexicògraf Ernst Ludwig Gerber va arribar a la conclusió que l'alemany "havia estat indiscutiblement el més gran compositor d'església" (1790).

Font: En català: Gottfried August Homilius (1714-1785) En castellano: No disponible In english: Gottfried August Homilius (1714-1785) - Altres: Gottfried August Homilius (1714-1785)



Parlem amb veu pròpia...

En el marc de la celebració del 300 aniversari de naixement d'Homilius, aquest any som i serem testimonis d'algunes novetats discogràfiques, de moment principalment per part del segell Carus, i de nombrosos concerts a Alemanya. En el nostre país, com sempre, Homilius seguirà (no)sent ningú. No obstant, el cert és que Homilius va ser una de les figures musicals més importants del segle XVIII alemany, especialment pel que fa a la composició de música protestant. Si bé el seu repertori va ser principalment vocal i religiós, avui, en commemoració del seu aniversari de decés, recuperarem una de les poquíssimes edicions existents de la seva música per a orgue. La seva literatura en aquest sentit és abundant i d'elevada qualitat. Com a organista, va tenir en Pachelbel i el seu mestre Bach com a grans referents. La combinació de la tradició així com el bon gust pel Empfindsamkeit són alguns dels elements característics de la seva obra organística. En forma de corals, Homilius presenta obres en cànon, fuga o trio i sovint amb un contrapunt molt depurat. La interpretació, en aquest cas, és virtuosa i el so d'elevada qualitat. Pels curiosos innats així com per tots els enamorats de la música d'orgue de Bach i contemporanis diversos, aquest material resultarà inesperadament familiar i gustosament agradable! 

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Homilius : Pièces pour orgue

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 2 de febrer del 2014

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Markuspassion

Govert Flinck - Isaac Blessing Jacob (c.1638)
Obra de Govert Teuniszoon Flinck (1615-1660), pintor holandès (1)



- Recordatori de Gottfried August Homilius -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Govert Teuniszoon Flinck (Cléveris, 25 de gener de 1615 - Àmsterdam, 2 de febrer de 1660) va ser un pintor barroc holandès. Nascut a Cléveris, el seu pare volia que fos aprenent amb un comerciant de seda, però havent adquirit secretament una passió pel dibuix, va ser enviat a Leeuwarden, on es va allotjar a la casa de Lambert Jacobszon un mennonita, més conegut com un predicador itinerant que com un pintor. Aquí Flinck es va unir amb Jacob Backer. Entre els veïns de Jacobszon a Leeuwarden van estar els fills i parents de Rombertus van Uylenburgh, la filla dels quals, Saskia, es va casar amb Rembrandt el 1634. Altres membres de la mateixa família van viure a Àmsterdam, conreant les arts tant professionalment com de forma amateur. Els alumnes de Lambert probablement van tenir algun coneixement de Rembrandt gràcies a les relacions amb els Ulenburgs. Certament, Joachim von Sandrart, qui va visitar Holanda el 1637, va trobar que Flinck era reconegut com un dels millors alumnes de Rembrandt, vivint habitualment a casa del marxant Hendrik Uylenburg a Àmsterdam. Durant molts anys Flinck va treballar fidelment en les convencions de Rembrandt, seguint l'estil d'aquest mestre en totes les obres que va executar entre els anys 1636 i 1648. Amb aspiracions com a pintor d'història, va observar també les formes inflades i la gran acció de Rubens, que va dur a terme molts dels encàrrecs de pintura oficial i diplomàtica. Les relacions de Flinck amb Cléveris van ser amb el temps molt importants. La peça autèntica de Flinck més antiga és un retrat d'una dama, datada el 1636, a la galeria de Brunswick. El seu primer quadre temàtic va ser Isaac beneint Jacob, al museu d'Àmsterdam (1638). Tots dos són intensament rembrandtescs en l'efecte així com en el vigor del toc i la calidesa de les carnacions. Altres obres van ser Els quatre guàrdies cívics de 1642 i els dotze mosqueters amb el seu president en una butaca (1648). A l'ajuntament d'Àmsterdam hi ha bons exemples de retrats de grup. Però el millor de les produccions de Flinck en aquest estil és el de la Pau de Münster al museu d'Àmsterdam, un llenç amb 19 figures a mida natural plenes d'animació en les cares, radiants i admirablement distribuïts.

Font: En català: No disponible En castellano: Govert Teuniszoon Flinck (1615-1660) In english: Govert Teuniszoon Flinck (1615-1660) - Altres: Govert Teuniszoon Flinck (1615-1660)



Parlem de Música...

Gottfried August Homilius (Rosenthal, 2 de febrer de 1714 - Dresden, 2 de juny de 1785) va ser un compositor i organista alemany, considerat el màxim exponent de l'estil empfindsamer. Fill d'un pastor, va néixer a Rosenthal (Saxònia). El maig de 1735 es va matricular com a estudiant de dret a la Universitat de Leipzig. De la mateixa manera, probablement va ser en aquest moment que Homilius va ser alumne de Johann Sebastian Bach, certificat pel compositor i musicòleg alemany Johann Adam Hiller. A més de Bach, Homilius també va tenir contacte amb Johann Schneider, un alumne de Bach i organista de la Nicolaikirche, a qui va substituir en el càrrec d'organista. Després de promocionar, sense èxit, per la candidatura d'organista a Bautzen, Homilius va ser nomenat organista de l'Església de la Nostra Senyora de Dresden el 1742. El 1755 va succeir a Theodor Homilius Christlieb Reinhold com Kreuzkantor i director musical de les tres esglésies principals de Dresden, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 2 de juny del 1785. El repertori d'Homilius és molt extens. D'acord amb les últimes estimacions, més de 60 motets, 180 cantates d'església, una de Pasqua i un Oratori de Nadal, així com almenys 9 obres per la Passió, quatre seccions no acompanyades del Magnificat, dos grans col·leccions de corals, diversos Gesänge für Maurer, molts preludis corals per a orgue, entre altres obres menors. En el seu moment les composicions d'Homilius eren molt populars i van ser extraordinàriament difoses arreu d'Europa. Durant la seva vida, i en paraules del crític i compositor alemany Johann Friedrich Reichardt, "Homilius és, ara, el millor compositor d'església". Pocs anys després de la mort d'Homilius, el lexicògraf Ernst Ludwig Gerber va arribar a la conclusió que l'alemany "havia estat indiscutiblement el més gran compositor d'església" (1790).

Font: En català: Gottfried August Homilius (1714-1785) En castellano: No disponible In english: Gottfried August Homilius (1714-1785) - Altres: Gottfried August Homilius (1714-1785)



Parlem amb veu pròpia...

Si miréssim enrere en el nostre temps, observaríem la extraordinària transformació i percepció del cognom Homilius en el món de la música. De ser un proscrit, ignorat i menyspreat per la indiferència, a ser un dels més grans compositors d'església del segle XVIII. Ara bé, com s'explica aquesta radical dualitat d'arguments amb tants pocs anys de diferència. La resposta, una vegada més, la tenim a Alemanya, la geografia que va veure néixer, viure i treballar a un geni germànic alumne privilegiat del gran mestre Bach. I concretament, hem de buscar els detalls de la resposta en la perseverança d'un segell discogràfic, els amics de Carus-Verlag, que, com cap altre segell en el món, ha rebuscat en tots els arxius possibles per tal de realitzar la classificació temàtica de la totalitat de l'obra d'Homilius, el compositor d'església més important del segle XVIII alemany, en paraules d'alguns contemporanis seus, i de qui avui en celebrem el primer gran aniversari d'aquest 2014. Actualment, no tant sols és possible trobar les partitures d'Homilius disponibles sinó que la magnitud de la recuperació d'Homilius passa, també, per recuperar-lo integralment, és a dir, enregistrant les seves obres en primeres gravacions mundials i amb una qualitat que sovint frega l'excel·lència. El seu nom, podem dir-ho sense embuts, està transformant, en positiu, la realitat musical del segle XVIII. No en va, el mateix Carl Philipp Emanuel Bach, de qui aquest any també en parlarem recurrentment, va demostrar en diverses ocasions una admiració sincera per les obres del seu contemporani. Alhora, la reputació d'Homilius durant el segle XVIII va ser internacional. Les seves passions i oratoris es representaven arreu de la geografia alemanya i gaudien d'enorme popularitat. Avui, per celebrar-lo a consciència, recuperarem la seva Passió de Sant Marc. Una obra que va dedicar a la princesa i compositora Anna Amalia de Brunsvic-Wolfenbüttel, la germana de Frederic el Gran, el gran rei il·lustrat alemany i compositor. La grandesa d'Homilius neix, més enllà de ser l'extensió més natural i genuïna en el temps de Johann Sebastian Bach, de l'adaptació del seu estil a l'estètica clàssica i de la singular empremta pròpia amb la que Homilius va impregnar les seves obres.

Naturalment, quan escoltem aquesta Passió de Sant Marc per a solistes, cor i orquestra, de 1762, hi ressonarà permanentment l'essència bachiana, no obstant, el cert és que, alhora, és significativament diferent i possiblement única. L'escriptura d'Homilius és imaginativa, marcadament orquestral i d'una poètica dramàtica sobradament contrastada i fidel a l'estil empfindsamer del que Homilius, juntament amb CPE Bach, en va ser el màxim exponent. L'alternança de corals i cors amb els recitatius, àries ariosos mostren un domini tècnic de la forma i el ritme. Les corals són característicament directes, amb especial atenció a la transmissió del text sagrat ja que, de fet, la importància del text bíblic era una de les preocupacions d'Homilius. A diferència del barroc, la orquestra clàssica aporta, en els moments especials, un efecte cromàtic impressionant, en sintonia amb la intensitat del text. En el nostre espai, evidentment, no escoltarem la totalitat de la passió, sinó que ens restringirem en els primers 30 minuts ja que l'obra és molt extensa. De la mateixa forma que sovint s'afirma que Hummel representa l'evolució de Mozart, Homilius representa, amb l'absolut respecte pel seu mestre, l'evolució de Bach. La permanent revisió de l'obra d'Homilius, gràcies a la sèrie de Carus, no només ens ha obert la porta a una nova realitat musical sinó que ens ha donat a conèixer un fet històric apassionant, la dels autors que encara resten per descobrir. Fa 15 anys pocs coneixien l'existència de l'alemany, avui ja forma part, afortunadament, dels imprescindibles del XVIII. I en una setmana en què es presenten fins a tres novetats discogràfiques, de Carus òbviament, en què n'és el protagonista. En aquest dia de celebració, no dubto que en moltes llars alemanyes Homilius hi serà ben present i possiblement, per un dia, la seva veu i el seu record seran motiu d'alegria i satisfacció per tots els que estimem la música sense remei... Moltes felicitats Gottfried August Homilius!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Gottfried August Homilius: Markuspassion

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 21 de desembre del 2011

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Weinachtsoratorium (1777)

Le Nain Brothers - The Adoration of the Shepherds
Obra dels germans Le Nain, pintors francesos.



Gottfried August Homilius (1714-1785) compositor i organista alemany nascut a Rosenthal. D'Homilius en parlàvem fa uns mesos en relació amb una de les seves extraordinàries cantates (Gott Fähret auf mit Jauchzen). De la seva vida en parlava aleshores i com dèiem va viure a l'entorn de la figura del gran mestre Bach, del qual aprengué moltes de les seves virtuts tot afegint-hi les innovacions preclàssiques de l'època, donant com a resultat el conjunt d'obres sacres d'aquest geni alemany amagat del XVIII i que actualment estem redescobrint... gràcies a Déu! I per entendre bé la figura d'aquest artista a l'ombra de l'omnipresent Johann Sebastian Bach, del qual en fem multitud de referències en aquest bloc tot i que encara no té ni una miserable entrada (espero corregir aquest greuge imperdonable molt aviat). I per anar fent boca a l'entorn d'Homilius, recomano alegrement la lectura de l'article del nostre amic José Luís al seu bloc sota el títol "Homilius: Algo más que el predicador de Bach (según dicen)"... d'obligada lectura per entendre amenament un Homilius que també va escriure, com no podia ser d'una altra forma, obres per a les festivitats nadalenques. Dit i fet, un oratori de Nadal, ni més ni menys. Poca cosa podré dir la veritat, l'anàlisi tècnic de la seva música ho deixo pels experts, jo només sóc un oient afortunat de poder tenir al meu abast aquests tresors. Que parli la música que sap com fer-ho. Aquesta és una primera gravació mundial d'aquesta obra extraordinària.

Ens l'interpreta la Virtuosi Saxionae amb la Sächsisches Vocalensemble i tots plegats sota la direcció de Ludwig Güttler.

Gaudiu i compartiu... val la pena!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 17 de setembre del 2011

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Cantata "Gott fähret auf mit Jauchzen"






Gottfried August Homilius (1714-1785) compositor i organista alemany. Fou alumne del gran mestre J.S. Bach a Leipzig del qual aprengué molt bé el seu estil tal com quedarà demostrat en les seves obres. G. A. Homilius el podríem situar, cronològicament, en el període de transició entre el Barroc i el Classicisme. Tot i gaudir de fama i glòria al llarg del segle XIX, al nostre temps Homilius fou ignorat fins que, per obra i gràcia divina (millor dit gràcies a la dedicació minuciosa del cor i orquestra de Dresden), ens van donar a conèixer aquest compositor immens, sens dubte! La cantata que escoltarem forma part d'una sèrie de cantates  festives que el compositor va escriure per les festes nadalenques. Demostren una força i una maduresa esplèndides, representants i exponents de l'excel·lència cantora de l'escola alemanya. Realment, és un dels compositors més prolífics en quan a producció de música sacre, entorn de 150 obres, entre cantates, motets, obres corals... Molt recomanable escoltar la integral sencera de cantates.

La cantata que he seleccionat està dividida de la manera següent:

1. Cor: Gott fähret auf mit Jauchzen - 2:33
2. Recitatiu: Nun ist das grobe Werk vollbracht - 2:15
3. Aria: Gebütkt verehren dich die Seraphinen - 7:43
4. Recitatiu: Beglücktes Volk, das Jesu Namen kennt - 1:05
5. Cor: Nur dab ihr den Geist erhebt - 1:01

Ens la interpreten el cor i la orquestra Barroca de Dresden i té una durada total de 14:37 minuts.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Gottfried August Homilius (2 February 1714 – 2 June 1785)
SPOTIFY: Ludwig Güttler – Music at the Frauenkirche Dresden (Anniversary Edition)



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!