Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cererols P.J.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cererols P.J.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de setembre del 2024

CEREROLS, Joan (1618-1680) - Missa angelorum à 5

Lumen Portengen (1608-1649) - The Concert


Joan Cererols (1618-1680) - Missa angelorum à 5
Performers: Maria Casado (soprano); Cor de cambra Francesc Valls; Pere Lluís Biosca (conductor)

---


Spanish composer. He joined the school choir at the Montserrat monastery, conducted at that time by Maestro Joan March (also known as Marquès or Márquez), with whom he received his first musical education. In 1636, he acquired the status of novice and in 1648, when the upheaval of the Catalonian War of Secession had already subsided, he was in the convent of Montserrat founded in Madrid by the monks that had left the Catalan monastery when the war broke out. The temporary stay of chapel musicians from the monastery at the “Monserratico” in Madrid was a frequent case in later periods, a practice that certainly followed the purpose of broadening the training of future masters, making them become acquainted with the practice and styles of the Crown’s royal chapel choir. In Cererols’ case, more specifically in Madrid, he was able to keep in touch with the most advanced music of the chapel of the Spanish Habsburg kings conducted by Mateo Romero, known as the “maestro capitán”, and Carlos Patiño. After the death of Joan March in 1658, he was appointed choirmaster in his home monastery at Montserrat, a position he held until his death.

diumenge, 9 de setembre del 2018

CEREROLS, Pere Joan (1618-1680) - Missa pro defunctis (1651)

Jan Philipp van Thielen & Erasmus Quellinus II - Madonna Relief
Obra de Jan Philip van Thielen (1618-1667), pintor flamenc (1


- Recordatori de Joan Cererols -
En el dia de la celebració del seu 400è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Philip van Thielen (Mechelen, 1 d'abril de 1618 - Booischot, 1667) va ser un pintor flamenc. Es es va formar amb Daniel Seghers, a qui se li van atribuir erròniament alguns dels gerros de flors realitzats per Van Thielen. Durant algun temps va ser també aprenent de Theodoor Rombouts. Va entrar al Gremi de Sant Lluc d'Anvers, del qual va arribar a ser mestre entre els anys 1641 i 1642, i també del de la ciutat de Mechelen, a partir del 1660. Thielen es va especialitzar en flors i garlandes mentre que els seus col·laboradors pintaven les figures que a vegades adornaven els seus interiors. Va treballar habitualment amb Erasmus Quellinus i amb el pintor holandès Cornelis van Poelenburch. Principalment va realitzar garlandes amb motius religiosos, com Verge amb Nen (1645, Galleria degli Uffizi, Florència), o de tema mitològic, Garlanda amb Vertumno i Pomona (1648, Pinacoteca di Brera, Milà). Com a imitador de Daniel Seghers va reproduir les seves obres amb un estil molt menys espontani. Les flors van tendir a mostrar-se autònomes, en lloc de formar un grup compacte dins de la composició com passava en les obres de Seghers. En contraposició a la seva senzillesa, Thielen va procurar animar les seves composicions amb animals i mascarons. A més de garlandes, va pintar nombrosos gerros i bouquets, de gran riquesa colorista que van aconseguir un gran èxit de venda. Una de les seves obres més conegudes va ser Sant Felip en fornícula envoltada de flors (1651, Museu del Prado, Madrid), on va exhibir certa audàcia tècnica que no va excloure la delicadesa dels elements florals, especialment els pètals en què va demostrar gran elegància. Va morir a Booischot el 1667.



Parlem de Música...

Pere Joan Cererols (Martorell, 9 de setembre de 1618 - Monestir de Montserrat, 28 d'agost de 1676) va ser un compositor català. Es va formar a l'Escolania de Montserrat amb el pare Joan Marc i el 1636 va entrar al noviciat, on va rebre formació en teologia i humanitats. Després d'un temps a Madrid, va tornar al Monestir de Montserrat on va ser nomenat mestre de capella i el 1658, i després de la mort del seu mestre, director de l'Escolania, en uns càrrecs que va preservar la resta de la seva vida. Va ser aleshores quan va dedicar el seu temps a la composició i docència destacant especialment per la seva abundant obra religiosa. Joan Cererols, autor també d'alguns tractats teòrics de música, va morir al Monestir de Montserrat l'agost de 1676.

Mont Serrat (1601)
Mont Serrat (1601) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Latin:
Mass, 8vv;
Missa de batalla, 12vv, bc;
Missa pro defunctis, 4vv, bc;
Missa pro defunctis, 7vv, bc;
Asperges me (mass ant), 4vv

Psalms:
Beatus vir, S, 8vv, bc;
Confitebor tibi, Domine, S, 8vv, bc;
Credidi propter quod locutus sum, S, 8vv, bc;
Cum invocarem exaudivit, 8vv, bc;
Dixit Dominus, S, 8vv, bc;
Ecce nunc benedicite Dominum 8vv, bc;
In te, Domine, speravi, 8vv, bc;
Laetatus sum in his, S, 8vv, bc;
Laudate pueri, Dominum, S, 8vv, bc;
Nisi Dominus aedificaverit domum, S, 8vv, bc;
Qui habitat in adjutorio, 8vv, bc

Hymns:
Ave maris stella, S, 8vv, bc;
Te lucis ante terminum, 8vv, bc

Canticles:
Mag, 2S, 8vv;
Nunc dimittis, 8vv, bc

Marian ants:
Alma redemptoris mater, 8vv, bc;
Ave regina caelorum, 8vv, bc;
Regina caeli laetare, 8vv, bc

Vernacular:
for 4 voices and continuo unless otherwise stated
A Belén, zagales;
Ah, grumete ligero, 8vv, bc;
A la flor de la valentía, 8vv, bc;
Al altar cortesanos discretos, 8vv, bajoncillo, bc;
Al amor que viene;
¡Alarma, alarma! que sale, 8vv, bc;
¡Alarma! toca el amor;
Albricias pido;
¡Aquí del sol!, 8vv, bc;
A recoger sagrados desperdidos;
Aunque preso me tengan aquí, 8vv, bc;
¡Ay, ay, ay, que me muero!, 8vv, bc;
¡Ay, qué dolor!, 5vv, bc;
Bate, bate las alas, 8vv;
Díganme que cielos lloran;
Fuera, que va de invención, 8vv, bc;
Galanes, a ver, jugar, 8vv, bc;
¡Mi Dios! si ofensa, 2vv, bc;
ues pára en la sepultura, 4vv;
Segura vais, labradora;
Señor bravo, no haga fieros, 8vv, bc;
Señor mío, Jesu Cristo;
Serafín, que con dulce armonia, 8vv, bc;
Serrana, tú que en los valles, 8vv, bc;
Sin pasión no hay afición;
Si suspiros te pido;
Soles, penas y cenas, 4vv;
Son tus bellos ojos soles;
Suspended, cielos, vuestro dulce canto, 8vv, bc;
Venid, zagales, venid;
Vivo yo, más ya no vivo;
Vuela, paloma divina, 2vv, bc;
Vuelve a la playa, barquero;
Ya está en campaña, 5vv, bc

Other:
Aquella nave hermosa, 8vv;
Cisne hermoso de los cielos, 8vv;
Dan, dan, dan, silencio, 4vv;
Si ofensa te he hecho, 2vv: E-Bc



Informació addicional... 

INTERPRETS: Currende; Erik van Nevel
RECICLASSICAT: CEREROLS, Pere Joan (1618-1680)
AMAZON: CEREROLS - Missa Pro Defunctis & Vespers
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: CEREROLS - Missa Pro Defunctis & Vespers



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 30 de juny del 2013

CEREROLS, Pere Joan (1618-1680) - Missa pro Defunctis

Carlo Dolci - Allegory of Patience (c.1677)
Obra de Carlo Dolci (1616-1686), pintor italià.





Pere Joan Cererols (1618-1680) compositor i organista català nascut a Martorell. La figura de Cererols, cabdal per entendre la història de la música catalana del segle XVII, és a dia d'avui un dels nexes més potents i determinants a l'hora de delimitar i dimensionar el què i el cóm va ser la música en la nostra petita i encantadora geografia. De fet, a mesura que anem coneixent més i més actors, principals i secundaris, del nostre univers més proper apareix un element o millor dir-ne una arquitectura clau, la de les parets del Monestir de Montserrat. Més enllà de la importància teològica, imprescindible en la litúrgia catòlica del nostre país, la relació que al llarg dels segles ha establert amb la música és tant decisiva que possiblement és l'arbre més transcendental en aquest sentit. Perquè allà, en nom de l'església però també en nom de la música, han vist la llum desenes de músics i compositors de primer nivell i absolutament necessaris per dibuixar el paisatge de la música de Catalunya. Un d'ells, de nom Pere Joan Cererols i de qui en parlava fa uns mesos en relació amb una de les seves misses, va fer vida, obra i recés a l'Abadia de Montserrat. Mestre de capella del monestir, va viure tota una vida en aquell recòndit paisatge de la centralitat geogràfica de Catalunya i en un ambient que invitava a la meditació, a la introspectiva amb un mateix i al permanent contacte amb la teologia catòlica, la practicant en l'abans, en l'ara i, imaginem, en el futur proper. Per tant, i en un llenguatge homofònic i polifònic segons el cas i el moment, va escriure, en abundància, música de caràcter plenament sacre. Aquest sagrament musical és tan pur com aparentment senzill i sovint proper al gregorià i al cant pla antifònic. Tanmateix, Cererols com a bon i competent organista, entenia prou bé la instrumentació fet pel qual algunes de les seves obres estan pomposament acompanyades per la percussió, els vents i les cordes. Aquest exemple el podrem visualitzar, dins d'una marcada contenció tonal, en la Missa pro defunctis, o rèquiem, que avui en nom seu recuperarem. Escrita el 1651, ens transmet una profunditat i una tonalitat tan equilibrada com efectiva en tant que obra de penitència i de dolor i que probablement va compondre en nom d'algun coetani seu. 

Tot i el perfil marcadament local de la vida i obra de Cererols, és coneguda la seva influència en ambients tan llunyans com el de l'Alemanya luterana on, fins i tot, Bach va arribar a tenir entre mans alguna de les partitures del monjo català. La influència del seu nom, comprensible tenint en compte la qualitat del seu repertori, va ser més efectiva del que molts de nosaltres haguéssim pogut imaginar mai. Alhora, i gràcies a la labor de recuperació duta a terme els darrers anys, el seu nom ha despertat d'un llanguit profund per a obrir-nos una fascinant porta al desconegut barroc català. Un dels promotors de tal fita ha estat el català Jordi Savall a qui avui m'agradaria dedicar aquesta entrada. I en nom seu, m'agradaria finalitzar tot agraint l'esplèndid concert d'aquest dijous passat en què, com qui no vol la cosa, va decidir explorar i interpretar quatre univers sonors diferenciats tant en l'espai com en el temps. Sovint podrem "recriminar" de Savall la seva permanent contenció i més pel que fa a obra religiosa, no obstant, aquesta, en context històric sovint ha estat així, continguda. Del concert, els dos Jubilate Deo, els de Lully i Händel, van pecar potser d'excessiu equilibri però que en general van poder transmetre elegantment el caràcter i l'estètica d'una banda, del representant més reial de la França de Lluís XIV i, de l'altra, de l'alemany (anglès) més mediàtic del segle XVIII. La segona part del concert, dos Magnificat, el de Vivaldi, extraordinari pel meu gust, d'un cromatisme vocal i d'una subtilesa sonora exquisida van engallinar la meva pell abans del Bach de sempre, el que permanentment viu en el cel i que només, amb el primer compàs, el cos s'encén i tremola d'emoció. Quatre geografies, Itàlia, França, Alemanya i Anglaterra i dos segles d'història de la música són un programa tan exigent com impossible. També ho va ser per Savall però, tot i les dificultats inicials, el seu nom s'ha convertit en la referència absoluta del panorama musical català. S'ho ha guanyat pel seu rigor, pel seu perfeccionisme, pel seu impressionant equip, per la seva increïble labor de recuperació de la memòria musical i perquè esperem que el seu nom, que ja viu en l'eternitat, segueixi donant els fruits excels dels seus treballs impagables!

A la interpretació Jordi Savall amb el cor i orquestra de La Capella Reial de Catalunya.

Gaudiu i compartiu!




Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

diumenge, 29 d’abril del 2012

CEREROLS, Pere Joan (1618-1680) - Missa martyrum

La santa trinitat terrenal i celestial, obra de Bartolomé Murillo, pintor espanyol coetani de P.J. Cererols





Pere Joan Cererols (1618-1680) compositor i organista català nascut a Martorell. De tornada al petit país dels campanars fem-ho acompanyats de la música d'un monjo benedictí que va viure la major part de la seva vida a la privilegiada atalaia de Montserrat. Format des de ben petit a l'Escolania de Montserrat, va acabar la seva formació al Monestir benedictí de Montserrat a Madrid. Pocs viatges més realitzaria ja que posteriorment a la seva curta estada en territori espanyol, tornaria a l'Abadia de Montserrat ja de forma definitiva en primera instància com a mestre de Capella durant 30 anys i posteriorment com a director musical de l'Escolania de Montserrat. Vida, devoció i carrera a Montserrat d'un artista de tradició barroca i d'un estil musical que podríem situar en l'òrbita d'un autor molt influent de l'Espanya renaixentista, el més cèlebre polifonista Tomás Luis de Victoria. Cererols, seguint l'estela i les pautes marcades per De Victoria atorgaria a la música d'església un paper ponderant en la seva producció. No obstant, la seva facilitat amb els instruments tals com l'orgue, el clavicèmbal, l'arpa, el violó, entre d'altres, van afavorir que la seva música fos més variada i no només polifònica com la del seu referent principal. Últim diumenge d'abril mes que acomiadarem amb música d'un autor català, de la nostre terra, aquella on progressivament la ciutadania es rebel·la vers situacions injustes i de clar greuge en relació als seus bons amics castellans. Tanmateix el nostre govern, el català, el de la senyera per corbata, els de sempre, els de casa, amb "bona fe, sentit comú i molt de seny" ja procuren que les rebel·lions justes quedin en no res, perquè aquells que diuen defensar els interessos de Catalunya són els primers antisistemes, que malvenen la seva pell al més pervers dels postors. Sort en tenim de la música, sons celestials d'altres temps que semblen dir-nos i explicar-nos que la realitat és un ens molt complex, eteri i incomprensible però que de la mà de la música, una emoció que ens calma l'esperit sant i ens empeny en el nostre dia a dia, tot és més fàcil. Així sigui, que la rebel·lió, en aquest "gran hermano" que s'està convertint tot plegat, sigui musical per tal que el soroll de l'estupidesa no ens ofusqui la intel·ligència, aquella que un dia algú va fer servir, com a mínim, per escriure música. Dues obres per celebrar l'efemèride dominical, un Tiento lleno de pange lingua per orgue que ens servirà d'obertura de la missa del dia, concretament la missa martyrum escrita a cinc veus amb acompanyament de baix continu. Que la música i el seu llenguatge universal ens donin un alè d'esperança al bell mig de la foscor financera la intoxicació de la qual comença a ser insuportable.

A la interpretació David Malet a l'orgue amb el cor de cambra Francesc Valls i tots plegats dirigits per Pere Lluís Biosca.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Pere Joan Cererols i Fornells, (Martorell, 9 de setembre del 1618 - Montserrat, 27 d'agost del 1680)
IMSLP: No disponible.
SPOTIFY: Joan Cererols – Cererols: Missa "Martyrum", Tiento sobre el Pange lingua, Regina cæli, Alma redempotoris mater, etc.

Joan Cererols – Cererols: Missa "Martyrum", Tiento sobre el Pange lingua, Regina cæli, Alma redempotoris mater, etc.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!