Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neubauer F.C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neubauer F.C.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 d’octubre del 2022

NEUBAUER, František Kryštof (c.1760-1795) - Sinfonie 'La Bataille' (1794)

John Trumbull (1756-1843) - The Death of General Mercer at the Battle of Princeton, 3 January 1777 (c.1787)


František Kryštof Neubauer (c.1760-1795) - Sinfonie 'La Bataille' à grand Orchestre (1794)
Performers: Angelicum Orchestra of Milan; Newel Jenkins (1915-1996, conductor)

---


Bohemian violinist and composer. He was born of peasant parentage in the Czech-speaking part of central Bohemia. He received his early musical training from a local schoolmaster and was already a skilled violinist and composer when, still very young, he went to Prague to continue his studies. Like many of his bohemian contemporaries he left his native country, and his early travels took him to various monasteries in Bavaria, performing and composing in return for food and lodging. Documentary records indicate that in autumn 1780 he visited the Augustinian monasteries Au am Inn and Gars am Inn as well as the Benedictine monastery Attel am Inn. In 1781 he stayed in the Upper Bavarian cloisters of Diessen, Andechs, Schäftlarn and Fürstenfeld. Further journeys took him to Munich and Vienna, where, according to Schlichtegroll, he made the acquaintance of Haydn, Mozart, and his compatriots Kozeluch and Wranitzky. Important among other monasteries visited were Ottobeuren, where he taught music intermittently from 1783 to 1787, St Blasien (1786), and Schöntal, where Abbé Vogler expressed great admiration for his talents; records also confirm sojourns in Konstanz, Speyer, Heilbronn, Zürich and Koblenz. Neubauer obtained his first permanent position at Weilburg in 1790, but was forced to flee by the invasion of the French revolutionary armies. Following several appearances as a performer in Hannover, he briefly held a position at Minden before finally accepting an invitation from the Princess of Schaumburg-Lippe to join the court at Bückeburg.

The resident Konzertmeister there was J.C.F. Bach, and Neubauer’s arrival precipitated immediate rivalry between the two composers. After Bach’s death Neubauer succeeded him, but within a year he succumbed to an illness that was attributed to excessive drinking. Neubauer was a prolific and remarkably facile composer, as is shown by the number and variety of works he wrote during his short life. Predictably, as with most minor composers of the late 18th century, the influence of Haydn and Mozart can be detected in his works, which, although somewhat uneven, are considerably more than an eclectic fusion of traits from both composers, and reveal a skilled craftsman and imaginative composer with a marked individuality. His symphonies, quartets, concertos (particularly that for piano) and a piano trio are among his best instrumental works. For the most part they adhere to the three-movement plan, but in other respects are typical of his age. The forms are clear and well balanced, with the expected tonal organization of the Classical period, but in the development sections far-ranging modulations emphasize mediant relationships that are approached by shifts from major to minor. The quartets are not in the customary violin-dominated style, and go far towards achieving equal participation of all the instruments. Although he was known among earlier chroniclers principally as a ‘Sonatenkomponist’, recent research confirms that Neubauer’s considerable body of church music occupied a significant position at the time. His Missa Solemnis ex Dis is notable for containing a clarinet part and his Stabat mater (1781) is of remarkable quality. Other vocal music includes collections of solo songs, some of which achieve a surprising equality between voice and piano.

dimecres, 12 d’octubre del 2016

NEUBAUER, Franz Christoph (c.1760-1795) - Stabat Mater (1781)


- Recordatori de Franz Christoph Neubauer -
En el dia de la commemoració del seu 221è aniversari de decés

( ... viatjant per l'univers ... )



Informació addicional... 

INTERPRETS: Tölzer Knabenchor (cor i solistes); Amati-Ensemble München; Gerhard Schmidt-Gaden (conductor)
MUSICA-BAVARICA: Andechs - Musik vom Heiligen Berg
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible 



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 12 d’octubre del 2015

NEUBAUER, Franz Christoph (c.1760-1795) - Symphonie "La Bataille" (1794)

Horace Vernet - Italian Brigands Surprised by Papal Troops (1831)
Obra d'Horace Vernet (1789-1863), pintor francès (1)



- Recordatori de Franz Christoph Neubauer -
En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Emile Jean Horace Vernet (París, 30 de juny de 1789 - París, 17 de gener de 1863) va ser un pintor francès. Fill de Carle Vernet, també pintor, i nét de Claude Joseph Vernet, va néixer en el Museu del Louvre de París quan els seus pares s'hi havien refugiat durant la Revolució Francesa. Aviat va començar a interessar-se pels temes bèl·lics i va representar la seva idealització del soldat francès. El 1819 va començar a representar escenes de batalla de gran format. Va triar les campanyes napoleòniques, sobretot a Itàlia, com per exemple, la Batalla del pont d'Arcole on representa a Napoleó portant la bandera de França, la Batalla de Marengo i la Captura de Roma. El 1839 va realitzar el primer daguerreotip del port de Marsella. Vernet va pintar moltes més escenes de les Guerres Napoleòniques, com la Batalla de Jena. A més mentre realitzava les seves pintures, va acompanyar l'exèrcit francès destinat a la Guerra de Crimea, representant diferents accions que es van produir durant la contesa, com la Batalla de l'Ànima. També va exercir de cronista gràfic a Algèria, on les tropes franceses van capturar el Pas de Mouzia. Els darrers anys va tornar a París on va morir el gener de 1863.

Font: En català: Horace Vernet (1789-1863) En castellano: Horace Vernet (1789-1863) In english: Horace Vernet (1789-1863) - Altres: Horace Vernet (1789-1863)



Parlem de Música...

Franz Christoph Neubauer (Hořín, c.1760 - Bückeburg, 11 d'octubre de 1795) va ser un violinista i compositor txec. Fill de camperols, va néixer en una regió poc poblada de Bohèmia i es va formar inicialment a l'escola local. De ben petit va mostrar un talent natural i va decidir viatjar a Praga on va ampliar la seva formació. Poc després va viatjar a Alemanya on a canvi de tocar i compondre va rebre allotjament i menjar. La tardor del 1780 va visitar els monestirs agustins d'Au am Inn i de Gars am Inn així com el monestir benedictí Attel am Inn. A partir del 1781 va viatjar per Munich i Viena on es creu que va arribar a conèixer a Haydn, Mozart i els seus compatriotes Kozeluh i Wranitzky. El 1790 va obtenir un càrrec musical a Weilburg si bé va haver de fugir per la invasió francesa. Poc després va aparèixer a Hannover on va treballar un breu període de temps abans d'acceptar la invitació de la princesa de Schaumburg-Lippe per a unir-se a la cort de Bückeburg on va tenir una notable disputa amb JCF Bach, en aquell temps músic de la cort. El 1795 i després de la mort de JCF Bach, el va succeir si bé per molt poc temps ja que Neubauer va morir l'octubre del mateix any degut a una malaltia fulminat sembla ser provocada per la seva afició a l'alcohol.

OBRA:

Vocal secular:

Fernando und Yariko (Spl, 3, K. von Ekhartshausen), ? Munich, 1784, Vienna, 1786 (Zürich, 1788/R1986 in GOB, ix)

Arias:
Die Fürstengruft, 1v, pf, D-Bsb;
Sponse me, 1v, str, Bsb

Songs:
13 songs, 1v, pf (Zürich, 1788);
24 songs, 1v, pf (Zürich, 1795)

Vocal religiosa:

Hymne auf die Natur (orat) (Zürich, 1787)
Cantata über die Lage des teutschen Vaterlandes (Rinteln, 1795)
Der Herr ist würdig (cant.), D-Bsb
Hymnus solemnis, Bsb
Stabat mater, A-Ssp
c40 masses,
8 requiem,
11 lits,
4 vespers,
8 TeD,
numerous offs, grads, Marian ants, other liturgical works:

Instrumental:

Thematic index in Sjoerdsma:
Orch:
Sym. periodique no.1 (Mainz, 1790), as op.1 (Offenbach, 1791);
3 syms., op.4 (Offenbach, 1791–2), no.3 ed. E. Hradecký (Prague, 1957);
3 syms., op.8 (Offenbach, 1793–4);
La bataille, op.11 (Offenbach, 1794), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, xiv (New York, 1985);
3 syms., op.12 (Offenbach, 1795);
Fl Conc., op.13 (Offenbach, 1795);
Pf Conc., op.21 (Brunswick, 1798);
Variations, fl, orch, op.9 (Augsburg, 1802);
Vc Conc. (Mainz, c1803);
Vn Conc., ed. A. Slivanská (Prague, 1986);
syms., D-DO, Rtt, I-Fn

Qts:
3 str qts (Speyer, 1785);
6 str qts (Heilbronn, 1792);
3 str qts, op.3 (Offenbach, 1792), no.3 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
4 str qts, op.6 (Offenbach, 1792);
3 str qts, op.7 (Offenbach, 1793);
6 qts, fl, str (Vienna, 1788), 1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985)

Trios:
1 for 2 fl, va (London, 1792);
3 for fl, vn, va, op.14 (Offenbach, 1793), no.2 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985), as op.3 (Augsburg, c1797), no.3 ed. P. Borman (Hamburg, 1954);
1 for vn, vc, pf, op.20 (Brunswick, 1798);
3 for fl, vn, vc, op.6 (Augsburg, c1800);
3 for 2 vn, vc, op.8 (Augsburg, c1803);
6 for vn, va, b, bn, A-KR

Duos (sonatas, solos):
1 for vn, pf (Speyer, 1791);
4 for vn, va, op.5 (Offenbach, 1792);
3 for vn, vc, op.9 (Offenbach, 1794);
3 for 2 vc, op.10 (Offenbach, 1794);
6 for vn, va, op.13 (Augsburg, 1797), 1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
6 for fl, vc, op.21 (Brunswick, 1798);
3 for 2 fl, op.15 (Offenbach, 1799);
2 for vn, va (Paris, 1799);
3 for 2 vn, op.4 (Augsburg, c1798), no.1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
3 for 2 fl, op.5 (Augsburg, c1798);
3 for 2 fl, op.7 (Augsburg, 1801);
3 for vn, va, op.10 (Augsburg, c1803), ed. W. Altmann (Hanover, 1932);
3 for 2 vn, op.11 (Augsburg, 1804);
3 for vn, va, op.12 (Augsburg, 1804);
6 for 2 vn, op.14 (Augsburg, 1804);
1 for vn, va (Bonn, 1807–8);
3 for 2 vn, op.35 (Augsburg, c1819);
1 for vn, b (Amsterdam, n.d.)

Miscellaneous:
Pieces, pf (Speyer, 1784–7);
Variations, vn, pf (Vienna, 1791);
Variations, vn, va, op.14 (Augsburg, 1797);
Notturno, 2 fl, va, op.11 (Augsburg, c1803);
Variations, fl, vn, va, op.16 (Augsburg, c1806);
2 serenades, strs, wind, D-Mbs;
5 parthias, wind, A-KR;
2 parthias, wind, CH-E;
parthia, strs, wind, D-DS;
March, strs, wind, A-KR;
Notturno-Divertimento, I-Fn;
Andante lieto, fl, pf, CH-E;
9 pieces, pf, D-OBS

Literatura:

Eine Erleichterung zu der musikalischen Composition (MS, CH-E, 1783)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Franz Christoph Neubauer (c.1760-1795)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si fem una ràpida radiografia del nostre protagonisme d'avui observarem certs patrons característics que amb independència del topònim, ja havíem observat anteriorment. Els principals indicadors ens informen que Neubauer va ser un músic de l'escola austríaca i per tant emmarcat en un context musical clàssic i amb una producció molt extensa, i com tantes vegades abans, totalment desconegut per les oïdes modernes. I les llàgrimes cauen desconsoladament quan observem un catàleg amb una òpera, (8) rèquiems, (c.40) misses, (c.15) simfonies, concerts i un llarg etcètera en un repertori que, si hem de fer cas a l'obra d'avui, ha de ser espectacular amb cadascuna de les lletres de la paraula. I tot això en vida d'un music que en qualsevol cas no va superar els 40 anys. La heterodoxa, per la seva concepció formal i moviments, Simfonia en Re major opus 11 La Batalla de 1794 així ens demostra la solvència acadèmica de Neubauer i alhora ens enllaça amb tot el reguitzell de contemporanis austríacs del seu temps, si bé destacant la notable capacitat imaginativa a l'hora de compondre una simfonia la similitud més propera de la qual m'ha fet pensar, espontàniament, en la solemne Grande Sinfonie caracteristique pour la paix avec la Republique Francaise de Paul Wranitzky. Per altra banda, i ja en primera persona, m'encantaria poder-ne tornar a parlar novament, amb més simfonies, concerts o amb la seva meravellosa, així ho afirmen les cròniques, Missa Solemnis... malauradament, els autors clàssics de segones i terceres trinxeres han alçat la bandera blanca, abandonant la contesa, i s'han fos en un aparent silenci etern... fins quan?

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!