Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Von Weber C.M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Von Weber C.M.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de novembre del 2022

VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Missa No.2 a 4tro concertato (c.1818)

Caroline Bardua (1781-1864) - Bildnis des Komponisten Carl Maria von Weber


Carl Maria von Weber (1786-1826) - Missa No.2 a 4tro concertato (c.1818)
Performers: Henriеttе Schеllеnbеrg (soprano); Gеorge Rοbеrts (baritone); Lаvеrnе G'Frοеrеr (mezzo-soprano);
Kеith Bοldt (tenor); Vancouver Chamber Choir; CBC Vancouver Orchestra; Jοn Wаshburn (conductor)

---


Composer, conductor, pianist and critic, son of Franz Anton Weber (1734-1812) and brother of Edmund Weber (1766-1831) and Fridolin Weber (1761-1833). He was born into a musical and theatrical family. His father was a musician and soldier of fortune who had formed a small traveling theatre company. His mother, Genovefa, was a singer; his uncles, aunts, and brothers were to some degree involved in music and the stage. Carl Maria was a sickly child, having been born with a diseased hip that caused him to limp throughout his life. When he began to show signs of musical talent, his ambitious father set him to work under various teachers in towns visited by the family troupe in the hope that he might prove a Mozartean prodigy. Among these instructors was Michael Haydn. Under Haydn, he wrote and published his Opus 1, Sechs Fughetten (1798). The troupe paused briefly in Munich, where he learned the art of lithography under its inventor, Aloys Senefelder. Moving on to Freiberg, the Webers planned to set up a lithographic works in order to propagate the young composer’s music. On a return visit to Salzburg, he completed his first wholly surviving opera, Peter Schmoll und seine Nachbarn, which failed when it was produced in Augsburg in 1803. He resumed his studies under the influential Abbé Vogler, through whom he was appointed musical director at Breslau in 1804. After many difficulties, occasioned by the inexperience of a young director in putting through reforms, and a near-fatal accident in which he permanently impaired his voice when he swallowed some engraving acid, Weber was forced to resign. He was rescued by an appointment as director of music to Duke Eugen of Württemberg, for whose private orchestra he wrote two symphonies. Weber was next a secretary in the court of King Frederick I of Württemberg. Here he lived so carelessly and ran up so many debts that, after a brief imprisonment, he was banished. He and his father fled to Mannheim, where he was, in his own words, “born for the second time.”

He made friends with an influential circle of artists, from whom he stood out as a talented pianist and guitarist; he was also remarkable for his theories on the Romantic movement. Moving on to Darmstadt, he met Vogler again, as well as the German opera composer Giacomo Meyerbeer. From 1809 to 1818 he also wrote a considerable number of reviews, poems, and uncompromising, stringent music criticisms. All his work, music, and critical writings furthered the ideals of Romanticism as an art in which feeling took precedence over form and heart over head. Appointed conductor of the opera at Prague in 1813 he was at last able to put his theories into full practice. His reputation by now was such that he was able to secure an appointment as director of the German opera at Dresden, beginning in 1817. The same year he married one of his former singers, Caroline Brandt. As the prophet of a German national opera, he was faced with even greater difficulties. It was in Dresden that he began to work on Der Freischütz, which was an immediate success when it was performed in Berlin in 1821. When Covent Garden in London commissioned a new opera, he took on the task of learning English and working with a librettist, James Robinson Planché, by correspondence. His motive was to earn enough money to support his family after his death, which he knew to be not far off. In form, Oberon was little to his taste, having too many spoken scenes and elaborate stage devices for a composer who had always worked for the unification of the theatrical arts in opera. But into it he poured some of his most exquisite music, and he traveled to London for the premiere in 1826. Barely able to walk, he was sustained by the kindness of his host, Sir George Smart, and by the longing to get home again to his family. Oberon was a success and he was feted, but his health was declining fast. Shortly before he was due to start the journey back to Germany, he was found dead in his room.

diumenge, 5 de juny del 2016

VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Messe du Freischutz (c.1817)

Noël Hallé - The Holy Family
Obra de Noël Hallé (1711-1781), pintor francès (1)


- Recordatori de Carl Maria von Weber -
En el dia de la commemoració del seu 190è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Noël Hallé (Paris, 2 de setembre de 1711 – Paris, 5 de juny de 1781) va ser un pintor francès. Es va formar amb el seu pare Claude-Guy Halle. Poc després va entrar a la Reial Acadèmia de Pintura de París on va obtenir un primer premi i on va ser triat membre. Becat, va viatjar a Roma on, a banda d’estudiar els grans mestres, va viure a l’Acadèmia Francesa. Més tard, va ser director de l’Escola de Roma. La seva pintura va ser d’estil neoclàssic i la seva temàtica variada, destacant les escenes clàssiques, la mitologia i algunes obres religioses. El seu fill va ser el famós doctor Jean Noël Hallé. Noël Halle va morir a París el juny de 1781.

Font: En català: Noël Hallé (1711-1781) En castellano: No disponible In english: Noël Hallé (1711-1781) - Altres: Noël Hallé (1711-1781)



Parlem de Música...

Carl Maria von Weber (Eutin, 18 de novembre de 1786 - London, 5 de juny de 1826) va ser un compositor, pianista i director alemany i un dels màxims exponents del romanticisme del seu país. Es va formar inicialment amb Michael Haydn, germà de Joseph Haydn. Als 13 anys, va debutar com a pianista i va escriure la seva primera òpera. Posteriorment, va treballar per a la noblesa alemanya, va realitzar nombroses gires com a pianista, va dirigir l'òpera de Praga i a partir del 1816 va treballar com a director de l'òpera de Dresden, famós centre del repertori italià. La fama de Weber es va fonamentar principalment en base a tres òperes: El Caçador furtiu (1821), Euryantha (1823) i Oberón (1826). Amb El caçador furtiu, basada en el folklore nacional alemany i en una combinació d'elements llegendaris i sobrenaturals, Weber va crear l'escola romàntica d'òpera alemanya. L'òpera Oberón, que va ser un encàrrec per al Covent Garden de Londres amb un llibret anglès, va obligar a Weber a estudiar aquesta llengua. Entre les seves innovacions musicals cal destacar l'ocupació de leitmotivs i de recitatius cantats, com en Euryantha, en lloc de l'habitual diàleg parlat de l'òpera alemanya. També va ser molt admirat per la seva brillant coloració orquestral i va exercir una important influència en el compositor alemany Richard Wagner que va arribar a afirmar que mai havia existit un músic més alemany que Weber. A més de les seves tres òperes, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la música escènica, va escriure moltes altres composicions sent especialment conegudes les seves obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, tres misses, vuit cantates, nombroses cançons, entre altres. Va morir a Londres el juny de 1826.

Font: En català: Carl Maria Von Weber (1786-1826) En castellano: Carl Maria Von Weber (1786-1826) In english: Carl Maria Von Weber (1786-1826) - Altres: Carl Maria Von Weber (1786-1826) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Weber composed the Missa Sancta no. 1 (in E-flat) between 1817 and 1818, at the very time he was working on the opera Der Freischütz. As a consequence, some of the melodic ideas encountered in this Mass resemble those found in the opera and give the work the title "Freischützmesse." Structurally, the Missa Sancta no. 1 is a work for soloists, chorus and orchestra; it contains the conventional numbers, Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus and Agnus Dei. The style is, however, more galant, and resembles some of Haydn's Masses. Weber's orchestration differs in its use of winds and brass. It is, in general, more symphonic than one would encounter with Haydn, although it hardly compares with the very large forces Beethoven would later use in the Missa Solemnis. The Kyrie follows the traditional tripartite form usually found with that part of the Mass. While using full chorus for the Kyrie, Weber interspersed more chordal sonorities with florid solo passages. The orchestral accompaniment is of interest; the use of exposed passages for clarinet clearly identifies the music as Weber's even though the milieu is more solemn. More conventional sonorities are part of the Gloria, which makes use of trumpets and drums, as often occurs in eighteenth-century Mass settings. In Weber's hands, the instruments underscore a more impassioned treatment of the text; it is more a prayerful Gloria than a triumphant one. Just as it occurs in the middle of the five-movement Mass, the Credo is the centerpiece of Weber's first Missa Sancta. 

While other composers have arrived at more perfunctory settings of the Credo, Weber made his more jubilant and emotional. The final chords of the Credo give way to a subtle and mysterious opening to the Sanctus. While the darkly scored diminished-seventh chords that open the Sanctus draw one into a movement that often opens more blatantly. The movement builds up to a triumphant conclusion, and the Agnus Dei is a quieter piece. Nonetheless, the Agnus Dei forms a satisfying final movement to this Mass. As to the relationship to Der Freischütz, the Kyrie contains an extended passage that uses the diminished-seventh chord in a way similar to its use with the character Samiel in the opera. This is not to say that Weber draws on the diabolical character in the Mass, but rather, that he uses the chord prominently. When they occur at the opening of the Sanctus, these chords contribute to the movement an element of suspense. A more specific reference to Der Freischütz occurs, however, in the Sanctus, which evokes some of the music of Agathe. In the Agnus Dei Weber similarly evokes Agathe's character by using motives associated with her. These evocations of Der Freischütz should not be taken as programmatic, but rather suggest more about the origins of the Mass, which coincide with Weber's intensive work on Der Freischütz. Since both works emerged from the same time, it is not unusual that they share similar thematic content, even though their purposes differed. Coming from an extremely busy time in Weber's career, the Missa Sancta no. 1 is an excellent work which should be known better through more frequent performance.

James Zychowicz (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Choeurs, solistes et orchestre de Saint Michel de Munich
SPOTIFY: Weber - Mass from Freischutz



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 19 de novembre del 2013

VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Piano Quartet Op.18 (1809)

Sir David Wilkie - The Letter of Introduction (c.1813)
Obra de Sir David Wilkie (1785-1841), pintor escocès (1



- Recordatori de Carl Maria von Weber -
En el dia de la celebració del seu 227è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

David Wilkie (FifeEscòcia, 18 de novembre de 1785 - Badia de Gibraltar, 1 de juny de 1841) va ser un pintor escocès. Wilkie va estudiar a Edimburg i en la Royal Academy de Londres. El 1806 ja s'havia establert com a cèlebre pintor de gènere i el 1811 fou nomenat acadèmic de la Royal Academy. L'any 1822 l'Acadèmia va posar barreres físiques al voltant de les seves obres per tal de protegir-les dels nombrosos admiradors. Tot i el seu èxit quasi permanent, no gaudia de bona salut fet que el va obligar a passar tres anys a l'estranger. En el seu retorn el 1818, el seu estil va adaptar-se a la influència de la pintura espanyola i italiana. Va substituir les pinzellades delicades, els colors apagats i els tons clars per amplies pinzellades i colors intensos. Aquest nou estil va atraure ferventment la crítica i va influir en el posterior nomenament com a cavaller, per part del rei Guillem IV del Regne Unit, el 1836. El 1840 va viatjar a l'Orient Mitjà. En el seu viatge de tornada, va morir en aigües de Gibraltar.




Parlem de Música...

Carl Maria von Weber (Eutin, 18-19 de novembre de 1786 - Londres, 5 de juny de 1826) va ser un compositor, pianista i director romàntic alemany. Va ser un dels creadors del moviment romàntic musical alemany. Va tenir com a professor, entre altres, al compositor austríac Michael Haydn, germà de Joseph Haydn. A l'edat de 13 anys, Weber va debutar com a pianista i va escriure la seva primera òpera. Posteriorment, va treballar per a la noblesa alemanya, va dirigir l'òpera de Praga (a la qual va donar un nou impuls) i a partir del 1816 va treballar com a director de l'òpera de Dresden, famós centre del repertori italià. Així mateix va realitzar nombroses gires com a pianista. La fama de Weber es deu principalment a tres òperes: El caçador furtiu (1821), Euryantha (1823) i Oberón (1826). Amb El caçador furtiu, basada en el folklore nacional alemany i en una combinació d'elements llegendaris i sobrenaturals, Weber va crear l'escola romàntica d'òpera alemanya. L'òpera Oberón, que va ser un encàrrec per al Covent Garden de Londres amb un llibret anglès, va obligar Weber a estudiar aquesta llengua. Weber va morir a Londres el 5 de juny de 1826, poc temps després d'estrenar aquesta òpera. Entre les innovacions musicals de Weber cal citar l'ocupació de leitmotivs i de recitatius cantats (com en Euryantha) en lloc de l'habitual diàleg parlat de l'òpera alemanya. Weber va ser molt admirat per la seva brillant coloració orquestral. Va exercir una especial influència sobre el compositor alemany Richard Wagner que va arribar a afirmar que mai havia existit un músic més alemany que Weber. A més de les seves tres òperes, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la música escènica, Weber va escriure moltes altres composicions. Són especialment conegudes les seves obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, dues misses, vuit cantates, nombroses cançons, etc.



Parlem amb veu pròpia...

Weber forma part de la història de la música per mèrits propis, per tant, és coherent parlar-ne i recordar-lo en el dia del seu aniversari. Així ho farem i recuperarem, del seu catàleg de 308 partitures, un dels pocs exemples de música de cambra per a quartet que va escriure. Resulta si més no curiós el fet que Weber, que va conèixer de primera mà el classicisme d'Haydn, Schubert o Beethoven, no escrigués cap quartet de corda. Per tant, el Quartet en Si bemoll major opus 18 per a piano i corda, publicat el 25 de setembre de 1809, és un dels pocs exemples en aquest sentit motiu pel qual recuperar-lo pot resultar certament interessant. Aquest quartet s'estructura en quatre moviments: Allegro, Adagio ma non troppo, Menuetto Allegro i Finale presto. Weber el va escriure durant la seva estada a Stuttgart com a secretari del Duc de Württemberg. En general Weber, tot i la aparent inexperiència en música de cambra per a cordes, escriu un equilibrat i elegant quartet en què tan el piano com les cordes, tot i el contrast sonor dels instruments, es conjuguen perfectament. L'allegro inicial és peculiar ja que recupera la forma sonata que Weber havia abandonat amb anterioritat si bé en el propi moviment s'exploren noves i diferents vies. L'adagio, com a norma no escrita de Weber, acostumava a ser el primer moviment que escrivia ja que, en base a aquest, componia el conjunt de la obra. El minuet allegro es especialment breu i possiblement el menys lluït dels moviments. El finale presto evoca una energia pianística al·legòrica del per què Weber és considerat, tot i néixer en plena hegemonia clàssica, com a un dels virtuosos romàntics alemanys més importants. Ara bé, no serà la única partitura que recuperarem ja que també m'agradaria homenejar-lo amb una obertura, concretament la Obertura Der Freischütz d'una de les seves òperes més admirades del seu repertori. El Caçador Furtiu és considerada la primera òpera romàntica alemanya, per tant, la seva importància, més enllà de la seva brillant literatura musical i lírica, rau en l'essència mateixa de l'obra i en la seva herència posterior per tot un gènere, la Òpera. A Weber he tingut la sort de coneixe'l amb relativa profunditat gràcies als seus concerts de piano, de clarinet, amb alguna de les seves òperes i amb les seves misses. Aquesta música de cambra ens descobreix una nova dimensió del seu espai-temps i no fa sinó confirmar el que molts de nosaltres ja sabíem o si més no intuíem... la grandesa del seu esplèndid art i que per fortuna avui tenim el plaer de recordar i celebrar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 12 de juny del 2012

VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Clarinet Concerto, Op 73 (1811)

Adolph Menzel - Afternoon in the Tuileries Gardens [1867]
Matí en els jardin de les Tuileres, obra d'Adolph Menzel, pintor alemany contemporani de C.M. von Weber





Carl Maria von Weber (1786-1826) compositor i pianista alemany nascut a Eutin. De pare violinista i de mare cantant va conviure, tot i la delicada salut de la seva infància, amb la música en tota la seva esplendor. La vida de Weber va estar, inevitablement, lligada a la de Mozart tant familiarment com musicalment. Alumne privilegiat de Michael Haydn, en la seva breu però intensa estada a Salzburg, va rebre classes gratuïtes del mestre de Rohrau. La mort de la mare el va fer abandonar la bellesa musical de la ciutat austríaca en favor de Munich, on editaria i publicaria la seva primera obra i començaria a interpretar el piano públicament. Des de Munich retornaria, novament, a Salzburg on continuaria els estudis musicals amb el petit dels Haydn. Tanmateix, la progressió i l'evident talent del jove Weber el van promocionar de tal manera que l'any 1803 va ser nomenat, amb només 17 anys, director d'orquestra de Breslau, petita ciutat alemanya. Allà, a banda de familiaritzar-se amb la orquestra i la diversitat d'instruments del seu organigrama, aprendria bonament les arts escèniques i teatrals tot desenvolupant en ell una inesperada passió, l'òpera. Seria en aquest període inicial, quan Weber tenia 25 anys i quan estava de gira de concerts per Europa que escriuria, l'any 1811, un dels concerts de clarinet més coneguts del seu repertori, el que escoltarem avui. El concert de clarinet en Fa menor opus 73 escrit en honor al clarinetista Heinrich Bärmann i estrenat el 13 de juny de 1811. Considerat una de les obres mestres de l'autor, és una de les obres cabdals escrites i pensades per aquest instrument. Honor a Weber, probablement una de les figures germàniques més importants de la història musical alemanya abans de la irrupció de l'immens Mendelssohn i contemporani de ple del geni de Beethoven. Dimarts de juny, d'atmosfera transparent i d'ambient tranquil. Weber, exemple del qual en parlava en relació amb una de les seves obres litúrgiques, la missa sancta opus 76, és un bon al·licient per a continuar donant guerra musical en aquest espai. Oda a la música, oda a Weber!

Ens l'interpreta Shirley Brill al clarinet juntament amb la Orquesta de Cámara de Ginebra i la batuta de Patrick Lange.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 1 d’abril del 2012

VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Missa Sancta No.2 (1818)

Eugène Delacroix
Crist a la creu, obra d'Eugène Delacroix, pintor francès coetani de C.M. von Weber





Carl Maria von Weber (1786-1826) compositor alemany nascut a Eutin, petita ciutat que trobarem a les estrivacions més nòrdiques d'Alemanya. De salut fràgil, el cas de Weber és paradigmàtic. Per una banda pels seus lligams familiars amb Mozart fruit de la relació que la seva cosina Constanze Mozart, cantant d'òpera, va tenir amb el jove Wolfgang. Per l'altra, la seva delicada salut que malauradament el va fer viure, relativament, pocs anys. Animat per l'estil i precocitat de Mozart, el seu pare volia que Weber fos com ell i el va iniciar en la música prematurament. És d'aquesta manera que Weber va aprendre a tocar i compondre amb el piano des de ben petit. Sort en tenim que va ser així ja que podem afirmar, sense recança ni temor, que Weber forma part d'una generació musical excepcional amb noms com Hummel, Ries o Spohr que, tot i actualment trobar en segona línia, es pot dir que al seu temps van ser àmpliament reconeguts i interpretats. Alumne privilegiat del petit però immens Michael Haydn, va aprendre amb ell gran part dels coneixements teòrics que la música requereix durant la seva curta, però intensa, estada a Salzburg. Tot i que Weber va viure només 40 anys, va tenir temps d'escriure obres antològiques en alguns dels gèneres que va tractar, entre ells, l'òpera. El caçador furtiu i Oberon són dues de les òperes més representatives de Weber i el seu geni les quals, fàcilment, podrem trobar repartides en alguna de les innumerables sales de concerts o teatres europeus. Fruit del contacte permanent amb el gènere líric, Weber va escriure un parell d'obres sacres de caràcter monumental. Concretament, dues misses sanctes de les quals tindrem l'enorme plaer d'escoltar la missa sancta número 2 Op.76 escrita l'any 1818. Una completa transfiguració operística de l'ofici religiós en un temps en què la devoció catòlica vivia un període convuls derivat de la revolució francesa i les seves clares connotacions anticlericals. De la mà d'autors com Rossini, el mateix Weber o Cherubini, la idea de la missa musical com a gènere propi es va difuminar fins el punt que el tractament fou quasi operístic i en certs moments joiós. On fins i tot, era fàcil trobar-se en algunes esglésies àries de caràcter sacra que provocaven, literalment, balls i divertimentos espontanis, espectacle impensable pocs anys abans.

El cor, solistes i orquestra de la WDR Rundfunk Köln sota la direcció Helmuth Froschauer ens interpreten aquesta operística, contundent, monumental i desconeguda missa de Carl Maria von Weber.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Weber, C.M. von: Missa sancta No. 2, "Jubelmesse" / Schumann, R.: Missa sacra, Op. 147

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!